País

Les constants vitals de la llengua catalana

En un moment de preocupació a les entitats pel català per l'idioma dels continguts als catàlegs en línia, Plataforma per la Llengua ha confeccionat el seu informe anual envers l'estat de la llengua pròpia. El report assenyala que la transmissió intergeneracional de l'idioma és del 80% a Catalunya i les Illes Balears, així com descendeix al 60% en el cas del País Valencià. L'ONG del català, al seu torn, denuncia que el 42,4% dels webs de l'administració de l'Estat espanyol diferencien entre «català» i «valencià».

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Les nits de consum de pel·lícules i sèries, d'explorar amb deteniment els catàlegs de plataformes de continguts digitals com ara HBO, Netflix, Amazon Prime, Filmin o Disney+, s'han instal·lat a la rutina de milions d'individus. Persones joves, i altres que no ho són tant, han incorporat aquesta pràctica com a part quasi imprescindible del seu temps d'oci. L'accés al cinema i a la ficció esquarterada en capítols a uns preus més reduïts ha estat la clau de volta d'un fenomen amb grandíssima penetració social, el qual ha experimentat moments d'autèntica eclosió.

Arran de la importància d'aquestes plataformes dintre de les opcions d'esbarjo del jovent, les entitats per la promoció del català han engegat diverses campanyes i peticions als diferents parlaments estatals i territorials de l'Estat espanyol per assegurar la presència de la llengua pròpia, tradicionalment arraconada pels principals operadors digitals. HBO, per exemple, ha deixat fora de la seua extensa oferta la versió en català de més de 400 llargmetratges que ja han estat doblats o subtitulats per TV3. Més concretament, es tracta de 318 productes doblats i d'altres 86 subtitulats.

Mentre les organitzacions per l'idioma lliuren una batalla fonamental per a la supervivència de la llengua, Catalunya i les Illes Balears conserven una forta transmissió intergeneracional del català. Segons l'informe anual de Plataforma per la Llengua sobre les constants vitals de la llengua pròpia, configurat habitualment amb 50 xifres corresponen a diferents àmbits, la transmissió intergeneracional d'ambdós territoris se situa en el 80%, així com aquest percentatge descendeix en el cas del País Valencià amb un 60%. «Un dels aspectes que contribueixen més al manteniment d'una llengua és la transmissió intergeneracional. Que els pares parlin als seus fills en una llengua determinada és un condicionant de primer ordre dels usos lingüístics presents i futurs», s'assenyala a l'informe, on es destaca com a una «de les principals fortaleses del català».

El report de l'ONG del català, tanmateix, desgrana les diferents realitats al domini lingüístic. «El 81,9% dels residents amb un avi catalanoparlant a Catalunya, com a mínim, i el 92,0% dels que tenen tres o quatre avis catalanoparlants són parlants habituals de català. A les Illes Balears, aquestes dades baixen al 78,6% i el 85,1%, respectivament», exposen, per indicar que al País Valencià la transmissió intergeneracional decau fins al 62,2% i el 76,2%, respectivament. «Les dades mostren que el fet de tenir avis catalanoparlants, encara que siguin pocs, fa augmentar la possibilitat que els nets parlin la llengua de manera usual. Quan s'observa la llengua habitual de les persones amb dos avis catalanoparlants i dos de castellanoparlants, trobem que a Catalunya el 68,9% són catalanoparlants habituals; a les Illes, ho són el 44,6%; i al País Valencià, la xifra baixa de manera dramàtica fins al 30,7%», retraten.

Els contrastos, d'acord amb Plataforma per Catalunya, «s'expliquen per les diferents respostes que va tenir el procés castellanitzador promogut per les institucions estatals als tres territoris i pel diferent estatus simbòlic que hi té la llengua catalana». «A Catalunya, durant els darrers 150 anys s'hi ha desenvolupat un nacionalisme alternatiu a l'espanyol que ha esdevingut majoritari i que ha donat un paper central a la llengua i a la seva preservació. Per contra, al País Valencià el nacionalisme espanyol ha tingut històricament poca oposició, fet que ha facilitat un abandó progressiu del valencià per part dels seus parlants i la convergència cap al castellà en cas de matrimonis mixtos. Les Illes Balears són un cas a mig camí: la llengua té més prestigi que al País Valencià, però no tant com a Catalunya», completen.

