El govern del Fadrell, a Castelló, encara aquest dijous un plenari tens. No tant per les noves ordenances fiscals que suposaran canvis importants per a alguns veïns i veïnes de la ciutat (la bonificació del 75% de l'IBI per als terrenys rústics amb certificació ecològica o el recàrrec d'un 50% a les cases buides dels grans tenidors). Sobretot, serà tens perquè entre els punts del dia hi ha un que, previsiblement, esquinçarà el govern de coalició: la decisió de l'alcaldessa, Amparo Marco, de reclamar al Consell que revoque el decret pel qual el que fins ara era Villanueva de Castellón passe a denominar-se "Castelló" a seques. Socialistes i Compromís hi tenen una posició oposada. Mentre per als nacionalistes aquesta és una qüestió menor, per a l'alcaldessa el de l'exclusivitat del topònim és un tema capital, gairebé d'orgull. "Castelló és capital de província i ja existeix el topònim com a tal. No podem dues ciutats tenir el mateix nom", ha assegurat la primera edil. El Partit Popular, que va ser qui va posar el tema a sobre de la taula, mentrestant, es frega les mans.
Per entendre tot aquest embolic cal posar pujar a la màquina del temps i viatjar 139 quilòmetres cap al sud, concretament fins el que ara és Castelló i fins fa uns mesos era, oficialment, Villanueva de Castellón. La legislatura passada, l'alcalde, Òscar Noguera va iniciar les gestions per donar solució a un problema històric que arrossega aquest poble de la Ribera Alta de fa anys i panys: trobar un nom de consens per al seu municipi. Era, de fet, una qüestió que havia incorporat Compromís, el partit de Noguera, al programa electoral amb què concorregueren, el 2015, a les eleccions. Podria semblar una qüestió menor, però no ho era pas. Perquè a Castelló el nom del poble ha estat una qüestió polèmica, molt polèmica. Els uns s'identificaven amb "Castelló de la Ribera"; els altres, amb "Villanueva de Castellón". Els uns, majoritàriament gent d'esquerres i nacionalistes; els altres majoritàriament conservadors. "El nivell de bel·ligerància era tal que quan l'alcalde socialista, als 80, aprovà el nom de Castelló de la Ribera va haver d'eixir escortat per la Guàrdia Civil -explica Òscar Noguera-. Hi ha famílies que s'han deixat de parlar per aquesta qüestió". Un grup de veïns, aixoplugats en la Plataforma de Vecinos de Villanueva de Castellón, van dur la decisió davant els tribunals. La qüestió, doncs, no estava tancada. Fins ara. O això semblava.
"Després de valorar diverses possibilitats vam concloure que l'opció Castelló seria el que més consens generaria, perquè suposava mantenir el topònim que defensaven tant els uns com els altres", explica el primer edil del municipi. La legislatura passada iniciaren les consultes escaients i els tràmits administratius, que han conclòs aquest estiu. "Podríem haver accelerat el procediment la legislatura passada, però sabíem que Castelló de la Plana estava en tràmit de valencianitzar el seu topònim i vam decidir esperar", explica Noguera. El 4 de setembre passat, el Consell va aprovar el canvi de denominació del municipi de Villanueva de Castellón per la forma exclusiva en català "Castelló". Quatre dies després, el DOGV oficialitzava la modificació.
