Joe Biden ha guanyat les eleccions presidencials en vots popular a Pennsilvània -34.000 al seu favor, sobre uns 6.750.000 emesos, mig punt percentual de diferència sobre el seu competidor- i, per tant, s’emporta els 20 vots electorals. És a dir, els compromissaris del Col·legi Electoral que, juntament amb els altres elegits a la resta del estats, triaran el pròxim president. Els esmentats 20 vots electorals que ha acabat guanyant Biden eren els que estaven en joc en aquest estat i, així, suma un mínim de 273 o, dit d’una altra manera, supera per tres la majoria absoluta i fa impossible que Donald Trump guanyi. Si no passa res estrany, el demòcrata serà el 46è president dels Estats Units, acompanyat per la vicepresidenta Kamala Harris.
Ara bé, l’enrevessat sistema electoral nord-americà encara pot amagar alguna desagradable sorpresa per al vencedor. Almenys en teoria existeix aquesta possibilitat. I no cal descartar que el derrotat Donald Trump judicialitzi -tal i com ha advertit que farà– el resultat en alguns estat on les diferències entre els dos contendents ha estat molt ajustada, de tal manera que s’allargui la incertesa encara més temps.
Calendari del procés. Segons la llei federal, el dia de les eleccions s’inicia el recompte dels vots. Habitualment les cadenes de televisió -i molts d’altres mitjans, també- fan les projeccions del sufragi popular en vots electorals a cada estat i normalment hi ha poques diferències amb el resultat final oficial. Enguany també ho han fet. Però el problema en aquesta ocasió ha estat l’enorme quantitat de vot per correu, degut a la por a la pandèmia. A això se li ha afegit una característica del sistema electoral no gaire coneguda: que alguns estats obliguen a que es comptin els vots per correu arribats a cada centre de votació amb posterioritat al dia de les eleccions, sempre i quan s’hagin emès en temps i forma correctes. Segons informa la CNN és el que passa, per exemple, a Pennsilvània, l’estat clau d’enguany. No és que el recompte quedés per misterioses raons encallat quan només li quedaven un pocs punts percentuals per finalitzar.Sinó que calia esperar durant tres dies per comptar tots els sufragis per correu que arribessin. O sigui fins el divendres dia 6 de novembre. No és l’únic estat on aquesta característica legal ha endarrerit el coneixement del resultat. El que allarga més el procés és Washington –l’estat, no el Districte de Colúmbia– que comptarà vot per correu fins el 20 de novembre.
L'autoritat electoral de cada estat resoldrà totes les incidències i reclamacions manifestades i tindrà fins el 8 de desembre per deixar llest el recompte de vots populars amb la deguda projecció en «vots electorals». Allà on les diferències entre Joe Biden i Donald Trump hagin estat molt curtes i hi hagi hagut disputes podria passar que no es certifiquessin els resultats, aleshores caldria esperara a que el nou Congrés decidís sobre la incidència, que ho faria el 6 de gener.
Val a dir que en qualsevol moment es pot judicialitzar el procés, en cas de divergències entre les dues candidatures sobre com s’estigui fent o s’hagi fet el recompte. Que fou el que passà el 2000 a Florida, quan no es permeté un altre recompte electoral a pesar de les peticions del Partit Demòcrata i la màxima instància judicial federal atorgà la victòria finalment -després de quasi 40 dies d’incertesa- a George W. Bush que, així, es convertí en president a costa del demòcrata Al Gore, el qual acceptà la derrota.
Al cap d’una setmana, el 14 de desembre, serà quan el Col·legi Electoral elegeixi per separat-a cada estat, els seus respectius membres – el president i el vicepresident. En aquesta fase cal tenir present una altra característica del sistema electoral dels Estats Units que enguany podria resultar d’importància essencial. Hi ha setze estats que no tenen mandat imperatiu per a aquests compromissaris. I, per tant, entra dins del teòricament possible que algun dels que en haurien de votar Biden no ho facin, convertint–se així en «electors infidel» -amb aquest nom són coneguts– que és tan legal com mantenir-se fidel al que ha dit el vot popular. L’any 2016 n’hi hagué set, cinc demòcrates i dos republicans.
Al cap de nou dies més, l’autoritat federal electoral a Washington haurà d’haver rebut tots els resultats. El 3 de gener els membres electes de la Cambra de Representants i del Senat prendran possessió dels càrrecs. El 6 de gener es reunirà el nou Congrés -o sigui la sessió conjunta de les dues cambres– presidit pel vicepresident -Mike Pence, enguany-, el qual llegirà els resultats electorals. En cas d’incidències la Cambra de Representats i el Senat les consideraran per separat i cada cambra decidirà com es compten finalment els vots electorals en disputa. Si no fos possible un acord i calgués votar per decidir-ho, aleshores es votaria a la Cambra de Representants, però a partir d’un sol sufragi per cada grup de representants d’un estat. Un estat, un vot, en resum. I si s’arribés a aquest punt cal recordar que territorialment el Partit Republicà controla més estats que el Demòcrata. La Cambra de Representants tindria fins el 20 de gener per decidir qui seria el president.Al mateix temps el Senat elegiria el vicepresident. Si la Cambra de Representants no hagués pogut elegir el president -per empat, per exemple -,llavors el nou president seria el vicepresident triat pel Senat. Si pel que fos no l’hagués pogut elegiri a migdia del 20 de gener, qui ocupés en aquell moment la presidència de la Cambra de Representants ocuparia la presidència federal de forma interina fins que s’arribi a un acord per elegir un nou president.
Cal insistir en que en qualsevol moment es pot judicialitzar el complicat procés, com va passar el 2000. En aquest cas seria en última instància la Cort Suprema la que decidiria. A la qual, com és conegut, sis dels seus membres actuals són conservadors i tres progressistes.
De moment, però, el que és indubtable és que Joe Biden ha assolit prou vots electorals com per ser elegit pel Col·legi Electoral com a nou president dels Estats Units.