-Quina lectura extrau del cessament del coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos, i de la dimissió posterior del Director Adjunt Operatiu de l'institut armat?
-En aquests casos, és fonamental gaudir d'informació de primera mà i com no és la direcció general en la qual estic incardinat, no la tinc. Sí que podem assenyalar, però, que nosaltres vam demanar la seua dimissió arran del conflicte de Catalunya. En aquell moment, vam reclamar també el cessament del major Trapero i d'aquest comandament pel tracte que va dispensar als policies nacionals desplaçats, així com per considerar que no era la persona adequada per exercir el comandament únic. Des de l'Agrupació Reformista de Policies, intentem aportar solucions constructives i serioses, però, malauradament, no se'ns escolta. La decisió d'encarregar l'informe de la causa del 8-M a la Guàrdia Civil és, al seu torn, la continuació d'una deriva en la qual s'està apartant a la policia nacional de les seues competències. Hi ha llibertat per part del poder judicial per escollir el cos policial, però, en aquest cas concret, la competència territorial correspon a la policia nacional.
-Arran d'aquests fets, vostè va escriure a les xarxes socials: «No ens enganyem. En les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat hi ha una majoria conservadora que no admet l'actual Govern de coalició. El nostre deure de neutralitat política es veu alterat de manera inacceptable per corrents interns permesos per determinats caps». Com determina aquesta majoria conservadora la tasca, en aquest cas, del Cos Nacional de Policia?
-És evident que al Cos Nacional de Policia hi ha una majoria conservadora, la qual es reflecteix en les eleccions al Consell de la Policia. De fet, a la policia hi ha un ambient intern que sovint és contrari a l'actual govern. Nosaltres denunciem aquests fets perquè pensem que el clima és massa altiu i que la ciutadania ha de tenir constància i consciència d'aquesta situació. Ara bé, això no vol dir que afecte la tasca que desenvolupen diàriament els agents. Per norma general, aquesta majoria conservadora no condiciona la feina de la policia nacional.
-Hi ha estigmatització al Cos Nacional de Policia si es manté un pensament progressista?
-Arran d'aquesta majoria conservadora, a la policia és més complicat confessar el teu pensament d'esquerres que expressar la teua mentalitat de dretes. No es dona la mateixa situació quan un policia confessa les seues simpaties per Vox que si ho fa pel PSOE o Podem. En el meu cas, per exemple, he suportat que em digueren «roig» de manera despectiva només per defensar certs valors al Cos Nacional de Policia. Des de l'Agrupació Reformista de Policies, volem que el tracte dintre de la policia siga indiferent de les ideologies polítiques de cada persona. Amb aquestes afirmacions, no estic posant en dubte, ni de bon tros, la tasca professional que desenvolupen els agents de la policia espanyola, però sí que en el funcionament diari s'imposen etiquetes. Nosaltres no admetem passos enrere, ni polítiques retrògrades dintre de la policia. No volem que els consensos i la convivència que hi havia es trenquen per la polarització creixent a la qual ens estan sotmetent.
-Segons ha narrat Público.es, Pérez de los Cobos encapçalava el nucli de l'Opus Dei en les altes esferes de la Guàrdia Civil. Quina influència tenen aquestes congregacions religioses dintre de les forces de seguretat de l'Estat?
-Pel que nosaltres hem pogut veure i llegir durant anys, l'Opus Dei sembla que ha mantingut un poder bastant important dintre de la policia. No debades, ha tingut exdirectors del Cos Nacional de Policia que estaven lligats a aquesta congregació, com ara Juan Cotino, el qual va faltar tristament fa unes setmanes. També s'ha comptat amb ministres d'aquesta ordre, com ara Jorge Fernández Díaz, qui, probablement, ha sigut el pitjor ministre d'Interior de la democràcia. Aquests interessos, de fet, continuen latents a la policia, encara que marxen els seus caps visibles. Nosaltres respectem les creences personals de cada persona, i defensarem que cada persona puga tenir un pensament o unes creences. Ara bé, és inacceptable que, en determinats casos, es vulguen mesclar aquestes creences amb la tasca de la institució policial. La policia nacional treballa per a tota la ciutadania i només es deu al poble, i no a determinats interessos, dels quals, en certa manera, he sigut víctima.
-L'anterior cap de la policia espanyola al País Valencià, José Javier Cuasante, formava part, precisament, de l'Honorable i Real Ordre de Cavallers de Sant Cristóbal.
