País Valencià

Les aigües convulses de FCC a Alcoi

Arran d'una denúncia de la Colla Ecologista la Carrasca, com a integrant de la Iniciativa Ciutadana per la Gestió Pública de l'Aigua, l'Agència Antifrau ha emès un informe en el qual constata diverses irregularitats al voltant de la concessió del servei d'aigua potable d'Alcoi. La gestió està en mans d'Aqualia, una empresa participada per la constructora FCC i el fons australià IFM Investors. La investigació de l'oficina fiscalitzadora ha obligat el consistori governant pel PSOE a reclamar a la firma hídrica uns ingressos obtinguts de manera indeguda. «Hi ha irregularitats i presumptes il·legalitats suficients perquè s'encarregue una auditoria sobre la gestió de la concessionària», ha sol·licitat sense gaire èxit l'entitat denunciant.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La història política d'Alcoi va quedar marcada fa dues dècades per la privatització del servei municipal de l'aigua. La decisió presa de manera unilateral per l'aleshores alcalde, el socialista Josep Sanus, va comportar el trencament de la coalició governamental progressista, va migpartir el grup municipal del PSPV i, fins i tot, va col·locar la catifa roja per a l'accés del PP a la vara de comandament local. La concessió de la gestió municipal hídrica a la constructora FCC va obrir un cisma a l'esquerra, la qual va tardar a recuperar-se electoralment del moviment privatitzador, i va constituir el bressol d'una llarga hegemonia popular a les urnes que va esgotar-se l'any 2011.

Aquella externalització va comportar el sorgiment d'una històrica mobilització ciutadana a la ciutat valenciana. Diferents actors de la vida civil, social i política alcoiana van aixoplugar-se sota el paraigua de la Iniciativa Ciutadana per la Gestió Pública de l'Aigua, que va obtenir fins a 7.000 firmes per intentar la celebració d'un referèndum sobre si l'aigua havia de ser gestionada per part de l'Ajuntament d'Alcoi o en mans d'una companyia privada. Amb la consagració de la privatització, l'entitat va diluir-se, com si es tractara del cabal del riu Serpis en les seues parts inicials quan no es registren grans plogudes a l'espai natural del Carrascar de la Font Roja. L'any 2017, pocs anys abans de la caducitat de la concessió hídrica, la plataforma va emergir una altra vegada.

En la seua tasca de fiscalització i pressió per aconseguir una internacionalització futura del servei d'aigua potable, l'entitat cívica va presentar a través d'un dels seus integrants, la Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció, una denúncia davant l'Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció del País Valencià. La plataforma ciutadana centrava el seu escrit contra actuacions presumptament irregulars comeses tant per part de l'Ajuntament d'Alcoi com per la beneficiària del servei, és a dir, per la companyia hídrica Aqualia, controlada en un 51% per la constructora FCC i en un 49% pel fons australià IFM.

Una de les presumptes irregularitats detectades a la concessió era «l'assumpció per part de l'Ajuntament d'Alcoi de despeses del servei municipal d'aigua potable que, d'acord amb el plec de clàusules administratives del servei de proveïment d'aigües, corresponen al concessionari». «En concret, es tracta del cost del consum elèctric d'un dels bombaments (l'anomenat de Sant Antoni), entre els anys 2004 i 2019. L'import pagat indegudament ascendia, segons comunicació del 30/07/2019, a 462.634 euros», assenyalava, per agregar: «Així mateix, també assumeix l'Ajuntament d'Alcoi el cost del consum elèctric del bombament anomenat de l'Arsenal, amb un import desconegut». «Segons el regidor d'Obres, Serveis i Mobilitat, no se n'ha fet cap estimació, ja que s'usa només en casos d'emergència», puntualitzaven a l'escrit.

La Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció detectava un «sobrecost de les obres de renovació del sector "Eixample" de la xarxa d'aigua potable d'Alcoi, finançades a càrrec del cànon variable que l'empresa concessionària ha de pagar a l'ajuntament». «El dictamen o peritatge realitzat pel Departament d'Enginyeria Hidràulica i Medi Ambient de la Universitat Politècnica de València, sol·licitat per la Direcció General d'Indústria i Comerç de la Conselleria d'Empresa, Universitat i Ciència, sobre les obres executades per l'empresa concessionària, quantifica la inversió realitzada en 2.068.880,97 euros (inclosa la revisió de preus). No obstant això, l'Ajuntament d'Alcoi amortitza una inversió de 2.093.778,40 euros (suma de les certificacions d'obra), a la qual s'afegeixen 197.689,61 euros en concepte de revisió de preus. La diferència amb el cost real és de 222.587,04 euros, als quals cal afegir uns 22.000 euros d'interessos», radiografiaven.

