Les comarques meridionals valencianes s'han convertit en un territori gens procliu per a l'esquerra. En les dues legislatures de majoria progressista al País Valencià, amb un mapa municipal tenyit de batllies de signe botànic, les contrades al sud del territori s'han erigit si fa no fa en una mena de Gàl·lia per a la dreta, en un reducte on les forces conservadores s'han atrinxerat envers una onada de canvi a les institucions des de l'any 2015, malgrat el cop de mesos enrere quan una moció de censura va desallotjar de l'Ajuntament d'Oriola el PP per deixar pas un bipartit PSPV-Ciutadans.
Aquesta resistència de la formació de la gavina, així com un cert auge en aquelles zones de l'extrema dreta Vox, ha provocat que durant el segon període botànic s'hagen multiplicat els gestos i les accions cap a les comarques alacantines: des de la signatura simbòlica del pacte d'esquerres al Castell de Santa Bàrbara d'Alacant fins a la desconcentració d'organismes que s'han ubicat a diverses poblacions del sud valencià, com ara la seu de la Direcció General de Turisme a Benidorm (Marina Baixa), l'Agència de Protecció del Territori a Elx (Baix Vinalopó) o l'Agència Valenciana d'Innovació a la ciutat d'Alacant.
L'elecció de la crevillentina Aitana Mas com a vicepresidenta del Consell ha reforçat aquesta estratègia. Amb la seua incorporació, les comarques meridionals del País Valencià han guanyat pes dintre de l'estructura de poder de l'executiu autòcton, s'han compensat els desequilibris territorials anteriors en la procedència dels màxims membres del tripartit botànic i ha augmentat presència a l'extrem sud valencià, ja que Mas ha establert com a principals coordenades geogràfiques de la seua agenda les comarques del Vinalopó, l'Alacantí i el Baix Segura.
L'esquerra, conscient que els darrers comicis valencians van guanyar-se per un marge estret de paperetes i que requereixen elevar les seues qualificacions electorals, ha intentat tenir una mirada atenta a les problemàtiques de la demarcació d'Alacant, però en diverses ocasions s'ha trobat amb els entrebancs interposats pel Govern espanyol del PSOE i Unides Podem que encapçala el socialista Pedro Sánchez. L'executiu estatal, de fet, ha complicat les opcions a les urnes de les forces botàniques amb uns pressupostos generals de l'Estat que maltracten la circumscripció alacantina, víctima habitual de la consignació econòmica dels governants espanyols, i amb el relegament sine die d'una reforma del sistema de finançament autonòmic, la qual hauria d'escriure el punt final a la manca de recursos per inversions en serveis socials i dinamització econòmica.
Als greuges de caràcter econòmic del govern estatal de Sánchez amb el País Valencià i, per tant, amb la Generalitat Valenciana comandada pel socialista Ximo Puig, s'ha sumat la decisió unilateral del ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, liderat per la vicepresidenta quarta Teresa Ribera, d'augmentar els cabals ecològics del Tajo i, en conseqüència, de limitar força el transvasament entre la conca d'aquest riu icònic d'autonomies com ara Castella la-Manxa i el Segura, del qual beuen els agricultors de l'extrem sud valencià i de la Regió de Múrcia. La mesura ha ressuscitat la denominada com a «guerra de l'aigua», un camp de confrontació on el PP habitualment ha tret rèdit en detriment de la formació del puny i la rosa.
El temor a perdre pistonada electoral pocs mesos abans de l'examen que imposen les urnes ha provocat una reacció al Consell. Puig, fins i tot, ha marcat distància amb Sánchez, qui ha forçat l'erosió del matrimoni de conveniència forjat amb el baró socialdemòcrata per decisions com ara prioritzar altres territoris per localitzar organismes estatals pels quals s'havien postulat urbs meridionals del País Valencià com ara Elx o Alacant. Per taponar possibles fuites electorals amb la «guerra de l'aigua», l'executiu valencià ha demanat a la presidenta del Consell d'Estat, l'exministra socialista Magdalena Valerio, que emeta un informe desfavorable sobre el projecte de reial decret que afecte el pla hidrològic en el qual s'inclou la regulació del transvasament Tajo-Segura.
La sol·licitud del Govern del Botànic, vehiculada a través d'unes al·legacions redactades per l'Advocacia de la Generalitat Valenciana, denuncia que la redacció d'aquest projecte de decret comptaria amb «defectes esdevinguts en la tramitació del projecte que podrien ser determinants de la nul·litat de ple dret». «El primer text d'aquesta disposició vinculava l'establiment dels cabals ecològics a una valoració prèvia de l'estat ambiental que presentaren les masses d'aigua, i aquell és el text original que va ser aprovat majoritàriament en la reunió del Consell Nacional de l'Aigua del 29 de novembre passat. No obstant això, amb posterioritat a aquella trobada, es va procedir a fer una nova redacció del text que no és la que va ser sotmesa a debat i votació en el si del Consell Nacional de l'Aigua», censura l'executiu valencià.
