A plena llum del dia, amb les càmeres de televisions retransmeten-t'ho en directe i els fotògrafs immortalitzant-ho, la ultradreta valenciana va mostrar en la diada valenciana del 9 d'octubre del 2017 la seua cara violenta. Diversos hooligans d'ultradreta i altres extremistes lligats al blaverisme irredempt, van atacar els assistents de lamanifestació vespertina convocada per la Comissió 9 d'octubre, la qual aixopluga bona part de les organitzacions que conformen l'esquerra política, sindical i civil del País Valencià. Cops de puny, puntades de peu o bastonades amb una llança foren els instruments per intentar boicotejar aquella mobilització a favor de la llengua pròpia.
En aquell atac feixista, el qual va deixar algunes víctimes amb seqüeles mentals, van participar presumptament un grup de radicals del València CF. Segons la interlocutòria de processament del jutjat d'instrucció número 15 de València, 13 dels 28 processats per aquelles agressions feixistes formaven part de la penya de filiació ultradretana Ultras Yomus, desapareguda formalment l'any 2013 i fusionada amb el col·lectiu Gol Gran per fundar la graderia d'animació Curva Nord Mario Alberto Kempes. Entre els acusats pel boicot violent a la mobilització de la Comissió 9 d'Octubre, a banda de diversos capitostos de l'antiga secció extremista d'ideologia neonazi, hi ha l'aleshores president de la Curva Nord, Javier Cervera, a qui Fiscalia demana fins a sis anys de presó per uns suposats delictes de coaccions, desordres públics i vulneració dels drets fonamentals.
Amb el judici per les agressions ultradretanes del 9 d'octubre del 2017 esperant data, la Curva Nord va anunciar en la vespra de la diada valenciana d'enguany la seua dissolució després d'una dècada d'existència. «Des de la directiva de Corba Nord Mario Alberto Kempes, anunciem que s'ha decidit dur a terme la dissolució de l'associació cessant totalment la nostra activitat. Volem agrair a tota la gent que ens ha donat suport i ajudat en aquests últims anys. Amunt!», van expressar a través d'un comunicat difós a les xarxes socials. «És cert que Mestalla, el qual es caracteritza per ser un estadi prou silenciós, tornarà a ser, tal com deien aquests radicals, un cementiri. Però amb la dissolució de la Curva Nord, els extremistes deixaran de controlar una graderia i estaran estesos arreu del camp. Es tractarà d'una experiència similar a l'ocorreguda amb el FC Barcelona i els Boixos Nois», assenyala el periodista i extreballador del València CF, Vicent Marco.
«La desaparició de la Curva Nord és una notícia positiva, ja que a Mestalla deixarem d'escoltar una graderia llençant càntics neonazis i insults, de vegades, amb connotacions racistes», assenyala aquest comunicador de sang blanc-i-negra, qui recorda com la Curva Nord, una denominació inspirada en l'emprada pels radicals de l'Inter de Milà, va néixer amb un propòsit d'acabar amb la politització de la graderia d'animació i l'historial de connexions violentes. «En lloc de prohibir-los l'entrada, va optar-se per integrar-los, per diluir-los dintre d'aquesta graderia, tot i que també és cert que van escollir-los per l'experiència en organitzar l'animació. Es tractava d'una transició a l'espanyola, com va fer-se a Espanya amb la integració dels franquistes a les files del PP», compara.
Aquella jugada, però, va fracassar. Els ultres van prendre a poc a poc el control de la graderia. «La immensa majoria dels membres de la grada d'animació no expressaven les seues idees polítiques, ni eren extremistes. Tot i que bona part dels seus integrants no estaven en coordinades radicals, la Curva Nord va convertir-se en la marca blanca dels radicals del València CF, d'Ultras Yomus», comenta un exdirectiu del club. «La Curva Nord ha estat sovint dominada per aquest grup d'Ultras Yomus. Eren qui decidien els cartells que es ficaven, els càntics nous que s'implementaven, qui organitzaven el cobrament de quotes, com fan totes les penyes. Es tractava d'un grup de 30 o 40 persones, amb els seus simpatitzants», ratifica Marco.
La idea de la Curva Nord, segons apunta Sergi Aljiés, president de la Penya Valencianista Colla Blanc-i-Negra, «era bona d'origen, però va acabar sent un desficaci en termes democràtics». «Amb aquesta gent, mai podies estar tranquil en el camp. En el carrer, en les voltants de l'estadi, calia anar amb cura, ja que assenyalaven a diverses persones del valencianisme. La Curva Nord estava controlada per un grupuscle d'orientació ultradretana que s'ha vist minvat en suport social per les agressions del 9 d'octubre, així com pels enfrontaments interns per motivacions polítiques i matisos ideològics», expressa el portaveu d'una penya caracteritzada pel seu compromís antifeixista i antiracista. «S'han dissolt perquè el club no reactivarà la grada d'animació mentre estiga controlada per Ultras Yomus, per la causa oberta amb les agressions del 9 d'octubre del 2017 i perquè s'han quedat sense el finançament que tenien, ja que van imposar una quota als membres de la graderia», interpreta un altre exresponsable del conjunt blanc-i-negre.