«Des de l'inici del contracte de concessió de la gestió del Servei de Proveïment d'Aigües d'Alcoi l'any 2000, l'empresa ha incomplit l'obligació de presentar a l'Ajuntament d'Alcoi les còpies certificades dels comptes de pèrdues i guanys i dels balanços de situació, una exigència derivada de l'article 10 del plec de condicions tècniques, sense que l'ajuntament li les haja requerides», complementaven, per censurar: «Han hagut de transcórrer catorze mesos des de la nostra sol·licitud dels esmentats documents per a obtenir únicament el compte de pèrdues i guanys i el balanç de situació d'un únic any, el 2018, i això després de la presentació d'una queixa al Síndic de Greuges». «A hores d'ara, estem encara pendents de la recepció dels corresponents als anys anteriors. No obstant això, a la vista dels documents corresponents a 2018 aportats, es pot afirmar que s'han elaborat amb dades falsejades», sostenien.

Els ecologistes havien observat una «falta de transparència i de control» en la concessió: «A l'incompliment de l'obligació de la presentació a l'ajuntament dels comptes de pèrdues i guanys i dels balanços de situació, una documentació necessària per a poder efectuar el control econòmic i financer del servei, s'ha d'afegir la falta de reunions des de l'any 2003 de la Comissió de Seguiment i Control del Servei i la inexactitud de moltes de les dades incloses en les memòries dels expedients tècnic-econòmics d'actualització tarifària presentades anualment». «Així mateix, s'incompleix sistemàticament la legislació de transparència per no contestar les nostres sol·licituds d'informació en el termini màxim d'un mes i obligar-nos a haver de recórrer al Síndic de Greuges», afegien.

La irregularitat de més dimensió era, tanmateix, «l'apropiació per part de l'empresa concessionària de la indemnització compensatòria per la gestió del cànon de sanejament, incomplint l'oferta presentada en la licitació del contracte». O dit d'una altra manera: la plataforma sostenia que Aqualia havia estat rebent una indemnització compensatòria a la qual s'havia renunciat quan va presentar la seua oferta per quedar-se amb la gestió del servei. La quantitat cobrada de manera suposadament indeguda, d'acord amb els càlculs de la iniciativa ciutadana, ascendiria a dos milions d'euros.

Unes ombres en el desenvolupament del contracte de l'aigua d'Alcoi que han estat, en termes generals, acreditades per l'Agència Antifrau. L'organisme, no debades, corroborava en la seua investigació l'assumpció per part de l'Ajuntament d'Alcoi de despeses del servei municipal d'aigua potable corresponents al concessionari per valor de 462.634,00 euros, així com que «des de l'inici del contracte de concessió de la gestió del servei de proveïment d'aigües d'Alcoi, l'entitat concessionària ha incomplit l'obligació de presentar a l'Ajuntament d'Alcoi les còpies certificades dels Comptes de pèrdues i guanys, i dels balanços». L'oficina contra la corrupció valenciana constatava, per la seua banda, que la Comissió de Seguiment i Control del Servei s'ha reunit una única vegada des de l'any 2003 i ha contrastat «la falta de rigor en les dades recollides als estudis d'actualització de les tarifes de l'aigua potable presentats per l'entitat concessionària».

L'anàlisi de l'organisme fiscalitzador determinava que «no consta l'aprovació de les liquidacions definitives anuals per part de la corporació municipal», i exposava un seguit d'irregularitats envers les obres del sector de l'Eixample: la manca d'avantprojecte, bases, especificacions i prescripcions tècniques d'aquestes construccions en el contracte quan havien de constar amb caràcter previ a l'adjudicació del contracte; el contrast entre els imports de la inversió recollits en el projecte aprovat amb posterioritat a l'adjudicació del contracte, atès que no es corresponen, sent superiors, als establerts en l'oferta econòmica de l'entitat concessionària; conceptes per valor de 77.655,29 euros que haurien d'haver estat assumits per la beneficiària i que són sufragats per la corporació municipal; i un sobrecost a les obres per un import de 51.132,28 euros.

L'Agència Antifrau certificava altra de les irregularitats denunciades per la plataforma: l'apropiació per part de l'empresa concessionària de la indemnització compensatòria per la gestió del cànon de sanejament. Ara bé, xifrant la quantitat cobrada de manera indeguda per Aqualia en 432.276,88 euros en el període 2006-2020. L'existència d'aquest informe va motivar que Guanyar Alcoi, Compromís i Podem, a proposta de la plataforma Iniciativa Ciutadana per la Gestió de l'Aigua Pública, presentaren una moció al ple municipal del passat cap de setmana perquè es reclamara a l'empresa hídrica Aqualia «l'abonament dels imports de la indemnització compensatòria del cànon de sanejament amb els interessos corresponents».

