-Després d'un recompte que s'ha allargat dies, el candidat demòcrata Joe Biden ha aconseguit la presidència dels Estats Units en detriment de l'actual inquilí de la Casa Blanca, l'extremista del partit republicà, Donald Trump. Què en podem esperar del mandat de Biden?
Un president nord-americà és com un meló. Mai saps què hi pots trobar quan l'obris. Atès el poder que acumula un president dels Estats Units, no sabem com actuarà fins que no estigui a la Casa Blanca. De moment, i pel que sabem, el mandat de Biden es caracteritzarà per una tornada a la política de l'avorriment, la qual cosa no ha de ser bo per naturalesa. Mentre que Trump exhibia els seus defectes de manera evident, Biden apostarà per una política en la qual els excessos i les immoralitats quedaran tapats pel vel de l'opacitat. Es tracta, per tant, d'un retorn a la política convencional de les darreres dècades als Estats Units, és a dir, a un centrisme polític caracteritzat per una determinada política exterior i econòmica. Biden no és un transformador, és més aviat un reformista, el qual pot donar passes en qüestions concretes com ara la sanitat. La seua presidència, tal com aposta la intel·ligència del partit demòcrata, buscarà un retorn al passat, a com Obama va deixar els Estats Units l'any 2016. Això, però, és impossible. No es pot retornar al passat perquè sempre xoques amb el present. Biden, si es creu que és president d'un sol mandat, pot intentar deixar un llegat en l'àmbit en el qual li surt gratis efectuar gestos i mesures, això és, en les polítiques identitàries. La nominació de Kamala Harris com a vicepresidenta, la qual no és una figura progressista, està pensada en aquesta línia.
-Vostè ha comentat la sanitat com a un dels punts en els quals podria avançar l'administració Biden. El candidat demòcrata, malgrat desmarcar-se de la proposta d'una sanitat pública a l'europea que propugnava l'ala esquerra, ha apostat en campanya per la introducció d'una opció pública dins de l'Obamacare. Amb un Senat, segurament, de majoria republicana, quines opcions té per aconseguir-ho?
Evidentment, seria més fàcil, d'entrada, amb un senat de majoria demòcrata que no dominat pels republicans, malgrat que durant aquest mandat veurem segurament pactes entre els demòcrates i els republicans auspiciats per Biden. No debades, el nou president nord-americà s'ha caracteritzat per aquests pactes amb els republicans moderats, amb els quals comparteix una manera de fer en contrast, per exemple, amb l'ala esquerrana dels demòcrates. És cert que al partit republicà hi habita una facció que observa qualsevol actuació del govern com a una ingerència pràcticament totalitària, però el partit republicà s'ha caracteritzat durant el mandat de Trump per adoptar un cert populisme econòmic. Un populisme econòmic que s'ha mostrat quan Trump prometia que tots els nord-americans accedirien de manera gratuïta a la vacuna i als tractaments per al coronavirus. Encara es prompte per aventurar si el mur psicològic nord-americà respecte de la sanitat s'ha trencat, però crec que poden haver-hi opcions d'avançar cap a un model amb un millor accés per a les capes desfavorides. És evident que qualsevol pacte amb els republicans exigirà cessions, com ara una major protecció per al mercat sanitari privat o per a les companyies farmacèutiques. Però crec que hi ha cert marge per avançar cap a un programa sanitari similar a l'impulsat pel republicà Mitt Romney a Massachusetts.
-La conformació d'un senat de majoria republicana pot condicionar el programa d'estímul econòmic que ha promès Biden durant la campanya? No debades, Obama va ser víctima de la majoria republicana durant el seu segon mandat i del posicionament més ortodox en matèria fiscal dels demòcrates conservadors durant els seus primers quatre anys.
La situació no és la mateixa que en l'any 2008. En aquell moment, la victòria d'Obama havia generat anticossos a les files republicanes. En canvi, el triomf de Biden s'ha vist de manera més natural a les files republicanes, especialment per aquells dirigents avergonyits de Trump. Crec que hi ha un cert consens respecte de la necessitat d'un estímul. No debades, Trump ha llençat un paquet d'estímul, el qual incloïa ajudes a les llars i a xicotets negocis, com ara l'hostaleria. És probable que, en aquestes qüestions, tornem a una negociació detallada, on els republicans més que qüestionar la necessitat de l'estímul posen en dubte la quantia.
