Les insuportables escenes d'hospitals col·lapsats, unitats de cures intensives saturades i d'escalada insostenible de contagis semblen cada vegada un malson del passat. Tot i els repunts que es poden experimentar, així com l'existència d'incidències acumulades de positius elevades a diversos territoris autonòmics de l'Estat espanyol, l'acceleració de la vacunació ha comportat l'entrada en un estadi d'esperança, en la qual s'albira un horitzó desproveït de mascaretes, almenys en els espais exteriors. De cara a l'estiu, no debades, les autoritats espanyoles relaxen les restriccions per rebre turistes amb l'objectiu de recuperar l'activitat econòmica. Mentrestant, però, la ferramenta per combatre la pandèmia de la COVID-19 és cristal·lina: vacunar, vacunar i vacunar.
L'estratègia de vacunació va enterbolir-se a primers d'abril quan l'Agència Europea de Medicament va confirmar l'existència de vincles entre la inoculació dels injectables d'Oxford-AstraZeneca amb l'aparició de manera poc freqüent de trombosis. En aquell moment, de fet, la relació era d'una persona amb complicacions per cada 100.000 vaccinades. Arran de l'alarma generada pels efectes secundaris de caràcter residual, la ministra de Sanitat, la socialista Carolina Darias, va deixar en quarantena l'aplicació de la segona dosis de la vacuna d'elaboració britànica que havien rebut fins a dos milions de persones a l'Estat espanyol, això és, professors, bombers o policies que no hagen bufat les espelmes del seu 60 aniversari.
La responsable de Sanitat va encarregar a l'Institut Carles III de Madrid, el qual va estar assenyalat al principi de l'epidèmia del coronavirus per actituds certament centralistes, un estudi per inspeccionar teòricament la seguretat de modificar la segona pauta d'AstraZeneca per una de la multinacional estatunidenca-alemanya Pfizer. La confecció de la investigació científica, determinant en la decisió final que prendria Darias, va ajornar les segones dosis dels primers vacunats amb AstraZeneca més enllà dels terminis fixats per l'Agència Europea del Medicament, que recomana procedir a la segona injecció en un període comprès entre les quatre i les dotze setmanes. O dit d'una altra manera: si els primers vaccinats havien de completar la immunització a principis de maig, no ho farien fins als darrers dies del mes. Les conclusions de l'Institut Carles III de Madrid, en principi, van avalar l'alternativa per la qual es decantava el Govern espanyol: administrar una segona dosi de Pfizer en lloc d'AstraZeneca.
L'actuació de l'executiu espanyol ha comptat amb l'oposició d'executius autonòmics de diferent signe com ara Catalunya, País Basc, Castella i Lleó, i la Comunitat de Madrid. Atès la pressió d'aquests territoris, la ministra va obrir-se a una tercera via: permetre rebre una segona dos d'AstraZeneca a totes les persones que així ho desitgen, les quals havien de signar un paper de consentiment. La introducció de la llibertat d'elecció als vacunats amb AstraZeneca menors de 60 anys va estar avalada aquest divendres amb un informe del Comitè de Bioètica. «Tot aquest embolic amb la segona dosi de les persones vacunades amb AstraZeneca era innecessari, i la gestió duta a terme per la ministra Darias ha estat inapropiada. Ha fonamentat la decisió d'implementar la segona dosi de Pfizer als immunitzats amb AstraZeneca amb un estudi del qual no es poden extraure conclusions. La investigació de l'Institut Carles III de Madrid no permet avalar decisions de polítiques sanitàries. Es tracta d'una actuació mancada de rigor», critica Daniel López-Acuña, exdirector d'Acció Sanitària en Situacions de Crisi de l'Organització Mundial de la Salut (OMS).
«Les decisions de salut pública s'han de prendre basant-se en dades científiques sòlides. Per tant, si no hi ha informació sobre una mesura que es vol prendre, s'ha de fer un estudi. És la decisió correcta. El problema rau en el fet que l'estudi dut a terme per l'Institut Carles III no estava dissenyat per respondre a la pregunta plantejada pel Govern espanyol. Necessitaven una resposta ràpida perquè havien de prendre urgentment la decisió, però cap estudi podia proporcionar-los la informació necessària en tan poc temps», assenyala Salvador Macip, investigador en genètica molecular a la Universitat de Leicester i autor de Les grans epidèmies modernes (La Campana, 2010), qui àmplia: «És un assaig petit i preliminar que demostra que una barreja de vacunes genera un bon nivell d'anticossos sense efectes secundaris importants. No et diu, tanmateix, si la protecció atorgada per la barreja de vaccins és major, igual o menor que donar dues dosis de la mateixa vacuna. Ni tampoc diu que es redueixi o que augmenti el percentatge de complicacions rares, com ara les trombosis. Atès aquestes puntualitzacions, no es pot usar l'estudi per justificar donar una dosi de Pfizer als que n'han rebut ja una d'AstraZeneca. La manca de rigor no és de l'estudi, el qual és interessant, sinó d'aquells que l'empren per justificar una decisió que ja havien pres feia temps».
