Per què diuen al principi del llibre que no es tracta d'un llibre contra la monarquia?
Encara avui, quan publiques alguna informació sobre el rei o la monarquia, automàticament hi ha una reacció de defensa de la institució i la figura del rei. No volíem que s'entengués com un treball en contra, sinó sobre. Fem una investigació sobre com ha funcionat la protecció d'una institució que ha resultat intocable. Al llibre posem molts exemples sobre com, cada vegada que s'ha informat sobre qualsevol gest del rei, hi ha hagut una reacció en contra per protegir-lo.
Com ha estat el procés de recollir informació pel llibre?
Molt complicat. Per la temàtica ja sabíem que ens costaria. Ja ho havíem patit d'alguna manera. Avui dia és difícil aconseguir que les fonts que són prop del rei vulguin explicar res. La protecció de la corona es basa en el fet que no se'n parli i que si es fa sigui per a bé. A més, l'encàrrec del llibre ens arriba en pandèmia, després de l'estiu. Hem treballat molt per telèfon i Skype. El resultat ens ha sorprès per a bé. Al principi vam tenir moments de crisi perquè no vèiem manera de tancar les entrevistes. Després, durant l'últim mes, tot va fluir més del que s'esperava, amb una generositat per part de les fonts amb què no comptàvem.
Malgrat que ara sembla que s'ha obert la veda contra el rei Joan Carles I, moltes de les fonts amb les quals parlen els responen des de l'anonimat...
Hi ha un blindatge de la figura del rei que és responsabilitat de molta gent. Encara que s'assumeixi que s'ha fet malament, és molt difícil posar-hi noms i cognoms. És molt difícil que la gent surti amb noms i cognoms assumint-ho. No estem encara en aquest escenari. La responsabilitat és molt gran. En aquesta ocasió ha estat molt important garantir l'anonimat de les fonts. Si no, hi ha gent que no hauria parlat mai. Això ha permès que la gent es desfogués. Hem notat certa catarsi pel fet de poder parlar. En última instància s'assumeix la responsabilitat, però encara és difícil. Estem parlant, en alguns casos, de la comissió de delictes per part de l'anterior cap d'estat.
Què és el que més l'ha sorprès de les fonts?
M'ha sorprès que arribessin a parlar persones amb responsabilitats tan altes. I de contingut m'ha sorprès constatar que Joan Carles I truqués directament i tan obertament a tots els nivells. Diferents fonts ens confirmen que era habitual rebre la trucada directa del rei. Fonts de diferents àmbits, no només institucions, també empreses, món del periodisme... Això és una cosa que s'ha repetit.
Quin és el motiu pel qual el rei ha aconseguit restar impune tants anys?
El silenci. El silenci, la falta de transparència i la impossibilitat d'obtenir informació. Per molt que es pregunti en seu parlamentària i que els periodistes investiguem, hi ha una impossibilitat absoluta de saber fins on s'ha arribat. El pacte de silenci ho impregna tot.
Com aconsegueix aquest silenci el rei?
Hi ha diversos factors. D'un costat, en un moment es veia la monarquia com una garantia que no es tronés enrere, novament a la dictadura. Per un costat hi ha molta gent que va actuar amb convicció. I avui en dia es manté perquè qüestionar la monarquia és qüestionar el model territorial i el model d'Estat. Ara mateix, les forces polítiques que sostenen la corona contra vent i marea, el que realment sostenen és el model d'estat.
D'aquests silencis és especialment sorprenent el del PSOE que tanca files amb el monarca. Com ho expliquen?
El PSOE ha estat el principal sosteniment del joancarlisme. Això hi ha gent a la qual li pot sorprendre. S'explica per la mateixa història i les afinitats personals que es teixeixen a la transició i després del 23-F. La figura de Felipe González, i l'amistat que l'uneix amb Juan Carlos I, és crucial per entendre això, per entendre perquè el PSOE es converteix en el principal sosteniment de la monarquia. Avui en dia, fins i tot. Els que reconeixen que es pot criticar la figura de l'anterior rei mantenen que cal diferenciar-lo de la figura del rei actual. S'explica també per les pors de la transició i el pacte del 78 que es manté vigent.
Com és la relació entre Zarzuela i Moncloa ara mateix?
Té moments complicats. La pròpia situació de la Zarzuela és complicada en si mateixa. Si bé Moncloa ha de sostenir la situació, hi ha hagut estira-i-arronses. L'equilibri que mantenen Moncloa i Zarzuela és complicat
Com ha afectat l'entrada d'Unides Podem al Govern?
