L'escena semblava estreta d'una pel·lícula d'acció. La Guàrdia Civil irrompia amb un helicòpter al dipòsit marítim de gas Castor, ubicat a 12 kilòmetres de la costa de Vinaròs (Baix Maestrat) i clausurat mesos abans per haver-hi generat diversos terratrèmols. La intervenció de la benemèrita, realitzada en octubre del 2013 per assegurar el tancament de la planta energètica, constituïa un dels episodis més singulars d'una infraestructura convertida en paradigma del capitalisme d'amiguets, així com d'una aposta per projectes energètics amb un fort impacte mediambiental.
No debades, i malgrat que l'activitat de la plataforma havia provocat diverses reaccions sísmiques, Escal UGS, l'empresa concessionària participada al 66,67% per la firma de capçalera del magnat Florentino Pérez, havia rebut una indemnització de 1.325 milions d'euros, a la qual calia sumar una compensació de 295 milions d'euros per remuneracions financeres i costos de manteniment. El Tribunal Constitucional, però, va anul·lar l'any 2017 l'operació redona per al grup ACS, el pal de paller empresarial del president del Reial Madrid i propietari d'un empori econòmic amb tentacles a diversos àmbits productius, com ara l'obra pública.
La indemnització, tanmateix, hauria pogut ser encara més onerosa, tal com recull un informe del Ministeri d'Indústria que ha desvelat el senador de Compromís, Carles Mulet, a través d'una pregunta parlamentària. Segons el document inèdit fins al moment, el qual ha avançat l'Agència Catalana de Notícies, ACS va intentar unflar la compensació en concepte de remuneració financera i costos d'operació i manteniment de la plataforma de gas entre l'any 2012 i 2014. Una retribució a l'adjudicatària que, d'entrada, va fixar-se en 318 milions d'euros, però que la Direcció General de Política Energètica i Mines del Ministeri d'Indústria, aleshores controlada pel PP, va rebaixar a 295 milions d'euros. D'aquesta quantitat, 253,3 milions d'euros corresponien a la inversió inicial realitzada per la companyia i la resta a les despeses de sosteniment de la infraestructura energètica.
L'informe desvelat per la coalició valencianista recull com la concessionària del projecte fallit va intentar incloure en la indemnització el cost de l'assessorament econòmic i fiscal al grup empresarial, el qual ascendia 2.501.409,21 euros. «Es tracta de costos que no tenen naturalesa d'operació i manteniment per ser despeses que s'han generat arran dels contractes d'assessorament financer per al refinançament de la inversió del projecte de Castor», indica Maria Teresa Baquedano, director general de Política Energètica i Mines, la qual signa el document del ministeri.
La companyia va buscar afegir dintre de la indemnització els drets d'emissió, cànons d'hidrocarburs i de ports, així com una sanció de cadastre per valor de 100.988 euros. L'alt càrrec, però, va rebutjar-ho perquè «no s'hi disposava de factura, ni de la darrera data de l'informe dels procediments adoptats». El departament industrial també va detraure de la compensació 1.054.001,45 euros. No debades, van intentar imputar 813.151,18 euros que no corresponien a costs de manteniment i d'operació, i despeses per valor de 240.800,27 euros que no s'havien donat durant el període marcat per atorgar el rescabalament econòmic.
L'adjudicatària, fins i tot, va provar d'incorporar a la factura milionària del projecte Castor el marge intragrup de benefici industrial del 10%, el qual representava 4.284.672,72 euros. «No s'han de reconèixer costos inexistents, com són els màrgens intragrup, que donarien lloc a retribucions per les activitats regulades superiors a les establertes per la mateixa regulació», descarta l'alt càrrec de l'executiu espanyol. Des del Ministeri d'Indústria, a més, qüestionen que els encàrrecs de la concessionària a filials del grup empresarial seguiren els principis de mínim cost, transparència i concurrència. Encara més, s'assenyala com les licitacions a firmes del mateix empori mercantil, les quals sovint comptaven amb màrgens desorbitats, van ser continuades.
Aquesta pràctica, que va comportar «costos addicionals» d'acord amb els informes dels organismes reguladors del sector energètic, va detallar-la el departament d'Indústria en un altre document recollit a la informació avançada per l'Agència Catalana de Notícies. En aquest cas, s'apuntava que la firma referència del president madridista va comptar amb marges de beneficis de fins al 17%, una xifra que superava àmpliament el límit legal del 5%. «És una demostració de la impunitat amb la qual actuen aquesta mena d'empresaris», assenyala a aquest setmanari el senador valencianista, Carles Mulet, qui demana «la creació d'una comissió d'investigació sobre el projecte Castor». «Cal recordar que durant aquest mes caducaven les tapes de seguretat de la infraestructura i no s'han renovat», avisa, així com recorda que la hibernació de la infraestructura, és a dir, el seu manteniment representa un cost anual de 15 milions d'euros.
Des de Compromís, tal com anota el senador integrat al grup de l'Esquerra Confederal, «hem exigit al Govern espanyol el desmantellament, però, de moment, no s'ha actuat». «L'opacitat sobre el projecte és total. De fet, s'ha de recordar que la ministra de Transició Ecològica, la socialista Teresa Ribera, va ser l'encarregada d'autoritzar la Declaració d'Impacte Ambiental de la infraestructura». «El Govern espanyol prefereix mantenir un cadàver flotant enfront del Maestrat i pagar milions d'euros per unes instal·lacions que no serveixen per a res, abans que plantejar-se el seu desmantellament en condicions de seguretat i perseguir a qui ha permès tal disbarat», insisteix.
«En aquest document, l'existència del qual es va conèixer per la comptabilitat els socis canadencs d'ACS en l'operació i que no havia vist fins ara la llum, es constata el grau de domini i dependència d'aquesta classe d'empreses dels reials decrets, mesures urgents, peatges, retribucions i encàrrecs de l'administració, la qual cosa eleva els costos en gran manera i d'una forma molt arriscada si ho comparem amb els criteris que compleix l'administració i han de complir els seus treballadors», denúncia. I agrega: «L'informe evidencia com sense cap rubor l'empresa s'autofacturava a firmes del grup i unflava els marges per extraure més i més diners d'un projecte fallit». «Cal prioritzar, i més en etapes de crisi sanitària com la patida actualment, les persones per damunt dels amiguets», remata. Un nou episodi fosc en un serial plenament real sobre el capitalisme d'amiguets espanyol.