LECTURA

Els valencians sí que llegim

El nombre de persones que llegeixen llibres al País Valencià ha augmentat en la última dècada, malgrat la manca de polítiques de foment de la lectura, sobretot, en la llengua pròpia. L’informe de la Fundació Full, que ha sigut presentat dilluns, revela els hàbits lectors dels valencians i desmenteix els mites sobre el fals descens de la lectura.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La lectura gaudeix de bona salut al País Valencià. Quasi la totalitat dels valencians llegeixen de manera habitual en qualsevol suport, paper o digital. Periòdics principalment, però també llibres. El sector editorial valencià pot estar d'enhorabona: un 68,3 % de persones reconeixen ser lectors de llibres, almenys, una vegada al trimestre. I trenquen l'estigma difós que cada vegada es llegeix menys: des del 2010, han augmentat quasi un 9%. La major part de les persones lectores es mouen per la satisfacció i el plaer després -i durant- la lectura d'un llibre, encara que també per qüestions de treball o d'estudi. Així ho revela el baròmetre de la Fundació Full pel Llibre i la Lectura, que ha estat presentat dilluns en l'edifici de la Nau de la Universitat de València.

L'estudi ha constat de 1200 entrevistes al llarg de tot el 2018. Des de 1999 fins al 2011, aquest informe es feia a càrrec de la Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques de la Conselleria de Cultura i Esport. Després de set anys de silenci en aquest estudi, en 2018 es va decidir reprendre les enquestes al País Valencià, ja que les dades de 2017 estaven basades en el baròmetre estatal i només recollien 400 entrevistes. Jesús Figuerola, president de la Fundació Full, explica que aquest esforç d'ampliació de la mostra recau en "recollir la situació sociolingüística dels hàbits lectors i conèixer la situació a les diferents zones del País Valencià".

El baròmetre té com a objectiu desentranyar els hàbits lectors al País Valencià, així com fer un diagnòstic de la situació per poder implementar polítiques destinades al foment de la lectura. Polítiques, que com ha reconegut el secretari autonòmic de Cultura i Esport, Albert Girona, "se n'han fet poques". L'última referència és el Pla del Foment del Llibre i la Lectura 2017-2021 per intentar sembrar les primeres llavors de dinamització de la lectura en el sistema educatiu, així com estimular la lectura de creació pròpia.

Aquestes mesures en el territori valencià encara no han donat els seus fruits, però ja s'observen els primers brots verds. Segons ha explicat Roberto Corral, un 44,3 % dels lectors llegeix de manera habitual o ocasional en llengua pròpia, encara que l'idioma preferit de lectura en un 94,8 % dels casos és el castellà. Per tant, només un 3% llig en català com a primera llengua de manera habitual. Una dada que identifica als lectors militants en la llengua i que sol analitzar-se amb cert catastrofisme, perquè molta gent no identifica el català com la llengua vehicular de la cultura en el País Valencià. En qualsevol cas, desperta incògnites. L'informe no reflecteix aquelles persones que llegeixen indistintament de manera habitual en les dues llengües i per tant els obliga a triar entre una llengua i altra. També gener dubtes sobre com se sustenta la indústria editorial en llengua pròpia amb un públic que, segons la dada més reduïda, és tan minoritari mentre el sector editorial valencià "no para de créixer", segons el vicerector de Cultura i Esport de la Universitat de València, Antonio Ariño.

Presentació del baròmetre d'hàbits lectors i compra de llibres de la Fundació Full | EL TEMPS
Presentació del baròmetre d'hàbits lectors i compra de llibres de la Fundació Full a la Nau de la Universitat de València | EL TEMPS

Perfil del lector en valencià

El lector de llibres en català sol ser un jove menor de 35 anys i amb estudis universitaris. De fet, els percentatges augmenten en les generacions més joves que solen llegir amb més freqüència, sobretot en edat d'escolarització on els col·legis públics valencians impulsen les dues llengües oficials. A més, els lectors que més llegeixen en català es troben en les àrees d'Alcoi, Gandia i Castelló.

"Existeix una diversitat per territoris que una política sobre el llibre i la lectura ha de reflectir, amb l'impuls de campanyes d'estima de la llengua en unes zones i una de foment en altres", afegia Jesús Figuerola en aquest sentit. A més, les preferències dels valencians són més optimistes que els hàbits. Un 6'8 % declara que té el català com a la seva llengua preferida per a la lectura. I més encara: els lectors menors de 24 revelen una major preferència per la lectura en llengua autòctona. Així mateix, un 5% dels lectors admet que l'últim llibre que han llegit ha sigut en català.

Aquells que no lligen en llengua pròpia, la principal raó que al·leguen és que els resulta més senzill o prefereixen fer-ho en castellà. Un altre gran grup dels que reneguen del català expliquen que no l'entenen suficientment, pel que caldria preguntar-se en quina direcció ha d'anar encaminada l'educació en la llengua del territori. "El percentatge dels valencians que té competència lingüística és major que la gent que diu que llig habitualment", puntualitzava Antonio Ariño sobre aquesta falta de correspondència entre les xifres. La dificultat per trobar certs títols en català o el fet de no estar editat en aquesta llengua completen el cercle de barreres que troba la població lectora per acostar-se a les obres en l'idioma del país.

L'educació com a impuls

Encara que llegim més que fa uns anys, els hàbits no són els mateixos sobretot motivats per la revolució tecnològica de què la societat és testimoni en els últims anys. "El món de la cultura està canviant en la manera que ho fan altres sectors econòmics", afegia Albert Girona, secretari autonòmic de Cultura i Esport. Una de les dades que ha sorgit és l'augment de les lectures en el món digital, on un 74,3 % dels lectors es declaren lectors, amb la gegantesca Amazon en el pòdium de la compra de llibres.

Amb la mutació dels hàbits lectors també són necessàries noves perspectives d'anàlisi. Girona també feia menció de noves perspectives en futurs estudis, com la necessitat d'analitzar els hàbits lectors per classes socials, que encara és "una assignatura pendent". Una qüestió que, al seu parer, cal atendre per altra de les dades més reveladores i terribles: una de cada quatre persones que no llig llibres -o que ho fa de manera molt ocasional- reconeix que no està interessada en la lectura. "Vivim en una època amb gran oferta cultural i cal preguntar-se si també s'ha incrementat la demanda. Cada vegada estem disposats a fer menys esforços intel·lectuals al nostre temps lliure", s'ha referit el secretari autonòmic en aquest sentit.

Per la seua banda, Ariño es deslliurava de l'estigma i el mite de la reducció dels hàbits lectors. "No podem analitzar les dades de les persones que no lligen sense analitzar el fracàs escolar", assenyalava. Per aquesta raó, creu que calen fer polítiques en dos sentits: convèncer que la lectura és plaer i fomentar els hàbits lectors en la infantesa. Jesús Figuerola, des de la visió de la Fundació Full, destaca la importància de mantenir una "actitud oberta" front a les dades de lectura i "remarcar en els joves el plaer de la lectura", que "requereix esforç, però una de les activitats més gratificants". La mateixa satisfacció que declaren sentir els lectors que, contràriament a la mitificació constant, encara no són una espècie en perill d'extinció.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.