Llengua

La iniciativa 'fake' de Calp per castellanitzar el topònim

Després de l'intent fracassat de l'extrema dreta Vox i del PP per canviar la consideració lingüística d'Alacant, l'Ajuntament de Calp, el qual està encapçalat per la popular Ana Sala, va iniciar el procés per castellanitzar el topònim a instància de Ciutadans. Un moviment contrari als informes científics de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i contradictori amb el posicionament dels conservadors l'any 2009, els quals van aprovar junt amb el Bloc la recuperació del nom genuí de la població de la Marina Alta. La iniciativa de les formacions dretanes coincideix, a més, amb un informe del secretari municipal per elaborar en llengua pròpia els documents del consistori.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La nostàlgia monolingüe de l'extrema dreta havia tornat a brotar. Amb una posició contrària a l'acadèmia, les arrels i, fins i tot, la mateixa història d'Alacant, la ultradreta Vox va demanar a finals de l'any passat que la principal ciutat meridional del País Valencià deixara de comptar amb la consideració de zona de predomini catalanoparlant. L'ofensiva contra la llengua pròpia va gaudir del beneplàcit del PP, qui ostenta l'alcaldia de l'urbs. Tanmateix, les forces progressistes i, sobtadament, Ciutadans, els quals governen del bracet dels populars la ciutat, van impedir l'aprovació de la proposta en una votació celebrada pocs dies abans de l'entrada de Nadal. L'abstenció dels taronges, de fet, va impedir que la dreta més carpetovetònica aconseguira excloure el català d'Alacant.

Si la formació liberal va mostrar un posicionament de reconeixement de la diversitat lingüística en Alacant, a principis d'enguany va actuar de manera contrària a Calp (Marina Alta). Amb el suport garantit del PP, van presentar una proposta de resolució al plenari per canviar el topònim «Calp» pel bilingüe «Calpe/Calp». En el text, esgrimien un ús històric per part dels fenicis, grecs i romans, així com citaven un article de l'aficionat a la història local Andrés Ortolá, el qual expressava que «tal vegada mai arribarem a saber si el nom de Calpe és fenici o grec, però, realment, poc importa, [ja que] la qüestió evident és que va existir un Calpe contemporani [...] que va antecedir al Calp valencià en, almenys, 1.500 anys». Aquest ciutadà, però, va enviar un escrit a l'Ajuntament de Calp per expressar «el seu profund desacord per la citació al ple». «No estic d'acord amb la utilització del meu article com a un dels principals arguments que avalen els objectius de Ciutadans. No sóc historiador, ni filòleg, ni universitari. Sóc un investigador aficionat i res més», remarcava en la missiva remesa al consistori de la Marina Alta.

La proposta de relació, a banda d'exposar aquests aspectes històrics, justificava la castellanització del topònim apuntant que gran part de la població de Calp «és de nacionalitat estrangera i castellanoparlant, considerant com a tal a qui parla el castellà com a llengua pròpia i usual». «Si fem una recerca d'empreses de Calp a internet, tant si la fem en castellà com en valencià, tots els buscadors empren el topònim Calpe/Calp. Així mateix, s'observa que la majoria d'empreses que lluïxen en la denominació de la firma el topònim de la nostra vila empren en exclusivitat Calpe», afegien els taronja. També feien referència a l'ús de la marca turística Calpe per sostenir la seua petició: «Calpe és la marca o denominació que s'utilitza en la promoció turística del municipi des de pràcticament els orígens del fenomen turístic a finals dels anys 50 del segle XX, i és com es reconeix la població entre els operadors turístics nacionals i internacionals».

La doble denominació, segons la iniciativa de Ciutadans, «responia a una realitat social d'un municipi divers i plurilingüe, [...] i a una necessitat democràtica i de normalització d'una realitat social». «No es pot ignorar la realitat històrica o realitzar només una lectura parcial per un simple interès nacionalista», reforçaven. La proposta va aprovar-se gràcies als vots favorables del PP i Ciutadans. El PSPV s'hi va abstenir, i Compromís i Defendamos Calpe van votar-hi en contra. «La proposta de Ciutadans, que ha comptat amb el suport del grup popular que encapçala l'alcaldessa, Ana Sala, xoca amb els dictàmens tècnics i científics», critica Ximo Perles, portaveu de Compromís, qui recorda: «El PP ha donat suport a la proposta evidenciant una clara incoherència. No debades, el PP va votar a favor de la iniciativa presentada pel Bloc l'any 2009 per valencianitzar el topònim de Calp. Encara més, la decisió, la qual comptava amb el vistiplau científic de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, va ser acordada pel govern de Francisco Camps, ja que és el Consell qui aprova els canvis onomàstics».

