Qualsevol aficionat al senderisme s'ha trobat alguna vegada en el transcurs de les seues rutes per la muntanya amb trossos de cartutxos. Aquestes deixalles llençades en plena naturalesa són un possible símptoma d'haver-hi entrat en un vedat de caça, en una zona reservada per a l'activitat cinegètica. Els caçadors, de fet, disposen de grans espais per exercir la seua passió, tot i que, de vegades, se situen al marge de la llei. Pacma, no debades, va censurar a finals de l'any 2019 que hi havia 157 vedats de caça al País Valencià que no comptaven amb el preceptiu pla cinegètic. Algunes d'aquestes zones s'ubicaven en parcs naturals emblemàtics com ara l'Albufera, la Marjal Pego-Oliva, la Serra Mariola, el Carrascar de la Font Roja o la Serra Calderona.
Abans que la formació de tarannà ideològic únicament animalista advertira d'aquest escenari a la Generalitat Valenciana, la Confederació General del Treball(CGT) va denunciar a la conselleria d'Agricultura i Medi Ambient l'existència de vedats de caça en espais naturals protegits que no comptaven amb els plans tècnics pertinents que marcava la llei, però que estaven actius per entendre que la manca de resposta administrativa era considerada com a positiva, és a dir, com a una validació de les seues activitats. La central anarquista assenyalava que aquesta situació afectava 70 parcs naturals dels 105 que hi ha a les comarques de València.
La denúncia de la CGT va obligar l'Advocacia de la Generalitat Valenciana a efectuar un informe per establir si era legal la proliferació de vedats de caça mitjançant la fórmula del silenci administratiu, és a dir, quan la institució pública no emet cap resposta a l'interessat o afectat sobre un determinat assumpte. Els lletrats del Govern valencià indicaven al seu escrit que ni la llei de caça valenciana, ni cap altra norma «conté cap previsió expressa sobre els efectes d'un eventual silenci en els procediments de la revisió dels plans tècnics d'ordenació cinegètica una vegada transcorregut el termini per resoldre i notificar» per part de l'administració pública.
Atès la manca de referències a la legislació estrictament valenciana, l'Advocacia de la Generalitat Valenciana va bussejar a la normativa estatal. Emparant-se en la llei de procediment administratiu comú de les administracions públiques, els lletrats del Consell expressaven que aquesta norma «regula els efectes del silenci administratiu en els procediments iniciats a sol·licitud de l'interessat» i que «junt amb la previsió, com a regla general, de l'efecte estimatori del silenci» hi ha una sèrie de supòsits concrets «on el silenci ostenta un caràcter desestimatori, entre els quals es troba aquells procediments relatius a activitats que puguen danyar el medi ambient».
«L'ordenació tècnica dels espais cinegètics té com objecte [...] assegurar un ús racional dels recursos cinegètics actuals i potencials en condicions de plena compatibilitat amb les espècies i valors naturals, i amb els possibles usos i usuaris, actuals i potencials, dels espais cinegètics i del seu entorn. Es tracta, per tant, d'una mesura d'intervenció administrativa destinada a prevenir els danys mediambientals que podrien seguir-se d'una activitat cinegètica desenvolupada de manera incontrolada», exposa l'informe, per concloure: «Resulta, doncs, aplicable l'excepció [...] assenyalada [...], de manera que els efectes del silenci en els procediments de revisió dels plans tècnics d'ordenació cinegètica tindran caràcter desestimatori».
Tot i que l'Advocacia de la Generalitat Valenciana avalava les tesis legals de la CGT, la falta de contestació, segons critiquen des de la central sindical, de l'administració valenciana a la denúncia va comportar el seu trasllat a la Fiscalia Provincial de València. El ministeri públic va reforçar els arguments jurídics de l'organització obrera anarquista: «Els aprofitaments cinegètics no ordenats, mitjançant l'aprovació expressa del preceptiu pla tècnic d'ordenació cinegètica, suposa l'exercici d'activitats que puguen danyar el medi ambient, atès que es poden produir efectes adversos significatius, en la possibilitat d'abastar o de mantenir l'estat favorable a la conservació a les espècies silvestres i els hàbitats, màxim quan es tracta d'espais cinegètics coincidents territorialment amb espais naturals protegits».
