Una foto del Govern valencià amb tres o quatre membres de Vox pot resultar tan normal com qualsevol altra o una instantània terrorífica, homologable a la de la família Addams. Depén de la mirada de cadascú.
En el cas del president del PPCV, Carlos Mazón, aquesta és la foto dels seus somnis. La que anhela tenir algun dia com a fons de pantalla de l’ordinador, al menjador de sa casa i, sobretot, al despatx de la feina. Perquè, en efecte, les opcions de recuperar la presidència de la Generalitat Valenciana per als populars passen, indefectiblement, per la incorporació de noms de Vox al gabinet.
Les enquestes indiquen que la formació ultradretana no ha tocat sostre, ni de bon tros, al País Valencià. Segons totes les que s’han publicat darrerament, gairebé multiplicaria per dos els 10 escons aconseguits en 2019. La que el PPCV va desvetllar a començaments d’octubre fins i tot els concedia un resultat millor: entre 20 i 21 parlamentaris.
El rum-rum d’una ofensiva decidida de Vox a les eleccions valencianes, que passaria per designar la mediàtica diputada al Congrés Macarena Olona com a presidenciable a la Generalitat, abona la tesi de les expectatives de la formació ultradretana. El desig de liquidar les autonomies —impossible sense una reforma constitucional— contrasta amb hipotètiques jugades com aquesta, però la seua estructura organitzativa sí que n’és fidel: Vox no té direccions autonòmiques del partit, sinó exclusivament provincials.
“Ja va sent hora de superar els prejudicis en política”, ha afirmat Mazón, considerant que “les coses, els suports, les idees i els projectes no poden ser bons o dolents en funció del partit que siga”. Hi detecta un “vent de canvi” i contempla el diàleg amb Vox amb naturalitat.
“Com no he de seure amb Vox, si és un partit legítim, democràtic i amb representació de tots els valencians?”, ha dit Mazón
“Si soc capaç de seure amb Compromís i acceptar les propostes bones que hi puga aportar, com no he de seure amb Vox, si podem entendre que és un partit legítim, democràtic i amb representació de tots els valencians?”, es pregunta. Mazón, que també presideix la Diputació d’Alacant, pensa que “és el moment de parlar de política més enllà de les sigles”.
Si la demoscòpia es traduïra en realitat, la vintena de diputats de Vox i una trentena del PPCV —Mazón ja explora, a més, una candidatura conjunta amb Ciutadans— podrien donar suport a un Consell de coalició, en què la correlació de forces seria de 3 a 2.
De cada cinc consellers, doncs, dos pertanyerien Vox. Tenint en compte que Mazón té la intenció de reduir una mica els 12 membres actuals, n’hi hauria tres o quatre de la ultradreta. I, en aquest sentit, la pedrera principal es troba a les Corts Valencianes, on Vox compta amb perfils de tota mena. El catàleg és ampli.
El trident d’Alacant
Quant a implantació territorial i resultats electorals, la joia de la corona de Vox són les comarques més meridionals. Al Baix Segura ja han arribat al 25% dels vots i al Baix Vinalopó, al 21%.
Qui marca el pas ací és un trident que va fer-se popular, a l’inici de la legislatura, per insinuar la futura il·legalització de Compromís i per la incautació d’una pancarta electoral d’Esquerra Republicana del País Valencià col·locada en un pont de l’autovia central, a l’altura d’Ontinyent (Vall d’Albaida).
Es tracta de la síndica parlamentària i presidenta del partit a la província d’Alacant, Ana Vega, i del seus companys David García Gomis i Miguel Pascual.
Aquell dia van gravar un vídeo amb la pancarta retirada que van penjar a Twitter amb un missatge taxatiu: “No vamos a consentir basura separatista en nuestras carreteras. La Constitución se respeta y la ley también. Fuera el separatismo de nuestra Comunidad y nuestras provincias”.
D camino al trabajo nos encontramos con esto, basura separatista. Dsd @vox_es y desde @vox_cv no vamos a consentir que el separatismo entre en nuestras provincias
— Ana Vega Campos (@AnaVegaVOX) November 5, 2019
Luchamos contra el pancatalanismo dentro y fuera de las instituciones@MiguelPascual@VoxDavidgarcia@alicante_voxpic.twitter.com/MaV00VQQWV
Vega, advocada de professió, era qui pronunciava aquelles paraules. En una entrevista al diari Información, concedida poc abans de la seua elecció com a diputada, va asseverar que “una dona violada no ha de poder avortar” i va avalar l’ús de pistoles Taser —que produeixen electroxocs— per part dels policies locals a fi de “defensar-se de les agressions que estan sofrint, sobretot dels immigrants marroquins, algerians i tot aquest tipus de delinqüència”.
