No, no és una representació a gran escala del jaciment on fou descoberta la Dama d’Elx, una reproducció contemporània de la qual —obra de l’artista Manolo Valdés— presideix aquest entorn urbà. En realitat, la massa ingent de formigó que jau somorta a l’avinguda de les Corts Valencianes és un estadi de futbol a mig construir, que havia de provocar l’enveja internacional, però que va aturar-se en sec el 6 de febrer de 2009. Com si, de sobte, hi hagueren aparegut unes runes arqueològiques d’un valor incalculable. La final de la UEFA Champions League promesa per Rita Barberà no s’ha celebrat encara.
A quatre quilòmetres de distància en línia recta, enclavat entre les avingudes de Suècia i d’Aragó, una altra massa de formigó enorme fa una dècada que espera el moment de ser enderrocada. És el vell Mestalla, el camp més antic de la Lliga espanyola. El 2009 va acollir la final de la Copa del Rei que havia de constituir el seu comiat solemne. D’aleshores ençà, tanmateix, s’hi han pogut disputar dues finals i centenars de partits més.
11 anys i mig després que les grues abandonaren el Nou Mestalla —el Nou Vell Mestalla, tal com alguns l’anomenen irònicament— no hi ha gespa sinó pols, i a les grades, en lloc de 75.100 persones, n’hi ha només una: la de l’empresa de seguretat que hi fa guàrdia.
Del PAI a l’ATE
El solar de 90.000 metres quadrats ubicat a Corts Valencianes, de titularitat pública, fou cedit al València CF a canvi de diverses permutes de terrenys que el club es comprometia a adquirir i cedir a la ciutat equivalents per valor global de 55 milions d’euros. I el de l’avinguda de Suècia, de 85.000 metres, fou reclassificat de terreny dotacional esportiu a residencial mitjançant un PAI (Pla d’acció integrada), que preveia nou torres d’habitatges de 16 altures, un parc, un centre de salut i un col·legi. Tan sols el grup municipal del PP va donar suport a aquella operació; els dos de l’oposició, PSPV i Esquerra Unida, van censurar el “tracte de favor” a l’equip, raó per la qual van ser acusats d’“antivalencianistes”. L’actual ministre José Luis Ábalos, que aleshores exercia com a regidor socialista al consistori, arribaria a presentar un recurs que no serviria de res.
Camps, Barberà, els presidents de la RFEF i la LFP i representants de grans clubs europeus van acudir a la presentació solemne de la maqueta del Nou Mestalla
L’Ajuntament va aprovar el projecte el febrer de 2007. Tres mesos abans, la maqueta del Nou Mestalla ja havia estat presentada en públic, amb molta pompa, al Museu de les Ciències. Francisco Camps i l’alcaldessa Barberà van presidir un acte en què també van participar els màxims dirigents de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) i de la Lliga de Futbol Professional (LFP), a més de diversos representants de la UEFA i de clubs com ara la Juventus, l’Inter de Milà, la Roma o el Paris Saint Germain. Amb el seu nou estadi cinc estrelles, coronat per un sostre que s’inspirava en el pas del riu Túria pels barris de la ciutat, el València CF picava a la porta de l’elit europea. Eren els anys de la Copa de L’Amèrica, la Fórmula 1 i el boom urbanístic. Els anys dels gegants amb peus de fang. I l’equip aleshores comandat pel constructor Juan Soler —promocionat a la cúpula de l’entitat gràcies a l’ajuda inestimable de les autoritats del PP— va demostrar tenir-los més de fang que ningú.
La carambola legal va completar-se amb l’entrada en joc de la Generalitat Valenciana. Davant la inacció del club, l’Administració autonòmica va decidir posar-li en safata una ATE (actuació territorial estratègica) que ampliava els usos de la parcel·la de l’estadi vell amb la inclusió de 26.000 metres quadrats de caràcter terciari, cosa que, en teoria, havia de facilitar la venda dels terrenys i l’obtenció dels recursos necessaris per concloure el nou coliseu. Tot i que els anteriors rectors del club havien assegurat que els vendrien per 300 o 400 milions d’euros, d’ofertes que s’aproximaren a aquesta quantitat, no n’hi havia. L’entrada al camp del Consell havia de ser-ne el revulsiu: a banda dels habitatges, el Govern valencià emparava la creació d’una una zona comercial adjacent de 26.000 metres quadrats. Era l’any 2012.
