El nucli de la resistència sembla un d’aquells hotels Best Western tronats de província dels Estats Units: moqueta de pelfa, sofàs Chesterfield i tauletes de fusta amb fulletons turístics. A la paret, una pintura a l’oli amb el motiu d’un bosc nord-americà.
Així és el despatx a Washington de Bernie Sanders, senador de l’estat de Vermont. L’home que molts electors haurien preferit com a candidat demòcrata en lloc de Hillary Clinton. Un home de 75 anys que va entusiasmar joves de tot el país i que ara és un dels líders d’un moviment que denomina “Résistance”, resistència contra el president Donald Trump.
Som dimecres d’aquesta setmana, uns dies bojos per a la política nord-americana. Trump està de viatge pel món, i també van sorgint noves revelacions sobre la qüestió russa. Ahir el Govern va presentar un pressupost que faria miques l’Estat social. El mandat de Trump està marcat pel caos i els escàndols.
Bernie Sanders està pràcticament estirat a la cadira, té la cara una mica envermellida, com sempre, va amb una corbata de ratlles i una americana blau fosc ampla.
Havia viscut mai uns temps tan dramàtics? “Ens trobem en un moment únic de la història contemporània dels Estats Units”, diu en el seu dialecte característic, mastegant les paraules com si fossin patates. És una herència del districte novaiorquès de Brooklyn on va néixer. Diu Sanders: “Tenim un president que porta el nostre país cap a una direcció autoritària, d’una manera que realment no havíem vist mai”.
Trump és un autòcrata o senzillament no entén on són els límits constitucionals d’un president? “Tant una cosa com l’altra”, respon Sanders. “Jo penso que té tendències autoritàries. Que estigui còmode amb figures autoritàries com Putin, Duterte i altres personalitats mundials em fa pensar que té un tarannà autoritari”. Trump, diu Sanders, col·labora amb la “classe dels multimilionaris” per convertir el país en una oligarquia.
Quan Sanders parla, se’l pot veure com pensa. No mira l’interlocutor sinó la paret, molt concentrat. Quan s’excita, gesticula amb els braços estesos. No, aquest home que l’any passat va entusiasmar tanta gent no té un tarannà alegre. Desprèn un cert individualisme, però el seu riure és jovial, a pesar de l’edat. Parla directe i clar, i el fet que, en parlar, se’l vegi una mica rígid, li dóna autenticitat.
Són prou fortes, les institucions nord-americanes per resistir davant Donald Trump? “Bona pregunta!”, fa Sanders satisfet. “Això esperem nosaltres, però Trump intenta atacar aquestes institucions”. Si Trump ataca els mitjans i intenta intimidar-los, pregunta Sanders, “es mantindran prou forts, continuaran estant disposats a plantar-li cara? De moment ho estan fent. Mantindrà la independència, la justícia? Això espero de totes totes”.
Ara treballa, explica Sanders, per fer fora aquests “republicans d’extrema dreta” dels seus càrrecs al Congrés en les eleccions de mig mandat. La impopularitat de Trump posa en perill els seus candidats a tot el país. Durant les pròximes setmanes hi ha eleccions en territoris tradicionalment republicans. Els demòcrates de sobte tenen opcions.
Molts adversaris de Trump no volen esperar fins al 2018. Volen fer fora del càrrec el president, a causa de l’intent d’aturar les investigacions de l’FBI contra el seu equip de campanya. Però Sanders mostra reserves respecte a la qüestió de l’impeachment. “Hem de veure com evolucionen els fets”, diu. “Si actuem massa aviat, si ens precipitem, si traiem conclusions que no es basen prou en fets, podria ser contraproduent. L’objectiu ha de ser implicar tots els nord-americans”. Les persones, així podríem resumir Sanders, no han de creure que es tracta d’un atac polític a Trump. Per això és una bona idea que l’ex-cap de l’FBI Robert Mueller hagi estat nomenat fiscal especial. “Ara tenim una persona respectada per molta gent”.
Cometen un error els demòcrates, centrant-se només en el tema de Rússia? “Si només parlem constantment de Rússia”, opina Sanders, molta gent dirà: “Ei, tot això és interessant, però sabeu què? Jo no em puc permetre cap assegurança mèdica. No tinc feina. El meu fill no pot anar a la universitat. Per què no us interesseu per les meves necessitats?”. Diu Sanders: “Jo faig tot el que puc per no ficar-me només en aquestes polèmiques de Trump”.
Del que més li agrada parlar és de l’esborrany de pressupost de Trump, que “proposa milers de milions de dòlars de reducció d’impostos per al percentatge més ric de la població i retallades enormes en programes per a treballadors, gent gran, nens, malalts i pobres”. Sanders parla d’una reforma sanitària “desastrosa”, que, segons un càlcul del Congrés, farà que, el 2026, 23 milions de persones hagin perdut la seva assegurança per malaltia.
