Al ritme de la banda de música de la Falla Jerónima Galés, l'acte institucional de la diada nacional valenciana del 9 d'Octubre ha tornat a ser un clam punyent contra l'infrafinançament del País Valencià. Sense els adjectius grossos que van caracteritzar el discurs del president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig, en el discurs de l'any 2016, el cap de Consell ha marcat terreny. Un missatge contra el maltractament financer de l'Estat espanyol inserit dintre de la batalla del president per encapçalar una aliança mediterrània que defenga un sistema de finançament en el qual es tinga en compte criteris com la població ajustada i no la dispersió, tal com reclama l'entesa dels territoris atlàntics, amb Galícia, Astúries o Castella i Lleó al capdavant.
«Mai deixarem que ens envien al racó dels provincians. La veu valenciana estarà present. Des de la raó, la fermesa i la lleialtat», ha proclamat el cap del Consell, qui ha reivindicat en una inversió de la lletra de l'himne valencià: «Volem que Espanya ens ofrene allò que ens correspon». Un clam pel finançament que s'ha complementat amb la reclamació «d'una Espanya plural i diversa» i de la descentralització de les institucions estatals, així com ha donat un missatge devertebració del País Valencià, apel·lant a estirar la Generalitat Valenciana. «Avui, a les portes del 40 aniversari de l'Estatut, marque un repte per a l'autogovern valencià: estirar la Generalitat a les terres més allunyades d'aquest Palau, que enguany compleix 600 anys. Cap país és la seua capital. Cap país és només el seu Govern central. Tampoc el nostre. Per això, és hora d'acurtar distàncies amb totes les comarques d'Alacant, de Castelló i de València. Estirar la Generalitat políticament, econòmicament, emocionalment», ha expressat en un missatge que pretén reconnectar el País Valencià des de Vinaròs a Pilar de la Foradada.
Com a veu defensora de la diversitat i plurinacional de l'Estat espanyol, Puig ha afirmat que «ha arribat l'hora d'una segona transició territorial de l'Espanya autonòmica». «Instem a uns nous pactes autonòmics», ha etzibat, per fer una defensa de la fortalesa de l'autgovern, el qual acumula escletxes per l'amenaça de la recentralització i l'ofegament econòmic que suposa l'infrafinançament: «La història envia altres senyals. Estem en vespres de commemorar els 40 anys del primer autogovern democràtic. L'Estatut ens va retornar part d'allò que els camps de batalla i les dictadures ens havien furtat. Els valencians –i sobretot les valencianes– per primera volta decidiren les seues Corts, el seu Consell, i les seues lleis. Avui –amb perspectiva suficient– valorem l'avanç que ha significat l'autogovern. La pandèmia ho ha visibilitzat. Ha estat la gran prova de foc. I l'autogovern ha eixit enfortit»
«Enguany commemorem els 500 anys d'un moviment sense precedents: les Germanies. Les classes populars de les viles i ciutats valencianes es van unir per a demanar més justícia, major participació en la vida pública, i una riquesa millor repartida. Aquell episodi ensenya que el poble unit, amb germanor, és sempre més fort. Que no intenten dividir-nos ni enfrontar-nos. Ara seria un greu error. Les Germanies deixen un altre llegat. El clam habitual dels agermanats era una paraula: justícia! Eixa és la causa de la via valenciana», ha complementat la seua reivindicació valencianista citant un passatge de la història nostrada que combina la qüestió nacional amb les demandes socials. I ha assenyalat, atès la normalització de la pandèmia de la COVID-19: «Celebrem el 9 d'Octubre més esperançador de la història recent».
En aquest any i mig de crisi vírica, segons ha ressaltat Puig, «hem demostrat una fortalesa com a poble que mai havíem vist». «Els valencians havíem superat guerres, invasions, crisis i desfetes naturals. I de sobte, quan ningú ho esperava, un virus ens situà davant de la pitjor adversitat. Més de 2.000 sanitaris han vacunat a 4 milions de valencians. És una proesa humana, cívica i professional», ha agregat, per proclamar: «Hui, 9 d'Octubre, complim 783 anys junts. En 1238 vam nàixer. En 2021, renaixem».
«El poble valencià ha viscut vicissituds de tota mena al llarg d'aquests segles. D'entre elles epidèmies gravíssimes. També guerres i desfetes. I alegries i gojos Però som un poble que sap refer-se. Som un poble que sabem caminar decididament, amb sentiment comunitari i la mirada posada en un futur lluminós i esperançador. El 9 d'octubre és el dia en què les valencianes i els valencians convidem a la resta pobles a celebrar amb nosaltres la nostra manera de viure la vida, d'interpretar el món, de mostrar-nos com som i d'obrir-nos als altres», ha introduït abans la vicepresidenta i portaveu de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra, amb referència a la pandèmia de la COVID-19, qui ha assenyalat ja en termes nacionals: «Som hereus i hereves de segles d'història i d'un territori que hem rebut en préstec i que tenim l'obligació de preservar i llegar als nostres hereus».