El canvi ha caigut com una bomba a Castelló de la Plana. O més ben dit, entre els partits de la dreta i també el PSOE. Fou el Partit Popular qui, en una comissió a l'Ajuntament, va posar el tema a sobre de la taula a principis de setembre. La seua portaveu, Begoña Carrasco, va situar allò com una afronta contra la quarta ciutat més gran del País Valencià. L'endemà, l'alcaldessa, Amparo Marco, en roda de premsa, i sense consultar-ho prèviament als seus socis de govern, va anunciar que exigirien al Consell la revocació del decret pel qual Villanueva de Castellón passava a denominar-se Castelló. Aquest dijous, el plenari aprovarà previsiblement un requeriment de retirada. "La nova denominació de 'Castelló' pot generar confusió en la identificació -esgrimeixen des del grup socialista-. Exercim el dret de la institució a recórrer la decisió d'una altra administració. No es tracta d'una confrontació política, ni amb un altre ajuntament ni amb la Generalitat, sinó de defensar allò que considerem que és l'interès legítim de la ciutat de Castelló". Si no hi ha una sorpresa d'última hora, la iniciativa tirarà endavant amb els vots a favor de PSOE, PP, Cs i Vox. Unides Podem s'abstindrà ("Entenem la postura de Compromís i la necessitat de seguir el criteri de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. I entenem la posició del PSOE de preservar l'interés de la ciutat", explica el seu portaveu, Fernando Navarro) i Compromís es quedarà soles en la seua negativa a generar un conflicte per aquesta qüestió.
"Considerem que el que es planteja és una absurditat. A tot arreu hi ha municipis que tenen noms iguals i no passa res. Igual que passa amb Castelló, passa amb Andorra, la Pobla, Olocau o tantíssims altres. No té sentit a aquestes altures obrir aquest debat nominalista", argumenta Francesc Mezquita, regidor d'educació i normalització lingüística per la quota de Compromís. Recorda Mezquita, a més, que alimentar aquest debat pot tirar per terra els esforços que fa dos anys es van fer des del consistori per oficialitzar la denominació exclusivament en llengua pròpia de "Castelló de la Plana". Un canvi que, tot i estar avalat des del punt de vista lingüístic i històric, va comptar amb la posició contrària de PP i Ciutadans. Fou una modificació que mai l'alcaldessa de la ciutat va defensar amb entusiasme, a pesar que figurava entre els objectius que es va marcar el pacte del Grau. De fet, Amparo Marco es refereix tot sovint a «Castellón».
Terraplanisme lingüístic
El perill de reobrir el debat és ben present, com ho demostra la posició del Partit Popular. «No només ens han llevat la identitat en castellà, sinó que ara la denominació en valencià de la nostra ciutat deixa de ser exclusiva», argumenta Begoña Carrasco. «Utilitzar aquesta denominació per a un municipi que també pertany a la Comunitat Valenciana i que es troba a menys d'una hora i mitja en cotxe de la nostra ciutat pot generar confusió entre la ciutadania i minvar notablement la visibilitat de la capital de La Plana, especialment de cara al turisme», explica la portaveu del PP a l'Ajuntament. I va més enllà: «El decret no fa altra cosa que incrementar els dubtes al voltant de la denominació oficial de la nostra ciutat. L'equip de govern va mentir a la ciutadania quan, fa dos anys, va donar suport a una campanya per justificar el canvi de topònim de la nostra ciutat per la seua forma exclusiva en valencià. Ara resulta que el propi Consell reconeix que ni el «nom és Castelló» ni serem els únics amb aquesta denominació a la Comunitat Valenciana, la qual cosa clarament suposa un greuge comparatiu amb els interessos de tots els castellonencs».
Des de l'altre Castelló es miren amb estupefacció el rebombori polític (que no social, tot s'ha de dir) que s'ha organitzat a la Plana al voltant d'aquesta qüestió. «No entenc la decisió de demanar la revocació», lamenta l'alcalde Òscar Noguera, qui no ha tingut ocasió de comunicar-se directament amb Amparo Marco. «Ells són Castelló de la Plana i nosaltres Castelló. No hi ha espai per a la confusió. Nosaltres no pretenem fer-los ombra, en absolut. Nosaltres som un poble xicotet; ells una capital de província. Només puc comprendre aquesta situació perquè l'alcaldessa vulga traure rèdit polític. De cap de les maneres podia imaginar que passaria el que està passant», explica Noguera, qui lamenta que el conflicte intern que fins ara vivia el seu poble s'haja traslladat ara de portes enfora. Recorda, en tot cas, que el canvi de toponímia té l'aval de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).
