Els temps de resistència i perseverança contra el menysteniment de la música en llengua pròpia del País Valencià s'han convertit en un record d'un passat allunyat, d'un temps nostàlgic que ha servit de llavor per l'actual hort sonor. Com si es tractara d'un jardí botànic caracteritzat per la vitalitat i la pluralitat d'espècies, l'escena valenciana ha experimentat una maduració que ha trencat amb vells estigmes i etiquetes imposades, exhibint una riquesa estilística acompanyada d'elevades qualificacions. Encara que la petjada d'enyorança de grups referents com ara Obrint Pas, la Gossa Sorda, Aspencat o Orxata Sound System persisteix de manera soterrada, el panorama musical valencià en l'idioma del país ha ampliat horitzons fins a haver-hi bandes i artistes referents en cada gènere, fins a constituir un arbre amb un bon grapat de flors a cada branca.
La demostració d'aquesta fortalesa ha estat el procés de selecció dels nominats dels Premis Ovidi, uns guardons que serveixen per a copsar les constants vitals del circuit sonor del territori valencià en llengua pròpia. El jurat dels premis, no debades, va destacar a través d'un comunicat «la qualitat més gran» dels treballs presentats, els quals van ascendir a 231 propostes, una xifra que empata l'aconseguida en l'exercici anterior. «Volem subratllar que ha sigut l'any amb la producció de més qualitat de la història dels Premis Ovidi, un fet que ha tingut com a conseqüència que hagen quedat fora de les nominacions treballs que perfectament haurien pogut ser guanyadors en alguna edició anterior», van ressaltar sobre uns guardons que celebraran aquest divendres el seu dissetè lliurament al Teatre Auditori de Catarroja (Horta) i que són fruit de la tasca del Col·lectiu Ovidi Montllor.
El treball dels membres del jurat, conformat per Xavier Aliaga, Vicent X. Contrí, Josep Vicent Frechina, Amàlia Garrigós, Carla González, Emma Tomàs i Quim Vilarnau, ha estat feixuc en categories com ara mestissatge. En aquest apartat, han estat nominats els ben retornats Auxili pel seu àlbum Guaret (Propaganda pel Fet!, 2022), els lluminosos El Diluvi per Present (Halley Supernova, 2022), la popular La Fúmiga per Fotosíntesi (Halley Records, 2022) i l'incombustible Xavi Sarrià per Causa (Propaganda pel Fet!, 2022). Quatre referents de l'escena que haurien pogut perdre la seua posició de privilegi per la presència d'altres grans discs com ara Tot i res (Halley Supernova, 2022) del duet Pupil·les i Mode avió (Delirics, 2022) de Cactus, una banda forjada a cavall entre les comarques limítrofes del Comtat i l'Alcoià.
«Les categories de mestissatge i de cançó han sigut especialment difícils. Hauria calgut nominar sis treballs per secció per assegurar un reconeixement més just a l'extraordinària qualitat de la producció», va indicar el jurat com a exemple del nivell dels grups i, en conseqüència, d'una escena absolutament consolidada en termes de qualitat i pluralitat estilística. En l'apartat de cançó, no debades, han estat seleccionats com a finalistes el contestà Andreu Valor amb Un nou món (Autoedició, 2022), el saforenc Carles Pastor per Les Flors de Txernòbil (Autoedició, 2022), el riberenc Rafa Xambó per Cantata de València (Stanbrook, 2022) i la també saforenca Clara Andrés per Capfico (Hidden Track Records, 2022). Fora de la pugna pel guardó s'ha quedat la castellonenca Pepa Cases amb III (Bureo Músiques, 2022).
La batalla ha estat aferrissada en altres gèneres com ara al rock. Un clàssic de l'escena musical valenciana com ara els xixonencs Mugroman, qui havien retornat amb Diagrama de Venn (Autoeditat, 2021), han caigut de la pugna pel premi a millor disc d'aquest estil. Sí que competeixen els vila-realencs de sonoritats combatives Apologia per Eterna tempesta (Autoedició, 2022), la imponent alcoiana Neus Ferri amb Llar (Maldito records, 2022), els punyents Smoking Souls per La cura (Propaganda pel Fet!, 2021), procedents de Pego (Marina Alta), i el també originari de la ciutat del Serpis Marco Pompero, amb Déu (la Fera CC, 2022).
L'escenari s'ha repetit a la categoria de millor àlbum de hip-hop i electrònica. En aquest gènere, el jurat dels Premis Ovidi ha escollit per a l'última batalla pel reconeixement a la borrianera Aina Palmer per Solatge (Autoedició, 2022), a l'aldaiera JazzWoman per Atlantis (Propaganda pel Fet!, 2022), l'almussafenca Tesa per Rap d'arrel (Temps Record, 2021) i al grup originari de la Plana Baixa Malparlat, qui ha publicat l'àlbum Sentimantral (Autoedició, 2022). Com a possibles aspirants a nominats en aquest estil hi havia, per posar-hi un exemple, l'irreverent Blue Boi amb Jove x Sempre (Autoedició, 2021).