«Els escrits històrics mostren que la denominació genuïna és Calp. Aquest intent de castellanitzar el topònim per establir una fórmula lingüística respon a interessos polítics i està allunyat de les consideracions fetes per l'AVL, així com de l'evidència històrica de la qual gaudim», assenyala Emili Casanova, responsable d'Onomàstica de l'AVL, qui expessa: «Calpe era normalment el nom amb el qual els grecs es referien a zones de costa prominents. En àrab i valencià, però, ha estat sempre Calp seguint la regla d'evolució del llatí». «Aquesta maniobra és una aberració contra l'evidència històrica de la qual disposem. La forma toponímica de Calp és la genuïna atès el seu origen preromà, amb una etimologia segurament fenícia. S'ha de recordar que la trobem al Tractat de Caçola del 1.179, el qual van rubricar Alfons el Cast i Alfons VIII de Castella», complementa Joan Ivars, doctor en filologia catalana, qui amplia: «La variant Calpe és una deformació del topònim genuí, una castellanització».

L'AVL, precisament a través del mateix especialista Emili Casanova, va comunicar l'any 2009 que «el topònim Calp, probablement d'origen preromà, és l'única forma documentada tant en l'època musulmana, amb la grafia Qalb, com després de la conquesta de Jaume I i durant tota l'edat mitjana». En aquell informe sobre la petició de l'Ajuntament de Calp de valencianitzar el topònim, la institució acadèmica felicitava l'aleshores decisió del consistori de la Marina Alta: «El poble de Calp, que fins ara disposava d'una doble denominació per a designar el seu turístic lloc, ha comprès que amb un sol nom, Calp, serà més conegut a tot el món, sense cap perill de perdre visitants. I, especialment que, com és doctrina de l'AVL i de l'ONU, cada lloc ha de ser oficialitzat pel seu nom en la llengua del territori on està ubicat, sense que això excloga que puga ser conegut també amb un exotopònim en altres llengües».

Amb el nom únic en llengua pròpia, segons l'AVL, «el topònim compleix amb el principi de ser l'expressió lingüísticosemàntica del seu territori, del seu espai viscut, el llaç d'unió entre les diverses generacions que l'habiten i l'han habitat, el record més palpable de la seua pertinença a una cultura i a un poble». «A partir del topònim propi, es pot conèixer millor l'evolució de la llengua, el referent designatiu de la col·lectivitat, el depòsit d'experiències polítiques i culturals, de moviment de famílies, de patiments i d'alegries de tot el poble. En una paraula, es converteix sense tergiversacions en una lliçó i en un testimoni del passat projectat cap al futur», anotava.

El dictamen acadèmic inclou, al seu torn, diverses aportacions expertes respecte de la qüestió onomàstica de Calp, com ara un text de l'intel·lectual Jaume Pastor i Fluixà. «Calp pertany a la cultura cristiana i occidental per mor de la incorporació que en feu Jaume I l'estiu del 1240 i, per tant, els calpins som hereus i continuadors de la cultura dels repobladors del Regne de València al segle XIII, en conseqüència tenim l'obligació moral de transmetre als nostres descendents el legat històric-cultural que hem heretat dels avantpassats. Un d'aquests signes és el nom de les coses, el nom dels topònims [...]. El nom del nostre poble és Calp, [el qual] té arrels antiquíssimes, possiblement semítiques i potser signifique 'pedra'», indicava Pastor i Fluixà, qui agregava: «La forma Calp apareix en tota la documentació oficial de l'edat mitjana, tant l'escrita en llatí com en valencià i també en la redactada en castellà». «Als documents oficials, fins al segle XVIII és normal i corrent l'ús de la forma Calp», remarca.

«Com va introduir-se la forma Calpe? És sabut que en altres llengües com la castellana se'ls fa difícil la pronunciació de les consonants finals. Llengües com la castellana han gaudit d'un gran suport militar, oficial, cultural i social, per la qual cosa han fet valdre la seua situació preeminent per imposar-se. Un possible efecte de què diem s'ha pogut reflectir també en la toponímia en afegir una e de suport a les consonants finals de noms com ara Crevillent o Alacant», incorpora, així com puntualitza respecte del cas concret de Calp: «Des de meitat del segle XV, els senyors territorials eren de cultura aragonesa o castellana, i, per tant, moltes vegades la seua documentació emprava la forma Calpe. El nom del poble va començar a castellanitzar-se d'una manera regular a partir del segle XVII». «La segona gran onada castellanitzadora es va produir a partir de la centralització administrativa del Borbó al segle XVIII, amb el ferri control en la provisió dels escrivans secretaris dels ajuntaments i en la imposició del castellà com a llengua oficial», descriu.