Faustino Vega, son pare, és un metge conegut d’Alacant que en el passat va assessorar els populars en l’elaboració d’alguna llei, però que ara no dubta a exhibir el seu costat més radical. “Contra el socialcomunisme, fins que caiga noquejat”, diu. A Pablo Casado, el president del PP, l’ha qualificat de “covard, acomplexat i pusil·lànime”.
Ana Vega, síndica del grup a les Corts, ha afirmat que “Podem i Compromís constitueixen el perill més gran per a la democràcia”
La filla, des de la trona de les Corts, ha alertat que “Podem i Compromís constitueixen el perill més gran per a la democràcia”. Va ser en el marc dels aldarulls que van tenir lloc a València després de la detenció del raper Pablo Hasél. Aquell dia, Vega portava a la mà una gorra de policia —“la gorra d’un currante que anteposa la seua vida per protegir la nostra”— i va lamentar que “per a l’esquerra, hi ha treballadors de primera i treballadors de segona, igual com també hi ha dones de primera i dones de segona”.
Amb motiu de la crisi ocasionada pels talibans a l’Afganistan, la síndica de Vox va acusar el Govern valencià de practicar la “demagògia”, de “posar en perill la seguretat dels ciutadans, els nostres carrers”, i de fomentar “un multiculturalisme perjudicial”. La vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, havia oferit el País Valencià com a “terra d’acollida” i Vega va respondre-li que “la nostra nació és la nostra llar”, i que “si una casa té portes, Espanya també ha de tenir-ne”.
Pel que respecta a la reforma del sistema de finançament, Ana Vega ha apostat per “posar fi a les autonomies” i aconseguir, d’aquesta manera, “un repartiment equitatiu dels diners”. És l’única formació de les Corts que es manté al marge d’aquesta exigència.
Aquest dimecres Vega es posicionava contra la proposició no de llei de Compromís sobre la reforma de la llei d’interrupció voluntària de l’embaràs. Una proposta “abjecta” i “miserable” que exhala, segons ella, “un tuf feixistoide... O comunistoide”. “No cedirem ni un centímetre en la defensa de la vida”, anunciava alhora que acusava els grups progressistes d’imposar unes “regles hitlerianes”, uns “deliris mengelians”, un “totalitarisme pur i dur”. “El dret a l’avortament no és un dret”, emfasitzava, sinó una mena de sublimació de la “cultura de la mort” que va homologar, implícitament, amb l’Holocaust nazi.
—¿Acaso está pensando usted en coser algún tipo de insignia en las batas de los médicos que se nieguen a comulgar con su fanatismo? —li demanava Vega a MònicaÀlvaro, la diputada de Compromís que defensava la proposició no de llei.
La síndica de l’extrema dreta es felicitava per l’existència del jurament hipocràtic, una “objecció de consciència” que constitueix una sort de dic de contenció davant “l’odi a la llibertat” que professen els grups d’esquerra. “Amb vostès”, suggeria Vega, “tenen més drets els animals que no un xiquet al ventre de sa mare”.
Miguel Pascual considera que À Punt i TV3 són “armes de segregació” i que la reciprocitat busca “la destrucció de la nació”
L’arquitecte il·licità Miguel Pascual, la segona peça del trident, ha propugnat el tancament tant d’À Punt Mèdia com de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, en considerar-les “armes de segregació i de divisió”. De fet, Pascual ha arribat a denominar “xiringuito” À Punt. En el debat de la reciprocitat televisiva celebrat a l’hemicicle, va censurar que la iniciativa anava “en contra dels principis fonamentals de la Constitució”, ja que tenia com a objectiu “la destrucció de la nació”. “Senyors de l’esquerra, per molt que els pese, la nostra llengua i la nostra cultura és l’espanyola”, va reblar.
Amb Unides Podem, és clar, ha sigut encara més dur. Va titllar de “porqueria” la proposició no de llei per regular el preu del lloguer, “propaganda al més pur estil bolivarià que durà fam i misèria”.
Tant Vega com Pascual comparteixen el discurs de fons, però les formes del seu company David García Gomis, de Sant Vicent del Raspeig (Alacantí), són més cridaneres. Des del primer minut, va adoptar un to guerracivilista en la línia de Santiago Abascal, a qui coneix bé.
