A les casernes de les forces progressistes de Galícia, els somriures, les abraçades i les celebracions ho dominaven tot. Les eleccions espanyoles del 10 de novembre havien deixat un gran sabor de boca per a l'esquerra gallega. Mentre els nacionalistes del BNG retornaven al Congrés dels Diputats després de dècades d'absència, la confluència entre Podem, Esquerda Unida i alguns sectors de les marees aconseguien salvar els mobles. Els socialistes, tot i no repetir l'històric triomf en les urnes estatals de mesos enrere, també mantenien uns registres profundament satisfactoris. En la convocatòria estatal anterior del 28-A, no debades, el Partit Socialista de Galícia (PSdG) havia aconseguit una fita inèdita: guanyar uns comicis estatals al PP, els quals havien encadenat victòria rere victòria des de 1979.
El PSdG va interpretar de manera optimista aquells resultats, i no només perquè l'aspirant socialista a la Moncloa, Pedro Sánchez, obtinguera el seu objectiu de seguir com a president de l'executiu espanyol. La força del conjunt de les esquerres gallegues feia somiar amb un tomb polític a la Xunta de Galícia. Després d'una dècada de domini conservador, les formacions progressistes semblaven gaudir d'una revàlida a l'experiència traumàtica del bipartit entre el PSdG i el BNG (2005-2009). Les enquestes, de fet, alimentaven l'esperança de desnonar Alberto Núñez Feijóo de la presidència gallega. La governabilitat de Galícia, d'acord amb els diversos pronòstics, s'hi jugava per una diferència mínima, encara que sempre més inclinada cap al Partit Popular de Galícia (PPdG).
Conscient d'aquesta situació, Feijóo va afanyar-se a convocar els comicis gallecs per al passat 5 d'abril. L'objectiu era descol·locar el PP estatal, amb el dirigent espanyol Pablo Casado encabotat en l'aliança amb un residual Ciutadans a Galícia; i anul·lar les opcions dels seus rivals de l'esquerra, com ara a l'espai que aixopluga fragments de les antigues marees municipalistes, Esquerda Unida, Podem i Anova, l'escissió de l'exdirigent del BNG, Xosé Manuel Beiras, que va capgirar el tauler de l'esquerra alternativa gallega. Aquesta candidatura, no debades, encara no estava definida.
L’esclat de la pandèmia del coronavirus, però, va ajornar els comicis. La Covid-19 ha trastocat el panorama polític gallec. «Tot i que la gestió de Feijóo durant la crisi sanitària ha estat farcida de clarobscurs, n'ha sabut vendre una imatge positiva», assenyala Antón Losada, professor de Ciències Polítiques a la Universitat de Santiago de Compostel·la, antic assessor del BNG i analista polític a diferents mitjans de comunicació d'àmbit estatal. La valoració del candidat conservador, no debades, s'ha incrementat respecte de l'anterior convocatòria electoral gallega del 2016. Segons la darrera enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques, un 41,5% dels gallecs qualifiquen la gestió de la Xunta de Galícia com a bona o molt bona enfront del 29,5% de l'anterior cita electoral. En el cas de la imatge de Feijóo, un 45,5% dels gallecs tenen aquesta consideració. En 2016, la xifra era del 36,4%.
Aquestes dades de valoració s'han transformat en uns millors auguris electorals per al PP. En març, la major part de les enquestes atorgaven a Feijóo entre 37 i 39 diputats quan la majoria se situa en 38 escons. Les darreres estimacions electorals, en canvi, apunten a una forqueta d'entre 40 i 42 parlamentaris, amb la qual cosa el PPdG podria incrementar els 41 representants que ostenta actualment a la cambra gallega. L'esquerra, per contra, ha passat de somiar amb el triomf a trobar més complicacions en l’operació per desnonar els conservadors del Pazo de Raxoi, seu de la Xunta de Galícia.
«La pandèmia ha aconseguit que molts indecisos acaben decantant-se pel candidat de la dreta. Cap força de l'esquerra ha estat capaç de trobar un discurs que contrarestara l'efectiva propagada que ha distribuït l'entorn polític i mediàtic de Feijóo respecte de la seua actuació durant la crisi sanitària. Ni tan sols el BNG», analitza Losada, qui «no observa cap alternativa sòlida» al PP. «Tal com va evidenciar-se en l'escenari precoronavirus, l'única alternativa al PPdG és múltiple i amb els partits de l'esquerra en situació ascendent electoralment. Aquest panorama, però, actualment no s'hi dóna», complementa Suso López, especialista en comunicació política. «El PPdG, tal com ho ha sigut des dels temps de Manuel Fraga [exministre franquista i posterior president gallec], és una màquina molt competitiva per guanyar eleccions», reforça Losada.
Una hegemonia (quasi) inexpugnable
L'hegemonia dels populars a Galícia, els quals només han restat a l'oposició durant el bipartit progressista entre 2005 i 2009, compta amb antecedents històrics. «Fraga, tot i la seua concepció territorial primigènia, va saber connectar amb el perfil majoritari dels gallecs que acudeixen a les urnes, és a dir, amb un votant moderadament conservador que compta amb un relatiu sentiment galleguista», explica Valeria Pereiras, coordinadora de la revista gallega Luzes. «És un sentiment galleguista de caràcter folklòric, però sense consciència nacional», detalla López. «Feijóo ha sabut conservar l'habilitat de Fraga de connectar amb el votant majoritari de Galícia. Es tracta d'un elector conservador, però refractari a la polarització, moderat i que observa positivament certes notes galleguistes. Feijóo, de fet, ha cultivat una imatge de conservador temperat en comparació amb el PP de Madrid, que ostenta posicions més radicals. Al seu torn, s'ha projectat com a un líder que traspassa les fronteres de Galícia, un fet que sedueix aquesta capa majoritària de votants», agrega Losada, qui destaca «la potencialitat de la marca del PPdG enfront de les sigles del PP, les quals sovint són un llast per a les expectatives dels populars gallecs».
