Investigació

Com els assessors de Cristiano Ronaldo van silenciar Kathryn Mayorga

Una tropa d’advocats va aconseguir silenciar la nord-americana Kathryn Mayorga, que havia afirmat que Cristiano Ronaldo l’havia violada. Després d’un reportatge de l’Spiegel la policia ha reprès les investigacions. Aparentment, algunes proves han desaparegut.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Ells l’anomenen “the kid”, el nen. I Cristiano Ronaldo, el nen, té un problema, per unes vacances a Las Vegas, en una suite de l’hotel de luxe Palms Place.

És estiu del 2009. L’advocat de Ronaldo, Carlos Osório de Castro, s’envia uns e-mails amb un company: ha tingut una “entrevista” amb el “kid”. Per parlar sobre una nit de festa a Las Vegas.

El cas és greu. Una nord-americana, Kathryn Mayorga, afirma que el 13 de juny d’aquell 2009 Ronaldo la va violar a la seva suite. Era tot just quan havia estat traspassat al Reial Madrid des del Manchester United. Després de parlar amb el seu client, el jugador de futbol, el més car del món en aquells temps, Osório de Castro ja té una idea del que podria haver passat a l’habitació de l’hotel.

Es posa mà a l’obra.

El que hi ha a l’habitació ha de desaparèixer. Ràpidament. Sense fer soroll. Per a sempre.

El jurista de Porto, que ja havia donat suport a Ronaldo abans diverses vegades, forma un equip que s’encarregarà que no se sàpiga res del que va passar a Las Vegas. Una brigada de neteja que ho netejarà tot a fons.

L’equip està format per: un detectiu privat amb bons contactes en el Departament de la Policia Metropolitana de Las Vegas, dos advocats més de Portugal i el gran bufet de Londres Schilling, famós per la seva gestió de crisis (el seu lema publicitari és: “si t’ataquen, estaràs preparat per contraatacar”).

A més a més, el bufet Lavely & Singer de Los Angeles, especialitzat en clients del món de les celebritats, estrelles com ara Cameron Díaz o Jennifer Aniston; i altra gent que pot solucionar els problemes amb diners.

I, finalment, l’advocat Richard Wright de Las Vegas, amb un honorari de 475 dòlars per hora. Més endavant també s’uneixen un expert en medicina i una forense.

Tots contra Kathryn Mayorga, de Las Vegas, que es guanya la vida de model i amb treballs en campanyes de promoció, que en juny del 2009 estava en el moment equivocat al lloc equivocat.

La setmana passada l’Spiegel ja va informar sobre el cas de Mayorga. És la història d’una dona que ha callat durant molt de temps perquè havia de callar. Perquè fa nou anys va firmar un acord redactat per la seva advocada i els representants de Ronaldo.

En l’acord extrajudicial, un anomenat settlement, Mayorga es comprometia a no parlar mai en públic sobre el que va ocórrer el 13 de juny del 2009 al Palms Place. Com a compensació per firmar el document va rebre 375.000 dòlars.

Ara Mayorga s’ha decidit a trencar aquest silenci. Fa dues setmanes el seu advocat Leslie Mark Stovall va presentar una demanda a Nevada. Contra l’acord. Pensa que només va servir per tapar-li la boca en aquell moment a la seva clienta.

Stovall també ataca els advocats que van negociar i elaborar l’acord per encàrrec de Ronaldo. Creu que els juristes haurien seguit una estratègia clara des del principi: evitar una eventual demanda judicial i investigacions de la policia. Parla, a més, d’una “conspiració” calculada i amb un fi determinat i argumenta que “ocultar un crim també és un crim”.

Els detalls del cas de Mayorga contra Ronaldo semblen una trama d’una pel·lícula de Grisham. El client. L’empresa. El complot. Hi ha una mica de tot: advocats durs, detectius bruts, càlculs sense pietat... I una presumpta víctima que per als juristes no és més que una pilota.

Mentre al juliol del 2009 Mayorga contracta una advocada que més bé és experta en indemnitzacions per accidents de cotxe, l’equip de Ronaldo actua com un comitè de crisi internacional. Podem reconstruir el procediment amb uns documents que uns activistes en línia de Football Leaks han facilitat a l’Spiegel.

Així doncs, els advocats nord-americans de Ronaldo envien un detectiu al Palms Place. Inspecciona la suite on es va quedar Ronaldo durant les seves vacances a Las Vegas, mesura les habitacions i el jacuzzi i prova l’acústica.

Els advocats debaten sobre un nom fals per a Ronaldo. Arriben a un acord: Topher.