Abascal és casat amb Lidia Bedman, una oriünda de Sant Vicent molt amiga de Beatriz Castro, l’esposa de García, fins al punt que el president de Vox va oficiar com a padrí en el bateig d’un dels seus dos fills.
—Muchas gracias, señor presidente de las Cortes situadas en el Levante español.
Així va estrenar-se García a la Cambra, després que Enric Morera li donara pas. Aquell dia, el 19 de setembre de 2019, va adreçar-se repetidament a Rosa Pérez Garijo com “senyora conseller”, raó per la qual ella va dedicar-li després uns quants “diputada García”.
I és que aquest “obrer i de dretes” estava “fart d’enganys i de mentides, de ser utilitzat per l’esquerra per tal d’enriquir-se i arruïnar Espanya”. Ha treballat de tot: al camp, fent torró, a bord d’una ambulància, com a vigilant de seguretat i descarregant maletes a l’Altet.
A la memòria històrica, li’n diu “mentida històrica”, “desmemòria histèrica” i “memòria amnèsica”, i rebat qualsevol al·lusió al País Valencià, perquè “país tan sols hi ha un, i es diu Espanya”.
—La derechita cobarde y la veleta naranja tenían mucho miedo de decir las verdades, por el qué dirán.
El pare de García, que votava socialista, va ser membre de la UGT en la clandestinitat, però ara, segons el seu fill, sent “fàstic” per tot aquell passat. “He trobat refugi en l’únic partit que defensa la unió dels espanyols i la bandera”, ha sentenciat García des de la trona. El seu ordinador portàtil, fins fa poc, estava tunejat amb una gran bandera d’Espanya, una petició de dimissió conjunta a Pedro Sánchez i Pablo Iglesias i dos adhesius: un de Vox i un altre de la campanya de Donald Trump.
Un altre dia va penjar un cartell amb l’esvàstica i la falç i el martell ratllades amb una creu. Davant l’enrenou generat, García va afanyar-se a dir que només pretenia denunciar que “el nazisme i el comunisme són una plaga a exterminar”.
S’hi refereix al bàndol republicà com “el terror roig” i a Compromís, els anomena “nacionalsocialistes”. Quan la diputada valencianista Nathalie Torres va defensar l’entrada de la Generalitat a l’Euroregió Pirineus-Mediterrània, García va tirar pel recte: “Euroregió: Espanya. Què li sembla aquesta euroregió? Ningú millor que Espanya per defensar els interessos de tots els espanyols”.
—Al final me van a tener que pegar cuatro tiros para callarme y dejar de sacar a relucir y decir lo que ustedes no quieren que se escuche: su historia. Si algún día me hacen el paseo, emularé a Ramiro de Maeztu y diré: “Ustedes no saben por qué me matan, pero sí que sé por qué muero: para que sus hijos sean mejor que ustedes”.
L’última petició que ha elevat és que els 70 milions d’euros que la Generalitat destina a la cooperació internacional vagen a parar íntegrament als afectats pel volcà de La Palma. Al seu perfil de Twitter, García ha arremès sense pietat contra els migrants menors no acompanyats, coneguts per l’acrònim “mena”.
Ultracatolicisme en vena
A Vox, però, no sols hi ha diputats revisionistes. També n’hi ha d’ultracatòlics. En el currículum professional de la castellonenca Llanos Massó consta que és “mestressa de casa i mare”, que disposa d’un “diploma en audiopròtesi” i que és diplomada en Ciències Religioses. No apareix, en canvi, cap vinculació a Hazte Oír ni a la plataforma antiavortista Derecho a Vivir, de les quals ha sigut integrista integrant. És presidenta del partit a la província de Castelló.
Setmanes enrere, es felicitava públicament per l’ordre de la jutgessa de la capital de la Plana que instava segrestar cautelarment 34 llibres de contingut LGTBI de diversos centres escolars de la ciutat. La iniciativa partia del col·lectiu Abogados Cristianos i ella la secundava absolutament, perquè significava un “atac a la llibertat de les famílies”.
En realitat, es tractava de llibres de consulta per combatre la LGTBIfòbia i la seua incautació va ser aixecada ràpidament per una altra ordre judicial, però Massó va assaborir com pocs aquells instants de llibertat. Si alguna cosa detesta, és el moviment feminista i el dels drets de gais, lesbianes i transsexuals.
