L'estrident sirena de les ambulàncies s'havia convertit en la banda sonora d'aquelles llargues i doloroses setmanes. Com si es tractara d'una pel·lícula de terror, d'una distopia apta només per al catàleg de ficció de les plataformes digitals, un virus desconegut havia aturat el planeta per deixar una xifra diària de morts dramàticament insuportable. Els hospitals, no debades, estaven prop del col·lapse, els sanitaris acumulaven jornades inesgotables i la ciutadania havia estat confinada al seu domicili amb l'angoixa asfixiant de patir per la seua existència. En aquells moments d'inici d'una pandèmia encara persistent, d'una emergència sanitària que segueix arrabassant centenars de vides a casa nostra, Quim Torra, un lletraferit de conviccions fermament independentistes, va afrontar aquestes hores greus com a president de la Generalitat de Catalunya, amb la missió d'intentar salvar totes les vides possibles.
Aquesta experiència institucional d'un intel·lectual escollit per proclamar la independència de Catalunya està recollida a Les hores greus. Dietari de Canonges, en el qual aixopluga els seus pensaments i les seues emocions durant uns moments tremendament complicats, i més quan la COVID-19 va afectar-lo personalment. Unes reflexions manuscrites, atapeïdes de l'accent literari indistingible d'un polític provinent de l'univers cultural nostrat, que ha compartit aquests dilluns a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València, on ha presentat la seua obra del bracet de la presidenta d'Acció Cultural del País Valencià, Anna Oliver, i de l'escriptora i llibretera Núria Cadenes.
Aplaudit efusivament per un auditori restringit i totalment entregat, l'expresident ha sigut presentat com a un polític de proximitat, com al lletraferit que cau en la temptació de fer política, com al dirigent institucional enderrocat judicialment per col·locar una pancarta exigint la llibertat dels presos catalans. «Es tracta d'un dietari personal, en el qual aboca els seus pensaments íntims. Una obra que ens mostra aquella contradicció entre la voluntat d'actuar i la impotència d'un dirigent immers a l'atzucac dels límits de l'autonomia, els entrebancs d'Espanya i les jugades partidistes d'aquells que hi habitaven al govern», ha exposat Cadenes, qui ha qualificat Torra «del nostre president intel·lectual», d'un polític que, com l'editorial que va impulsar, «sempre s'ha caracteritzat per anar-hi a contravent».
«Mai pensava que em cridarien per ser president. A la meva mare, de fet, vaig dir-li que totes les publicacions que apuntaven a la meva figura eren simples rumors. Que era impossible. Però, finalment, ho vaig ser. Recordo com cinc minuts abans de comunicar-ho en roda de premsa, vaig demanar poder telefonar a la meva mare. Tot i ser una dona d'aquelles que repeteixen que millor no embolicar-se en la política, va donar-me tot el suport. Encara més, va dir que el meu pare n'estaria orgullós», ha relatat amb nostàlgia. «Quan vam proposar-me com a president del país, pensava que era per lluitar la independència. Que tots hi estaríem units. Però no va ser així. La legislatura va néixer coixa amb la no-investidura de Carles Puigdemont», ha lamentat
El seu relat com a president de Catalunya, tant l'escrit al seu dietari com el confessat aquest dilluns a València, està travessat per la daga del dolor amb els companys d'aventura institucional, per la decepció ideològica. «La repressió estava sempre present. Hi havia molts polítics que durant aquella legislatura no volien emprendre cap risc», ha criticat per recordar el seu adéu com a president català: «Abans de retirar-me l'acta, tots els partits m'havien donat suport amb una visita al palau de la Generalitat i amb una resolució al parlament. Pocs dies després van llevar-me el box per votar. Si haguera estat el president del parlament, en cap cas haguera evitat la retirada de l'acta del president del meu país. Al contrari, hi haguera mostrat el suport i m'haguera sumat al combat contra l'Estat espanyol», ha pronunciat en referència implícita a l'actitud d'ERC.