«El nou text imposa uns increments fixos i inamovibles dels cabals ecològics fins a l'any 2027 sense prendre en consideració cap anàlisi prèvia de l'estat de les aigües amb el consegüent perjudici greu per als regants de la conca del Segura», critiquen des del Consell, que agreguen: «Aquest text modificat de manera unilateral pel Ministeri per a la Transició Ecològica, sense comunicar amb anterioritat el contingut d'aquest canvi ni al Consell ni al mateix Consell Nacional de l'Aigua, és el que finalment ha arribat al Consell d'Estat, per la qual cosa l'Advocacia de la Generalitat entén que no ha sigut sotmès als principis de participació ciutadana i concertació». Els lletrats del Consell sostenen, a més, que s'ha «pres una decisió arbitrària basada en la lliure voluntat de l'Administració redactora de la norma», així com adverteixen de «falta de rigor tècnic» en el projecte de decret.
Aquesta petició de la Generalitat Valenciana se suma a la participació de la consellera d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Isaura Navarro, de Compromís, en la protesta organitzada per l'associacionisme agrari aquest dimecres a Madrid. La manifestació, visibilitzada per l'arrelament social del camp en les comarques de l'extrem sud valencià i per la polèmica partidista que s'ha arrossegat durant les darreres setmanes al tauler polític del País Valencià, s'ha alimentat per la pujada del preu de l'aigua dessalada, és a dir, una de les alternatives plantejades a la pronosticada disminució de l'aigua procedent del Tajo per regar els camps de les comarques meridionals valencianes.
La revitalització de la denominada com a «guerra de l'aigua», de les limitacions al transvasament de recursos hídrics del Tajo cap a la conca del Segura, estan motivades pels efectes del canvi climàtic, per un escenari d'escassetat de pluges i, en conseqüència, de cabdal d'aquest riu icònic de l'Estat espanyol que deixa tocada una aposta a mitjà termini per la transferència hídrica. Un mecanisme considerat com a fonamental per mantenir un potent sector agrari en aquelles comarques, el qual ha estat criticat per altres col·lectius ecologistes que dubten de la seua sostenibilitat ambiental i de la seua idoneïtat. I més per conservar un model agrícola que genera opinions contraposades.
«En aquests moments, el transvasament és necessari per a la província d'Alacant i la Regió de Múrcia. I ho és perquè no s'han activat solucions alternatives», indica Jorge Olcina, catedràtic d'Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat d'Alacant, qui alerta: «Ara bé, és necessari pensar en un pla B, ja que per l'efecte del canvi climàtic hi haurà menys precipitacions en la zona de la Serralada Ibèrica, dels Monts Universals, i, en conseqüència, la capçalera del Tajo disposarà d'un volum d'aigua cada vegada menor per transvasar».
El pla B, segons desgrana aquest expert, «hauria de passar per una reutilització al 100% de les aigües residuals, millorant els tractaments i les estacions de depuració, i fent tractaments avançats perquè les aigües puguen ser totalment utilitzades». «El Consell està dedicant esforços en millorar les estacions de depuració en el Baix Segura, dintre del Pla VegaRenHace, la qual cosa em sembla una solució molt encertada», subratlla, per apuntar una altra alternativa que habitualment ha estat polèmica per part de les forces dretanes: l'aigua dessalada. «Hauria de ser una de les solucions en els pròxims anys», destaca.
Aquesta alternativa, de moment, seria inviable. «El seu preu és inabastable per als agricultors. El sector no pot assumir uns preus que superen una forqueta entre els 0,25 i els 0,30 euros per metre cúbic. Més enllà d'aquestes tarifes, no els sortiria a compte, estarien assumint uns costos amb els quals l'activitat deixaria de ser rendible», explica l'especialista. I demana com a resposta de les institucions «subvencionar l'aigua dessalada fins a assolir els preus amb els quals el sector puga ser competitiu»: «Hi ha altres activitats que se subvencionen sense que tinguen la importància de l'agricultura en aquesta zona». «Tot a l'espera, a més, que una reconversió energètica poguera abaratir l'aigua dessalada», precisa.
«Cal mantenir el transvasament en els termes pactats per la Generalitat Valenciana i, mentrestant, reflexionar sobre l'estratègia de futur de cara a l'evolució climàtica, per estar preparats per a disposar d'aigua dessalada i reutilitzada per quan la disminució de les pluges es consolide», planteja, abans d'estirar les orelles al Govern espanyol i, més concretament, al Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic: «Han de parlar amb la gent. Vindre a Múrcia i a Alacant per reunir-se amb els agricultors. El tema de l'aigua no pot ser tan opac, tan obscur. S'ha d'apostar per la transparència, pel diàleg entre les administracions i entre els agents implicats. S'ha d'abordar amb llums i taquígrafs, on el ministeri prenga les decisions parlant amb els regants».
En cas que persistisca la unilateralitat dels executius centrals i la manca de diàleg amb els sectors afectats, segons l'expert, «persistiran les guerres i les manifestacions, agitades per un greu problema de governança en la qüestió hídrica, com ha assenyalat de manera encertada el catedràtic Joan Romero». «L'aigua no ha de ser motiu de guerra, sinó de concòrdia i de consens. Tots aquests conflictes sorgeixen de la falta de voluntat per a l'acord i per al diàleg. I no es tracta d'un full de ruta encertat en un assumpte tan delicat i prioritari com l'aigua», tanca. L'ombra del canvi climàtic que agita la «guerra de l'aigua» al sud del País Valencià.