Llanos Massó troba que les lleis d’igualtat aprovades pel Govern del Botànic “tracten les dones com a inútils”
A les Corts exerceix com a portaveu d’Educació del seu grup, raó per la qual manté xocs dialèctics freqüents amb el conseller Vicent Marzà. Ha defensat la supressió de diversos articles de la Llei d’ús i ensenyament del valencià, de 1983, i de la Llei de plurilingüisme aprovada pel Govern del Botànic, la derogació de la qual serà “una de les nostres prioritats quan, d’ací no massa temps, arribem al Govern de la Generalitat”.
Segons Massó, les lleis d’igualtat del Botànic “tracten les dones com a inútils” i “sembren el dubte sobre si les diputades d’aquesta cambra estem ací per la nostra vàlua o perquè ho exigeixen unes quotes”. “El seu èxit serà el fracàs de la igualtat i de la llibertat”, va dir-li a la vicepresidenta i consellera del ram, Mónica Oltra, en la seua primera interpel·lació.
“El gènere no existeix, sinó que existeix la persona amb dos sexes: varó i femella”, va proclamar en aquella jornada, “Vox derogarà les lleis que criminalitzen i fan culpable una part de la societat, com ara la llei de violència de gènere”. Cada vegada que hi ha una mort per violència masclista, els parlamentaris de Vox no es concentren rere la mateixa pancarta que la resta de grups.
La recepta de Massó per augmentar la natalitat i que hi haja “més famílies nombroses” passa per un programa d’ajudes, uns diners que té clar d’on han de procedir: “De les ajudes que reben molts immigrants il·legals, que en molts casos superen, de lluny, les rendes que perceben molts espanyols”.
De Villena (Alt Vinalopó), funcionària a la Casa de Cultura local, Ana María Cerdán era la presidenta provincial del partit a Alacant fins que va decidir dimitir. Va fer-ho en març de 2019 i va substituir-la, al capdavant d’una gestora, Ana Vega. El detonant de la seua marxa va ser una presumpta operació de neteja de diners negres a la campanya electoral d’Elx. Una estratègia, coneguda com pitufeo, per què són investigats tots els regidors del PP a València de l’última llista liderada per Rita Barberà.
La diputada Ana María Cerdán ha defensat la “devolució immediata de cada immigrant il·legal”
Cerdán també ha exhibit contundència contra els més febles. Sobretot contra el top manta, els practicants del qual haurien de quedar exclosos, al seu parer, de qualsevol ajuda pública. “El món de la falsificació acostuma a estar associat a la neteja de diners, el narcotràfic, el tràfic d’éssers humans i la corrupció”, ha assenyalat. Coincidint amb la “invasió migratòria” de Ceuta, el maig passat, Cerdán va recordar que el camí era la “devolució immediata de cada immigrant il·legal”.
Acompanyada de David García i Miguel Pascual, Cerdán va manifestar-se ara fa un any pels carrers de la Vila Joiosa (Marina Baixa) en defensa del topònim castellà de la població, que el consistori tripartit ha desoficialitzat. “Volen esborrar l’espanyol del mapa”, van dir.
Igualment, s’ha oposat, en nom del seu partit, a la comissió d’estudi sobre el model de negoci de la sabata proposada pel PPCV, que va rebre el suport de la resta de grups i ara comença a caminar. “El sector necessita solucions ja mateix, no una comissió perquè els polítics continuen guanyant més diners”.
La via noble
Si Mazón vol optar per incloure al seu equip de govern un perfil amb pedigrí, de casa noble, haurà d’inclinar-se per José María Llanos o Ángeles Criado.
Ell és professor de dret romà a la Universitat de València i ja ha tingut experiències a l’òrbita dels populars. En concret, segons va avançar El Confidencial, entre 2005 i 2013 va facturar més de 50.000 euros com a assessor jurídic deFundar (Fundació per a la Solidaritat i el Voluntariat de la Comunitat Valenciana), al capdavant de la qual Francisco Camps va situar Laura Chorro, la parella de qui era el seu secretari general, Ricardo Costa. Fundar estava adscrita a la Conselleria de Cooperació que dirigia Rafael Blasco.
Llanos: “L’únic valencià que existeix és el que hem parlat amb els nostres iaios, el de tota la vida, el de la gramàtica de les normes del Puig, no el català que volen imposar-nos”
Llanos, exmagistrat de l’Audiència de València, ha estat lligat a organitzacions com Educa en Libertad i la Federación de Educación y Desarrollo en Libertad, i ha estat en contacte permanent amb Lo Rat Penat i la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), a les quals, precisament, Mazón va efectuar la seua primera visita com a president del PPCV. Des d’aquesta posició, i sempre en castellà —com la resta de companys de grup—, ha criticat la “dictadura lingüística” del Botànic i la normativa oficial imperant.
