No tenen cua, ni porten forca, ni devoren infants. I, tanmateix, els assessors lingüístics de la Conselleria d'Educació i Cultura, s'han situat en el centre de la diana de Carlos Mazón, l'home que està cridat a convertir-se en el setè President de la Generalitat Valenciana. Per a ells són «l'exèrcit d'assessors lingüístics» que estan provocant que, al sud del Sénia s'estiga produint «un 'prucés' (sic) a la valenciana». I per això, Mazón s'ha compromès a liquidar aquesta figura dins la Conselleria d'Educació. Com també posarà fi a l'Oficina de Drets Lingüístic i les subvencions a les entitats i associacions que defensen la unitat de la llengua. En definitiva, una política d'enderroc.
Però què són realment els assessors lingüístics? I són els instigadors d'un suposat 'prucés' valencià? Anem a pams. El primer que caldria
L' "exèrcit d'assessors lingüístics" de què parla Mazón són, en realitat, vint persones per a 2.700 centres educatius.
matissar és que no són un «exèrcit», si és que, per exèrcit s'entén un conjunt gran de persones. Són, en realitat, 20 persones repartides per tot el territori valencià per donar serveis als 2.700 centres d'ensenyament públics i concertats. A les comarques de València hi ha cinc per a primària i tres per a secundària. A Alacant són cinc en primària i quatre a secundària, mentre que les comarques de Castelló dos donen servei a primària i un a secundària.
La figura de l'assessor lingüístic es va crear a recer de l'aprovació de la Llei de Plurilingüisme del Botànic, l'any 2018, per la qual s'implantava un model en el qual tots els centres escolars estaven obligats a impartir un mínim del 25% de les assignatures en castellà, un 25% en valencià i entre un 10 i un 25% en anglès.
La realitat és, però, que aquesta no és la primera volta que al País Valencià existeix una figura destinada a la normalització i promoció del valencià a les aules. Al contrari. La Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), aprovada l'any 1983, sota el primer govern Lerma ja va comportar la creació de la figura dels coordinadors de valencià, els quals tenien per objectiu acompanyar els centres en el procés per incorporar el valencià a la seua programació. Els coordinadors estaven enquadrats en el gabinet d'ús i ensenyament de valencià de la Conselleria. El gabinet es va transformar, després, en Servei d'Ensenyament del Valencià i els coordinadors van passar a anomenar-se assessors didàctics.
Figures semblants als assessors lingüístics existeixen des de l'aprovació de la LUEV, l'any 1983. El 2011, el PP va fer desaparèixer aquesta figura.
L'arribada del Partit Popular al capdavant de la Generalitat, l'any 1995, no va suposar la liquidació d'aquest servei. De fet, fou amb Fernando Villalonga com a conseller de Cultura que el servei d'ensenyament en valencià va assolir el seu màxim de plantilla: 31 assessors didàctics.
Tot canvià, però, amb el nomenament de la castellonenca Beatriz Gascó al capdavant de la direcció general d'Educació i Qualitat Educativa, l'any 2011. En ple procés de retallades, Gascó va passar la tisora al Servei d'Ensenyament del Valencià i va eliminar la figura dels assessors didàctics.
Molt més que llengua
Carlos Mazón s'ha referit també de vegades als assessors lingüístics com «la policia lingüística» del Botànic. La tasca dels assessors lingüístics consisteix, en realitat, en acompanyar els equips docents dels centres en la implantació de la Llei de Plurilingüisme. Assessoren, ajuden i suggereixen millores en funció de la realitat sociolingüística del centre, però de cap de les maneres no imposen en quina llengua s'imparteixen les assignatures. És el Consell Escolar de cada centre, on està representada tota la comunitat educativa, qui ha d'aprovar, amb almenys dos terços del vot, l'anomenat Projecte Lingüístic de Centre.
A més d'aquesta tasca d'acompanyament actiu, els assessors, que depenen de la Direcció General d'Innovació Educativa, també han creat un repositori amb materials accessible per a docents i equips directius.
Els assessors lingüístics, en tot cas, tenen moltes més funcions que no només assessorar els equips directius en l'aplicació del plurilingüisme. Supervisen, per exemple, els auxiliars de conversa, persones de parla anglesa que acompanyen les hores d'anglès en els centres educatius. En l'etapa del Partit Popular hi havia distribuïts al País Valencià una seixantena d'auxiliars escolars. En l'actualitat es disposa d'un miler. Els assessors col·laboren en en la gestió de la documentació i assessorament als centres pel que fa a les possibilitats pedagògiques i metodològiques d'aquest recurs.
Darrerament, també estan ajudant els equips directius en l'aplicació de la Lomloe. A més, realitzen sesions de sensibilització sobre el tractament integrat de llengües, duent a terme formacions a través de cursos d'actualització lingüística en valencià i en anglés, alhora que assessoren en projectes com el portfolio europeu de les llengües.
Els i les assessores lingüístiques també participen en altres projectes interdisciplinaris, que en l'actualitat restaven englobats en EscolART. L'origen d'EscolART fou l'Escola Canta, un projecte iniciat per l'Ajuntament de Castelló que després Conselleria va fer seu. L'any passat va mobilitzar 6.200 alumnes de 112 centres escolars. A partir d'aquesta idea, s'han afegit altres tres propostes: Escola Ràdio, en la qual van participar 1.310 alumnes de 44 centres educatius; L'Escola Dansa, que en els dos anys en què s'ha celebrat ha mobilitzat 14.000 xiquets i xiquetes; i L'Escola fa teatre, la primera edició del qual s'ha celebrat enguany.
Finalment, els assessors lingüístics també participaven en la gestió del programa Rapsodes, destinat a l'intercanvi entre centres de majoria castellanoparlant i valencianoparlant d'experiències educatives al voltant de la poesia oral improvisada, la cançó tradicional, la glossa, el rap, etcètera.