El Govern del PP, amb Alberto Fabra al capdavant, havia ideat la figura legal de l’ATE —els partits de l’oposició a les Corts també van mostrar-se’n crítics— per tal d’impulsar algunes obres considerades d’interès especial per al conjunt de la ciutadania. En total, se’n van aprovar cinc: l’execució d’un magatzem de la multinacional Ikea a Alacant, un megacomplex d’oci a Iàtova (Foia de Bunyol), un polígon industrial a Alcoi promogut per l’empresa d’olives La Española, el centre comercial Puerto Mediterráneo a Paterna (Horta) i l’operació de Mestalla, batejada amb el nom de Valencia Dinamitza. L’ATE n’agilitava els tràmits i era esplèndida a l’hora d’establir els barems d’edificabilitat, però, nou anys després de la seua creació, no se n’ha consumat cap.
La sentència del Suprem que insta a eliminar 15.000 seients de l’estadi vell era l’excusa perfecta per dur a terme aquesta carambola urbanística
En el cas concret de l’ATE Nou Mestalla, l’argument de la Generalitat per validar-la va ser la conveniència de disposar d’un recinte esportiu de primer nivell mundial, amb pista d’atletisme inclòs, capaç d’albergar cites d’impacte internacional. No sols això, sinó que s’esgrimia la necessitat d’enderrocar el vell Mestalla, la darrera ampliació del qual, duta a terme en temps del president Paco Roig, va acabar als tribunals: la Federació de Veïns va advertir que envaïa espai públic i el Suprem va donar-li la raó. El 2006, en sentència ferma, havia ratificat la que ja havia emès el Tribunal Superior de Justícia valencià, que instava a demolir 15.000 dels 55.000 seients. Aquesta havia estat l’excusa perfecta per tal de consumar la carambola de l’operació Mestalla.
El Govern del Botànic ha endurit la llei urbanística valenciana (LUV) i ha suprimit les ATE. Hi ha una figura semblant, els PIE (programes d’inversió econòmica sostenible), que, això sí, han de ser aprovats per tres cinquenes parts de les Corts. Una majoria reforçada que no existia en el cas de les ATE, que depenien exclusivament del Consell.
Inversor, no balafiador
Amb tot, la patata calenta de l’ATE del València CF continua damunt la taula. El club no ha venut la parcel·la de l’estadi actual i no ha reprès les obres del que hauria de ser el seu estadi en el futur. De fet, ja és segur que no estarà finalitzat el 15 de maig de 2021, la data màxima prevista a l’acord a tres bandes amb la Generalitat i l’Ajuntament.
L’entrada del multimilionari singapurès Peter Lim a l’accionariat de l’entitat —l’any 2014 va fer-se amb el 70% dels títols i més tard va efectuar una ampliació de capital que li n’ha permès disposar del 82%— no ha servit per posar-hi fil a l’agulla. Els presidents del club i de la fundació que van propiciar-ne la venda —Amadeo Salvo i Aurelio Martínez, respectivament— van garantir que Lim conclouria el nou camp i que en compraria els terrenys de l’antic en cas que no hi sorgiren interessats. Ni una cosa ni l’altra no s’han complert.
I és que, en efecte, quan Lim va adquirir el primer gran paquet accionarial, no va comprometre’s explícitament a concloure un estadi que Salvo ja havia modificat per rebaixar-ne el cost mitjançant la reducció de l’aforament i l’eliminació de la pista d’atletisme inicialment prevista. Al contracte de compra, no obstant, només hi apareix l’expressió “to procure”, és a dir, “procurar”. I, més enllà de les bones intencions, el verb “procurar” no compromet a res Meriton Holdings, el conglomerat empresarial capitanejat per Lim.
El ben cert és que l’afició valencianista va rebre Lim amb bombo i platerets. Hi estava molt condicionada per la catifa roja que molts mitjans de comunicació li havien estès a qui havia de ser el gran salvador d’un club amb 95 anys d’història. El periodista Pedro Morata, de la cadena SER, va ser dels pocs que va qüestionar la implicació real del magnat asiàtic. Ara, en plena crisi esportiva i econòmica, amb un pressupost reduït dràsticament després que l’equip no s’haja classificat per a les competicions europees, les seues premonicions s’han materialitzat.
