Fa poc més d'un any, a finals de març, l'aprovació de la llei de Funció Pública va provocar l'alegria de les entitats que durant dècades i dècades han treballat per la normalització lingüística al País Valencià. La normativa, validada per les tres forces botàniques i rebutjada de manera hostil per la bancada conservadora, incloïa la competència lingüística, és a dir, l'exigència de coneixements de català per accedir com a treballador públic de la Generalitat Valenciana. La instauració de la capacitació lingüística no havia estat gens fàcil pels enfrontaments entre el PSPV i Compromís; els viratges de Gabriela Bravo, consellera de Justícia independent d'adscripció socialista; i la influència a la formació del puny i la rosa dels posicionaments canviants d'UGT respecte del pacte sindical firmat l'any 2016 a la Nau, un edifici universitari situat al bell mig de València.
La ratificació parlamentària de la llei de Funció Pública i, en conseqüència, de la capacitació lingüística, s'havia donat gràcies a un acord entre el PSPV i Compromís que implicava, tal com va detallar en exclusiva EL TEMPS, una renúncia a blindar els nivells exigibles de coneixement de l'idioma propi, els quals es fixen a través del reglament. Bravo, en els darrers moments de la negociació, va manifestar una oposició frontal a la disposició final de l'antiga versió de la normativa, que assegurava la incorporació de la capacitació lingüística en cas que l'elaboració del reglament no s'aprovara en un any. Tot i que la coalició valencianista va defensar aquesta garantia d'aplicació de la competència idiomàtica, va trobar una via alternativa que comptara amb el plàcet de la consellera de Justícia: condicionar l'aprovació del reglament a un informe previ de la conselleria d'Educació, Cultura i Esports, en mans de Vicent Marzà, de Compromís.
Aquesta fórmula, segons van manifestar les entitats per la llengua i cultura pròpia al territori valencià, generava una profunda inquietud, ja que deixava la certificació lingüística a expenses de Política Lingüística, depenent del departament d'Ensenyament. O dit d'una altra manera: enfront del previsible aigualiment que defensaria Bravo, Política Lingüística afrontaria el dilema de negar-se a una rebaixa dels nivells d'exigència de coneixement de l'idioma i, per tant, aturar una mesura més sensible per al seu electorat que no per als votants socialistes o, en cas contrari, acceptar una competència lingüística minvada, la qual cosa podria provocar crítiques dels sectors més conscienciats amb la normalització lingüística i situats, precisament, a l'òrbita de Compromís.
«La modificació adoba el terreny per a un nou enfrontament entre Bravo i Marzà, tenint en compte com la consellera ha reduït progressivament el blindatge de la capacitació. Això podria derivar, al remat, en una versió suau de l'exigència de l'acreditació en valencià», assenyalaven aleshores fonts coneixedores de les negociacions de la llei. Un escenari de guerra entre PSPV i Compromís, entre Bravo i Marzà, que ha revifat, segons es desprèn del document final confeccionat per la comissió negociadora de la competència lingüística, la qual està conformada per la conselleria de Justícia, Educació i Presidència, així com per diversos experts en matèria lingüística.
D'acord amb l'informe final, al qual ha accedit aquest setmanari, els representants d'adscripció socialista s'han decantat per a una proposta d'exigència d'un nivell B1, és a dir, l'adquirit per qualsevol persona que supere l'assignatura de llengua pròpia en els dos cursos de batxillerat, per al conjunt dels aspirants a treballar a l'administració pública. «Respecte al coneixement de valencià en els processos selectius per a l'accés a cossos i escales dels grups de classificació A1 i A2, es considera exigible un nivell mínim de B2, per ser aquest el nivell al qual s'homologue la superació de l'assignatura de valencià en els dos cursos del Batxillerat, de conformitat amb l'article 5 de la Llei 4/2018, de 21 de febrer, de la Generalitat, per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià, i sense perjudici de considerar la conveniència d'elevar-ho a un nivell C1 en la catalogació de places concretes que així ho exigisquen», recull el document.
Els firmants d'aquest plantejament són el socialista Salvador Broseta, sotssecretari de la conselleria de Justícia; la catedràtica de Filologia Catalana de la Universitat de València, Gemma Lluch; M. Gracia Mateu Pascual, sotsdirectora general de l'Institut Valencià d'Administració Pública; Vicente Serra Martínez, sotsdirector general d'Ordenació i Règim Jurídic de la conselleria de Justícia; i Miquel Soler, dirigent del PSPV i secretari autonòmic d'Educació. David Alfonso Jarque, director general de Funció Pública; Eva Maria Coscollà, sotssecretària de la conselleria d'Educació; i Rubén Trenzano, director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, han apostat per una proposta més alineada amb el pacte sindical del 2016. Els tres càrrecs de Compromís han comptat amb el suport d'Antoni Mas, professor de Sociolingüística del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant.
El sector de la comissió negociadora identificat amb la coalició valencianista, no debades, s'inclina per un reglament que demane als grups funcionarials de rang A1 i A2 un nivell C1, el qual implica haver aprovat l'assignatura de llengua pròpia a la prova d'accés a la universitat amb una puntuació superior a set i un examen oral d'aquest nivell per part de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià. «Respecte al coneixement de valencià en els processos selectius per a l'accés a cossos i escales dels grups de classificació A1 i A2, es considera exigible un nivell C1, per ser aquest el nivell al qual s'homologarà la superació de valencià en les Proves d'Accés a la Universitat en els termes descrits anteriorment i per l'exigència dels títols universitaris per a accedir als grups A1 i A2 en l'administració pública, podent establir si es considera una moratòria màxima de 2 anys per acreditar el nivell C1 durant la qual s'exigiria l'acreditació del nivell B2», es concreta.
