Taronja i blau

Ciutadans rivalitza amb el PP per abanderar la lluita contra el plurilingüisme

Després que el Consell solucionara l'anul·lació parcial del decret de plurilingüisme amb un decret llei que només afectava els nens de tres anys, aquest divendres les Corts Valencianes realitzaran un ple extraordinari sobre la qüestió. Amb Ciutadans i el PP carregant contra el conseller Vicent Marzà i l'executiu valencià, la formació taronja ha aprofitat per censurar l'actitud del Govern espanyol de Mariano Rajoy i la delegació valenciana sobre un dels projectes estrella del Botànic. Els d'Albert Rivera volen diferenciar-se dels populars i, al seu torn, competir pel seu espai polític.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quan Gènova va veure que perdia un dels seus principals bastions electorals, el País Valencià, va realitzar un cop de mà. Tot i que la solució semblava interina en un primer moment, va apostar-se per una figura que generara consens entre tots els barons provincials i que poguera, alhora, traure dels inferns electorals a un PP que havia estat clar dominador durant dues dècades. L'escollida fou Isabel Bonig. La dirigent seleccionada a dit per part de la direcció estatal dels populars va tenir l'estratègia ben clara des del principi: calia agitar la bandera de l'anticatalanisme i contra qualsevol mesura en favor de la normalització lingüística al País Valencià.

Malgrat que altres consellers com ara Rafael Climent (Economia, Compromís), Carmen Montón (Sanitat, PSPV-PSOE) i, fins i tot, Mónica Oltra (Igualtat i Polítiques Inclusives, Compromís) són els principals objectius de les crítiques dels populars, segons admeten des de la mateixa formació de la gavina, Vicent Marzà (Educació, Compromís) ha estat una fixació particular. La seua condició de nacionalista inequívoc i el rescat d'unes declaracions en les quals es manifestava sobre la independència dels Països Catalans van marcar el tret de sortida a les contínues crítiques del PP. I més situant-se al capdavant d'una cartera sensible com la d'Ensenyament.

Més enllà de l'enfrontament sobre les mesures impulsades per Marzà per retallar privilegis de les escoles concertades, el gran duel entre el PP i el conseller d'Educació ha sigut el decret de plurilingüisme. No debades, un recurs per part de la Diputació d'Alacant, presidida pel popular César Sánchez, va provocar que el Tribunal Superior de Justícia Valencià -tot i que la Fiscalia mantenia un criteri diferent- anul·lara parcialment la llei que regulava el model lingüístic a les escoles valencianes. L'argument esgrimit per la sala fou «un tracte diferenciat entre el valencià i el castellà», discriminant aquesta última.

Després d'aquesta decisió judicial, però, el Consell va reaccionar. Marzà va impulsar una nova versió d'aquest projecte de llei a través d'un decret que deixava tots els nivells educatius, a excepció dels nens de tres anys que es guiaren per aquesta normativa, de forma idèntica a l'etapa del PP. Ara bé, feia una adaptació per als alumnes de tres anys. Amb un model lingüístic conformat per tres nivells (els quals se subdivideixen en tres més), aquesta nova regulació no modificava les hores impartides d'anglès. Només en el cas del nivell més avançat restava dues hores de català a la llengua britànica. El castellà era qui perdia aquest temps en la resta de nivells.

El conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esports, Vicent Marzà. 

Tanmateix, Ciutadans i PP han tornat a la càrrega. Ambdós partits han censurat aquesta nova regulació i la fórmula emprada per aprovar-la: un decret llei. Ara bé, la pinya entre ambdues formacions, que s'haguera pogut veure en el pròxim ple extraordinari del divendres vinent, s'ha trencat per part dels d'Albert Rivera. Aquest dimarts, i després de la Junta de Síndics, la portaveu dels taronges, Mari Carmen Sánchez, ha denunciat que «el PP tampoc pot abanderar la lluita contra el decret de Vicent Marzà».

Unes declaracions que incideixen en les crítiques que va realitzar Ciutadans sobre la decisió del Govern espanyol de no recórrer el model lingüístic en l'ensenyament del Consell. «Segons ha expressat el Sr. Soler [Miguel Soler, secretari autonòmic d'Educació] en una entrevista al diari El Mundo, el ministre estava en tot moment al corrent», ha ressaltat la portaveu taronja, que ha apuntat contra els populars: «Des de Ciutadans, lamentem que el PP no haja sigut suficientment vehement i explícit per tal de front contra el decret de plurilingüisme. És més, el Ministeri d'Educació no va recórrer el decret en maig, quan podia fer-ho». «Potser hi haja un interès del Ministeri per tal d'encobrir aquest decret», ha acusat.

Sánchez, però, ha insistit. En la seua compareixença, ha disparat dialectalment quasi més contra el PP que no en la direcció oposada a Marzà. «Malgrat que el PP es cabrege, tot i les seues reivindicacions contra el Consell, l'entrevista a Soler ha deixat ben clar que el PP a Madrid estava al corrent de tot i que si no va actuar contra el decret fou perquè no va voler», ha ressaltat Sánchez per rematar.

Una estratègia d'enfrontament amb el PP que busca netejar la imatge del partit després de la marxa dels diputats crítics que representaven l'ànima progressista de la formació. Per tal de frenar una possible interpretació d'un viratge a la dreta i d'un apropament als populars en incrementar la duresa amb el Govern valencià, Ciutadans ha volgut aquest dimarts rivalitzar amb els populars per la bandera contra el decret de plurilingüisme. Al mateix temps, però, aquesta tàctica també intenta fer forat en l'espai electoral i polític del partit de la gavina.

Tot i que aquesta jugada no ha alterat el discurs de Bonig, que no ha contestat en cap moment les acusacions de Ciutadans. Amb la idea prefixada d'ignorar als taronges i ser l'única força opositora al Consell, Bonig ha carregat contra el decret qualificant-lo de «vulnerar els principis constitucionals». Una batalla entre Ciutadans i el PP que torna a revifar, però en la qual els deixebles valencians de Rivera hauran de trencar la barrera del menyspreu aplicada pels populars. El front contra Marzà sofreix una escletxa més.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.