La moció també contemplava exigir a l'empresa concessionària que «presente tota la documentació necessària per a verificar els imports correctes que hauria de pagar a l'ajuntament» i «la depuració de responsabilitats per la negligència comesa en no haver reclamat a Aqualia els imports d'aquesta indemnització compensatòria al llarg dels anys de gestió privada». «La Iniciativa Ciutadana per la Gestió Pública de l'Aigua considera que les irregularitats i presumptes il·legalitats són un escàndol i que hi ha motius més que suficients perquè l'Ajuntament d'Alcoi encarregue una auditoria realment independent i rigorosa sobre la gestió que ha dut a terme Aqualia. Així mateix, exigeix la paralització immediata del procés de renovació de la gestió privada, per evitar que es perpetue la situació de descontrol i de perjudici econòmic per al poble d'Alcoi», expressaven des de l'entitat.

El ple municipal va aprovar demanar aquests ingressos presumptament irregulars de l'empresa participada per FCC, però tombava la proposta de «depurar responsabilitats». «Esperarem per veure en què desemboca aquest procés. No ens avançarem a treure conclusions precipitades», va expressar Jordi Martínez, regidor socialista encarregat de les àrees de Serveis, Obres, Mobilitat Sostenible, Urbanisme, Accessibilitat Universal i Polítiques Comarcals. «La concessionària ens ha llevat uns diners que eren de la ciutat d'Alcoi», va censurar Pablo González, regidor de Guanyar Alcoi, qui va assenyalar com aquestes irregularitats responien al model de gestió privada de l'aigua.

Les incorreccions contrastades per l'Agència Antifrau han alimentat la polèmica sobre la gestió de l'empresa participada per FCC, una companyia amb bastants interessos contractuals amb el consistori alcoià. Segons les fonts consultades per aquest setmanari, la constructora compta amb la concessió d'abastiment municipal d'aigua, la qual està xifrada en 2,5 milions d'euros a l'any; el servei de recollida de brossa i neteja diària, que representa 3,8 milions d'euros anuals; el contracte de manteniment i neteja del clavegueram per un import de 896.097 euros en quatre anys; el de neteja d'edificis públics per quasi un milió i mig en dos anys; i el de neteja de col·legis per 1,3 milions d'euros en dos anys.

La batalla per l'aigua

La gestió de l'aigua s'ha convertit en una de les principals batalles polítiques que s'estan lliurant a la ciutat del Serpis. A principis d'enguany, el ple municipal va donar llum verd a engegar el procés per licitar la gestió d'aquest servei. El PSPV va comptar amb el suport del PP, l'extrema dreta Vox i un regidor no-adscrit per contrarestar l'oposició de Podem, Compromís i Guanyar Alcoi. «L'informe de fiscalització del sector públic local de l'exercici del 2011, realitzat pel Tribunal de Comptes, ja assenyalava els beneficis econòmics de la gestió directa de quasi tots els serveis públics municipals», va indicar llavors Sandra Obiol. «En cap moment, es treu a concurs la titularitat de l'aigua, ja que la seua propietat continuarà sent de tots els alcoians», va respondre el socialista Martínez, el qual argumentava que «l'elevada especialització del servei el feia difícilment assumible pel consistori alcoià».

Per emparar aquella externalització, l'equip municipal liderat per Toni Francès va encarregar un estudi a l'empresa AYMED, el qual destacava que el rendiment hidràulic de la xarxa d'abastiment de l'aigua potable entre 2018 i 2019 estava per sobre del 76%. Un fet que demostrava la viabilitat i l'èxit de la gestió indirecta i privada del servei, però que fou qüestionat per un document de l'Associació Espanyola d'Operadors Públics d'Abastiment i Sanejament. Encomanat per l'entitat en defensa de l'aigua pública i les formacions progressistes de l'oposició, assenyalava que l'anàlisi de la mercantil AYMED era «absolutament esbiaixada, gens objectiva, poc solvent jurídicament i tècnic, fonamentat, en alguns casos en afirmacions i conjectures gens provades i fora de la realitat i, per tant, completament dirigit a proposar una privatització del servei d'aigües d'Alcoi».

La Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció, fins i tot, acusava l'informe extern de «falsejar el rendiment hidràulic de la xarxa d'aigua potable». «Segons el plec de condicions i el contracte que va firmar amb l'Ajuntament d'Alcoi, Aqualia tenia l'obligació de reduir les pèrdues per davall del 30% en tres anys, però el fet és que ni en el 2019 havia aconseguit aquesta reducció. D'acord amb el plec de condicions, aquest incompliment és una falta greu que, com que s'ha produït de manera reiterada, passa a ser una falta molt greu. A pesar d'això, l'Ajuntament d'Alcoi mai ha sancionat l'empresa amb les multes corresponents o amb la declaració de caducitat de la concessió», indicaven. L'entitat que aixopluga els moviments socials per l'aigua pública completava l'ofensiva argumentant un estalvi de 600.000 euros a l'any per la internalització. L'aigua, convertida en objecte de pugna política a la ciutat d'Alcoi.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.