«Davant la falta d'unanimitat manifestada en aquest punt, l'únic paràgraf sense acord en les 20 pàgines del present informe, la presidència d'aquesta comissió –des de la profunda convicció en el valor de la unitat entorn del valencià i significant així la importància d'assolir acords per unanimitat– opta per no adherir-se a cap de les dues propostes anteriorment plantejades», indica a l'informe final Emili Sampio, sotssecretari de Presidència, qui agrega: «Aquesta exigència general és compatible amb la possibilitat d'establir nivells superiors d'exigència lingüística per a determinats llocs de treball, o per a determinats cossos o escales, com és el cas del Cos Superior de traducció i interpretació lingüística i de l'Escala Tècnica facultativa en Promoció Lingüística, per als quals la Llei de Funció Pública Valenciana estableix com a requisit el nivell C2 de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià o equivalent».
Arran del desacord entre ambdós socis botànics, Compromís ha manifestat públicament el seu malestar amb la postura del PSPV. «És profundament incoherent que existisca ple acord en la capacitació lingüística del professorat d'educació infantil, per exemple, a qui se li exigeix el nivell mitjà de valencià, però que, en canvi, es propose un nivell inferior per a personal que ha de ser competent per a entendre i redactar informes d'alt valor administratiu», ha censurat la diputada a les Corts Valencians per la coalició, Nathalie Torres. «Considerem que l'única manera de respectar el mandat de l'Estatut d'Autonomia, que promulga que l'administració ha d'adoptar les mesures necessàries per a assegurar l'ús normal de les dues llengües oficial, és avançar en la situació actual i marcar un requisit mínim a qui accedeix als més alts llocs de l'administració», ha completat la seua crítica al posicionament del PSPV.
«Existeix un consens entre agents socials, universitats i entitats cíviques en què no es pot exigir un mateix requisit entre qui accedeix a un lloc catalogat com C2, és a dir, auxiliars administratius, que a qui accedeix a un lloc A1, això és, quadres tècnics especialitzats amb titulació universitària)», ha incorporat per rematar amb una comparació que intenta incidir en la laxitud del plantejament de la formació del puny i la rosa: «De complir-se amb la proposta dels socialistes, seríem l'única comunitat autònoma que no exigeix el nivell mitjà de la llengua pròpia a l'alt funcionariat. Això inclou Galícia, governada des de fa anys pel PP». Segons les fonts consultades, la competència lingüística és una «qüestió irrenunciable» per a Compromís.
L'obertura d'una nova guerra entre valencianistes i socialistes pels nivells exigibles de competència lingüística als funcionaris ha comportat la reacció d'Acció Cultural del País Valencià, qui ha rememorat el procés de lluita per aquesta reivindicació bàsica per garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants: «Cal recordar que la reivindicació d'aquesta reforma va ser posada damunt la taula per Acció Cultural del País Valencià en un acte celebrat l'11 de març de 2015 a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània en el qual van participar les universitats públiques valencianes. Hi va haver un llarg i complicat procés de negociació, impulsat per la nostra entitat, que va quallar en l'acord social i sindical fet públic el desembre de 2016 en el claustre de la Universitat de València. L'aprovació de l'esmentada reforma va ser un pas important que va haver de vèncer fortes resistències corporatives antivalencianes per part de sectors que obliden el sentit de servei públic de l'administració».
«Es va constituir una comissió formada per representants de les tres conselleries implicades. Aquesta comissió s'ha reunit durant mesos en un clima de treball positiu i de consens. Però avui la nostra entitat ha estat coneixedora del fet que la proposta que farà la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública per accedir a la funció pública valenciana serà que n'hi haja prou amb la titulació que atorga el Batxillerat, això és, el nivell de valencià B2, cosa que és equivalent a no demanar cap requisit, ja que per a presentar-se a qualsevol plaça de l'administració pública valenciana cal, com a mínim, tenir la titulació de batxillerat», ha advertit, per considerar que «el nivell exigible ha de coordinar-se amb el cos i l'escala del grup de classificació professional al qual s'oposite, de manera que hi haja un escalonament del nivell de valencià exigit».
L'entitat demana un nivell C1 per a l'accés als cossos i escales superiors de l'administració valenciana, això és, per als grups de classificació A1 i A2, «ja que aquest és el nivell al qual s'homologarà l'aprovació de valencià en les proves d'accés a la universitat i perquè per tal d'accedir als grups A1 i A2 cal acreditar un títol universitari». «És important destacar que la gran majoria dels funcionaris dels cossos superiors de l'administració pública valenciana ja tenen el nivell C1 de valencià i que, per tant, la previsió d'aquesta escala sols implica, la confirmació d'una realitat», han indicat.
«No entenem ni compartim la posició restrictiva, la qual significaria la pretensió d'invalidar a la pràctica l'acord social i sindical per la competència lingüística de l'administració pública valenciana i la reforma de la Llei de la Funció Pública que pretenia posar fi a la discriminació del valencià», han retret, per sol·licitar al president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig, perquè actue com a «garant de la igualtat lingüística dels valencians, incloent-hi al reglament una escala del nivell de valencià exigit d'acord amb la classificació dels grups professionals de l'administració valenciana, en funció del cos al qual es vol opositar». «En cas que això no siga una realitat, Acció Cultural del País Valencià convocarà a entitats i sindicats a una reunió per a estudiar les possibles respostes i mobilitzacions», han avisat en un nou episodi de la reobertura de la guerra per la competència lingüística arran dels posicionaments minvats de la formació del puny i la rosa.