Quan el juny de 2015 el primer Botànic va prendre possessió, Vicent Marzà esdevenia l'alumne mes precoç: amb només 32 anys era el membre més jove del Consell. Mestre d'anglés al col·legi públic Gaetà Huguet, afiliat al STEPV, fill de docent criat entre aplecs, trobades i eixides a la muntanya, Marzà es posava al capdavant d'una macroconselleria on s'unien dos competències feixugues (Educació i Cultura, a més d'Esports) i depauperades després dels anys de govern del Partir Popular. Han passat set anys des d'aquella pressa de possessió i EL TEMPS ha demanat als implicats en el sector que li posen nota ara que el curs de Marzà al Consell arriba al seu final. Alguns s'han estimat més no qualificar l'acció de la Conselleria amb xifres. L'Associació d'Escriptors i Escriptores en Llengua Catalana han estat els més durs. La Federació de Muixerangues, per contra, els més benèvols. La mitjana de tot el curs és de 8, és a dir, un notable. Aquest és, en detall, l'avaluació d'aquest particular claustre de País:
ÀMBIT DE LA CULTURA
ASSOCIACIÓ D’ACTOR I ACTRIUS VALENCIANS. Carlos Amador. Nota: 7,75
"En primer lloc, cal reconèixer que aquest conseller ha tingut molta voluntat política i això s’ha deixat notar en els pressupostos. Sense pressupost no es pot avançar. Òbviament no s’ha arribat fins on nosaltres ens agradaria i tampoc fins on ens van prometre, però el canvi d’actitud envers la cultura s’ha deixat notar amb aquesta administració. El principal problema al nostre parer és que la maquinària de l’administració està molt oxidada i qualsevol tramitació o posada en marxa d’un programa costa una eternitat. En aquesta mateixa línia, la burocràcia no és capaç d’adaptar-se a la singularitat d’un ofici com el d’actor o actriu. El resultat és la dificultat en l’accés a les ajudes.
En tot cas, crec que en aquest temps s’ha avançat cap a la professionalització del sector. En aquest sentit, s’ha de destacar l’aposta que ha fet la Conselleria per impulsar les produccions públiques i les coprproduccions amb altres administracions. Això ha contribuït a dotar de certa estabilitat a un sector que es caracteritza per la inestabilitat. Igualment valorem positivament l’acompanyament que la Generalitat ha fet a les companyies teatrals.
Pel que fa al sector audiovisual, s’ha avançat des del punt de vista pressupostari, però ha faltat lideratge per poder generar un segell audiovisual propi valencià reconeixible i exportable fora de la Comunitat. Aquesta manca de lideratge ha provocat, per exemple, que els actors i actrius no ens hagem sentit partícips d’aquesta política fins fa poc. En l’últim any, en tot cas, ha estat important la tasca de Raquel Tamarit per intentar revertir aquesta situació".
ASSOCIACIÓ D’EDITORS DEL PAÍS VALENCIÀ. Àfrica Ramírez. Nota: 7
"A grans trets el balanç de la gestió és positiu i ha suposat un avanç en alguns aspectes, tangibles i intangibles. No obstant haguérem volgut que anaren més lluny. El llibre és un sector estratègic per a la difusió de la cultura i la llengua, i tot resulta molt lent i complicat quan tractes amb l'administració. Les empreses privades necessitem acarar els problemes de manera més àgil i la capacitat de resolució-gestió de l'administració és, en massa ocasions, desesperant i poc eficient.
Tot i que queda molt per fer, les coses positives són la implantació, per primera vegada, d'un Pla Valencià de Foment del Llibre i la Lectura què ha suposat un full de ruta per a desenvolupar les principals accions de foment del llibre i un seguit de propostes de foment de la lectura tan necessàries al nostre país, sempre al límit de la mitjana espanyola dels índexs de lectura. També ha estat positiu el suport a la consolidació i l'expansió territorial de la Plaça del Llibre com a plataforma de difusió del llibre en valencià.