«Feijóo s'ha venut com la cara amable dels populars en contraposició al PP que encarna FAES i Cayetana Álvarez de Toledo en una operació que semblava imitar aquella que va situar l'exministre Alberto Ruiz Gallardón com a la “facció progre” de la formació. Gràcies al pes que ostenta el PP a Galícia, el qual converteix la resta de forces dretanes en extraparlamentàries, Feijóo no s'hi trobarà amb la complicada tessitura de necessitar els vots de Ciutadans o Vox per seguir a la Xunta. De fet, sovint esquiva aquesta qüestió», matisa López, qui afegeix: «El pes del PP a Galícia està basat en una forta capil·laritat territorial, la qual està caracteritzada pel caciquisme i una implantació rellevant a les zones rurals. Tot i que les grans ciutats de Galícia habitualment estan en mans de l'esquerra, el PPdG ostenta l'hegemonia autonòmica gràcies a l'excessiva representació de les províncies d'Ourense i de Lugo al parlament gallec, les quals compensen els resultats de les forces progressistes a l'eix atlàntic».
A la fortalesa organitzativa i a la connexió amb el pensament majoritari dels votants, se suma un sistema mediàtic fortament escorat a la dreta. «L'existència d'un panorama mediàtic inclinat a la dreta ha afavorit al PPdG, el qual ha aconseguit col·locar els seus missatges amb facilitat. L'oposició d'esquerres, en canvi, compta amb nombroses dificultats per transmetre el seu discurs», indica Losada. «La televisió pública gallega, amb gran penetració al territori, és un instrument de propaganda de la Xunta com ho era Canal 9 al País Valencià», subratlla López. «Feijóo ha patrimonialitzat el poder amb la intenció d'instaurar-se com l'únic projecte solvent a Galícia», exposa Pereira. La identificació entre la seua figura -fins i tot arraconant les sigles del PP com s'està veient durant la campanya electoral- i Galícia és l'objectiu. El lema electoral «Galícia, Galícia, Galícia» ho evidencia.
Sorpasso del BNG?
Mentre les enquestes donen per segura la victòria de la dreta, la batalla està concentrada pel lideratge de l'esquerra. «En el camp progressista, l'escenari està molt obert. L'enquesta del CIS desvela que solament un de cada deu votants del PP tenen dubtes respecte de votar. A l'esquerra, però, la proporció és superior, amb tres de cada deu electors. Només el BNG compta amb xifres lleugerament millors. Qualsevol resultat, per tant, és factible», adverteix Losada. Malgrat la incertesa a l'esquerra, els pronòstics situen el BNG amb opcions de disputar la segona plaça als socialistes. El sorpasso dels nacionalistes gallecs suposaria trastocar el panorama dels passats comicis de 2016, en els quals En Marea va col·locar-se com a principal força progressista a poca distància del PSdG. En aquella ocasió, el BNG va situar-se l'últim.
El panorama ha canviat força des d'aleshores. En Marea, que aixoplugava les diverses marees municipalistes, Anova, Podem i Esquera Unida, ha sigut víctima de les tradicionals lluites internes de l'esquerra i es presenta fragmentada als comicis gallecs. D'una banda, hi ha Galícia en Comú, que integra Anova, Unides Podem i alguns sectors de les antigues marees municipals, i d'altra, Marea Galeguista, que integra altres sectors de les marees, Compromiso por Galícia i el Partido Galeguista. «Quan van emergir les marees, el BNG va perdre una part dels seus votants. Ara bé, la fragmentació d'aquest espai ha permès que els nacionalistes gallecs recuperen a poc a poc aquest electorat. En el ressorgiment del BNG, el qual va evidenciar-se en el retorn al Congrés dels Diputats, el lideratge d'Ana Pontón ha jugat un paper clau. La líder dels galleguistes combina un discurs combatiu amb el PPdG amb l'habilitat per plantejar alternatives, així com ha renovat el partit i s'ha allunyat força d'aquells líders del BNG caracteritzats per un tarannà intransigent», il·lustra López. «Els compromisos arrencats a Pedro Sánchez també han reforçat les opcions del BNG», afegeix Pereira.
El PSdG, tanmateix, afronta els comicis, segons López, «sense estar en el seu moment més àlgid, però amb certa força». Els socialistes venen d'una etapa de confrontació interna, en la qual l'actual candidat, el sanchista Gonzalo Caballero, va enfrontar-se al seu l'oncle, l'alcalde de Vigo, Abel Caballero. «En aquest moment, però, han fet les paus. Una bona valoració de la gestió de la pandèmia del Govern espanyol podria ajudar electoralment al PSdG», relata Losada, qui incorpora: «Amb tanta incertesa a l'esquerra, la campanya serà molt important. I, de moment, sembla que el BNG n'està extraient més fruit. El resultat electoral, amb tot, estarà caracteritzat per la participació. És una incògnita com pot afectar la pandèmia». Una baixa participació, com ha ocorregut en altres països que han celebrat eleccions durant l'actual crisi sanitària, «perjudicaria l'esquerra», segons Pereira. És l'interrogant més destacat d'unes eleccions gallegues celebrades en territori Feijóo.