«Tenim precedents de moltes dissolucions tàctiques d'Ultras Yomus i, al final, sempre acaben reapareixent. En aquest cas, podria tractar-se d'una jugada estratègica arran de la causa judicial pendent per les agressions feixistes del 9 d'octubre del 2017», observa Vicent Flor, sociòleg especialitzat en moviments ultradretans i en el fenomen del blaverisme, així com autor de l'obra Nosaltres som el València. Futbol, poder i identitats (Afers, 2020). «La dissolució, dissortadament, no ha estat per la pressió de les autoritats esportives, pels partits polítics, la societat civil o els mitjans de comunicació. Està motivada, sembla, pel judici pendent i per la falta de capacitat d'emprar la grada d'animació per als seus interessos. Val a dir, tanmateix, que una part de l'afició n'ha estat crítica. Com també alguns periodistes, però hi ha altres que, fins i tot, han lamentat la seua desaparició», complementa.
Arran de la dissolució de la Curva Nord, sorgeix l'oportunitat d'impulsar una graderia d'animació allunyada d'extremistes amb historial virulent. «L'animació a l'estadi és fonamental, però això no ha de ser cap justificació per tenir una graderia que faça apologia del feixisme. Ha de ser respectuosa amb els drets democràtics i ciutadans, amb el valencià, i no pot ser ni homòfoba, ni racista. Nosaltres estarem sempre a favor d'una graderia compromesa amb els valors democràtics i de caràcter apolític, i totalment en contra de qualsevol conformació d'una penya radical identificada amb la ultradreta o la ultraesquerra. No volem cap politització del València CF», defensa Aljiés, qui proposa: «Seria de justícia que la nova graderia es denominara Guus Huddink». «Malgrat tot, trobe complicat que es puga impulsar una graderia d'animació amb aquestes característiques, amb un consens d'apoliticisme. La societat valenciana és com és», es plany.
Amb la zona reservada per aquesta finalitat, sense haver de buscar cap infraestructura agregada a Mestalla, el València CF compta amb una oportunitat inèdita per allunyar la seua graderia d'animació d'extremistes. «El problema del club és que ha trencat ponts amb les penyes i l'associacionisme valencianista», adverteix Marco, qui detecta un altre obstacle: «Tampoc hi ha cap lideratge per encapçalar el projecte d'una nova grada d'animació. Pots crear una nova grada d'animació, amb preus especials, però qui l'encapçala si les penyes estan menyspreades per l'actual direcció del club? No crec que es puga generar de manera espontània cap penya. És molt complicat crear-ne una des de zero». En proposa, tanmateix, una solució intermèdia: utilitzar com animació per a tot l'estadi la banda de música, tal com va fer-se en temporades anteriors.
«Les circumstàncies no són les ideals: els lligams entre l'afició i el club pràcticament estan trencats. Malauradament, a banda, no estem en un moment d'efervescència del valencianisme», diagnostica un antic responsable del club. «Clar que és possible crear grades d'animació des de zero. A Europa, hi ha exemples. El St. Pauli, per citar-ne un de mític, comptava amb una graderia d'animació amb feixistes i, en l'actualitat, és un referent pels missatges feministes, antiracistes i en defensa dels drets de les minories sexuals», contra posa Flor. «Si fiquen uns bons preus, s'atorguen elements d'animació i es crea una certa iconografia, seria possible, tot i que val a dir que l'associacionisme dels aficionats és una qüestió del segle passat, quan no es tenia una televisió a cada llar per veure els partits», comparteix amb matisos un exdirectiu del València CF.
Un altre dels obstacles del València CF en la confecció d'una grada d'animació desvinculada dels radicals és els lligams tradicionals d'aquestes penyes amb ideologies extremistes. «Les grades d'animació sovint estan associades a determinades ideologies i és complicat que n'existisca una que tinga com a únic objectiu l'animació al club», subratlla Flor. «Aquestes penyes d'animació estretament connectades amb el món són, afortunadament, una qüestió cada vegada més del passat. El futbol, i les autoritats esportives de la Lliga estan convençudes d'això, és un espectacle per acudir en família o amb amics, i no caben els ultres en aquesta filosofia», radiografia una persona que va tenir poder al club de l'avinguda Suècia.
«Si hi haguera joves que s'animaren, és possible que patiren les amenaces dels Yomus, els quals poden fer seua la màxima de no pot haver-hi cap grada d'animació si no estem nosaltres», avisa Flor, mentre des de la Penya Valencianista Colla Blanc-i-Negra n'adverteixen «de les possibles accions d'aquestes radicals ara que no estan integrants en un paraigua associatiu». «Seria desitjable que el conjunt de la societat valenciana pressionara per aconseguir una grada d'animació lliure de feixisme a Mestalla», postil·la el sociòleg de cor valencianista. És el repte del València CF.