La graderia de l'Estadi Martínez Valero d'Elx, a la comarca del Baix Vinalopó, va ser testimoni en desembre de 2006 d'una remuntada èpica. Tot i un inici fulgurant de la selecció valenciana, amb els migcampistes Hèctor Font i Farinós trobant les debilitats de la defensa peruana, el conjunt andí va avançar-se amb un gol del davanter Gustavo Vassallo. Un contratemps per al combinat del territori valencià que va sumar-se a l'expulsió de l'exgroguet César Arzo. En la segona part, però, la selecció valenciana va reaccionar, malgrat comptar amb un jugador menys a la gespa. Natalio Lorenzo, Líbero Parri i Pablo Redondo van capgirar el marcador del coliseu il·licità. La velocitat en el joc de l'equip local va desarmar la rereguarda del combinat llatinoamericà. Els valencians van imposar-se, d'aquesta manera, per un contundent 3-1.
El combinat valencià va reunir, en aquell moment, una alineació de cert nivell dintre del panorama futbolístic estatal i, fins i tot, internacional. La porteria estava ocupada per Toño; la defensa per Manuel Ruz, Victor Gomis, Cesar Arzo i Juanfran; el mig del camp per Vicente Moreno, Farinós, Hèctor Font, Miguel Pallardó i Rufete; i la davantera tenia a l'actual jugador llevantinista Soldado. En anteriors ocasions, l'elàstica valenciana va ser lluïda pels valencianistes David Albelda i Juan Sánchez, així com pel l'excentral del Llevant UE i del Vila-real CF Sergio Ballesteros. La banqueta de la selecció valenciana ha estat ocupada per llegendes del València CF com ara Pep Claramunt o per entrenadors amb una llarga trajectòria i diversos títols al seu palmarès com ara Benito Floro.
D'acte antifeixista al desinterès
L'origen de la selecció valenciana, segons assenyala la Federació Valenciana de Futbol, s'ha de buscar a principis dels anys vint del segle passat. En novembre de 1922, el territori valencià estrenaria el seu combinat masculí amb una alineació conformada per Bayo (Cartagena), Martínez (Múrcia), Alanga (CE Castelló), i pels jugadors del València CF Marin, Civera, Piñol, Montes, Hipòlit i Esteban. L'onze es complementaria amb el mític futbolista del conjunt de Mestalla, Rino Costa, i amb altra estrella que ha marcat la història de l'equip de la capital valenciana, Eduardo Cubells. No debades, va ser una figura clau en el naixement de l'esquadra blanc-i-negra i va trencar durant la seua etapa com a professional diversos registres golejadors.
Un dels partits icònics d'aquella primera etapa de la selecció valenciana fou contra Catalunya. L'amistós va disputar-se a Barcelona, a l'històric camp de Corts, el 18 de novembre de 1936, després de l'esclat de la Guerra Civil espanyola. L'enfrontament, auspiciat per Josep Rodríguez Tortajada, president aleshores del València CF i regidor del Partit Valencianista d'Esquerra, va organitzar-se, segons la premsa d'aquell moment, «en benefici de les milícies antifeixistes». Un acte d'agermanament antifeixista en el qual va interpretar-se Els Segadors, així com va aixecar-se la senyera valenciana i van desfilar diverses falleres amb el puny aixecat. El resultat d'aquell partit amistós i d'innegables connotacions polítiques va ser de 2 a 0 a favor dels catalans. Al cap d'un mes, tanmateix, tornarien a jugar. En aquella ocasió, la guanyadora fou la selecció valenciana, en imposar-se per un aclaparador 4 a 0 al combinat principatí. L'alineació valenciana estava conformada per jugadors del Llevant, el Gimnàstic i el València.
La selecció valenciana va disputar, tot i la instauració del franquisme, altres enfrontaments, precisament, contra Catalunya, però el seu renaixement va produir-se en democràcia, a l'inici d'aquest segle XXI. El revifament del combinat valencià va tenir com a escenari Mestalla, i el rival escollit fou Lituània. Gràcies a un Farinós estel·lar, qui aleshores vestia la samarreta de l'Inter de Milà, la selecció valenciana va derrotar el conjunt de l'Europa de l'Est per 4 a 1. El retorn va estar marcat per l'estampa de Farinós i David Albelda, mític capità del València CF, compartint el braçalet de comandant del combinat nostrat. L'experiència va repetir-se l'any següent atès el suport econòmic de RTVV, qui va aportar 150.000 euros, el desig dels futbolistes i una certa expectació, amb assistència de públic que oscil·lava entre els 20.000 i els 25.000 espectadors.