-El triomf de Biden ha suposat que hi haja esperances en l'actitud dels Estats Units envers el canvi climàtic. De fet, es dóna per descomptat la tornada dels Estats Units als Acords de París. Al marge d'aquestes qüestions més nominals, el nou president s'enfronta a forts dilemes en matèria energètica. Per una banda, compta amb la pressió dels joves, els quals han estat un suport electoral cabdal per al seu triomf, i de l'ala esquerrana a favor d'un Green New Deal. D'altra banda, també estarà pressionat per la potent indústria petroliera i del fracking, la qual, per exemple, té una gran implantació a un estat clau per a la seua elecció: Pennsilvània.
El canvi climàtic ha estat un dels eixos del discurs de campanya de Biden, i sembla clar que serà un tret distintiu de la retòrica de la seua administració. Sense cap mena de dubte, el demòcrata retornarà els Estats Units als Acords de París i augmentarà el pressupost en les agències federals mediambientals, així com a la innovació i a la ciència. Ara bé, anirà més enllà d'aquestes mesures més assequibles? És complicat de saber i, de nou, cal recordar que arran de la seua condició de president d'un sol mandat pot intentar ser més agosarat en determinades qüestions. D'aquesta manera, podria buscar forjar-se un llegat per aquest flanc. Però és complicat esbrinar si serà capaç de passar de la retòrica als fets. De moment, cap governant ho ha fet en aquesta matèria.
-Un dels trets de la presidència de Trump ha estat la seua xenofòbia cap a les persones migrades. Amb quina profunditat hi pot haver canvis en la política migratòria amb Biden a la Casa Blanca?
S'ha de recordar que l'administració Obama-Biden va abastar la xifra més gran d'immigrants deportats. De fet, la política migratòria de Trump, la qual ha causat tant de soroll, fa temps que du aplicant-se als Estats Units. Trump només ha agitat el populisme econòmic amb els immigrants no qualificats que volen accedir als Estats Units. Una postura que ha trobat, fins i tot, comprensió en capes electorals demòcrates, i des de la formació demòcrata ho saben. Tal com s'ha vist a la part meridional de Texas, els hispanoamericans han estat sensibles a la qüestió. Arran d'aquest panorama, és possible que Biden puga moure fitxa respecte dels dreamers, és a dir, d'aquells immigrants que fa anys hi són als Estats Units de manera irregular.
-El mandat de Trump s'ha caracteritzat, al seu torn, per la seua política comercial proteccionista. És probable un retorn a la política comercial d'aposta per tractats de lliure comerç que va practicar Obama amb l'administració Biden?
Veurem una aposta per la globalització econòmica, és a dir, per reduir o eliminar diversos aranzels que Trump va imposar, per exemple, a la Unió Europea. Ara bé, Biden aprofitarà aquesta qüestió per negociar i obtenir avantatges a canvi. No ens endinsarem, de nou, en els temps joiosos i alegres dels tractats de lliure comerç que van desenvolupar-se durant els anys 90. Observarem un alleugeriment de les tensions comercials, tot i el manteniment del conflicte i la rivalitat latent amb la Xina. No s'ha d'oblidar que Biden és un soldat de la Guerra Freda.
-En contraposició a la línia aïllacionista de Trump, s'ha apuntat el compromís atlàntic de Biden. Així i tot, un major apropament de la Unió Europea a l'administració Biden pot desfer els passos donats en els últims anys cap a una major autonomia estratègica de l'eurozona.
L'actitud i la política exterior de Trump respecte de la Unió Europea va servir per a ensenyar que el vell continent s'ha convertit en un espai de decadència tant en termes econòmics com polítics, i, fins i tot, com a mercat. Aquesta decadència s'ha produït mentre l'eix central del món basculava cap a Àsia. Si Biden tornara a fer creure als europeus de la seua importància i que al voltant d'ells hi gira el món, seria un mal negoci. A les elits europees, aquesta postura còmoda i de mentalitat colonial els hi va molt bé, tot i ser un negoci ruïnós, en termes generals, per als europeus. No debades, seríem presa de la seua autocomplaença paral·lelament al creixement dels països del Pacífic.