La tensió assistencial d'unitats de cures intensives extremadament saturades, l'allau de positius a cada actualització de les dades sanitàries i el degoteig insuportable de morts s'ha convertit en un malson llunyà. La progressiva immunització de la població ha soterrat aquelles escenes d'angoixa als hospitals que van experimentar-se al País Valencià a principis d'enguany. Una etapa que va suposar un autèntic test d'estrès per a un sistema sanitari públic afeblit a causa del tractament contraproduent de l'austeritat, el qual va inocular-se durant els anys durs de la Gran Recessió.
Amb l'objectiu d'engreixar la xarxa pública de salut, de recuperar el múscul perdut quan s'agitava la recepta fracassada del «no hi ha alternatives», d'atorgar robustesa al sistema mèdic del País Valencià, la conselleria de Sanitat, encapçalada per la socialista Ana Barceló, va dissenyar abans de la pandèmia del coronavirus un pla per remodelar i ampliar el mapa sanitari valencià. La crisi vírica va aturar la seua execució, però va incrementar la conveniència de desenvolupar-ho. Comptar amb unes infraestructures sòlides, no debades, s'ha erigit en assignatura inajornable per evitar situacions d'estrès del sistema sanitari en pròximes epidèmies. «Ha passat més d'un any des de llavors i s'ha evidenciat la importància de tindre un sistema públic de salut robust, amb infraestructures millor preparades», ha afirmat, precisament, aquest dimecres Barceló.
Arran de la necessitat de consolidar el mapa d'infraestructures sanitàries del País Valencià en previsió de futures emergències, així com per millorar una de les potes sagrades de l'Estat del Benestar, la consellera junt amb el president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig, han presentat al palau una mena de Health New Deal de 658 milions d'euros amb el qual es pretén reformar 22 centres hospitalaris, remodelar i crear 50 centres de salut nous, impulsar-ne altres sis d'especialitat, sumar 48 quiròfans i reformar-ne 16 més i augmentar la capacitat hospitalària amb 1.206 llits. Atès el propòsit de potenciar la investigació i «desenvolupar solucions diagnòstiques i terapèutiques que redunden en benefici de la salut de la ciutadana», el pla inclou el naixement de l'Institut d'Investigació Sanitària i Biomèdica d'Alacant. Per a fer-ho realitat, es reservaran cinc milions d'euros. «No estem parlant d'un sistema sanitari fort, sinó d'un dic de contenció robust, modern i eficaç», ha precisat la consellera.
«És el moment d'introduir canvis, d'innovar, repensar i reformular el model assistencial», ha proclamat, tot i que la distribució de la inversió en infraestructures no trenca amb la concepció hospitalocèntrica assenyalada pels experts: dels 658 milions del pla d'inversió, 511 són per atenció hospitalària. Aquesta mena de Health New Deal valencià, no debades, contempla a les comarques del nord l'ampliació i la construcció d'un heliport a l'Hospital de Vinaròs (Baix Maestrat); l'ampliació, una zona d'urgències nova i una part de cirurgia major ambulatòria nounada a l'Hospital General de Castelló; l'ampliació i la creació d'unitats de cures intensives a l'Hospital de la Plana; la reforma i ampliació de l'Hospital de la Magdalena, ubicat a Castelló, i l'impuls d'un recinte oncològic de dia al Consorci Provincial de Castelló, el qual suposa un desemborsament de cinc milions d'euros.
A la demarcació de València, el departament de Misser Mascó projecta la construcció de l'Hospital Campanar-Ernest Lluch amb una despesa de 20 milions d'euros i un centre hospitalari a Ontinyent (Vall d'Albaida), que suposa un cost de 23,5 milions d'euros. La iniciativa que implica una injecció més gran de recursos públics és l'ampliació de l'Hospital Clínic de València, per a la qual es destinen 100 milions d'euros. El pla contempla, al seu torn, la reforma i ampliació de l'Hospital de Sagunt (Camp de Morvedre), l'ampliació del bloc quirúrgic, les urgències i l'edifici administratiu de l'Hospital Arnau de Vilanova, localitzat al cap i casal, la remodelació i extensió de l'Hospital de Requena i el Doctor Peset de la capital valenciana, així com l'amplificació dels hospitals de la Ribera, Xàtiva (Costera) i del General de València.