Després d’aprovar l’ATE en 2012, la Generalitat del PP encara va fer una revisió més favorable deu dies abans de les eleccions de 2015
Lluny de ser un xeic com els que piloten el PSG o el Manchester City, proclius a malbaratar centenars de milions d’euros, Lim és un inversor delerós de fer negoci amb el club que posseeix. Hi ha esmerçat més de 250 milions amb la confiança de recuperar-los el dia que traspasse l’entitat a un altre ric capriciós. Mentrestant, corre el rumor que percep comissions de la compravenda de futbolistes en què participa el València. L’agent portuguès Jorge Mendes, representant de Cristiano Ronaldo, és el seu assessor àulic.
En aquest sentit, el nou estadi mai no ha estat una obsessió per a ell. Conscient que la cosa anava per llarg, fins i tot li ha rentat la cara a l’actual Mestalla. Tampoc no va servir de res la revisió de l’ATE rubricada pel Govern de Fabra 10 dies abans de les eleccions de 2015. Una revisió encara més favorable, ja que li concedia al club 41.000 metres quadrats de zona terciària en lloc dels 26.000 anteriors.
El València va encarregar a la consultora Deloitte la recerca d’un comprador de la parcel·la vella i la proposta escollida va ser la de la cooperativa ADU Mediterráneo, que durant un any ha gaudit d’exclusivitat. Ara bé, el metre quadrat anava pels volts dels 5.000 euros i no s’ha aproximat a la xifra de clients necessària per tal de fer front a una transacció que superava els 120 milions d’euros. Aquesta és la quantitat per què Bankia i CaixaBank tenen hipotecada la parcel·la en qüestió.
Mentrestant, Meriton Holdings ha redissenyat novament l’estadi —la segona modificació, després de la de Salvo— i l’ha deixat en a penes 60.000 butaques, només 8.000 més de les que té el Mestalla actual. El cost d’acabar-lo coincideix, si fa no fa, amb els diners que es preveuen ingressar per la parcel·la antiga.
La veu de les institucions
“Volíem que isquera endavant aquest projecte i que això possibilitara l’acabament del nou estadi”, explica Sandra Gómez, la vicealcaldessa socialista i responsable d’Urbanisme de València, que va reunir-se amb el president del club —el diplomàtic indi Anil Murthy— el gener d’enguany. “Com qui diu, l’ATE venç despús-demà i no sols no s’han reprès les obres, sinó que ningú del club no s’ha reunit amb els funcionaris municipals, ni s’ha tramitat cap llicència nova… No hi ha moviment”, lamenta.
Per bé que la Generalitat és qui lidera l’ATE, l’Ajuntament hi té molt a dir. “No podem tenir més temps aquesta estructura de ciment al mig de Corts Valencianes i s’han d’acabar les dotacions compromeses”, subratlla Gómez en referència al poliesportiu municipal que el València ha de construir al costat del nou estadi, al barri de Benicalap. “Si decau l’ATE, el València CF perdrà 40.000 metres quadrats d’edificabilitat terciària, una xifra més que generosa”, adverteix, “però això no significaria l’enfonsament del club, ja que es recuperaria el PAI aprovat al seu dia per Rita Barberà, que també era molt favorable per als seus interessos”. El problema és que el preu de la parcel·la, sense l’espai comercial, seria bastant inferior.
Si ja costa vendre-la així, encara costaria més fer-ho amb un ús merament residencial. Això obriria la porta a mantenir-se al Mestalla actual —el sòl que ocupa recuperaria la condició de terreny dotacional esportiu—, però l’entitat hauria de demolir les obres ja iniciades. A més, això implicaria arribar a un acord amb els veïns per tal de no aplicar la sentència del Suprem. El València no pot permetre’s reduir l’aforament a 40.000 seients, que són els que quedarien en cas d’executar-la.