Arran d'aquest interès renovat per la selecció valenciana, l'any 2002 va enfrontar-se a Sèrbia i Montenegro, qui va derrotar l'esquadra valenciana per 1 a 2. Els valencians, però, aconseguiren imposar-se l'any 2003 al Camerun, mentre que l'any 2004 el combinat nostrat seria superat per Bulgària. En 2005, sense algunes de les estrelles valencianes del moment, com ara el valencianista Vicente Rodríguez, conegut com al punyal de Benicalap, la selecció autonòmica guanyaria Colòmbia per 2 a 1. L'epíleg de l'aventura de la selecció valenciana es produiria contra el Perú. La desaparició de l'ajuda econòmica de RTVV l'any 2006, els recels dels clubs a cedir jugadors i la manca d'interès dels mateixos futbolistes, atès que la disputa d'aquest partit suposava interrompre les seues vacances de Nadal, van provocar la caiguda en desgràcia de la selecció valenciana. Des d'aquell partit al Martínez Valero, no s'ha tornat a lluir l'elàstica valenciana a escala absoluta. L'experiència autonòmica sí que s'ha seguit en categories inferiors.
Il·lusió renovada
Després de tres lustres sense la celebració de cap partit de la selecció valenciana, l'interès ha rebrotat durant els últims anys, especialment entre una colla de futbolistes conformada pel migcampista groguet Vicent Iborra, el lateral del Mallorca Jaume Costa o el davanter del Vila-real CF Paco Alcácer. Iborra, de fet, va pronunciar en una conversa virtual organitzada per la Federació Valenciana de Futbol en ple confinament que «li faria il·lusió jugar amb la selecció valenciana», i va expressar que disputar un partit amb el combinat «de la teua terra» seria equiparable a lluir l'elàstica espanyola. «Tenim ganes de fer un partit de la selecció valenciana», va remarcar el futbolista groguet. De la mateixa opinió, foren els altres integrants de la xerrada digital, el defensa Toni Lato i l'interior Pablo Fornals, qui va destacar que «aquesta selecció tindria molt de nivell».
La selecció valenciana masculina de l'actualitat, en cas de comptar amb els internacionals també amb la samarreta espanyola, estaria, precisament, per competir a la Lliga de Campions. Com a seleccionables, no debades, hi hauria porters com ara Vicent Guaita, Jaume Domènech o Antonio Sivera; defenses com ara Pau Torres, Juan Bernat, Raül Albiol, Òscar Gil, José Luis Gayà, Jaume Costa o Toni Lato; migcampistes com ara Carlos Soler, Vicent Iborra, Moi Gómez, Pablo Fornals, Saül Ñiguez, Lucas Torró o Rubén Garcia; o davanters com ara Ferran Torres, Paco Alcácer, Abel Ruiz, Roger Martí o l'incombustible Soldado. «Seria un combinat, fins i tot sense els internacionals espanyols, atès que estaria complicat que acudiren, amb un alt nivell. Com a entrenador, se m'acut, per citar un exemple, l'exentrenador del Llevant UE Paco López», comenta Salvador Gomar, president de la Federació Valenciana de Futbol, qui destaca com jugadors com ara Iborra, Alcácer o Costa han tingut converses amb ell per reactivar aquest projecte.
Amb l'empenta de diversos futbolistes, la recuperació de la selecció valenciana masculina ha estat un objectiu tant de l'actual presidència de la Federació Valenciana de Futbol com de la conselleria d'Educació, Cultura i Esport, encapçalada per Vicent Marzà, de Compromís. Una tasca, però, que compta amb diversos entrebancs, segons comenta Josep Miquel Moya, director general d'Esports de la Generalitat Valenciana: «A hores d'ara aquelles autonomies que tenen seleccions solen jugar com a màxim un partit amistós per Nadal, si poden. Les lligues professionals i els calendaris tan estrets que hi ha en l'actualitat, amb tants partits, fins i tot, de seleccions, fan que siga molt complicat que es reunisquen jugadors professionals de clubs per a fer algun partit amistós». «Hi ha menys dates per jugar, i en Nadal als clubs ja no es fa tanta gràcia això de cedir jugadors perquè acumulen un altre partit en les seues cames», completa Gomar.
