La llengua catalana ha estat últimament al punt de mira polític i mediàtic. Els pactes rubricats entre el PP i l'extrema dreta Vox han convertit les mesures per la normalització lingüística que van instaurar els anteriors executius progressistes del País Valencià i les Illes Balears en uns dels seus principals cavalls de batalla, en objectius prioritaris de derogació. Si els populars i ultradretans van plantejar la supressió de la competència lingüística a l'administració valenciana, l'entesa balear deixa en mans dels reaccionaris l'Oficina de Drets Lingüístics.
A pesar dels discursos contra la promoció de l'idioma propi de la dreta i dels ultraconservadors, així com dels titulars entusiastes d'algunes capçaleres, les constants vitals de la llengua estan farcides de clarobscurs i marcades per una emergència encesa des de temps enrere. Un dels termòmetres per copsar la salut del català és, de fet, l'informe confeccionat anualment per Plataforma per la Llengua, on ofereix 50 dades sobre la llengua catalana.
La radiografia d'enguany està plena una altra vegada de contrastos. L'ONG del català, per exemple, ha volgut incidir en el fer demogràfic que una de cada quatre persones a l'Estat espanyol sap parlar català i prop d'una de cada deu el té com a llengua inicial. La plataforma per la protecció, promoció i normalització de la llengua catalana ha ressaltat aquesta dada per denunciar que «amb una legislació espanyola que privilegia el castellà», «s'està discriminant lingüísticament» a un percentatge important de persones.
Com a brots verds, de resiliència lingüística, assenyalen que «el 32,1% dels residents del País Valencià parlen valencià amb els fills, tot i que només el 22,2% ho fan amb la parella», i destaquen l'elevada identificació amb el català de la població de les comarques del Ripollès, el Montsià o el Baix Ebre, la qual se situa en més del 85%. «Per contextualitzar aquestes dades, cal esmentar que en el global de Catalunya el percentatge d'identificació única amb el català és del 42,1%. És a dir, la diferència respecte a la comarca amb menys identificació exclusiva amb el català és de prop de 13 punts», puntualitzen al document.
«El català com a llengua d'identificació té percentatges més elevats que com a llengua inicial, i d'això es dedueix que una part important de les persones que s'identifiquen amb el català tenen el castellà o altres llengües com a llengües familiars», completen, per subratllar una dada inequívocament positiva: més del 64% dels menorquins empren el català com a llengua habitual i el percentatge creix fins al 73% entre els joves. A l'estat andorrà, a més, el percentatge d'habitants que assenyalen el català com a llengua amb la qual van aprendre a parlar ha crescut en quatre anys, ja que ha evolucionat d'un 35,7% a un 44,1%.
Les ombres, tanmateix, es concentren al País Valencià. Plataforma per la Llengua avisa al seu informe que «ha augmentat un 44,7% la proporció de residents a les comarques valencianoparlants que no saben parlar gens valencià». O dit d'una altra manera: representen 3 de cada 10 habitants d'aquests indrets. Per arredonir aquesta bombeta roja d'emergència, l'ONG del català agrega un altre guarisme: «a la zona valencianoparlant del País Valencià, només el 31,6% usen alguna vegada el valencià amb els desconeguts, mentre que amb els amics el fan servir el 45,4%».
Aquestes xifres són encara més esfereïdores si es fa un joc de comparació entre el català i el castellà. «Les dades conjuntes dels tres grans territoris catalanoparlants sota jurisdicció espanyola mostren que hi ha un percentatge molt més alt de població que declara parlar bé el castellà, del 95% que no pas el català, del 65,1%. Catalunya és el territori amb un percentatge més elevat de persones que s'expressen bé en català: el 75,0%. A les Illes Balears, els que diuen que el parlen bé són el 59,5%, i al País Valencià, el 51,6%», desgranen.
«Només un de cada vint joves residents al districte barceloní de Nou Barris parla la llengua pròpia de Catalunya de manera habitual. Concretament, ho fan el 5,1% d'aquests. El castellà, en canvi, és llengua usual del 86,2% dels joves del districte, pràcticament nou de cada deu», indica Plataforma per la Llengua a la seua ecografia del català com a enèsim avís de l'emergència lingüística que pateix la capital catalana. No debades, en cap dels districtes de Barcelona el català supera la tanca del 50% d'ús comú entre el jovent.
Clam per la utilitat de l'idioma
Si en termes d'ús i coneixement de la llengua l'informe aporta una de gelada i una altra de calenta, la dinàmica es reprodueix amb la cultura, els mitjans de comunicació, el món empresarial o les noves tecnologies. El contrast, de fet, és evident: mentre més de 600 pel·lícules i sèries en català s'han incorporat a les principals plataformes en pocs mesos, han passat més de quatre anys sense musicals de gran format en català. I es repeteix: al naixement d'una nova publicació en català a l'Alguer, denominada Al Portal, veus de l'Alguer, un 43,6% dels habitants de Catalunya creuen que la presència de la seua llengua en els subtítols i els doblatges és insuficient.