Amb un document farcit de guarismes com ara que al territori principatí el 36% dels habitants parlen en català amb els seus pares i el 53% amb el primer fill, l'ONG del català ressalta una dada que xoca, a parer de l'organització per la promoció de la llengua pròpia, amb «un dels mites més recurrents i fal·laços del nacionalisme espanyol, és a dir, del castellà com a llengua comuna dels habitants de l'Estat espanyol». «Aquest mite, que vol justificar el supremacisme lingüístic castellà i la imposició d'aquest idioma, també sosté que la llengua castellana té una presència molt antiga als territoris catalanoparlants, una presència que la faria tan pròpia com la catalana», expressen, per recordar que al voltant del 97% dels principatins nascuts entre 1850 i 1870 eren monolingües en català.

Plataforma per la Llengua ressalta al seu informe el moment d'efervescència de la literatura fantàstica i de ciència-ficció en català| Europa Press

Tot i el raonament històric, així com la fortalesa de la transmissió intergeneracional, el report de l'ONG del català ofereix altres xifres preocupants per a la llengua catalana: a Catalunya, només el 19,1% dels fills de les persones d'entre 15 i 39 anys tenen algun pare catalanoparlant; el 43,7% dels habitants de la Franja de Ponent parlen només en català amb els veïns, però tan sols el 8,2% ho fan amb el metge; solament 1 de cada 10 illencs manté el català quan algú els respon en castellà; i l'ús de la llengua pròpia al País Valencià ha entrat en una espiral negativa entre l'any 2005 i 2015, retrocedint del 30,5% al 24,9%. La nota positiva dintre de les dades sociodemogràfiques que desvela Plataforma per la Llengua és que 6 de cada 10 residents estrangers a Catalunya tenen interès a aprendre català o millorar-ne el coneixement.

Contrastos culturals

La tendència favorable a la llengua catalana es reprodueix a l'àmbit cultural, segons aquest col·lectiu per la normalització idiomàtica al conjunt dels territoris on se saluda amb «Bon dia», gràcies a la creació en pocs anys de sis noves editorials. «La literatura fantàstica i de ciència-ficció en català és en un moment d'efervescència. Durant els darrers anys, sis noves editorials han revolucionat el panorama amb la publicació en català de grans clàssics d'aquest gènere i de noves obres d'autors catalans. Són empreses totes elles creades els darrers deu anys. En alguns casos, les obres traduïdes han aparegut per primera vegada en català de la mà d'aquestes editorials i, en d'altres, són noves edicions d'obres que feia molts anys que eren descatalogades en llengua catalana», remarquen a manera si fa no fa de felicitació.

«La publicació d'aquests llibres ha tingut molt bona acollida i les editorials han sabut crear una base de lectors fidels, amb qui sovint generen una relació de proximitat per mitjà de les xarxes socials i de butlletins electrònics. Aquesta relació és mútuament beneficiosa, perquè permet que les editorials coneguin les preferències i les demandes dels lectors», complementen, per enumerar les sis noves editorials: Males Herbes (2012), Raig Verd (2011), Mai Més (2019), Chronos (2019), Obscura (2020) i Hermenaute (2015). El bon moment a la literatura fantàstica en català se suma a altres aspectes positius com ara que més de 54.000 topònims genuïns de les Illes Balears ja es poden consultar en una mateixa pàgina web i que el 51,3% dels catalanoparlants del País Valencià van anar al teatre l'any 2021 van veure l'última actuació en llengua pròpia.

Com a contrapartida, l'ONG del català denuncia que «la gran majoria de llibres de les biblioteques públiques catalanes són en castellà». «Només 1 de cada 4 són en català», concreten, per detallar: «El catàleg té registrats 1.011.934 llibres, dels quals 643.703 són en castellà, i només 251.209 en català. Per bé que només el 13,5% de total de llibres que es publiquen a l'Estat són en català, és evident que la política actual de les biblioteques públiques és insuficient per normalitzar l'oferta en català». «S'hi afegeix l'agreujant que, en els últims cinc anys, el 89,0% dels llibres adquirits pel Ministeri de Cultura són en castellà, i només un 6,4% en les altres llengües oficials», censuren.