El xoc entre socis de govern l'expliquem al llibre. Sobre com es gestiona la sortida del rei i com es veuen les tibantors en aquell Consell de Ministre. El PSOE té difícil explicar-se. Si bé les bases són republicanes, a Govern es manté com garant de la monarquia.
En quin moment es comença a esquerdar l'armadura que protegeix el rei Joan Carles I?
Amb l'afer de Botswana. Aquell esdeveniment fa que l'opinió pública es trobi amb una imatge del rei que no esperava. A partir d'allà, saber qui és Corinna Larsen i com actuava... Hi ha un moment, també, quan és a punt de decidir l'abdicació, que és l'aparició pública del rei en una Pasqua on hi va amb ressaca i no fa cap esforç per ocultar-ho. També el cas NOOS va fer molt mal. Si bé intenten diferenciar, les investigacions comencen a tancar el cercle sobre el rei. Allà és quan es comencen a parlar d'altres coses que no són les vacances a Mallorca. És quan l'opinió pública comença a descobrir que tot allò que li han explicat durant dècades no era d'aquella manera. La investigació sobre Iñaki Urdangarin podria haver anat més enllà si no s'hagués actuat per evitar-ho.
Vol dir que NOOS podria haver esquitxat el rei?
És clar. El mateix jutge Castro diu que el cas NOOS no s'entén sense Joan Carles I. Aquí també es demostra com funciona l'armadura.
Creu que alguns poders fàctics han girat l'esquena al rei i que això fa que surtin més informacions darrerament?
Crec que d'una banda ha ajudat que s'hagi obert una investigació a Suïssa. Això ha provocat que sigui inevitable que també a Espanya s'obrin casos. Bé sigui per activar un tallafoc, bé perquè hi ha coses que ja són insostenibles. Hi ha una estratègia per salvar l'actual rei. I en aquesta operació per salvar l'actual rei i construir una armadura sobre Felip VI s'ha assumit que ja no es pot protegir més a Joan Carles I. Ara l'armadura és de Felip VI.
Joan Carles I ho assumeix això?
Crec que a ell li costa força, perquè porta tota la vida fent el que ha volgut. Això és el que més li està costant, assumir que ja no té la protecció de tots els poders de l'Estat. O que ja no se'l protegeix de la mateixa manera. Li han dit que marxi i ell voldria ser aquí. D'ençà que va marxar ha estat intentant tornar.
Qui està evitant que torni? El mateix Felip VI?
A ningú li interessa que Joan Carles I estigui aquí fins que la investigació no s'acabi. L'objectiu ara és salvar Felip VI. Si per fer-ho cal assumir que Joan Carles I ho va fer malament, per explicar que Felip VI és diferent, es fa.
Per què Suïssa és qui inicia les investigacions?
Hi ha qui apunta que el fiscal Yves Bertossa no ajup el cap davant cap personalitat que tingui davant. Pot ser això, pot ser també que l'origen dels diners mena a Suïssa. Això és el que sembla més factible. Hi ha uns quants interrogants entorn Joan Carles I. Quants diners té i com els ha aconseguit? On és el rastre dels diners? Això és el que du a obrir la investigació a Suïssa.
Creu que tenen recorregut les causes obertes contra Joan Carles I?
Ens apuntava una font important de la judicatura que, si el cas de Joan Carles I acaba al Tribunal Suprem, aquesta serà la forma més senzilla que acabi en no res. Veurem si realment hi ha una investigació amb intenció real o és un tallafoc per intentar que la investigació que s'obre a Suïssa acabi en via morta.
Hi ha possibilitats que aquestes causes esquitxin Felip VI?
No tenim informacions per dir si arribarà o no a Felip VI. El que sí que es pot exigir és que expliqui exactament què és el que sabia realment. Quan ha explicat coses és perquè ja no li quedava alternativa.
Creu que Elionor arribarà a governar?
Crec que és difícil que realment es qüestioni la monarquia com a model d'estat en aquests moments, que hi hagi un debat real. La funció de l'armadura que es construeix sobre Felip VI és per blindar la monarquia com a model d'estat. Perquè Elionor arribi a governar falten dècades. Es fa difícil de preveure. La meva impressió és que el model d'estat pot estar en qüestió, però no es qüestionarà.