Sandra Gómez: “Si continua la inacció i arribem a maig de 2021 com estem ara, remetrem un informe a la Conselleria d’Economia per sol·licitar la revocació de l’ATE”
L’ATE aprovada per la Generalitat ja va rebre un informe en contra del consistori local, que trobava exagerat el grau d’edificabilitat concedit. Una opinió compartida per Sandra Gómez, qui es mostra taxativa: “Jurídicament, el tema ja podia estar solucionat, els terminis estan incomplerts”, apunta. “El València no pot refugiar-se ara en l’excusa de la COVID-19, és com qui ha de presentar-se a un examen i diu que no pot fer-lo perquè els últims dies ha estat constipat”. Tant ella com l’alcalde, Joan Ribó, han elevat el to en les darreres setmanes. Volen fets i els volen ara. “No hem pres una actitud bel·ligerant fins que s’han esgotat els terminis previstos”, argumenta Gómez, “cal recordar que la llei permet resoldre l’acord si això passa”.
Ateses les circumstàncies, la vicealcaldessa espera que, si més no, “hi haja obres en marxa abans del pròxim mes de maig”, quan l’estadi havia d’estar a punt. “Serem flexibles sempre que hi haja fets i no només paraules”, diu ella, “al setembre ja haurien d’estar els tècnics del club preparant la nova llicència i actualitzant el projecte amb els funcionaris de l’Ajuntament, aquest és un procés molt laboriós”. “Si continua la inacció i arribem a maig de 2021 com estem ara, remetrem un informe a la Conselleria d’Economia per sol·licitar la revocació de l’ATE”.
El titular del departament és Rafael Climent, de Compromís. També hi està involucrada la Direcció General d’Urbanisme, adscrita a la Conselleria de Política Territorial que dirigeix el socialista Arcadi España. Però l’ATE té uns fonaments econòmics evidents.
Segons Climent, les ATE podien haver estat “un mecanisme útil per agilitar els procediments administratius”, però “se n’ha fet un ús pervers”
“En tot aquest temps el València CF no s’ha adreçat a nosaltres”, afirma Climent, que mai no ha estat un entusiasta d’aquesta figura urbanística: “No, no les tinc ben considerades. Si les ATE hagueren servit per ampliar alguns polígons industrials, hagueren generat ocupació i hagueren dinamitzat l’economia productiva, però en realitat han esdevingut una eina d’aprofitament urbanístic”. Climent opina que les ATE podien haver estat “un mecanisme útil per agilitar els procediments administratius”, però, segons diu, “se n’ha fet un ús pervers”. Siga com siga, no s’ha consumat cap de les cinc que van aprovar-se.
Acceptarà el conseller una pròrroga de l’ATE de Mestalla si s’estableixen uns compromisos clars per part del València? “Primerament caldria analitzar a fons aquests compromisos, però si foren explícits i l’Ajuntament considerara que l’ATE redunda en benefici de la ciutat, la nostra resposta seria positiva”, avança Climent.
La setmana vinent, Anil Murthy serà rebut al Palau de la Generalitat pel president del Consell, Ximo Puig. Algunes informacions apunten que l’home de Meriton a València durà bones notícies i que dibuixarà un full de ruta clar per a la conclusió de tot aquest atzucac. La seua antecessora a la presidència de l’entitat, la singapuresa Lay Hoon Chan, fa mesos que busca un fons d’inversió que compre la parcel·la vella i execute l’obra de la nova.
Fonts consultades per EL TEMPS assenyalen una via alternativa per resoldre el conflicte: un hipotètic canvi d’usos de la parcel·la antiga que fomente la zona comercial en detriment de la residencial. Això podria fer molt més suggerents uns terrenys ubicats en un barri interessant de València, però que, tanmateix, no és dels més elitistes. Vendre-hi pisos caríssims no resulta tan senzill com pot ser-ho explotar-los comercialment.
Ofegat pel deute que va heretar i el que ell mateix ha propiciat, Meriton Holdings trobaria un flotador en forma d’ATE renegociada. Així, els mateixos partits polítics que van denunciar públicament els favoritismes al València CF serien, curiosament, els autors materials del favor definitiu: evitar que Lim es veiera forçat a efectuar una injecció de capital de 120 milions o, dit d’una altra manera, permetre que continue tenint el control absolut del club. •