Hi ha veus, però, que qüestionen, fins i tot, la rigorositat de l'estudi l'Institut Carles III de Madrid. «Té problemes de disseny molt greus, tant en la seua durada com en el nombre de persones que hi participaven», retrau Xavier Abad, cap de la Unitat d'Alta Biocontenció de l'Institut d'Investigació Tecnologia Alimentària - Centre de Recerca en Sanitat Animal, de Barcelona, qui explica: «L'estudi manca d'un grup control rigorós, ja que es compara una segona dosi de Pfizer a 441 persones que havien rebut una dosi inicial d'AstraZeneca amb 232 persones a les quals no s'administra una altra vacuna. No comparen la combinació de Vaxzevria, el nom comercial de la vacuna d'AstraZeneca, amb Pfizer amb la doble pauta de Vaxzevria-Vaxzevria, que seria l'actuació científica i correcta». «No es pot dir que sigui més eficaç aquesta combinació del vaccí amb 600 persones amb un assaig de fase 2 quan estem en mig d'un assaig real de farmacovigilància, això és fase 4, en el qual participen desenes de milions de persones», precisa.
La investigació de l'institut madrileny tampoc seria útil perquè no permetria captar efectes secundaris de baixíssima freqüència, com ara les trombosis vinculades a la inoculació del vaccí d'Oxford-AstraZeneca. Ho exposa així el també professor associat de la Universitat Autònoma de Barcelona: «No es pot dir que la combinació de vaccins AstraZeneca-Pfizer siga més segura que seguir amb una doble pauta d'AstraZeneca perquè amb 600 persones amb sort detectaries un efecte secundari greu que es donés amb una freqüència d'un entre 500 persones o un entre 1.000. De cap manera, de fet, detectaries aquestes trombosis que es donen amb una freqüència d'una entra 100.000 persones, o encara més complicat amb proporcions menors. Les dades de combinació heteròloga, això és dos vaccins administrats de forma seqüencial, no són encoratjadores perquè augmenten el risc d'efectes adversos lleus del 10% amb dues dosis del mateix vaccí al 40%, i això només en el curt termini».
La gestió espanyola, marcada per les conclusions d'aquest informe i per la batalla política que s'ha donat entre diverses autonomies i l'executiu estatal encapçalat pel socialista Pedro Sánchez, no s'ha diferenciat gaire d'altres països de la Unió Europea. «França i Alemanya no ho han fet millor: han tirat endavant amb la barreja de vacunes sense tenir prou dades. Són decisions que no tenen sentit des del punt de vista científic. El Regne Unit, en canvi, ha continuat donant la segona dosi amb AstraZeneca, que és l'actuació més correcta tenint en compte els coneixements actuals», indica Macip, qui s'indigna: «És incomprensible que bona part dels estats de la Comunitat Europea hagin decidit no seguir les recomanacions de l'EMA. Se suposa que l'EMA és un organisme políticament independent, on hi ha els principals experts en el tema. Si no es fa cas dels seus criteris, s'hauria de justificar molt bé. A quins experts està consultant Espanya, els quals es mereixen més confiança que els especialistes de l'EMA? Quines raons donen per seguir un protocol diferent? Res d'això s'ha explicat correctament». «L'EMA aprova les pautes que li envia el fabricant, per la qual cosa tampoc s'ha de fer una muntanya d'aquesta variació dels criteris, tot i que la gestió del ministeri ha sigut manifestament millorable i està contribuint a la confusió ciutadana», matisa Salvador Peiró, expert de l'Àrea de Salut Pública de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica (Fisabio), localitzada a València.
