En una imatge que comença a ser recurrent, a quarts de nou del matí un passadís d’autoritats i població civil esperava al president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, sota l’Arc de Triomf de Barcelona. Centenars de persones -amb l’expresident Artur Mas, el vicepresident Pere Aragonès i la majoria de consellers catalans, el president del Parlament Roger Torrent i els vicepresidents d’Òmnium Cultural i l’ANC, Marcel Mauri i Pep Cruanyes al capdavant- s’hi aplegaven per donar suport a la màxima autoritat catalana que aquest dilluns passava pel Tribunal Superior de Justícia acusat per desobeir la Junta Electoral Central. El motiu, no haver despenjat quan tocava una pancarta de suport als presos polítics i exiliats i un llaç groc penjat al balcó del Palau de la Generalitat.
Acompanyat de la seva dona i els seus tres fills, Torra enfilava les escales del TSJC per esdevenir el primer president de la Generalitat en actiu des de la fi de la dictadura que seia al banc dels acusats. S’exposa a 20 mesos d’inhabilitació i trenta mil euros de multa.
Amb ell hi havia els advocats Isabel Elbal i Gonzalo Boye que havien demanat, sense èxit, que s’anul·lés la causa. Durant les qüestions prejudicials, de fet, defensaven que el judici s’hauria de suspendre fins que se cités a declarar la Junta Electoral Central. A més, al·legaven, a parer seu, que “s’ha vulnerat el dret a la tipicitat del delicte perquè desobeir la Junta Electoral Central no està recollit com a tal al Codi Penal”.
Dins la sala, com a part de l’acusació, hi havia el fiscal de l’Estat Francisco Bañeres i Juan Cremades per part de l’acusació popular liderada per la formació ultradretana Vox. Encapçalant la sala, els jutges Jesús María Barrientos, Mercedes Armas i Joaquín Elias Gadea. Cal recordar que el primer ja va ser al judici contra la consulta del 9-N -pel qual van ser inhabilitats i multats Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs- i que ell i Armas seran part de la sala que jutjarà els membres de la Mesa del Parlament el proper 28 de novembre.
De Barrientos i de Gadea, l’advocada Isabel Elbal deia que no eren aptes per jutjar el cas perquè ja s’havien pronunciat públicament sobre la qüestió en diferents opinions als mitjans. Davant d’això, Bañeras replicava que “no es pot permetre que els magistrats no tinguin llibertat d’expressió” i remarcava que havien de poder posicionar-se sempre que fos fora de l’àmbit judicial. També demanava que els testimonis policials no fossin gravats durant l’emissió del judici per protegir la seva privacitat, a la qual cosa hi accedien les defenses i la sala.
No s’accedia, però, a la nul·litat del judici per les peticions de les defenses sobre la no compareixença dels membres de la Junta Electoral Central ni tampoc per les denuncies de la vulneració de la presumpció d’innocència arran de l’opinió publicada plantejada per Isabel Elbal.
Abans de començar els interrogatoris, el president Torra anunciava que no respondria les preguntes de cap de les acusacions. Argumentava, a més, que “Vox -acusació popular- és un partit franquista, aquest país ha patit 40 anys de dictadura franquista i, per tant, no els respondré”. Davant aquestes declaracions, el jutge Barriento li reprenia dient-li que no li era permès “realitzar cap desqualificació ofensiva cap a cap de les parts”. Torra argumentava que no havia estat irrespectuós, davant del que el magistrat ha conclòs que era decisió de la sala.
Iniciat l’interrogatori i a pregunta dels seus advocats, Torra ratificava el que va declarar durant el procés d’instrucció: havia desobeït. A més, argumentava que “la Junta Electoral Central no és un òrgan jeràrquic superior al president de la Generalitat i que no tenia competència en aquest cas. Eren eleccions a les Corts espanyoles i la Generalitat no en participava”.
El president també considerava que la petició de la JEC el situava en una “disjuntiva molt clara: fer-li obeir un acte nul i de l’altre costat fer-lo prevaricar”. Denunciava, doncs, que la JEC podria haver incorregut, també, en un delicte de coaccions. Per tant, Quim Torra manifestava que va decidir mantenir les pancartes i el llaç després de consultar els advocats. D’altra banda, el president destacava que va presentar una querella contra la JEC abans que aquesta el denunciés i que encara no ha estat resposta, suggerint una rapidesa intencionada del TSJC per celebrar el judici contra ell mateix.
