La Ciutat de les Arts i les Ciències, antic símbol del malbaratament dels anys de vi i roses del PP al capdavant de la Generalitat Valenciana i posteriorment transformat en espai de promoció cultural i científica, s'havia convertit en el gran escenari electoral de l'extrema dreta Vox al País Valencià. Quedaven escassos dies per a la cita amb les urnes valencianes i espanyoles, i la ultradreta intentava vendre capacitat de mobilització convocant en un recinte d'àmplies dimensions. L'acte fou una exaltació de les obsessions ideològiques de la ultradreta estatal, amb el seu líder, Santiago Abascal, com a principal estrella de l'esdeveniment. L'acompanyaven l'expopular Ignacio Gil Lázaro i el capitost dels ultraconservadors al territori valencià, José Maria Llanos.
A les primeres files d'aquell míting celebrat a finals d'abril del 2019, hi havia Ximo Díaz, aleshores membre de la cúpula valenciana de Vox. Díaz no era desconegut en els àmbits polítics i fallers del cap i casal del País Valencià. En temps d'executius del PP, va ostentar responsabilitats directives a la sempre polèmica planta de residus de Fervasa, depenent de l'Entitat Metropolitana per al Tractament de Residus de València (Emtre), i va aconseguir renom als cercles de la festa gran de la capital valenciana com a president de la Falla Exposició-Misser Mascó, a la qual han estat tradicionalment vinculats la nissaga de l'exalcaldessa Rita Barberá i, especialment, el seu cunyat ultradretà i investigat a la trama Assut, José Maria Corbín. Abans, tanmateix, va passar per les files de la formació blavera i anticientífica Unió Valenciana.
Com a figura ascendent dintre de l'estructura orgànica de l'extrema dreta Vox al País Valencià, Díaz va topar-se amb els tribunals. L'aleshores jerarca dels ultraconservadors valencians fou processat per estafar presumptament a una persona gran. El magistrat va enviar-lo al banc dels acusats per hipotecar l'habitatge d'una dona de 89 anys. En el moment del processament dels tribunals, havia deixat els seus càrrecs com a vicesecretari provincial de Relacions Institucionals de Vox i assessor dels xenòfobs a la Diputació de València. Aquella decisió va prendre-la, segons va afirmar el llavors dirigent provincial dels reaccionaris, «per motius personals». L'adéu de la primera línia política va significar el pas enrere d'un dels pesos pesants de la formació d'extrema dreta i amb certa proximitat a Llanos, líder dels carpetovetònics al territori valencià i esquitxat per haver facturat treballs a una entitat clausurada arran de la trama encapçalada per l'exconseller popular i antic factòtum dels dretans, Rafael Blasco.
Francisco Chardí, home de negocis amb interessos empresarials a la firma Cansafresc SL, la qual compta com a objecte mercantil el comerç a l'engròs d'hortalisses i fruites, ocupa en l'actualitat la confiança de Llanos per exercir com a la seua mà dreta. Aquesta persona influent dintre de Vox ha estat un militant històric del PP a Catarroja. No debades, va exercir durant tres mandats com a regidor, on va assumir les responsabilitats dd'Interior i Policia, així com la cobejada regidoria d'Urbanisme. Oficialment per «incompatibilitat» amb la seua feina i oficiosament per discrepàncies amb el comandament de l'agrupació local dels conservadors, Chardí va abandonar les files populars l'any 2010. Cincs anys més tard, però, tornaria a l'escena política amb una nova samarreta: la taronja de Ciutadans. L'emergència de Vox provocaria l'enèsim salt d'aquest rodamon dels partits a l'espectre ideològic de la dreta.
Aquest pes pesant dels ultradretans compta amb problemes judicials. El titular del jutjat de primera instància i instrucció número 5 de Catarroja ha situat Chardí a tocar del banc dels acusats per haver-se apropiat presumptament de 40.000 euros d'un compte conjunt amb la seua antiga parella, qui també va exercir, en el seu moment, com a regidora del PP a la població localitzada a la comarca de l'Horta. Segons la interlocutòria avançada per l'edició valenciana del rotatiu digital eldiario.es, l'actual mà dreta de Llanos va efectuar aquesta transferència sense el coneixement de la seua dona. Encara més, no hauria retornat la quantitat dinerària que havia tret del compte, a pesar que la seua exparella va sol·licitar el seu reintegrament.
Triple condemna
Un altre càrrec valencià de Vox amb dificultats als tribunals és José Bonet, actualment regidor dels ultraconservadors a l'Ajuntament d'Alacant i conegut al consistori per ser el representant municipal amb un patrimoni més gran, d'acord amb la seua declaració de béns. Bonet, de fet, ocupa la responsabilitat empresarial d'administrador de la firma Huerto Social Alicante SL, una companyia dedicada al camp de l'agricultura ecològica. Entre els seus serveis, ofereixen la possibilitat de disposar d'un terreny per cultivar les teues verdures i hortalisses de caràcter ecològic, així com venen palmeres, siga de manera solta o mitjançant l'adquisició de paquets d'aquesta classe d'arbres.
Segons va publicar Información, la mercantil fou condemnada per acomiadaments improcedents i per no haver abonat els salaris corresponents a un antic treballador. D'acord amb la resolució, la companyia va acomiadar un dels seus empleats arran de la finalització del seu contracte. Com a indemnització, la firma va abonar al seu antic integrant 312,46 euros. Ara bé, l'acomiadament va donar-se quan, segons recull la interlocutòria, hi havia un deute amb el treballador de 1.226,62 euros per vacacions que no va poder gaudir i 798 euros relatius a un pagament vinculat als beneficis. La sentència assenyalava que el contracte de l'empleat estava «en frau de llei» perquè figurava a temps parcial quan en les bases de cotització estava a jornada completa. La justícia va condemnar l'empresa a indemnitzar-lo o readmetre'l, així com a pagar-li 2.204,62 euros en sous impagats i 226,31 euros en interessos de demora.
Huerto Social Alicante SL, administrada pel regidor de Vox, fou condemnada una segona vegada per un contracte farcit d'irregularitats i, de nou, per haver deixat de pagar una part del sou a una extreballadora. La sentència, emesa pel jutjat social número 1 d'Alacant, estableix que l'antiga empleada va ser acomiadada de manera improcedent. «Va ser una transgressió de la bona fe contractual», ressalta la resolució judicial, que subratlla la manca de causa per fer-la fora de la feina. Com amb l'altre treballador pel qual va ser condemnada la mercantil, la interlocutòria acredita com aquesta antiga integrant de la plantilla tenia una jornada completa, però el seu salari corresponia a un horari laboral parcial. A conseqüència de tot plegat, l'escrit de la magistrada obliga l'empresa o bé a indemnitzar amb 5.800 euros o bé a tornar-la a incorporar al seu personal. Encara més, imposa un altre pagament de la mercantil a l'extreballadora de 6.801,06 euros per la diferència salarial no percebuda i un extra de 680,10 euros en concepte d'interessos.
La companyia, tanmateix, ha rebut una tercera condemna per part del jutjat social número 2 d'Alacant. En aquest cas, els tribunals de la ciutat meridional ha dictaminat que l'empresa haurà d'entregar 1.738 euros, així com el 10% d'interessos d'aquesta quantitat, a un altre extreballador. La resolució s'ha produït després de la demanda del vell empleat, qui no va percebre el seu salari durant l'any de contracte. Segons la pàgina d'informació mercantil Informa, la societat dedicada a l'agricultura ecològica va constituir-se l'any 2012 i va presentar els seus darrers comptes en 2019.