També intercanvien opinions sobre perquè la policia encara no ha cursat el cas com a criminal case a la fiscalia. Un advocat adverteix que Kathryn Mayorga va anar a la policia només unes hores després del succés al Palms Place; ell creu que això parla per ella, augmenta la seva credibilitat i la probabilitat que els funcionaris encara no hagin arxivat l’assumpte.

A l’agost del 2009 es negocia l’acord amb l’advocada de Mayorga. Abans els representants de Ronaldo acorden no parlar d’una possible violació, sinó d’un possible assetjament sexual.

L’acord extrajudicial queda així: Mayorga és amenaçada a pagar una gran quantitat de diners si trenca la seva clàusula de silenci, ja sigui per una indiscreció o per una entrevista amb periodistes.

L’advocat Jay Lavely de Lavely & Singer tranquil·litza el seu client. Té experiència, és tranquil i precís. En tots aquests anys, escriu en un correu electrònic, mai no s’ha filtrat al públic res sobre el contingut de l’acord que ell va negociar.

L’equip de Ronaldo vol saber-ho tot sobre Mayorga. Vigilen la jove, llavors de 25 anys. Un detectiu privat anota quan surt de casa, qui hi entra, on va a menjar, quantes copes de vi negre beu per sopar... Descobreix el número del seu certificat de matrimoni, que vota els demòcrates i que algunes vegades ha de pagar multes per aparcar malament.

El detectiu privat, un antic policia de Las Vegas, també intenta investigar entre la policia. Vol quedar amb un detectiu del Departament de la Policia Metropolitana de Las Vegas (LVMPD, sigles en anglès) per assabentar-se de més detalls sobre el cas. En una conversa amb un dels advocats de Ronaldo deixa entreveure que el LVMPD no tindria res en contra si la causa es resolgués amb un acord. Suposadament, s’acabarien les investigacions.

Els advocats, a més, estudien el dret penal dels EUA i aborden el dubte de si en aquests casos l’acusat pot ser extradit d’Europa als EUA.

Al setembre, l’equip de Ronaldo elabora un llarg qüestionari. Volen saber el punt de vista de Ronaldo sobre els esdeveniments d’aquella nit a Las Vegas. Tots els detalls són importants.

El resultat és un document que possiblement podria convertir-se en document clau per a tot el cas.

Una pregunta que ha de contestar Ronaldo és: “descriu detalladament què va passar, començant des del primer contacte físic que vas tenir amb Ms. C en l’altra habitació, i descriu el transcurs dels esdeveniments.”

Un de l’equip de Ronaldo anota com a resposta:

“Me la vaig tirar de costat. Ella es va posar en posició. Estava tombada de costat, al llit, i jo li penetrava per darrere. A tota màquina. No vam canviar de posició. 5/7 minuts. Ella va dir que no volia, però ja estava en posició. Ho feia a tota màquina durant tota l’estona, la vaig posar al costat, i anava ràpid. Potser té morats de quan la vaig agafar... Ella em va masturbar... Però no parava de dir ‘no’, ‘no ho facis’, ‘no soc com les altres’. Després em vaig disculpar”.

Pregunta: “Ms. C en algun moment va aixecar la veu o va cridar?”

Resposta: “Va dir diverses vegades que ‘no’ i ‘para’”.

A partir dels documents de Football Leaks es veu que aquesta versió no va ser l’única. Al desembre apareix un altre document amb altres respostes. Aquesta vegada, a la pregunta sobre els esdeveniments al dormitori, diu: “estava gitada al llit i jo li penetrava per darrere. No vam canviar de posició. Va durar uns 5/7 minuts. No va cridar. No va demanar ajuda ni res semblant”.

Els advocats que representen famosos són minuciosos, i cars. D’això, se n’adona també Osório de Castro a l’octubre del 2009 en vista de les factures exorbitants.

Al gener del 2010 una advocada de Lavely & Singer telefona el cap de la defensa de Ronaldo, Osório de Castro. La jurista vol contractar una forense. L’honorari de l’experta ascendeix a 350 euros per hora. La metgessa ha d’avaluar els medical records de Mayorga, l’informe metge on es van anotar les lesions de la presumpta víctima. També contracten un expert en medicina. Per 2.500 dòlars.

Al març, Osório de Castro es queixa de nou en un correu. Ronaldo, el “client”, pensa que els “honoraris” són “excessius”.

Mentrestant, els advocats nord-americans han presentat la seva sol·licitud al mediador que ha de negociar entre les dos parts, entre Mayorga i Ronaldo, àlies Topher.