I encara més important: “Vull impulsar un programa progressista que entusiasmi treballadors i jovent de tot el país”. En molts punts, aquest programa sembla que exigeixi la construcció d’un Estat social europeu, cosa que als EUA no hi ha hagut mai. Assegurança mèdica universal, estudis universitaris gratuïts.
Bernie Sanders coneix bé una part dels votants de Trump. Molts també es van sentir atrets cap a ell l’any passat. És el cas sobretot dels treballadors del Midwest, que al final no van votar Hillary Clinton sinó Donald Trump. I és que va prometre la “renegociació” d’acords de lliure comerç i la reconstrucció de la indústria. Quan Sanders trobava gent que no es decidien entre ell i Trump, els deia que Trump era un mentider, que no compliria les seves promeses, “cosa que s’ha acabat demostrant”. A ell li sembla que és un mite que els votants de Trump mai no l’abandonaran, faci el que faci. “Però jo crec que reaccionen, és a dir, veuen aquest paio fent de president i tots el critiquen”.
Sanders no ha format mai part del Partit Demòcrata. Es defineix com a socialista, cosa que als EUA durant molt de temps s’ha vist com una monstruositat. Quan se li pregunta com va poder passar que els demòcrates perdessin els treballadors en favor d’un multimilionari, Sanders agafa embranzida. És el seu tema. “Els demòcrates amb els anys s’han convertit en un partit molt influenciat pels interessos del gran diner”, afirma. Per això molts treballadors del país han dit: “Sí, sí, els demòcrates en saben molt, de parlar, però estan del costat dels rics i dels poderosos”. Així, molts van pensar: “Trump tampoc no ens agrada, però deixem que ho intenti”.
Els demòcrates, diu Sanders, han estat curts de mires especialment en una qüestió. “Amb Obama l’economia ha millorat, sens dubte”. I, malgrat tot, “en tot el país hi ha regions, al Midwest o al Sud, en les quals, en acabar el mandat d’Obama, els treballadors tenien una situació pitjor”. Deixa anar una frase dura: “Els demòcrates no han tingut gens en compte la realitat. Trump sí”. Però Sanders ha canviat els demòcrates només amb la seva candidatura, tot i que continua sense formar part del partit, i creu que haurien de prendre exemple del seu moviment.
Aquesta setmana apareix la traducció alemanya del seu llibre Our Revolution (‘la nostra revolució’). Una mena de testament de la seva campanya presidencial, amb un èxit inesperat. És en gran part una descripció del seu programa polític, però també és una petita autobiografia. Descriu com va créixer a Brooklyn, fill de jueus. La família del seu pare, originària de Polònia, va ser assassinada pels nazis. El record de la guerra i l’Holocaust, escriu Sanders, va contribuir que la seva vida prengués aquest gir.
Sanders explica com va començar la seva carrera a l’estat de Vermont, com va intentar sense èxit ser escollit per al Congrés, i com després va arribar a alcalde de la ciutat de Burlington amb una coalició variada de defensors del medi ambient i sindicalistes. I com finalment, després de tota una vida allunyat dels gran partits polítics, l’any passat es va situar de cop i volta al centre d’un moviment que anava contra l’establishment.
És veritat que ni tan sols coneixia la paraula millennial, la denominació de la generació de joves que tant ha entusiasmat? “I tant!”, admet Sanders. I com ho va aconseguir, d’entusiasmar-los? “És una bona pregunta, i sap què? Encara no en sé la resposta. Sincerament, no ho sé”. Explica que acaba de llegir un llibre sobre Hillary Clinton. Es diu Shattered (‘desfeta’), una opinió interna despietada de la campanya electoral de Clinton. Sanders diu que el va sorprendre “que es necessitin tres redactors de discursos per explicar a un candidat per què es presenta. Si no sabés per què em presento... miri, un ha de saber què defensa”.
El llibre explica quanta gent va participar en el primer discurs de Clinton. Que el seu equip de campanya fins al final va meditar sobre la pregunta de per què volia ser presidenta. “Això és bastant increïble. Nosaltres ho sabíem des del primer dia”. Sanders va escriure ell mateix el seu primer discurs. Descarta presentar-se novament com a candidat presidencial el 2020? “El que sempre contesto és que aquesta pregunta és prematura i que els mitjans hi donen massa importància”.
Ara se n’ha d’anar, una encaixada de mans amistosa, i poc després torna a sortir a la tele. Parla sobre el “pressupost, grotescament amoral”, sobre la reforma sanitària. Se’l veu molt recte, molt seriós i molt indignat.
Traducció d’Arnau Figueras