La revolta dels agermanats, la qual va produir-se a principis del segle XVI, també va contribuir a la castellanització. «Durant el regnat de Carles I, més concretament després de la revolta dels agermanats, l'antic Regne de València va viure una forta castellanització política i cultural. L'oligarquia valenciana, d'adscripció majoritària al projecte nacional impulsat per la monarquia, faria que el país dels valencians anara integrant-se, cada vegada més, en l'imperi dels Habsburg, de clara ideologia centralista i castellanitzant. És a partir d'aleshores quan comença a aparèixer en algun document la forma castellana de Calpe», explica l'historiador Francesc-Joan Monjo en un altre text incorporat al dictamen de l'AVL.

«Els topònims es fixen a través de dos criteris fonamentals: històric i el lingüístic o filològic, on es considera cabdal la forma i pronúncia del topònim al lloc de la seua ubicació geogràfica i dels voltants», exposa Ivars, qui al seu escrit inclòs al dictamen de l'AVL afirmava: «El topònim Calp compleix amb els criteris exposats anteriorment de manera absoluta, ja que es tracta d'una forma vivíssima, la manifestació escrita del qual és molt antiga i ha perdurat a través de molts segles». «No cap al més mínim dubte de quina és l'opinió científica sobre la forma única i genuïna del topònim: Calp i sols Calp», insistia.

Gol (administratiu) de la llengua pròpia

La iniciativa de PP i Ciutadans, tal com va passar amb la moció de l'extrema dreta en Alacant, ha provocat una reacció als col·lectius civils que lluiten per la normalització lingüística al País Valencià, com ara per part d'Escola Valenciana que ha llençat una campanya digital de firmes per donar suport a la forma genuïna del topònim. «La petició de firmes ha tingut una gran acollida, fins i tot, en gent castellanoparlant. La iniciativa del PP i de Ciutadans, compta, no debades, amb una visió oposada al reconeixement de la diversitat lingüística i nega la realitat valencianoparlant de la comarca i de la població», retrau Jaume Fullana, d'Escola Valenciana, qui rememora: «No hem d'oblidar que molta gent castellanoparlant o d'origen estranger de Calp van enviar als seus fills als primers projectes d'immersió lingüística en valencià». «La nostra campanya busca destacar la diversitat enfront dels posicionaments sense base científica de la corporació local», ressalta.

El procediment per canviar el topònim, el qual va haver d'aprovar-se al plenari municipal pels problemes de l'equip municipal per trobar informes tècnics que ho avalen, sembla comptar amb un recorregut fracassat. «L'Ajuntament ha iniciat el procediment el qual es traslladarà a la conselleria de Cultura, la qual haurà de decidir si aprovar el canvi o no d'acord amb els criteris de l'AVL. Atès el dictamen de l'AVL del 2009, no s'albira una modificació real del topònim. Nosaltres, de fet, sol·licitarem l'arxivament del procediment. Són focs d'artifici polítics que busquen contrarestar el darrer revès que ha rebut l'actual equip municipal, precisament, en matèria lingüística», interpreten des del grup municipal de la coalició valencianista.

«Tot va començar quan des de Compromís vam sol·licitar a l'ajuntament que executara els 10.000 euros de normalització lingüística. El consistori va respondre amb l'eliminació de la partida i la creació d'una plaça per a un tècnic lingüístic. L'anunci ens va sorprendre positivament, però no s'ha complert: mai han tret aquesta plaça», narra Perles, qui apunta: «Arran d'aquesta promesa incomplida, vam exigir que ens entregaren els documents en valencià, és a dir, que, almenys, estiguera en bilingüe i no sols en castellà».

La petició de Compromís a la corporació local va derivar en l'elaboració d'un informe del secretari municipal, en la qual reconeix el dret «del regidor Joaquim Perles, membre del grup municipal Compromís per Calp-Verds, a tenir en valencià la documentació establida en l'article 124 de la llei 8/2010, això és, les actes, convocatòries de les sessions, els ordres del dia, les mocions, vots particulars, propostes d'acord, dictàmens de les comissions informatives i actuacions dins dels òrgans col·legiats dels quals forme part». El document, el qual citava els drets lingüístics reconeguts en la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries o la llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, fonamenta la seua decisió en la llei valenciana de règim local, la qual estableix que «qualsevol membre de la corporació tindrà dret a exigir, mitjançant petició expressa, la documentació [...] en les dues llengües oficials de la Comunitat Valenciana». «Com a recció a l’informe, van presentar la proposta de canvi de topònim», sosté el regidor. Una iniciativa per canviar el topònim que xoca amb els criteris tècnics i científics de l’autoritat acadèmica.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.