“L’únic valencià que existeix és el que hem parlat amb els nostres iaios, amb els nostres pares i volem continuar parlant en llibertat amb els nostres fills. El valencià de tota la vida, el de la gramàtica de les normes del Puig, no el català que volen imposar-nos.”
A Llanos, però, tampoc no li agrada la bandera de l’arc de Sant Martí i n’ha instat la “retirada immediata” quan les Corts l’han enganxada a la façana, a la vora de les tres oficials que pengen dels pals corresponents. “No resulta compatible amb el marc constitucional i legal, suposa una privatització de l’espai públic d’ús comú”.
La seua preocupació per la unitat d’Espanya és tal que Llanos ha denunciat el conveni de col·laboració pel foment de les competències digitals signat entre la Generalitat i els governs —populars— d’Andalusia i Castella i Lleó, perquè “genera desigualtat i conflicte entre espanyols i no respon al sentit comú”. “No podem acceptar aquest joc entre autonomies enfront el Govern de la nació, és inacceptable”, va afegir.
També encarna la via noble Ángeles Criado, advocada d’empresa, accionista d’una promotora urbanística i d’una societat d’inversió, a més d’apoderada solidària d’una firma que gestiona un centre de majors.
“Tots, excepte Vox, treuen endavant lleis de gènere basades en minories per sotmetre dictatorialment la gran majoria amb la meta de criminalitzar l’home”, lamenta Criado
“Tots vostès, excepte Vox, treuen endavant lleis de gènere basades en minories per sotmetre dictatorialment la gran majoria amb la meta de criminalitzar l’home”, ha etzibat. Al seu entendre, per tant, el problema no se circumscriu al Botànic. “Aquestes lleis de gènere que ataquen la vida, la família, la societat i les nostres arrels cristianes, són de quan governava el PP”, diu.
Profundamentantiavortista, censura els intents del PSOE de modificar el Codi penal, per tal d’incloure —amb penes d’un a tres anys de presó— l’assetjament a les dones que pretenen avortar. “És com si es penalitzara la persona que intenta dissuadir una altra d’un suïcidi.”
I és que Criado està enquadrada en el sector més dur del partit. Aviat és dit. Subratlla que “les lleis d’igualtat generen desigualtat” i ha requerit el nombre d’homes i de xiquets morts a mans de les dones i mares. Al seu parer, les polítiques implementades pel Consell suposen que “l’home és maltractador, violent i masclista pel fet d’haver nascut home”. Afirma que “el gènere” és “la religió” del Govern valencià.
El veterà i la jove
El darrer 23 d’abril, Dia del Llibre, la jove diputada Miriam Turiel, fillastra de José María Llanos, reclamava que la Unesco declare el Siglo de Oro espanyol Patrimoni Inmaterial de la Humanitat. Un mes després, exigia “llibertat, igualtat i ajudes” per al sector del bou de lídia.
Turiel inclou l’AVL en el que denomina “entitats separatistes i els seus entramats associatius i culturals”. A l’últim debat de política general va sol·licitar que les Corts declararen la “lleialtat a la nació espanyola, a la seua unitat, als seus símbols i a la Constitució”.
—La nación española está siendo constantemente amenazada y sus símbolos ultrajados. Ni el Gobierno central ni la Administración valenciana están haciendo nada para preservarlos. Es más, se están atacando deliberadamente.
La seua veu contrasta amb la més veterana de l’enginyer tècnic agrícola José Luis Aguirre Larrauri, que té nom de militant del PNB, però no simpatitza especialment amb Urkullu i companyia.
Aguirre acusa la consellera Mireia Mollà, de dedicar-se “un 95% al medi ambient i un 5% a l’agricultura”. Tot just al revés que ell. Ha demanat la fi de tots els tractats internacionals amb països no europeus i la no importació de productes peribles com a mètode de reducció de la contaminació.
Si fora investit president valencià i haguera de nomenar un sol conseller de Vox, Carlos Mazón segurament s’inclinaria per col·locar Aguirre a Agricultura. Només parla d’aquest tema i això li fa semblar el menys estrident de la colla. Però com que la collita de vots de l’extrema dreta es preveu bastant més abundosa, tot fa indicar que el líder del PPCV es veuria en la necessitat d’incorporar alguns noms més. Tal com diu, “ja va sent hora de superar els prejudicis en política”. •