En el text apareix la declaració d’un “expert en medicina”, que assenyala que les lesions de Mayorga en la zona dels genitals podrien haver sigut causades per “diversos objectes”. No és irrefutable que hagin sigut causades per una “penetració” amb “un penis”.

Just a continuació, en el document, està la declaració d’un altre expert, un detectiu ad hoc, que suposadament era especialista en delictes sexuals. El jubilat declara que opina que Mayorga podria haver-se infringit ella mateixa les lesions. Això explicaria perquè va necessitar algunes hores després del presumpte delicte per anar a la policia.

Qualsevol acusat té el dret a la millor defensa possible. L’actual advocat de Kathryn Mayorga, Leslie Mark Stovall, pensa que en aquell moment els advocats de Ronaldo van anar massa lluny.

En la seva opinió, els settlements, acords en secret amb clàusules de silenci, només són acceptables en pocs casos. “Per a mi són adequats si es tracten temes de drets de patents, com la fórmula de Coca-Cola o qualsevol software per a una aplicació determinada”, diu Stovall. “Però m’estic adonant que en els últims anys aquestes clàusules s’utilitzen cada vegada més per ocultar a l’opinió pública mals comportaments de famosos”.

D’altra banda, després de firmar-se l’acord, Osório de Castro també va intentar negociar un descompte de costos. Els juristes de Lavely & Singer van reaccionar com sempre, concisos. A Topher se li ha negociat un acord excel·lent, escriuen en un e-mail. El client es trobava en una situació complicada. L’amenaçava l’extradició als EUA, una pena de presó i, de segur, un desprestigi enorme si el cas de Mayorga es fes públic. Les factures pendents s’han de pagar el més aviat possible.

Salutacions cordials.

Quan l’Spiegel va informar per primera vegada fa un any i mig sobre el cas de Mayorga, llavors sense dir el nom de la presumpta víctima, la redacció va rebre correus de dos bufets especialitzats en legislació de mitjans de comunicació. Calia frenar les publicacions. La gerència també va enviar un mediador a Hamburg, que volia saber tots els detalls sobre la informació que tenien, cosa que no va aconseguir. L’home ja no treballa per a la gerència de Ronaldo.

Aleshores el mateix Ronaldo no es va pronunciar sobre el reportatge. En lloc d’això, el futbolista va publicar una foto d’ell, en posa de vencedor, inclinat cap enrere, només amb uns calçotets.

Després de la informació que va publicar l’Spiegel la setmana passada el cas Mayorga contra Ronaldo va tornar a sortir a les primeres pàgines arreu del món. Ronaldo, ara mateix davanter de la Juventus de Torí, va parlar per Instagram de fake news i va dir que tot allò era simplement que algú volia fer-se famós a costa d’ell.

Per Twitter el dimecres va tornar a rebutjar rotundament qualsevol acusació: “la violació és un delicte abominable que va en contra de tot el que soc i de tot allò en què crec.”

Què va passar el 13 de juny del 2009 a la suite del Palms Place? La veritat, sols la saben Cristiano Ronaldo i Kathryn Mayorga.

Ara la història de Mayorga ha aterrat on hauria d’haver estat des del principi: davant d’un tribunal judicial. S’hi tractarà l’acord extrajudicial. A més, un fiscal haurà de decidir si inicia un procés judicial contra Ronaldo. En les últimes setmanes Mayorga ha sigut interrogada diverses vegades per la policia. La seva última declaració es va gravar.

En un d’aquests interrogatoris, segons Stovall, ella es va assabentar que la gravació de les seves declaracions que havia fet el 2009 a la policia ja no existeixen. El vestit i la roba interior que portava la nit al Palms Place i que, tal com ella declara, en aquell moment va entregar a la policia com a prova, tampoc hi són ja. L’Spiegel va sol·licitar més informació a la policia, però no va voler pronunciar-se al respecte.

El seu advocat, Stovall, a més, critica que la policia ja no va fer cap altre pas perceptible en la investigació després que el 2009 Mayorga ja li hagués donat el nom del potencial autor del delicte; el LVMPD ho nega.

Stovall ha escrit una carta al LVMPD preguntant si hi ha algun dubte quant a la serietat en els descobriments que s’han fet fins a dia d’avui. I si és així, què s’hi pot fer.

El dilluns passat, tres dies després de la publicació de l’Spiegel, la policia va fer públic que havia reprès les investigacions sobre el cas Ronaldo.

Reportatge de Rafael Buschmann, Andreas Meyhoff, Nicola Naber, Gerhard Pfeil, Antje Windmann, Christoph Winterbach i Michael Wulzinger.

Traducció de Mar Sanfèlix.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.