Les altres grans inversions anunciades pel Govern valencià conformat pel PSPV, Compromís i Unides Podem recauran en Oriola (Baix Segura), amb una extensió del seu hospital per un import de 47 milions d'euros, i a l'hospital de la Marina Baixa, ubicat Vila Joiosa, amb un engreixament d'aquest centre mèdic que suposarà una despesa de 46,5 milions d'euros. L'exercici de keynesianisme sanitari del Consell, tal com ha ressaltat implícitament el director general d'Infraestructures Sanitàries, Jaime Peris, implica la reforma de les àrees de pediatria i neonatologia de l'Hospital Verge dels Lliris d'Alcoi, el qual també serà ampliat; la instal·lació d'un recinte oncològic de dia i la remodelació de les urgències de l'Hospital de Sant Joan d'Alacant (Alacantí); l'extensió de la zona de consultes externes i d'hospitalització de l'Hospital d'Elda (Vinalopó Mitjà); l'impuls d'un heliport, unes urgències noves i l'amplificació de l'Hospital General d'Alacant; i l'extensió de l'Hospital de Torrevella (Baix Segura).
Tot i la concentració de la inversió a l'àmbit hospitalari, la conselleria ha consignat 146 milions d'euros per a reforçar les infraestructures de l'assistència primària i especialitzada, la qual ha estat definida per Barceló com «el nucli del sistema». «Les infraestructures sanitàries han de ser una mica més que centres per atendre. Han de ser espais dignes en els quals els professionals puguen fer la seua labor i els espais siguen més humans per a sentir la calidesa amb la qual la sanitat cuida de nosaltres. Quan la crisi sanitària acabe, la sanitat pública seguirà, amb els braços oberts, amb la força de les persones i els seus mètodes», ha indicat la consellera, qui projecta la construcció d'un centre de salut a Benidorm (Marina Baixa), tres en Alacant, un de caràcter auxiliar en Elda, un altre a Pedreguer (Marina Alta), una instal·lació auxiliar a Redovà (Baix Segura) i Algorfa (Baix Segura), i una adaptació de l'existent a Torrevella. De fet, el pla projecta l'ampliació del centre de salut La Bassa d'Alcoi, la reforma del Santa Faç/Girona d'Alacant, la remodelació i extensió del San Fermin d'Elx (Baix Vinalopó), així com l'ampliació dels recintes d'assistència primària d'Onil (Alcoià), Sant Joan d'Alacant, Castalla (Alcoià), Petrer (Vinalopó Mitjà) i Coix (Baix Segura).
La injecció milionària del Consell comportarà, al seu torn, el naixement del centre de salut Vinaròs II, d'un de caràcter auxiliar a Vilafamés (Plana Alta) i Borriana (Plana Baixa), del quart de Vila-real (Plana Baixa), d'un a Orpesa (Plana Alta) i del recinte Raval a Castelló. Beniparrell (Horta), Montserrat (Ribera Alta), Quatretonda (Vall d'Albaida), Torrent (Horta), Riba-roja del Túria (Camp de Túria), Xàtiva, Oliva i València, amb una al barri de Malilla, una segona a Tres Forques i una tercera a Campanar, també gaudiran d'una altra construcció d'assistència primària. La inversió, fins i tot, abasta la reforma del centre de salut de Nules (Plana Baixa), Burjassot (Horta), i Algemesí (Ribera Alta), aquest dues amb extensió inclosa, i l'ampliació dels recintes d'assistència primària de La Vall d'Uixó (Plana Baixa), Puçol (Horta), Sueca (Ribera Baixa), Moncofa (Plana Baixa), Rafelbunyol (Horta), Alaquàs (Horta), Bocairent (Vall d'Albaida), Bunyol (Foia de Bunyol), Almàssera (Horta), Montcada (Horta), Benicarló (Baix Maestrat) i Montanejos (Alt Millars).
«Es tracta d'avançar en l'Estat del Benestar, de complir amb l'objectiu de convergir en la mitjana espanyola de despesa sanitària, en la qual estàvem sis punts per sota quan vam arribar a la Generalitat Valenciana», ha reivindicat el president Puig, qui ha recordat el pressupost de «més de 7.000 milions d'euros amb el qual està dotat la conselleria de Sanitat». «Hem aplicat la màxima que va proclamar Ernest Lluch: 'la salut té un cost, però no té preu'. Per això, quan vam arribar al Consell, vam desemborsar 250 milions d'euros per salvar la vida als milers de persones afectades per l'Hepatitis C», ha expressat en una altra intervenció de pensament socialdemòcrata i de reivindicació de les figures progressistes que ha acollit el socialisme mediterrani.
La remodelació del mapa sanitari valencià suposa un redoblament del keynesianisme social practicat per l'executiu progressista En aquests darrers mesos, no debades, s'ha presentat un pla d'infraestructures en serveis socials per estendre el model públic enfront l'assistència privatitzada. Engegat per la vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mònica Oltra, de Compromís, significava una injecció dinerària de 561 milions d'euros. Un esforç considerable al qual va sumar-se el full de ruta dissenyat per la vicepresidència segona i consellera d'Habitatge, responsabilitat de Rubèn Martínez Dalmau, d'Unides Podem, per construir llars públiques, amb un desemborsament de 213 milions d'euros. La maquinària del multiplicador fiscal, amb perspectiva social, treballant a gran capacitat a causa del Botànic.