L'entitat va emetre un informe favorable al canvi de nom el passat juny, un document que si ve no és preceptiu, serveix per donar consistència lingüística i històrica als canvis toponímics. La legislatura passada, segons explica Emili Casanova, president de la secció d'onomàstica de l'AVL, el consistori de Villanueva de Castellón els contactà per procedir al canvi de nom. La proposta de «Castelló», a seques, generava alguns dubtes en Casanova, no perquè no tinguera fonaments històrics i lingüístics, sinó per la coincidència amb la capital de la Plana. «Des de l'any 1916 la Societat Geogràfica Nacional recomana que el municipi gran no dugue qualificatiu i el menut sí. Però no hi ha cap norma ni reglament -explica Casanova-. Davant la proposta de 'Castelló' vam optar per elevar una consulta al Registre d'Entitats Locals del Ministeri de Política Territorial i Funció Pública de l'Estat. I ens contestaren que com que l'altre Castelló era 'de la Plana' no hi havia cap impediment. Amb tot, conscient que podia ser una qüestió controvertida, ho discutirem en el plenari de la AVL. Cap dels membres procedents de Castelló -a la capital de la Plana viuen Lluís Messeguer i Joan Francesc Mira- no va posar-hi impediment».
La Plataforma Castelló per la Llengua s'ha manifestat en contra de la croada de l'alcaldessa Amparo Marco. Aquesta entitat ha lamentat públicament «que es qüestione la resolució de l'AVL». «En ple 2021 i després d'un llarg conflicte lingüístic al País Valencià, aquest posicionament genera un debat polític estèril i ens retrotrau a èpoques més fosques», estima la Plataforma, que considera aquest «un enfrontament innecessari entre pobles germans».
Una coincidència incòmoda
Les dificultats per distingir els diferents castellons no és cosa nova, de fet. L'any 1587 Pere Calp, en nom dels jurats i dels veïns de Castelló de Xàtiva (nom d'aleshores) va sol·licitar al rei Felip II que fora declarada Vila Reial. Els textos recullen aquesta petició de la següent manera: «...y que dita Vila se atja de nomenar, is nomene de huy avant la Vila nova de Castelló, per diferenciarla de la Vila de Castelló de la Plana». Han passat quasi 500 anys des d'aleshores i una altra volta la qüestió cou. Vicent García Edo, catedràtic d'història medieval de la Universitat Jaume I, es mira tot el que estem vivint aquests dies amb certa perplexitat. Ell fou l'encarregat de bastir un informe que, des del punt de vista històric, apuntalara la decisió de l'Ajuntament de la capital de la Plana de restituir la denominació en llengua pròpia. «En general el que trobem en analitzar la documentació històrica és que el topònim 'Castelló' s'utilitza en les comunicacions internes i 'Castelló de la Plana' en les comunicacions externes, per evitar confusions amb els altres castellons. Era la forma lògica de solucionar un problema semblant al que ara es planteja», explica Edo, qui recorda els molts topònims que refereixen pobles diferents: Olocau, Vila-real, el Toro, Vilafranca, Llucena... Aquest catedràtic troba que potser la resposta de l'Ajuntament de Castelló està resultant excessiva, però també considera que «el Consell hauria d'haver buscat una solució més bona, que no generara un conflicte i que responguera al sentit comú».
Més contundent és el lingüista i sociolingüista Vicent Pitarch, un altre dels investigadors que va participar activament en la campanya a favor de restituir el nom de Castelló de la Plana. «S'està alçant polseguera d'un fals problema- lamenta aquest membre de l'Institut d'Estudis Catalans-. Sembla que el fet que existisca un altre Castelló enterboleix la grandesa de Castelló. Clar que pot haver-hi un altre castelló. I dos, i tres... Renegar per això és primitivisme pur! Castelló de la Plana serà el que vulga ser, no depèn de si existeixen altres castellons». I afegeix, en la línia de la Plataforma Castelló per la Llengua: «El risc que correm és que tot aquest enrenou entrebanque la normalització del nom que aconseguírem fa dos anys. El mateix Ajuntament està alimentat el discurs que tant ens va costar superar. Li estan donant armes als enemics de la llengua».