D'altra banda, cal destacar un augment significatiu dels pressupostos dedicats al món del llibre que ha possibilitat un enfortiment de les nostres estructures associatives, el foment de la producció, una espenta a la traducció, un suport a les fires internacionals que tot plegat ens ha esperonat a donar un impuls a la internacionalització en què portem treballat des de fa anys. Igualment és important el conveni de col·laboració amb la Fundació Full, de què nosaltres formem part, per al foment del llibre i la lectura s'ha convertit per a nosaltres en un instrument estratègic i molt necessari per al sector.
Pel que a les qüestions negatives, s'ha avançat molt poc en establir un full de ruta amb una mirada de futur i en dissenyar estratègies al llarg termini per marcar prioritats d'acció. Sovint ens hem quedat en informes-plans, per una altra part, molt necessaris, però que no avancen ni tenen resultats concrets. Tampoc no s'ha avançat en la presència i visibilitat dels nostres llibres i creadors. Fa temps que reclamem algun tipus de conveni, per exemple amb À Punt, amb programes específics que parlen de llibres, d'actes...
Per últim, hem reclamat més diàleg per tal d'establir-modificar línies de treball que nosaltres considerem prioritàries, que no passen exactament pels pressupostos, i que cal adaptar a les nostres necessitats i dimensions empresarials".
ASSOCIACIÓ D’ESCRIPTORS EN LLENGUA CATALANA. Gemma Pasqual. Nota: 6
"Si bé és cert que Marzà ho ha tingut molt difícil -construir sobre la terra cremada que va deixar el PP no és gens fàcil- des del món de la cultura esperàvem molt més. No ha estat una bona idea unir cultura, educació i esports. A educació li cal una conselleria pròpia. Valore positivament les polítiques a favor del foment lector, així com l'augment d'ajudes al sector del llibre. Però he trobat a faltar més compromís amb la cultura per part del govern del Botànic, així com complir la promesa electoral de formar part de l'Institut Ramon Llull. Vicent Marzà ha estat més conseller d'Educació que de Cultura"
ASSOCIACIÓ VALENCIANA D’EMPRESES DE TEATRE I CIRC (AVETID). Ángeles Fayos. Nota: 8
"El balanç de l’etapa de Marzà és positiu i cal reconèixer que no ho ha tingut fàcil, a causa de la situació que arrossegàvem i l’efecte terrible que la pandèmia ha generat en les nostres estructures professionals. Les inversions públiques en cultura han crescut de forma considerable i s’estan posant les bases per a un vertader canvi estructural que reforce i dinamitze el sector professional valencià. No obstant això, es troba a faltar que s’acceleraren aquests canvis perquè els temps polítics coincidiren amb la realitat del sector".
FEDERACIÓ VALENCIANA DE LA INDÚSTRIA MUSICAL. Luis Óscar García. Nota: 8
"Tant Marzà com el seu gabinet han sigut propers a la indústria musical, han estat empàtics i dialogants. L’Institut Valencià de Cultura, amb Abel Guarinós i Marga Landete, ha fet molt bona feina i sobretot d’ençà de l’arribada de Raquel Tamarit a la secretaria autonòmica de Cultura, la relació ha estat molt fluïda. Això ha redundat en favor de la professionalització del sector i també ha provocat que el mateix sector comence a organitzar-se per visibilitzar les seues reivindicacions i esdevenir interlocutors. Òbviament ens hauria agradat disposar de més recursos, però amb tot i amb això el balanç és positiu. També destacaria que aquesta Conselleria ha cregut en la música tant des de la vessant creativa com industrial i això és essencial des del punt de vista econòmic".
ASSOCIACIÓ DE PRODUCTORS AUDIOVISUALS. Giovanna Ribes. Nota: 8,5
"En el sector de la producció audiovisual, la tasca de la Conselleria ha consistit en donar continuïtat a les línies que ja existien, tant pel que fa a quantitats com a les línies de treball dels anys previs. Ara bé, cal destacar que hi ha hagut una comunicació constant amb el sector, una clara noció del que significava el sector no només en termes culturals sinó també econòmics. Així doncs, hi ha hagut augments pressupostaris en les línies de l’IVC i la reivindicació d’un cinema valencià, pel que respecta a la promoció del talent, els temes i la llengua. És important el fet que s’han mantingut totes les ajudes a les diferents etapes de la producció, des de la creació fins l’exhibició. I em sentit que el sector audiovisual era tingut en compte a l’hora de dissenyar el Pla Estratègic Cultura. En tot cas, cal destacar la tasca que ha fet Raquel Tamarit, la nova consellera, que ha estat la interlocutora amb qui hem tractat".