«El manga en català es troba en un moment dolç. L'any 2022, el còmic japonès en català va viure un veritable esclat amb la traducció de dotze noves sèries, deu de llarga duració i dues de volum solt. Nou de les deu sèries multivolum es continuen publicant el 2023, any en què també s'han començat a traduir nombroses col·leccions noves», destaquen. I apunten: «La xifra de dotze noves sèries el 2022 iguala la dels cinc anys anteriors junts, període en què, a més, van predominar les sèries de pocs volums».
La gran dada d'aquest informe, però, és la majoria aclaparadora de ciutadans de les Illes Balears i del País Valencià que reivindiquen la utilitat de la llengua pròpia per als joves. Ho fan el 86,5% dels residents de la zona catalanoparlant valenciana i el 77,8% dels habitants del territori balear. Ara bé, només un poc més de la meitat creuen que els siga útil per a un futur professional d'èxit. En el cas de Catalunya, la xifra és força més elevada, ja que ascendeix fins al 70,3%.
El joc dels dobles espills és la norma a l'àmbit tecnològic. Si el 54,7% dels habitants de Catalunya creuen que la presència del català al món digital és insuficient, l'ús de l'idioma propi a les aplicacions de missatgeries del jovent principatí ha experimentat un retrocés de 17 punts percentuals entre els anys 2017 i 2021. L'ús del català per comunicar-se a la xarxa al País Valencià compta amb un escenari encara més inquietant: cau 38,5 punts en sis anys com a llengua per intercanviar correus electrònics.
Com a contrapunt, TikTok ha incorporat el català dins de les seues 47 versions lingüístiques i La Viquipèdia en català s'ha convertit en la desena llengua al món «amb l'estàndard de qualitat més alt en relació amb els 10.000 articles essencials» de les 318 disponibles a la gran enciclopèdia digital de la nostra era. L'idioma propi supera, en aquest cas, altres llengües com ara l'àrab, el portuguès, el coreà o l'hebreu.
La justícia, suspens en llengua pròpia
L'educació ha estat un dels camps de batalla del català. No debades, és un dels espais on més esforços hi esmercen els grupuscles monolingües que busquen segar la normalització lingüística, els quals actuen com a punta de llança de les opcions dretanes i ultradretanes espanyoles, i d'uns tribunals habitualment vestits com a sociolingüistes. L'any 2022, per exemple, va haver-hi «28 centres educatius catalans que van estar afectats per la imposició del castellà dels tribunals», segons denuncia a l'informe Plataforma per la Llengua.
Amb l'objectiu de desmuntar determinats discursos envers l'ensenyament en llengua pròpia, l'ONG del català recorda que «només 10 famílies de les Illes Balears demanen el 25% de castellà a les aules», «el 97% dels alumnes de Catalunya van fer les proves de la selectivitat en català» i «400 famílies s'han adherit al projecte del Comú de l'Alguer perquè els seus fills aprenguen català a l'escola». «Només l'1,8% dels alumnes de la Catalunya del Nord poden fer immersió en català», censuren dintre de la seua radiografia educativa.
Si a l'ensenyament hi ha dades amb signes positius envers la penetració de la llengua pròpia, la justícia continua un any més com a una de les assenyalades a l'informe. I no sols per les seues estocades als models de normalització lingüística a l'escola, sinó pel respecte envers l'idioma propi dintre del seu ecosistema. «Els jutjats a Catalunya incompleixen la llei i desatenen un 81,3% de les peticions que demanen la documentació en català», denuncia l'ONG del català com a exemple de les innumerables discriminacions en matèria idiomàtica dels togats.
L'ús del català al camp de la justícia no compta amb unes constants vitals millors. Només el 7,9% de les sentències emeses pels tribunals superiors en Catalunya durant l'any 2020 foren en llengua a pròpia. A les Illes Balears, la xifra baixa fins a un ínfim 2,4%, i al País Valencià es troba amb la nul·litat absoluta: no va haver-hi cap. Una dinàmica que coincideix, per contra, amb l'augment de l'ús del català en un 43,3% per part dels advocats d'ofici del Principat i amb el 73,3% d'un cos fiscal de Catalunya que reconeix no comptar amb coneixements en llengua pròpia.
En cas d'ampliar el focus cap a l'oficialitat i el reconeixement, l'informe de Plataforma per la Llengua retrau que «un 24,6% dels treballadors públics de la Generalitat Valenciana es neguen a atendre en valencià». Mentrestant, rememora que el 74,4% dels funcionaris autonòmics valencians «diuen que el coneixement del valencià en l'administració pública és insuficient». De fet, el 81,8% dels habitants del País Valencià creuen que els funcionaris estatals que atenen al públic haurien de saber català.
«La justícia francesa relega el català a un ús secundari als plens municipals, després que el prefecte dels Pirineus Orientals denunciés cinc municipis de la Catalunya del Nord», critiquen. I citen com a contrast social: «El 84% dels catalanoparlants de Catalunya estan d'acord que el català siga llengua oficial de la Unió Europea». Són els clarobscurs d'una llengua amb avanços i retrocessos anuals, immersa en una emergència social que remarca informe rere informe i any rere any Plataforma per la Llengua.