Identificat amb el republicà Josep Irla com a president de la Generalitat de Catalunya, va afermar les seues conviccions d'alliberament nacional amb la gestió de la pandèmia del coronavirus. «El Govern espanyol va centralitzar de manera immediata les competències sanitàries, d'interior i de mobilitat. Ens van arrabassar les competències mentre t'havies d'enfrontar a reunions en les quals t'informaven que només hi havia mascaretes per als dos o tres pròxims dies. Sense tenir un estat al darrere, provaves de comprar material sanitari en qualsevol lloc possible. Però sovint un estat pagava més milions i se les enduia. Era una sensació d'impotència total. La nostra obsessió era salvar vides. Els marges d'actuació, tanmateix, eren força limitats. Pressionava amb missatges de WhatsApp a Pedro Sánchez. Li escrivia les dades de morts per forçar el confinament total de la població. El Govern espanyol, finalment, va aprovar-lo, però fent tard. S'haurien pogut evitar moltes morts si s'haguera pres aquesta decisió abans», ha narrat. I ha anotat: «En aquesta crisi sanitària, vaig percebre Sánchez com un autòmat del poder, és a dir, com a una persona que tenia igual quines polítiques aplicar mentre conservés el poder».
En aquelles setmanes de discussió acalorada envers la necessitat d'implementar una aturada de l'economia a excepció de les activitats estrictament essencials, Torra va trobar-se «amb l'oposició de la patronal i dels sindicats». «La meva obsessió era salvar vides, però no tenia les competències suficients. És evident que hauria pogut promulgar el confinament total a Catalunya a través el diari oficial de la Generalitat de Catalunya, però no hauria servit», argumenta. «Era incomprensible que un obrer de la petroquímica haguera d'acudir a la feina mentre altres empleats podien quedar-se a casa teletreballant», ha reforçat. I ha assegurat: «A les reunions d'aquelles setmanes, vaig trobar-me una Francina Armengol, presidenta de les Illes Balears, valenta, la qual va demanar mesures contundents a Sánchez, com ara el tancament dels aeroports. El president valencià Ximo Puig, en canvi, sempre va mostrar-se fidel a les consignes de Sánchez». «Aquesta manca de valentia vaig trobar-la també en Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, quan vaig proposar-la la renda ciutadana. Va expressar-me que amb la baixada de la recaptació d'impostos era una mesura complicada. Vaig respondre que era un moment per endeutar-nos, i més quan ho havíem fet per rescatar els bancs. Era sorprenent que semblés d'Arran quan sóc un noucentista d'Acció Catalana», ha agregat.
Aïllat al palau dels Canonges per infectar-se de la COVID-19, l'expresident Torra no va ser immune a la tristesa que assolava aleshores als ciutadans, i que encara impacta en una societat desesperada per posar-hi data de caducitat a l'emergència sanitària. «Arran de la impotència pels límits del sistema autonòmic, el qual és un entrebanc per a la independència, i d'aquella situació dramàtica, era pràcticament impossible contenir les llàgrimes. Una amiga metgessa, però, va dir-me que havia de guardar sempre la compostura, transmetre serenitat i seguretat als ciutadans. D'aquesta manera, sempre sortia del llit plorat, així com vaig imposar-me no dinar, ni sopar sol. Sempre ho feia amb videoconferència amb la meva família o amb els meus amics. També vaig establir-me que calia desconnectar a partir de les deu. Així va ser com vaig llegir Pompeu Fabra», ha relatat, així com ha destacat reiteradament com idea força: «La vida ha de ser el centre del debat polític. Hem normalitzat que cada dia hi hagi 50, 60, 150 o 200 morts, i això és inadmissible. Hem de tenir zero tolerància amb la mort. Quan tancava l'oci nocturn, sabies que enviaves a la roïna al sector, atès que mancaves de recursos per entregar ajudes econòmiques suficients. L'alternativa, però, era pitjor. O l'economia o la vida va ser aquell lema que vaig repetir de manera insistent perquè era indefugible».
«Tothom albira una quarta onada, però sembla que ens encaminem a cometre els mateixos errors que amb la desescalada d'estiu o per Nadal. S'ha d'accelerar el pla de vacunació», ha demanat mentre ha incidit «en la necessitat de fer balanç dels encerts i les errades d'aquelles setmanes per evitar repetir decisions d'efectes nefastos per a la vida de les persones». Fent de la proximitat una característica de la seua figura, Torra ha acabat la jornada amb reflexions nacionals, on ha destacat «la necessitat de la reciprocitat audiovisual». «És fonamental, perquè sovint els catalans desconeixem la realitat del País Valencià i de les Illes Balears», ha reivindicat. Són les intimitats presidencials de Torra.