FEDERACIÓ DE MUIXERANGUES. Enric Sorribes. Nota: 10
"El fet de tenir al costat a la Conselleria va ser fonamental perquè totes les muixerangues acabàrem confluint en la Federació el 2018. En tot costat ens van ajudar i ens van donar suport. De fet, el dia que es va constituir Marzà va estar present a Algemesí. Les colles han rebut subvencions per poder-se sostenir econòmicament i la mateixa Federació va signar un conveni amb l’Institut Valencià de Cultura. A més, durant la pandèmia, i a mesura que es recuperaven les activitats esportives, sempre ens van fer costat en les nostres converses amb Sanitat perquè, a poc a poc, poguérem recuperar també el nostre dia a dia. Per tant, podem dir que aquesta Conselleria ha estat al costat de les muixerangues i, en general, al costat de la cultura popular".
ASSOCIACIÓ VALENCIANA DE PROFESSIONALS DE LA CULTURA. José María Bullón. Nota: 9
"L’arribada del Botànic ha suposat una revitalització del món de la cultura. En aquests anys s’ha donat oportunitat a tots els sectors culturals per participar tant en Fescultura com el Pla de Reactivació Cultural. Diria, doncs, que ha estat una política excel·lent si no fora per tres aspectes. El primer, que durant els primers anys van haver de dedicar-se a tapar els forats i apagar focs havia deixat l’anterior govern del Partit Popular. El segon problema ha estat la manca de personal en tota l’administració i les mancances pressupostàries a l’hora d’incorporar perfils a l’equip de Conselleria. En tercer lloc, la voluntat de no repetir els errors del passat en quant a corrupció, ha provocat que els procediments siguen lentíssims, la qual cosa ha resultat desesperant per a alguns treballadors del sector.
A més, és molt important la feina que s’ha fet per la descentralització de la cultura. Cal destacar la creació de les capitalitats culturals, però també la potenciació del Circuit Cultural Valencià, a la qual s’han incorporat sales i se l’ha dotada d’estructura. I crec que també ha estat molt important que es nomenaren sengles delegats de l’IVC a Castelló i Alacant".
ASSOCIACIÓ VALENCIANA DE CRÍTICS D'ART. Lucía Romero. Nota: -
"Des d'AVCA considerem que tota gestió presenta llums i ombres, però, en general, ha estat molt positiva. Ha estat molt positiu i molt important l'aposta ferma per l'actual gestió del Consorci de Museus que s'ha traduït en una ampliació del seu pressupost. D'aquesta manera s'ha procurat que tinga una major capacitat d'acció i execució en les diferents línies de treball mitjançant les diferents convocatòries. A més a més, s'ha demostrat confiar de ple en la nostra cultura i els nostres artistes a través d'una política d'adquisició d'obres d'art contemporani, tant a nivell individual com a les nostres galeries. Aquesta acció ha ajudat a donar rellevància als artistes de les tres províncies, ja que s'ha descentralitzat la selecció, i s'han fet valdre els creadors i creadores de tota la Comunitat Valenciana.
Però també considerem que és important acompanyar tota aquesta tasca i aposta d'un major suport humà, ja que la manca de personal és a hores d'ara un dels principals dèficits. La tasca del Consorci de Museus hauria d'enfortir-se amb un equip humà més ampli".
ÀMBIT DE L'ENSENYAMENT I LA LLENGUA:
EL TEMPIR. Josep Escribano. Nota: -
Josep Escribano, president de l'Associació Cívica per la Llengua El Tempir, considera que Marzà ha aconseguit canviar el panorama educatiu llegat pel PP. «Si comparem la gestió educativa del PP amb la desenvolupada pel Botànic, ateses les circumstàncies d'infrafinançament, ha millorat prou. Només cal veure la gestió que s'ha dut a terme durant la pandèmia i l'impuls en la creació i restauració d'infraestructures a través del programa Edificant. També s'han implementat programes de renovació pedagògica i d'innovació tecnològica», valora, per qualificar en aquest apartat amb un «suficient».