A l'existència d'un calendari absolutament comprimit, en els quals els jugadors que vesteixen samarretes de clubs classificats per a competicions europees acaben disputant enfrontaments pràcticament cada tres o quatre dies, se suma el component econòmic. «Si trobar un espai per jugar aquest amistós és una tasca complicada, el pressupost per dur endavant aquest projecte no és un obstacle menor. De manera aproximada, un partit com aquest suposa un cost de més de 150.000 euros», assenyala el president de la Federació Valenciana de Futbol, qui anota: «He tingut diverses reunions amb el director general, qui té voluntat de fer realitat aquest projecte. Ara bé, cada vegada que analitzem les xifres econòmiques ens dóna un esglai, fins i tot quan estem parlant de seleccions amb un nivell més o menys mitjà-baix. El cànon per disputar un partit contra seleccions com ara Alemanya o França és totalment inabastable. Encara més, no es pot aspirar tampoc a jugar contra combinats com ara Noruega, el qual suposaria un atractiu a la zona sud de la Comunitat Valenciana. Fa un temps, de fet, va contactar amb nosaltres una selecció africana, però vam deixar-ho estar perquè no ens quadraven els números econòmics».
«Sí que seria més fàcil i més assequible econòmicament jugar contra altres seleccions territorials, com ara contra el País Basc, Catalunya, la Comunitat de Madrid, Extremadura o Andalusia. De fet, tindria, a parer meu, un atractiu més gran perquè veus jugadors de primera fila i que són coneguts, ja que els seleccionats, en gran part, vesteixen la samarreta d'un equip de la lliga espanyola», indica, tanmateix, el president de la Federació Valenciana de Futbol, el qual recorda: «Necessitaríem, amb tot, del patrocini d'algunes empreses per dur a terme el partit».
Estrena femenina
Malgrat els inconvenients i els obstacles, la Federació Valenciana de Futbol va treballar pel retorn de la selecció valenciana masculina i l'estrena de la femenina en categoria absoluta coincidint amb el 110 aniversari del Llevant UE. La pandèmia de la COVID-19 va desbaratar aquest projecte, tot i que va plantejar-se la possibilitat, en aquest cas desvinculada de l'equip de la capital del País Valencià, d'organitzar un partit solidari del combinat valencià, especialment amb motiu de la crisi sanitària del coronavirus. «En aquest moment, tenim març com a possible data per disputar un partit de la selecció valenciana masculina. Es tracta d'una data FIFA, en la qual podíem organitzar el retorn de la masculina i l'estrena en categoria absoluta de la femenina. Ara bé, està tot en l'aire, i no hi ha res concret. Està tot molt verd encara. És, simplement, una possibilitat que barallem», expressa Gomar.
«A hores d'ara, hi ha més opcions que es produïsca només l'estrena de la selecció valenciana femenina», indica el dirigent futbolístic, qui esgrimeix les raons: «Seria un enfrontament contra una altra selecció territorial, la qual cosa abarateix molt els costos econòmics. S'ha de dir, a més, que els clubs serien més proclius a deixar les jugadores». L'alineació del combinat valencià femení podria incloure estrelles com la portera del Barça Sandra Paños, la defensa del Reial Madrid Ivana Andrés o la davantera del València CF Asun Martínez, així com les groguetes Irene Miguélez, Sara Medina o Sheila Guijarro, la llevantinista Paula Tomás o la valencianista Maria Jiménez. «Seria un equip amb molt de nivell. Crec que és el moment perquè es produïsca aquesta fita tan necessària per la igualtat al futbol», remarca Gomar.
El naixement de la selecció valenciana femenina, la qual cosa seria una fita per a la necessària igualtat entre sexes a l'esport d'elit, col·locaria, no debades, la cirereta del pastís a l'emergència del futbol femení al País Valencià. Un planter valencià que en categories inferiors ha obtingut èxits. L'any 2018, per exemple, la selecció valenciana femenina sub-18 va proclamar-se campiona del torneig disputat entre les diferents autonomies després d'imposar-se a Catalunya per 1 a 0 en la final. «És una il·lusió, i en compromís que tenim a la federació», ressalta el dirigent del futbol autòcton, qui conclou: «Aquests partits són una mostra d'orgull de la qualitat dels jugadors que tenim a la Comunitat Valenciana».