En una vessant més política, ha exposava que creu que penjar la pancarta i els llaços a la façana del Palau de la Generalitat “era important perquè expressava el desig majoritari de la societat catalana per la llibertat dels presos polítics i els exiliats”.
Torra negava, també, que el llaç groc, utilitzat ja durant la guerra de successió i durant els judicis contra el govern català republicà el 1934, fos un símbol partidista o propagandista. També defensava que el concepte presos polítics “en absolut és un terme partidista: és una manera d’expressar-se”.
A preguntes dels seus advocats, Torra assumia que va “desobeir, sí. Era impossible complir una ordre il·legal. Com a president de la Generalitat he de defensar els drets i llibertats dels ciutadans, que en aquest país han costat molt”, ha manifestat Torra, tot argumentant que si obeÏa podia incórrer en prevaricació.
Acabada la seva intervenció, era el torn dels agents de policia que van constatar que el dia 19 de març de 2018 les pancartes i altres símbols estaven penjats a les façanes malgrat la petició de la JEC i asseguraven que ells es van limitar a fer fotografies sense entrar a valorar els fets. Les defenses els intentaven fer caure en contradicció en aquest punt, preguntant-los per quins motius es decidien a prendre les imatges.
El Fiscal Bañeres, en la intervenció final, posava l’exemple de l’alcaldessa de Berga, Montse Venturós, quan se li va requerir que retirés l’estelada del balcó de l’Ajuntament durant període electoral. Posava èmfasi en el fet que Torra havia reconegut desobediència i que el president mai no havia declarat no competent la Junta Electoral, a més de no haver recorregut aquelles ordres. El fiscal s’emparava en la neutralitat de les institucions, tal com també ho feia Vox, acusació popular representada per l’advocat Juan Cremades. També en el fet que Miquel Buch, conseller d’Interior, va retirar aquells símbols en menys de 24 hores.
Pel seu compte, Gonzalo Boye, advocat del president, lamentava la manca d’imparcialitat del fiscal per no referir-se a Torra com a «molt il·lustre president». També alertava que, si bé els llaços grocs i les estelades no representen tots els ciutadans, «el retrat del rei tampoc, i presideix aquesta sala». Boye recordava a Vox que el partit no ha acatat la sentència de la JEC per permetre els mitjans cobrir els seus mítings, i demanava al fiscal que els denunciés.
La de l’advocat xilè era la intervenció més seguida de la jornada. Arribava a ser Trending Topic a Twitter i deslluïa, fins i tot, les paraules finals de Quim Torra. «Alguna cosa falla quan 10 dels 12 últims presidents de la Generalitat han acabat en presó o judicialitzats. Alguna cosa passa quan un polític és jutjat per les seves activitats polítiques», deia Boye. Una observació que tot seguit repetiria el president. Boye considerava també que La JEC «té una actitud colonitzadora» i sobrepassa les seves conseqüències amb la petició que ha motivat la denúncia. «Quina por fa una administració que demana la retirada de símbols ideològics!», exclamava l’advocat, que rescatava una sentència del Suprem del 2013 «que deixa clar que la JEC no tenia competències» per donar ordres a un president de la Generalitat. «L’actuació de la JEC està clarament polititzada», assegurava, atès que «no és un òrgan superior al president de la Generalitat ni del Govern. I no hi ha cap sentència en jurisprudència que deia que la desobediència no sigui a una instància superior».
Boye, que plantejava la interposició de qüestions prejudicials al tribunal de Luxemburg per «no viure d’esquenes a Europa i que es produeixi aquest diàleg entre tribunals en aquest moment d’excepcionalitat», tindria resposta després per part dels jutges, que contestaven que aquesta petició s’hauria d’haver plantejat abans. L’advocat concloïa que no hi ha hagut desobediència perquè l’ordre era inassumible: venia d’un òrgan incompetent. Torra: en la seua intervenció final, feia un discurs polític i discutia la imparcialitat dels tribunals. «Vostès no poden impedir-nos que reivindiquem dia rere dia aquells que han sofert per reivindicar els drets de tots nosaltres».
El judici es resumia, bàsicament, en el fet que una pancarta a la balconada del Palau de la Generalitat en període electoral no es considerava llibertat d’expressió. Però sí que ho eren les declaracions d’un dels jutges presents a la sala i un dels qui prendran la decisió final, Joaquín Elías Gadea, a 13 TV, assegurant que volia marxar de Catalunya per la situació generada per l’independentisme.