«En la política lingüística, no s'ha avançat tant com caldria. De fet, obté un no progressa adequadament. La llei de plurilingüisme no és la nostra legislació, ni aquella que volíem, ni l'adequada per a cap part del País Valencià. El famós sol del 25% en castellà ha implicat un retrocés en les comarques de predomini valencianoparlant, i la falta de control, ni d'avaluació fa dubtar de l'avanç en les comarques en les quals la llengua gaudeix d'una situació menys vigorosa. En grans ciutats com ara Alacant o Elx, el sistema de línies havia implicat una certa revitalització i recuperació del prestigi del valencià. Amb el plurilingüisme, aquest procés es trenca i s'acaba», critica, per retraure que «encara no s'haja aplicat la competència lingüística, la manca d'una política lingüística territorialitzada i, en general, la falta d'empatia, d'entendre la realitat i d'anar més enllà d'una visió condicionada pels interessos del partit».
STEPV. Beatriu Cardona. Nota: -
«La seua gestió presenta aspectes positius com ara la recuperació i l'increment de les plantilles retallades per l'anterior govern del PP; l'avanç en la gratuïtat de l'ensenyament que suposa Xarxa Llibres; la implantació d'infantil dos anys en centres públics, la decisió de retirar el recurs guanyat pel Sindicat de Treballadors i Treballadores de l'Ensenyament del País Valencià contra l'acord de 2013 de professorat interí que havia presentat la consellera del PP María José Català i mantenir el de 2010; el manteniment de les unitats de centres com ara el Cremona d'Alaquàs, els centres d'Ontinyent i Castelló, etc.; l'increment de beques universitàries o el compromís amb l'educació inclusiva, per citar alguns exemples», expressa Beatriu Cardona, portaveu d'Intersindical Valenciana, qui agrega: «Ara bé, és també conegut que hem mantingut discrepàncies amb la gestió de la Conselleria en temes com la llei de plurilingüisme, el decret d'orientació educativa i la supressió dels SPES o la càrrega burocràtica que estan patint els centres educatius».
ASSOCIACIÓ DE DIRECTOR I DIRECTORES DE SECUNDÀRIA. Toni González. Nota: 8
«Valorem positivament tota la trajectòria del conseller Marzà fins ara, amb qüestions com ara la desaparició de les retallades, l'augment de contractació de docents, la implantació de la codocència, coeducació, l'aposta per la inclusió, el programa Edificant», examina el seu president, Toni González, qui subratlla en roig altres assumptes: «Més que aspectes negatius, ens agradaria remarcar que a llarg termini es plantege la disminució de ràtios, ja que la proposta actual en Primaria és de 20 alumnes, i de 25 a les etapes educatives d'ESO, FP i Batxillerat, encara que s'han donat experiències positives en aquest apartat. El Pla de Digitalització dels Centres, a més, hauria d'estar acompanyat de formació als docents, i que servisca per a potenciar els aprenentatges en l'alumnat».
ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ. Anna Oliver. Nota: 7
«Globalment, el balanç del seu treball ha estat positiu. S'ha treballat per establir una col·laboració econòmica amb l'Institut Ramon Llull, ja que la integració plena no depenia de Marzà, sinó de presidència de la Generalitat Valenciana. Ha actuat també per la reciprocitat, la qual està en mans del cap del Consell. S'ha fet feina pels drets lingüístics, amb la incorporació d'una de les nostres exigències: la creació de l'Oficina de Drets Lingüístics», avalua Anna Oliver, presidenta d'Acció Cultural del País Valencià, qui celebra la coincidència de criteri en la defensa «d'una capacitació lingüística per als funcionaris que assegure els drets dels valencianoparlants». «Si no s'ha produït més avanços ha estat pels atacs de la dreta i l'extrema dreta, així pels entrebancs judicials i l'infrafinançament. En el cas del plurilingüisme, compartim l'objectiu d'ampliar la presència del valencià, però desconeguem les dades per fer una anàlisi assossegada». «En cultura, al seu torn, s'ha notat en l'ampliació de la programació en valencià», remata.