«La falta d'aprovació expressa i la seua notificació, dels preceptius plans tècnics d'ordenació cinegètica i de revisió dels mateixos en cas d'haver superat el termini màxim de vigència de cinc anys, transcorregut el termini màxim de resolució en sis mesos, té efecte desestimatori, per implicar l'exercici d'activitats que poden danyar al medi ambient», completava el ministeri fiscal, el qual anotava que no es podia desenvolupar cap vedat de caça sense l'ordenació tècnica pertinent. I recordava que l'incompliment estava subjecte a sanció. La Fiscalia Provincial de València, a més, posava deures a la conselleria: acordar mesures per impedir qualsevol vedat de caça que afecte els espais naturals protegits si no compten amb el pla preceptiu.
La conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Transició Ecològica i Emergència Climàtica, encapçalada per Mireia Mollà, de Compromís, segons ha desvelat el sindicat anarquista, va resoldre la petició de l'òrgan judicial amb una modificació de la normativa de caça que suposava regularitzar els actuals vedats cinegètics sense solucionar les irregularitats detectades per col·lectius animalistes i de defensa dels drets laborals. A la denominada com a llei d'acompanyament de la Generalitat Valenciana confeccionada en 2021, es van incloure d'amagades diverses modificacions de la Llei de Caça Valenciana, com ara l'autorització dels vedats sense tenir aprovats el pla tècnic d'ordenació cinegètica, la memòria anual i el pla anual de gestió. La nova legislació només exigeix per obtenir el permís de funcionament la seua presentació.
«Aquest matís no tindria major importància si no fos perquè la conselleria d'Agricultura ja va estar actuant d'aquesta manera, és a dir, sense revisar la documentació que es presentaven dels vedats i considerant-la aprovada per silenci administratiu positiu, fins a l'any 2018, quan va ser obligada per la Fiscalia a complir la legalitat després d'una denúncia dels agents mediambientals de CGT, la qual estava fonamentada en un informe de la mateixa Advocacia de la Generalitat Valenciana, que considera aquesta pràctica contrària a la llei de procediment administratiu, una llei estatal bàsica, per afectar negativament al medi ambient», censura la central sindical, qui lamenta: «Passats tres anys, en lloc d'adaptar la llei de caça al procediment administratiu comú, el Botànic ha fet el contrari: canviar la llei per incomplir de manera flagrant la llei bàsica estatal que regula el silenci administratiu, deixant l'activitat cinegètica sense control públic».
El retret dels agents mediambientals de la CGT al Botànic per «privatitzar de manera encoberta la gestió cinegètica» amb aquesta mesura i «deixar-la en mans d'una entitat privada com ara la Federació de Caça» s'ha complementat amb una ofensiva per considerar la modificació inconstitucional. L'organització sindical ha presentat una sol·licitud a la Generalitat Valenciana perquè inste al Govern espanyol a convocar la comissió bilateral entre ambdues administracions sota el raonament que el canvi legislatiu valencià és contrari a la llei de Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques de l'any 2015, de rang estatal. L'adopció d'aquesta via evitaria un conflicte judicial al Consell. Una petició que també ha enviat al Ministeri de Política Territorial, qui té la facultat de convocar aquesta comissió.
Per a reforçar aquesta argumentació, la petició enviada per la CGT a la Generalitat Valenciana està acompanyada del precedent d'una llei murciana que declarava estimatori el silenci administratiu en matèria de llicències ambientals municipals. El Tribunal Constitucional va tombar aquella normativa l'any 2018. L'escrit de la central sindical també al·ludeix a la doctrina jurídica generada pel Tribunal de Luxemburg, que va condemnar Itàlia per transposar de manera inadequada la directiva d'aigües subterrànies perquè «preveia una autorització provisional tàcita per abocaments en aquelles masses d'aigua».
Si la CGT, amb aquesta denúncia i accions per tombar les modificacions a la llei de caça, ha acusat el Govern del Botànic de tenir «un discurs buit en matèria de sostenibilitat» i s'ha preguntat «on estan els principis ecosocialistes que tant proclama el Botànic», Acció Ecologista-Agró ha manifestat que «amb la llei en la mà, la modificació de la llei de caça xoca amb la normativa de Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques i les de l'Estat en la matèria». «La llei estatal preveu el silenci administratiu positiu com a regla general, menys en els casos, entre altres, d'activitats que puguen danyar el medi ambient», ressalten, per recordar que «es pot donar el cas de plans tècnics d'ordenació cinegètica totalment il·legals i lesius per a la fauna i el medi ambient aprovats per la falta d'una resolució de l'administració».