Normalització lingüística

Una oposició a la catalana

Espantades parlamentàries, l'oposició comparant Enric Morera amb Carme Forcadell, acusacions d'inconstitucionalitat, peticions d'anul·lació del plenari... El PP i Ciutadans han copiat l'estratègia de les seues delegacions a Catalunya per oposar-se a la convalidació del decret de plurilingüisme impulsat pel Consell. Als arguments del conseller Vicent Marzà que «calia evitar el caos i impulsar un projecte per afavorir l'aprenentatge de l'anglès, el castellà i el valencià», els dos partits dretans han respost afirmant que aquestes polítiques emulen les del Principat.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

No hi havia ni banderes espanyoles ni senyeres damunt dels escons. Tampoc es debatia cap llei per dir adéu a l'Estat espanyol. Fins i tot, no es tractava d'un projecte que servia per impulsar un model d'immersió lingüística en l'ensenyament. Només es convalidava un decret de plurilingüisme que permetia engegar el curs i convertir-se en el punt de partida d'un sistema d'aprenentatge que, de primeres, va ser criticat per Escola Valenciana i Intersindical. Amb totes aquestes diferències, però, les Corts Valencianes s'han convertit en una cambra semblant al Parlament català. El PP i Ciutadans, per rèdit i estratègia electoral, s'hi han entestat. I ho han acabat aconseguint.

Mari Carmen Sánchez, síndica de Ciutadans, ha obert la veda. Si a la cambra catalana el PP, PSC i Ciutadans van exigir la retirada del debat sobre la llei de desconnexió, la dupla conformada per Sánchez i Isabel Bonig, portaveu dels populars, han exigit un informe jurídic per establir si el ple extraordinari d'aquest divendres per convalidar el decret impulsat pel conseller d'Educació, Vicent Marzà, era legal. «La Junta de Síndics va aprovar per unanimitat la realització d'aquest ple. Tots els nostres actes són legals», ha contestat el president de les Corts Valencianes, Enric Morera, recordant el vot afirmatiu d'ambdós partits per tal de celebrar aquesta sessió parlamentària. Ràpidament, però, Bonig saltava del seu escó per respondre a Morera: «No faça com la Sra. Forcadell».

Amb la crispació instal·lada al parlament valencià per una oposició que pareixia imitar la tàctica opositora de les seues delegacions catalanes, Marzà ha intentat justificar aquesta nova versió del decret, després de l'anul·lació parcial de l'anterior dictada pel Tribunal Superior de Justícia valencià. «Ho hem fet per tres raons: dotar de seguretat l'inici de curs, respectar el que van escollir les famílies i també les resolucions judicials», ha pronunciat des de la trona.

Marzà, conscient de l'estratègia catalana i anticatalanista duta a terme per Ciutadans i PP, ha centrat el seu missatge en els estudis d'universitats europees que avalen aquest model i ha insistit que l'objectiu, fugint del clàssic discurs de normalització de la llengua pròpia i amb la mirada posada en desarticular el dels rivals polítics, és que «s'aprenga castellà, valencià i anglès». «S'ha posat fi al fet que una llengua estiga per damunt d'altra», ha rematat el conseller, que ha generat aplaudiments a la bancada de les forces del Botànic i emprenyament a la del PP a parts iguals quan ha expressat: «En política no val tot. No es pot posar l'interès del partit per sobre de la gent».

Si els populars han jugat al doble de joc de pressionar al Govern espanyol per recórrer aquest decret i, al seu torn, oferir al PSPV-PSOE un pacte educatiu per fer un model lluny dels «capritxos de Compromís», la resposta de Manuel Mata, síndic socialista, ha anul·lat definitivament qualsevol entesa entre les anteriors grans forces bipartidistes. En un Botànic on han arrelat les relacions entre ambdós partits, malgrat l'augment dels frecs interns durant aquest estiu, el portaveu del PSPV-PSOE ha exercit de defensor de Marzà. I tot, quan a la bancada dels consellers l'única representació dels socialistes era per part de María José Salvador, d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori. De Compromís estaven tots, fins i tot, la vice-presidenta Mónica Oltra que s'ha abraçat amb Marzà

El conseller d'Educació, Vicent Marzà, durant el ple extraordinari d'avui a les Corts Valencianes

«És el conseller satanitzat per la dreta», «les mentides repetides mil vegades no es converteixen en realitat», «tenen por al poder de l'educació», ha afirmat Mata en clara direcció cap a la bancada popular. Després d'una explicació còmicament pedagògica al parlament valencià sobre el dia a dia dels nens de tres anys i la implicació de la posada en marxa d'aquest projecte, ha alabat la cultura de l'esforç que el model suposa. «Quan parlem de la cultura de l'esforç que promociona Juan Roig tots ho aplaudim, que està bé, però quan ho proposem a l'educació ho critiquem», ha sentenciat.