Amb una interpretació d'un valencianisme acollidor, la també referent indiscutible de Compromís ha indicat que «la identitat valenciana la conformen les persones que viuen en aquesta terra, siga quina siga la seua circumstància, perquè aquesta és una societat oberta, acollidora i inclusiva». «També formen part de la nostra identitat el cel, els rius, els llacs, la mar, l'horta, les muntanyes. I, de la mateixa manera que cuidem la nostra llengua, les nostres tradicions, el nostre patrimoni cultural, tenim també l'obligació de preservar el nostre entorn per deixar en herència a les properes generacions una societat més inclusiva, més amable, més justa i més sostenible», ha proclamat com per embridar valencianisme i defensa del territori.
El clam contra el finançament, però, ha protagonitzat part del missatge institucional de la vicepresidenta del Consell. «Les societats les conformem les persones. Som cadascuna de nosaltres qui anem conformant el meravellós trencadís que acaba per constituir allò que denominem poble. Celebrar el 9 d'octubre és celebrar la identitat diversa, plural i múltiple que ens dóna vida. Una identitat rica allunyada dels essencialismes i les individualitats perquè és en la col·lectivitat quan cada valencià i cada valenciana s'identifica en plenitud. I és també aquesta col·lectivitat, aquesta comunitat de persones, qui ha proporcionat a cada ciutadà i a cada ciutadana els serveis necessaris per al seu benestar i desenvolupament personal, uns serveis per als quals és imprescindible un finançament just», ha raonat, per reafirmar: «Un finançament que és, justament l'origen i l'essència de la Generalitat, institució que dóna carta de natura a l'autogovern valencià, instrument polític per a millorar la vida del poble valencià».
La reivindicació ha pujat de to en citar paraules del jurat Francesc de Vinatea: «Som un poble franc i no subjugat». «Som un poble format per homes i dones que volem que tinguen les mateixes oportunitats perquè, com bé ens recorden uns dels premiats de hui, a un home que ve del poble, ningú fa abaixar la cara», ha ressaltat, parafrasejant una cançó del mític grup Al Tall, qui ha estat un els guardonats amb la distinció al mèrit cultural, del qual Oltra ha recordat la seua interpretació del cant dels Maulets. «Ens van ensenyar que els Maulets formaven part de la nostra història, i el Tio Canya part de la nostra família», ha indicat la vicepresidenta. En aquesta categoria cultural, també han estat premiats l'actor Juli Mira; la directora del centre dramàtic i Teatre Nacional de Catalunya, Carme Portaceli; la novel·lista gràfica Cristina Durán; el cantautor infantil Dani Miquel; Francisco Martínez López, 'Quico el Guerriller' per la seua divulgació en centres escolars de la memòria democràtica; i el grup de cabaret transgènere Ploma 2, l'últim component del qual va faltar enguany. L'alta distinció de la Generalitat Valenciana ha recaigut en els equips de vacunació.
Amb el Consell oblidant-se d'atorgar aquest reconeixement a l'escriptor i referent de la cultura valenciana, Enric Valor, sota excuses de possibles interpretacions partidistes, malgrat que les forces botàniques van aprovar-ho a les Corts Valencianes, la distinció de la Generalitat Valenciana han estat per al premi nacional de còmic Paco Roca, el poeta Josep Piera, Ràdio València-Cadena Ser, el futbolista i mite del València CF i de l'Hèrcules CF Mario Alberto Kempes, Publicacions Universitat de València, l'escriptori Matilde Asensi i l'anarquista César Orquín a títol pòstum, qui va salvar més de 300 persones al camp de concentració nazi de Mauthausen. A l'àmbit empresarial i social, s'ha guardonat l'empresari avicultor Federico Félix, l'empresa musical Consolat de la Marc, la cooperativa energètica Enercoop, i la presidenta del Col·legi d'Enginyeria Tècnica Agrícola de València i Castelló, Regina Monsalve. Al mèrit científic, s'ha distingit Dolores Corella, catedrática de Medicina de la Universitat de València, i Miguel Ángel Sanz Alonso, hematòleg en l'Hospital La Fe de València. L'associació Nueva Opción, el Moviment Scout valencià i el centre d'acollida Sant Joan de Déu han rebut la distinció al mèrit social.
La medalla al mèrit esportiu ha estat per als esportistes valencians que van aconseguir un metall als passats Jocs Olímpics de Tòquio, com ara els futbolistes Òscar Gil, Pau Torres i Carles Soler, així com els atletes Hèctor Cabrera, Míriam Martínez, Ivan Campo i Hèctor Català. La responsable de la selecció espanyola d'handbol Cristina Mayo Santamaría, la tenista Lola Ochoa Ribes i el pilotari John Giner Muñoz 'Jan de Murla' complementen el quadre de referents del País Valencià de l'esport que han estat reconeguts per la Generalitat Valenciana. Tot en un acte que any rere any s'ha convertit en un crit de reivindicació dels interessos valencians, d'una reforma del sistema de finançament autonòmic constantment ajornada a Madrid. Siga amb executius del PP o del PSOE.