-En aquest cas, es tracta d'ordres que mesclen amb massa proximitat el món policial i el militar. Nosaltres respectem enormement el treball de les forces armades i la necessitat de la seua existència en contra d'algunes postures que, a parer meu, són bastant infantils. Ara bé, rebutgem la postura de certs corrents de la policia nacional, els quals busquen una militarització encoberta del cos que no permetrem des de l'Agrupació Reformista de la Policia. Molta gent va deixar-se la pell durant la transició i els primers anys de democràcia per aconseguir transformar la policia en un cos civil, i, per tant, ens oposarem als posicionaments que fomenten qualsevol moviment retrògrad. De vegades, sembla que la memòria és molt curta.
-Tot i que la democràcia espanyola ha complert 40 anys i s'han succeït governs de diferent signe polític, s'ha constatat la persistència de les mateixes estructures de poder a les forces de seguretat de l'Estat. El comissari José Manuel Villarejo representa l'exemple paradigmàtic.
-Canviar aquestes estructures és molt complicat, ja que són molt opaques i ostenten un poder molt potent. Quan hi ha un canvi de govern, es poden fer renovacions en un sentit polític o en un altre, però cal recordar l'existència d'una majoria conservadora al cos. És molt difícil introduir canvis per l'existència d'aquests lobbys de comandaments, els quals són de tendència conservadora. Fins i tot, a l'àmbit polític se sap que cal afrontar els canvis amb molta precaució per evitar fortes contestacions internes. Espanya, però, necessita una renovació de les seues cúpules policials, les quals han de ser més modernes i estar adaptades als temps actuals. S'haurà de lluitar molt per aconseguir-ho, ja que qualsevol veu crítica és silenciada.
-A Alacant, precisament, hi havia un altre exemple paradigmàtic: el comissari Alfonso Cid. Quins són els efectes de la continuïtat d'aquestes pràctiques a partir de l'experiència experimentada amb aquest comandament policial?
-En aquest sentit, he sigut víctima d'aquest comissari per plantar batalla des d'un punt de vista sindical i de reivindicació dels drets laborals dels meus companys. De fet, quan reps atacs de manera reiterada per part de l'administració, molts dels companys que et podien fer suport acaben tenint por. Això ha provocat que des de l'Agrupació Reformista de Policies ens quedem pràcticament sols defensant les nostres reivindicacions. No debades, he estat de baixa psicològica arran d'aquesta situació i m'he reincorporat darrerament per tirar una mà amb la pandèmia. El missatge que s'intenta traslladar és: no t'enfrontes a determinades faccions de poder perquè eixiràs perjudicat i el teu full de serveis quedarà tacat. Encara més, s'intentarà que abandones el cos, tal com ha passat amb altres companys a l'exèrcit. Per dignitat, però, és mantindrem ferms en les nostres reivindicacions.
-Com ha comentat, vostè va ser víctima d'una persecució per part del comissari Cid, el qual va intimidar-lo. Quines dificultats hi ha a la policia per desenvolupar un sindicalisme combatiu i crític?
-L'únic sindicat 100% independent és l'Agrupació Reformista de Policies, que hem rebut una campanya en contra pels nostres postulats reformistes. Els sindicats majoritaris de la policia tenen una gran capacitat per aconseguir les seues reivindicacions, però no ho fan per la seua actitud benevolent i no combativa amb els drets dels funcionaris. En el cas dels nous sindicats, com ara Jupol a través de Jusapol, s'observa una adscripció ideològica molt clara, un ús indegut dels símbols nacionals per fer sindicalisme i un suport sorprenent a determinants comandaments policials. El sindicalisme amb consciència de classe és quasi inexistent a la policia.
-Durant l'establiment de l'Estat d'Alarma, s'han reportat diversos episodis d'abusos de les forces de seguretat. L'actual model policial manca d'una orientació més centrada en la defensa dels drets humans?
No, crec que comptem amb una normativa suficientment orientada a la defensa i el respecte dels drets humans. En qualsevol col·lectiu, hi ha persones que abusen de la seua condició. Però es tracta de casos concrets i ni de bon tros és una pràctica generalitzada a la policia nacional.
-Vostè ha comentat abans que calia renovar les cúpules policials existents a l'Estat espanyol. Quines reformes necessita l'actual model policial?
Per al moment actual, destacaria mesures com ara la creació d'una comissió parlamentària per a l'Estudi, Elaboració i Aprovació d'una Llei de Seguretat Estatal, la qual evite l'actual deriva castrense i religiosa de les forces de seguretat; la descentralització del Consell de la Policia; una major transparència en assumptes com ara la selecció, ascens, provisió de llocs de treball i recompenses, i la creació d'un únic cos policial civil, el qual unifique la policia nacional i la Guàrdia Civil.