Beatriz Gascó, diputada del PP i ex-directora de Política Lingüística que no emprava mai la llengua pròpia, ha contraatacat amb el manual clàssic d'adjectius dels populars per definir el decret de Marzà: «inconstitucional», «sectari», «una bírria (sic)», «radical», etc. Tot per finalitzar: «Aquest decret, a més, és la pera llimonera: es tracta d'un decret plurilingüe sense anglès». Unes afirmacions que apujaven la moral a la graderia dels populars i que es trobaven amb els retrets de Mata sobre el paper de la Diputació d'Alacant presentant el recurs contra el primer decret i també de la Federació de Pares Catòlics. «Vosaltres heu silenciat a la societat civil. Heu copat la tribuna d'alts càrrecs per deixar-los a la Sala Vinatea de les Corts Valencianes», ha criticat Gascó. Als minuts, el líder del partit blaver per excel·lència, Jaume Hurtado, de Som Valencians, ha pogut asseure a la graderia. A l'esquerra comptava amb la companyia de Vicent Martínez, cap de gabinet de Marzà.

«Intenten generar un sentiment d'odi, com a Catalunya», ha criticat Gascó. «Volen convertir la Comunitat en Catalunya», ha censurat Bonig. «Segueixen el pla de desconnexió de Catalunya, de si no us agrada, marxeu a altra autonomia», ha apujat el to Gascó. «Les seues polítiques educatives es nodreixen de les mateixes fonts que les catalanes», ha agregat Mercedes Ventura, de Ciutadans, que ha rematat insistint en l'estratègia anticatalanista de Fernando Giner, portaveu orgànic valencià dels taronja, de preguntar pel posicionament d'Oltra amb el referèndum de l'1 d'Octubre: «Digueu sí o no. Doneu suport?».

Amb el PP deixant de banda la tàctica d'una de freda i una altra de calenta amb els socialistes, i aplicant una versió més catalana, Ciutadans ha anat més enllà. I tot i criticar els populars perquè el ministre d'Educació, Iñigo Méndez de Vigo, no va recórrer el decret, han anunciat que no estarien presents a la votació. Com van fer taronges i blaus al parlament català. «No facen una CUP!», ha exclamat Mata.

Imatge dels seients buits de Ciutadans | Corts Valencianes.

Si els d'Albert Rivera mostraven complicitat amb els populars amb expressions com «tal com ha dit la Sra. Gascó» o emprant els termes de «decret-mordassa» que és propi del PP, Podem ha mostrat la bona sintonia amb el Botànic. Encara que el síndic adjunt, César Jiménez, en la seua estrena ha qüestionat que el Govern valencià haja actuat bé en el procés d'elaboració del decret. «Sr. conseller, vostè hauria d'haver previst que la sucursal del PP més bel·ligerant contra la llengua pròpia de tot l'Estat no es quedaria de braços plegats», ha recriminat, per tot seguit confessar l'ajuda que va donar-li un professor de la Universitat Jaume I de Castelló, Manuel Garcia Grau, per estimar la llengua «posar al fi al seu auto-odi intern». «Et regale aquest llibre de poesia, a veure si la seua visió canvia», ha dit Jiménez, referint-se a Gascó.

«Ahir vaig apostar-me una cervesa amb un amic: segur que parlen de Catalunya», ha ironitzat Josep Nadal, de Compromís, abans de denunciar «l'apartheid del PP i Ciutadans a les zones castellanoparlants, per impedir-los no aprendre valencià». Les afirmacions han afegit tensió i crispació en una votació que s'ha caracteritzat pels seients buits de Ciutadans. «Bueno, pues vale, pues adiós», ha fet broma Alexis Marí, diputat no-adscrit i ex-síndic taronja, sobre la marxa dels seus ex-companys emprant les paraules utilitzades pel major dels Mossos, Josep Lluís Trapero. «El decret s'ha convalidat amb 50 vots a favor, 30 en contra i tres abstencions [realitzades pels diputats no-adscrits de Ciutadans, que havien barallat votar que sí al decret durant tota la setmana]», ha pronunciat Morera. 

La sessió s'havia acabat. El decret s'havia convalidat. Però Ciutadans mostrava com les forces del Botànic s'havien negat a firmar una declaració institucional contra el procés a Catalunya, que només comptava amb el suport del PP. Les formacions dretanes, tan anticatalanistes, fent política a la catalana.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.