«S'ha perdut amb aquesta decisió un temps valuós per a seguir amb la vacunació, així com l'extensió del temps entre la inoculació de la primera dosi i l'administració de la segona, a banda de generar desconfiança a la població per la confusió dels arguments exposats i la manca d'explicacions raonades per part del ministeri, minva la capacitat d'immunització dels vaccins», alerta López-Acuña. «En principi, com més temps passa des de l'administració de la primera dosi fins a rebre la segona, la qual atorga l'empenta definitiva a la immunitat humoral, menys protegit estàs; això no vol dir desprotegit, però sí amb un risc més alt de poder ser infectat i desenvolupar complicacions amb la malaltia», consolida Abad. «Hi ha estudis, però, en els quals s'assenyala que l'administració més separada de vacunes, com ara Pfizer, atorga un rendiment més gran. També s'ha evidenciat com l'administració més separada d'AstraZeneca, prioritzant la injecció de la primera dosi, tal com va decidir Regne Unit, ha estat una pràctica efectiva», puntualitza Peiró.
La tercera via escollida pel Ministeri de Sanitat, qui també permetrà, finalment, escollir als menors de 60 anys entre seguir amb la pauta marcada d'AstraZeneca o combinar-la amb una segona dosi de Pfizer, ha aixecat suspicàcies al món científic. «Les decisions de salut pública no s'han de deixar en mans dels ciutadans, les han de prendre els polítics seguint el consell dels experts. No és just que aquesta responsabilitat es passi a les persones, que no tenen els coneixements adequats per decidir. És com si abans d'entrar al quiròfan, l'anestesista et preguntés quina anestèsia vols. La majoria no estem capacitats per prendre aquestes decisions; per això hi ha professionals que les prenen per nosaltres. És molt irresponsable desentendre's d'aquesta manera de les polítiques de salut pública», censura Macip. «S'està creant, a més, una discriminació envers els majors de 60 anys, els quals no podran escollir canviar la pauta de vacunació a Pfizer. Tot plegat és un disbarat: no estem per escollir vacunes, ja que són productes molt escassos», complementa López-Acuña, qui insisteix: «S'està actuant sense seguir els criteris establerts per l'EMA i l'OMS amb el fàrmac».
«És inconcebible aquesta decisió d'atorgar capacitat d'elecció a la població. Els ciutadans no tenen tota la informació per decidir amb criteris rigorosos, a més que la sensació que s'està creant amb els canvis de criteris constants envers la vacunació és de confusió. S'ha de dir que la combinació de les diferents marques de vacunes és segura, però s'ha d'evitar que amb les actuacions es puga generar certa inquietud a la ciutadania. Això contribueix a generar soroll respecte del procés de vacunació, el qual està avançant a bon ritme», incorpora Peiró, qui apunta: «S'ha d'explicar de manera transparent a la ciutadania que aquest embolic amb AstraZeneca respon més a una qüestió d'escepticisme de les autoritats espanyoles i europees pel que fa al compliment de les entregues del fabricant que no a un problema de seguretat amb les vacunes». «Si es tracta d'un assumpte logístic, de manca de confiança amb AstraZeneca com a proveïdor, no és admissible que des del ministeri es donen explicacions sanitàries i de seguretat. Aquest embolic respon a criteris geoestratègics, comercials i logístics, i la ciutadania té dret a conèixer amb transparència els motius reals. A França i Alemanya, s'ha rebutjat AstraZeneca amb aquests paràmetres: com temien una manca d'abastiment del productor britànic, van optar per inocular una segona dosi de Pfizer», arredoneix López-Acuña.
La tendència als països rics, segons explica l'expert de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica, és a deixar d'emprar les vacunes d'adenovirus i centrar-se a injectar els vaccins conformats amb la tècnica de l'ARN missatger. Aquestes darreres, és a dir, Pfizer i Moderna, han comportat, de moment, menys efectes secundaris de baixíssima freqüència. «La Unió Europea i els Estats Units d'Amèrica han optat pels vaccins d'ARN missatger. És molt possible, de fet, que a la tardor s'injecte una tercera dosi de Pfizer a la població, fins i tot per als majors de 60 anys vacunats amb AstraZeneca. La vacuna d'AstraZeneca, al remat, quedarà reservada per als països de menys ingressos, i les dosis comprades de manera anticipada de Janssen seran emprades per a col·lectius de difícil rastreig, com ara els temporers. Val a dir que deixar la vacuna d'AstraZeneca per als països del tercer món compta amb certa lògica, atès la manca d'estructures per complir amb els requisits d'ultracongelació que precisen les vacunes d'ARN missatger», raona l'especialista que exerceix d'assessor de presidència de la Generalitat Valenciana. «La vacunació heteròloga hauria d'avaluar-se de manera urgent, perquè prompte serà una realitat, especialment si les revacunacions són necessàries», anota Abad. És l'horitzó del procés de vacunació, el qual és fonamental per convertir a poc a poc la pandèmia de la COVID-19 en un malson de mesos passats.