Una competència similar s'ha donat per escollir els quatre finalistes de la categoria al millor disc de folk. El trident apoteòsic Marala amb Jota de morir (Propaganda pel Fet!, 2022), els vitalistes Musicants amb Un mar de vides (Picap, 2022), l'emotiva Noelia Llorens per Titana (RC Estudio, 2022) i l'experimental duet de Miquel Gil i la mateixa Llorens amb Arrel (Acció Cultural del País Valencià-Primavera d'Hivern-Bureo Músiques, 2021) pugnaran per aquest premi. En el cas de la secció de pop, els contrincants seran Carles Chiner, natural de Quart de Poblet (Hhorta), amb Amateur (27 Ladridos, 2022), la banda bocairentina L'Actor Secundari amb L'Actor Secundari i les coses que mai et va dir (La Fera CC, 2022), el grup Tenda, nascut al cap i casal del País Valencià, per Última Generació(N) (Autoedició, 2021) i els alacantins Vienna per Després d'un temps de bona relació, un dia vaig anar a sa casa (Picap, 2022).
El popular Dani Miquel encapçala amb Volem (Autoedició, 2022) la nominació del millor disc de públic familiar junt amb DD.AA, qui proposa Unes festes diferents (Paco Pascual, 2022); Marcel el Marcià amb Patxamare (Autoedició, 2022) i Trobadorets per Tira-li (Bureo Músiques, 2022). El reggaeton desimbolt de Colomet amb Massa Benimaclet/Per tu (Autoedició, 2022), la fusió dolça de Kela amb El mirall (Primavera d'Hivern, 2022), la veu colpidora de Marta Cortell amb Quan cau la nit (Autoedició, 2021) i els alquimistes de la música popular Tradifusió per Empeltant arrels (Microscopi, 2022) lluitaran per erigir-se en artista revelació del panorama musical nostrat.
«La categoria de millor cançó ha destacat per ser l'any on s'han considerat un major nombre de cançons en la primera preselecció, és a dir, 44, d'un total de vora 1.200», assenyalen des del jurat en un apartat on han estat nominats Auxili per «Parèntesi», Neus Ferri per «Llar», El Diluvi per «Present» i Smoking Souls per «Vosaltres». En aquesta gala emesa per À Punt i Canal 33, els amants de la música valenciana en llengua pròpia seran testimonis del desenllaç del guardó a millor lletra. El mite de la música tradicional, Vicent Torrent, hi competirà amb «Aquella nit», mentre l'excantant d'Obrint Pas, Xavi Sarrià, ho farà amb «La cantaora». Ambdós lliuraran una dura batalla amb Clara Andrés, nominada per «Varada», i Carles Pastor, finalista per «Ni odi, ni enveja, ni por».
El Diluvi amb el seu àlbum Present (Halley Supernova, 2022), La Fúmiga amb el treball Fotosíntesi (Halley Records, 2022), Musicants pel disc Un mar de vides (Picap, 2022) i Smoking Souls per l'aposta Vosaltres (Propaganda pel Fet!, 2022) es disputaran el premi a millor producció i arranjament, així com Edmon per «Cendres» de Cactus; Mut per «A la una» de Musicants; Omar Hachemi, Marc Mayor i Auxili per «Diga-li!» d'Auxili; i Pau Berga i Tourmalet.tv per «La nit ferida» de Xavi Sarrià seran els contrincants en la categoria de millor videoclip. El guardó pel millor disseny d'enguany serà una pugna entre Albert Doménech per L'Actor Secundari i les coses que mai et va dir de L'Actor Secundari (La Fera CC, 2022); Joanrojeski Estudi Creatiu per Causa, de Xavi Sarrià (Propaganda pel fet!, 2022); Enric Alepuz per Jota de morir de Marala (Propaganda pel fet!, 2022); i Mònica Llop, Jana Borja i Andreu Gómez per Present del Diluvi (Halley Supernova, 2022). El jurat dels premis al disseny i videoclip ha estat integrat per Cèsar Amiguet (dissenyador gràfic i director d’art a Escola Valenciana), Giovanna Ribes (guionista, artista audiovisual i productora de cinema documental i de ficció i de videoart) i Anna Roig (artista plàstica, il·lustradora i dissenyadora).
Una gala emotiva
Conduïda per les comunicadores valencianes Nerea Sanfe i Amàlia Garrigós, la cerimònia comptarà amb sengles homenatges als músics desapareguts Jordi Richart i Pau Riba. La rondalla Va de Dones, encarrega d'amenitzar el lliurament dels premis amb un repertori ben especial, compartirà escenari amb els guardonats honorífics, com ara el premi que rebrà a la seua trajectòria la cantant i compositora Eva Dénia. «Autora d'una discografia àmplia i polifacètica que s'estén per més de dues dècades, és i serà sempre una pionera en qui molts i moltes troben un camí a seguir; i més encara: és un referent, per la seua brillant aportació artística i per la defensa de la llengua i del feminisme», ha argumentat el Col·lectiu Ovidi Montllor per entregar-li el distintiu.
L'altre reconeixement desvelat és el Premi Suport, que ha recaigut en mans de la colònia musical Folksona. «Com a colònia estival de música folk per a joves intèrprets amb quinze anys de trajectòria, el Col·lectiu Ovidi Montllor vol destacar la seua tasca en la conservació del patrimoni cultural en oferir als joves un espai de creixement on la música tradicional i el valencià sempre estan presents; un espai de convivència i creativitat que assegura el futur i aferma la nostra identitat», raonen per atorgar aquest premi a una iniciativa que ha vertebrat i ha connectat diferents mags dels sons de l'àmbit dels ritmes tradicionals. Un exemple de la vitalitat de l'ecosistema musical en llengua pròpia al País Valencià, on l'escena exhibeix potència i força pluralitat.