Com dirien els clàssics, alea iacta est. La sort ha estat llançada. Demà sabrem que han decidit els deus de les urnes. El president d’Occident seguirà essent Donald Trump o ho serà Joe Biden. La majoria dels que es preocupen pel resultat, fan vots perquè l'elegit sigui el representant del Partit Demòcrata. Quatre anys més del republicà els fan feredat.
Demà és el dia. Els resultats els coneixerem -si no és que hi ha impugnacions i la cosa acaba al Tribunal Suprem – avançada la matinada del dimecres, en el nostre horari. Abans del dia de votació ja havien votat uns 90 milions d'electors -d'un total de 245 -, que són més de la meitat del nombre que s'espera que exerceixi el dret de vot finalment, entre 150 i 160 milions. Val a dir que es tracta de vot que no només s'ha exercit per correu sinó que en alguns estats es pemete exercir el dret durant dies o setmanes previs al dia 3 de novembre. Gràcies a aquestes facilitats el percentatge de participació prèvia ha crescut com mai. Talment com ha passat a Texas: el nombre de vots anteriors al dia oficial d'eleccions superava el nombre de vots efectuats fa quatre anys.
En els últims dies i hores la batalla entre els equips dels dos contendents se centrava en els toss up, els estats que tots els analistes consideren que seran la clau perquè podrien inclinar la balança cap a una banda o l’altra. Les enquestes hi estrenyien, a finals de la setmana passada, la diferències entre els contrincants.
Enquestes i vot. Si fos pels sondatges demoscòpics Joe Biden ja seria president. Tots, sense cap excepció, li donen una ampla majoria de vots populars en el conjunt del país. Segons les informacions de la BBC publicades la setmana passada, fent-se ressò dels últims sondatges, un estudi demoscòpic de la Universitat del Sud de Califòrnia d’avui fa una setmana atorgava al demòcrata 11 punts nacionals per sobre del republicà. Un altre del Investor’s Business Dailyxifrava l’avantatge en 7 punts. Un de la Universitat de Quinnipiac (Connecticut) donava 10 punts a Biden per sobre de Trump. I l’institut FiveThirtyEightli conferia el 87% de probabilitats de ser president. Clar que un 13% no és un percentatge irrisori. I en aquest marge, estret però real, és per on entren les opcions de l’home dels cabells taronja.
Com és conegut, no es tria el president directament per part dels electors sinó que aquests voten a un nombre de compromissaris -anomenats 'vots electorals' – per cada estat, en funció de la seva població, que fan part del Col.legi Electoral, format per 538 membres -o sigui que la majoria absoluta que necessita el candidat guanyador és de 270 vots – que és el que finalment elegeix el president. Amb aquest sistema electoral de poc serveixen els sondatges que indiquen una intenció de vot a tot el país. Fa quatre anys Hillary Clinton guanyà en el conjunt d'Estats Units per més de tres milions de sufragis a Donald Trump. Però el republicà es va fer amb els decisius ‘vots electorals’ del Col.legi que li donaren la presidència gràcies a alguns dels estats clau, on hi guanyà per molts pocs vots. Per això els equips de cada aspirant tenen radiografiat cada un d'aquestes estats fins a la més mínima bossa de votants i saben perfectament on es dilucidarà tot. I que serà per poca diferència, probablement. O si més no així ho donaven per fet durant la setmana passada els analistes dels instituts demoscòpics i dels mitjans de comunicació.
Els toss up. A la majoria dels estats la distribució del vot és estable i sol tenir cantada la victòria del candidat d’un partit o de l’altre. La resta d'estat són els considerat toss up o clau, els que poden inclinar la balança.
No és per casualitat que els equips de cada aspirant hagin centrat una part molt important dels respectius esforços a Florida, Wisconsin, Michigan, Pennsilvània, Ohio, Iowa, Carolina del Nord i Arizona. Tots els analistes troben que són les circumscripcions que determinaran enguany el president. Segons publicava la BCC citan la firma demoscòpica YouGov en una enquesta per a la CBS News -publicada a mitjan setmana passada – Biden lidera la intenció de vot a Wisconsin, Michigan i Pennsilvània amb una forquilla que va dels 5 al 10 punts als seu favor. Un altre institut, Ipsos, atorgava també el triomf del demòcrata a Arizona.
Cal recordar que la victòria de Trump de 2016 es fonamentà en bona part -i fou una enorme sorpresa que cap enquesta havia detectat com a possiblet – en el fet que guanyà a Wisconsin, Michigan i Pennsilvània, el Rust Bell o cinturó industrial més important del país, que votava tradicionalment demòcrata i que es passà al republicà. Hi guanyà per molt poc -0,77%, 0,23% i 0,72%, respectivament- però suficient per emportar-se tots els vots electorals del Col.legi en disputa i assegurar-se axií la presidència. Ara els sondatges auguren que hi guanyarà Biden -els sondatges li atorgaven fins a mitjan de la setmana passada uns 5 punts per sobre de Trump-, als tres estats, però la preocupació demòcrata s'incrementava davant la tendència dels últims dies que mostrava que Trump hi estava reduint la diferència.
Podria ser que algun altre estat se sumés a la selecte llista dels que seran la clau. Així hoi deia la BBC: «també n’hi ha d’altres on les enquestes (últimes) mostren una cursa (presidencial) més estreta del que mols havien pensat amb anterioritat. Per exemple a Georgia» que d’ençà 1992 ha votat republicà i que ara els sondatges de la setmana passada asseguraven que el guanyador ho serà per molt poc. Per l’estil estan les coses a Iowa, on Trump agranà fa quatre anys.
S’ha de prendre amb pinces les enquestes. Cal recordar que fa quatre anys no només auguraren la victòria en vots populars en el conjunt del país de Hillary Clinton sinó que la donaren per segura a Michigan, Wisconsin i Pennsilvània on finalment Trump hi donà la sorpresa. És cert, com recorda la BBC, que fins la setmana passada Biden tenia sobre l’home del cabell taronja més avantatge demoscòpic que Clinton el 2016 a cada una d'aquestes circumscripcions tan importants, però no tant com per donar per fet res,
La prudència s'imposa si s’observa el que asseguren els instituts que analitzen tots els sondatges. Quatre dels més coneguts, 270towin, RealClearPolitics i FiveThirtyEigth, coincidien en afirmar que la tendència de la setmana passada consolidava la reducció de la distància del demòcrata en els toss up. El Investor’s Business Daily -que el 2016 fou dels pocs instituts demoscòpics que advertiren que Trump tenia opcions de victòria – la xifrava en poc més de quatre punts i a la baixa.