Blaverisme institucional; rebrot digital

La radiografia de Plataforma per la Llengua, on es remarquen fets com ara el 19% de la mainada de la Catalunya Nord que rep l'ensenyament en català o el suport del 80% dels residents de Catalunya a un model escolar en el qual el català és la llengua vehicular, apunta sobre les males pràctiques lingüístiques de l'Estat espanyol. No debades, el 42,4% de les pàgines web de l'administració de l'Estat diferencien el «català» i el «valencià» com si tractaren d'idiomes diferents, assumint les teories anticientífiques del terraplanisme blaver. «En l'any 2021, només el 28,7% de les pàgines web de l'administració general de l'Estat i els seus òrgans, agències i entitats públiques dependents tenien algun contingut disponible en català. Tan sols l'1,0% eren consultables totalment en llengua catalana. A més, el 82,0% dels webs amb algun contingut en català presentaven faltes d'ortografia, errors lingüístics i barreges del català i el castellà», amplien la denúncia.

Una manca de sensibilitat per la llengua adobada de pràctiques blaveres que s'afegeix a les 192 normes que l'Estat espanyol i les institucions europees, d'acord amb Plataforma per la Llengua, han aprovat l'any 2021 amb un perfil de menyspreu al català. «La legislació discriminatòria regula àmbits molt diversos. L'any 2021, 11 de les normes discriminatòries regulaven principalment les certificacions, els carnets i els títols; 6, l'educació; 38, l'etiquetatge i les instruccions; 27, el funcionament de l'administració i les relacions interadministratives; 44, les obligacions empresarials; 4, la promoció; 10, les relacions dels ciutadans amb l'administració; 17, els requisits de coneixement; 27, els requisits en la petició d'ajuts i en la candidatura a premis, i 8, la simbologia i el reconeixement simbòlic», disseccionen, per indicar que l'ONG va comptabilitzar fins a 99 discriminacions greus perpetrades per l'administració de l'Estat sobre els catalanoparlants.

1.350.000 de catalans que es plantejarien canviar de sistema operatiu perquè el seu mòbil gaudira d'un assistent de veu en català| Europa Press

Les institucions, tanmateix, no són les úniques que cometen aquestes vulneracions dels drets lingüístiques. També es donen a l'àmbit de l'empresa privada. Malgrat clams com ara que dos de cada tres consumidors a Catalunya voldrien que les grans marques comercials es comunicaren en català per telèfon, 3 de les 5 pàgines web de cadenes de menjar ràpid més visitades de l'Estat espanyol no tenen una versió en català. Encara més, solament l'1,9% de les grans marques fan servir el català a les publicacions d'Instagram i només 3 de les 10 apps més descarregades globalment ofereixen una versió completa en català.

A pesar d'altres dades no gaire engrescadores com ara que la meitat dels catalanoparlants joves del Principat té configurat el mòbil en castellà o el magre percentatge de consum de videojocs en llengua pròpia, hi ha brots verds digitals per al futur de l'idioma nostrat. Un d'aquests és el creixement del català en espectadors simultanis de mitjana als directes de Twitch fins als 304 usuaris. «La pandèmia de la COVID-19 durant el 2020, i especialment durant el 2021, va representar un gran creixement en el consum audiovisual a plataformes com ara Twitch. Aquesta és una plataforma enfocada sobretot al contingut en directe, pertany a Amazon i va reconèixer el català com a llengua d'emissió el març del 2019 gràcies a una campanya de pressió pública», afirmen.

L'ONG del català remarca, al seu torn, altres dades que inciten a l'optimisme: l'1.350.000 de catalans que es plantejarien canviar de sistema operatiu perquè el seu mòbil gaudira d'un assistent de veu en català; com el món digital s'ha convertit en l'espai on els valencians usen més la llengua pròpia, per sobre del treball; i la irrupció del primer motor de síntesi de veu en l'idioma de Joan Fuster o Mercè Rodoreda. «Catotron és el primer motor de síntesi de veu en català basat en xarxes neuronals que permet convertir text en publicacions d'àudio de manera automàtica. Aquesta eina es pot integrar fàcilment en webs, aplicacions o productes, i està disponible de manera gratuïta per a qualsevol persona o desenvolupador amb una llicència oberta per a l'ús, la modificació i la distribució. La iniciativa obre la finestra al fet que qualsevol aplicació o dispositiu pugui parlar català», subratllen per rematar la seua ecografia a les constants vitals de la llengua pròpia.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.