Arriben les vacances de Setmana Santa i, amb la perspectiva de temps lliure per endavant, una de les preguntes que més em trobo és quina sèrie mirar. Avui em proposo recomanar les millors entre les estrenes recents i, en el procés, fer un balanç d'aquests primers mesos del 2022, en què la competició entre les plataformes ha continuat sent ferotge. La que més ha destacat en els últims mesos ha estat Apple TV+, que ha fet un salt qualitatiu en el seu catàleg amb Severance i Pachinko. La primera és un thriller de ciència-ficció que especula amb una tecnologia que separa la nostra vida personal de la laboral de manera que el cervell separa els records de tots dos àmbits. Escenes esfereïdores, 'un misteri molt ben dosificat i girs que et deixen clavat que l'han convertit una imprescindible de 2022. La segona és la història d'una família coreana a través de diferents generacions, posant èmfasi en com els temps convulsos que els toquen viure afecta el seu destí. Té una gran sensibilitat i un repartiment meravellós. I d'Apple TV+ encara hi afegiria Slow Horses, una sèrie d'espies amb tocs de comèdia amb Gary Oldman al capdavant que juga amb el gènere amb uns protagonistes particulars.
Canviant a HBO Max, l'han encertat de ple amb Winning Time, una crònica dels millors anys de Los Angeles Lakers que, a més del bàsquet, també explica l'estratègia empresarial que va convertir l'NBA en un espectacle amb beneficis astronòmics. Més desapercebuda està passant Minx, una comèdia molt divertida sobre una dona que vol fer una revista feminista als anys 70 i s'associa amb un editor de revistes eròtiques. Aquest any HBO Max també ha estrenat sèries tan recomanables com Hacks, un xoc generacional hilarant i tendre, el remake de Scenes from a Marriage, que ha actualitzat per al paladar modern el clàssic de Bergman, la dramèdia Somebody Somewhere, que ha estat tot un descobriment, o la sèrie biogràfica sobre la xef Julia Child, interpretada per Sarah Lancashire. De Netflix em quedaria sobretot amb ¿Quién es Anna?, que ha sabut conjugar la vocació comercial de la plataforma amb una història que, a banda de ser sorprenent, fa reflexions interessants al voltant del personatge, i a més compta amb la magnètica Julia Garner al centre. I també amb la sèrie sud-coreana Rumbo al infierno, encara més salvatge que El juego del calamar, i molt més incòmoda.
A Filmin han continuat fent una molt bona feina amb l'estrena de sèries com la gal·lesa In My Skin, que ens parla d'una adolescent que amaga els seus problemes sota capes de mentides, o la minisèrie sobre Slobodan Milosevic, que ha estat del millor que he vist aquest any. La nova adaptació que han estrenat de Germinal també ha estat molt interessant i, si voleu riure, la comèdia OVNIs és la vostra opció. Una altra sèrie excel·lent d'aquest 2022 ha estat The Newsreader, una sèrie australiana sobre periodisme amb Anna Torv al capdavant que ha sabut equilibrar molt bé el treball dels personatges i les reflexions sobre el mitjà. La trobareu tant a Filmin com a Movistar+, de la qual em quedaria amb The Responder, la sèrie policial amb Martin Freeman, i la sèrie mèdica This Is Going to Hurt, amb Ben Whishaw. Pel que fa a Amazon, no hi ha gran cosa a destacar pel que fa a sèries noves, i de Disney+ em quedo amb les sèries que feia temps que no estaven disponibles i que la plataforma ha incorporat al seu fons de catàleg, com Feud o Atlanta. Que tingueu uns bons dies de vacances!