FAMPA PENYAGOLOSA CASTELLÓ. Josep Albiol. Nota: Progressa Adequadament
«S'han atès reivindicacions històriques de les AMPA, la qual cosa valoren positivament. Destaquen la gratuïtat dels llibres de text amb la Xarxa Llibres; l'eliminació de la zona única en l'admissió escolar; la baixada de les ràtios de 30 a 25 i a 20 escolars/aula; l'ampliació d'unitats i plantilles docents,; les aules gratuïtes de 2 anys; l'increment de les beques de menjador i de transport escolar; regular la inclusió educativa i introduir la figura dels orientadors educatius en els col·legis d'Infantil i Primària; l'eliminació de barracots; la construcció i millora dels centres; el decret de plurilingüisme o promoure la innovació educativa», radiografia Josep Albiol, veu de FAMPA Penyagolosa de Castelló. «En les comarques menys poblades, s'ha donat una espenta i una de la Formació Professional, s'han baixat les ràtios a les aules i s'ha millorat 'atenció als xiquets i xiquetes amb necessitats específiques», agrega.
Com a excepcions i aspectes negatius, indica «la falta d'èxit amb la necessària coordinació entre les conselleries que aporten personal al sistema educatiu o la decisió d'haver regulat la jornada escolar continuada sense estudis científics, sense l'avaluació externa o sense l'opinió de les famílies».
PLATAFORMA PER LA LLENGUA. Toni Royo. Nota: 8,5
«Només cal comparar la situació en la qual ens trobàvem quan va accedir Marzà com a conseller i la situació en la qual ens trobem ara. El nostre balanç és positiu per la quantitat de canvis, en aspectes de la llengua. De la part positiva, destaquem per la seua repercussió l'impuls del programa Xarxa Llibres, el seu tarannà i la seua actitud envers la llengua, i la normalització del valencià en la programació cultural pública, com ara als teatres», considera Toni Royo, dirigent de Plataforma per la Llengua al País Valencià. «Els aspectes negatius no serien de la seua responsabilitat. No debades, ha comptat amb una gran oposició de la dreta i de la judicatura, la qual ha tombat algunes de les seues mesures més importants. També s'ha topat amb l'oposició interna al Botànic, on ha tocat os en assumptes com ara la reciprocitat o la plena entrada a l'Institut Ramon Llull», argumenta.
ESCOLA VALENCIANA. Natxo Badenes.
«El balanç d'Escola Valenciana és positiu. Aquesta ha estat una conselleria propera que sempre ens ha rebut i escoltat. Marzà, a més, ha donat suport a les nostres activitats i projectes. En aquestes quasi dues legislatures, s'ha notat un avanç especialment pel que fa a inclusió, amb Xarxa Llibres, un augment de les beques menjadors, més docents i personal de suport, una baixada de les ràtios o una gestió equitativa dels recursos, fins i tot durant la pandèmia. A més, han estat més ateses les persones amb menys recursos, que són precisament les que més ho necessitaven», aprecia el president d'Escola Valenciana, Natxo Badenes, qui observa «punts de millora en l'aplicació dels programes de plurilingüisme a l'escola, especialment pel que fa a la continuïtat en el pas de Primària a Secundària, on no s'ha avançat com voldríem».
COMISSIONS OBRERES DEL PAÍS VALENCIÀ. Xelo Valls. Nota: 8,75
Xelo Valls, secretària general de la Federació d'Ensenyament de Comissions Obreres del País Valencià, destaca que Marzà «vinguera del sistema i el coneguera, ja que la seua condició de mestre ajuda a la interlocució». «El seu tarannà ha sigut molt important, amb la seua manera afable i clara de dir les coses. Ha aconseguit el full de ruta que s'ha traçat i s'han produït avanços de reforçar el crèdit de l'educació pública, la qual ha crescut. De fet, s'han adoptat mesures que han millorat l'equitat escolar i que contribueixen a la igualtat de les famílies. Sí que és cert, tanmateix, que podríem aspirar a ràtios més baixetes, a un augment més gran de professionals i, especialment, a la incorporació d'altres figures, com ara educadors socials. En aquest apartat, els avanços han estat tímids», contraposa, per qualificar amb un 8,75 el mandat del dirigent de Més-Compromís.
