Eric Parker és un home de barba fosca i amb una veu agradablement suau, però aquesta aparença inofensiva enganya. Quan ens trobem amb ell en una cafeteria per entrevistar-lo, arriba amb una pistola de la marca Sig Sauer semiautomàtica del calibre quaranta. Un producte alemany. La du sota una camisa de franel·la de quadres. “És feta al vostre país, a Alemanya”, ens diu.
Parker és republicà i es presenta com a candidat a senador pel seu estat, Idaho. I és el fundador i líder d’una milícia armada de dreta de la seva ciutat natal que es diu “The Real 3%ers”. El percentatge es refereix a la proporció de ciutadans que presumptament va empunyar les armes durant la guerra de la independència contra els britànics, al segle XVIII. La xifra és qüestionable històricament. Tot i així, a tots els EUA hi ha grups armats que porten el “tres” al seu nom.
Parker es va fer conegut a tot el país per una foto. Un fotògraf va capturar la instantània el 2014, al punt àlgid d’un conflicte armat entre la família de ramaders Bundy, de Nevada, i agents de l’estat. La qüestió era si el govern podia tenir prats en propietat. Els Bundy afirmaven que això anava contra la constitució i es negaven a pagar per fer servir els prats.
A la foto es veu Parker estirat de panxa a terra amb armilla de combat i ulleres de sol damunt d’un pont a Nevada mentre apunta uns policies amb la seva arma. Per això va estar divuit mesos en presó preventiva, però finalment es van desestimar els càrrecs.
Parker rebutja el terme líder milicià. “A la constitució d’Idaho hi diu què és una milícia”, explica Parker. Els “Three Percenters” (‘els del 3%’) són, diu, una organització no governamental, una cosa com ara la Creu Roja. L’única diferència és que Parker, segons dades de l’organització, té 2.500 homes armats que duen a terme exercicis militars regularment. “Ens preparem per a catàstrofes naturals, per exemple per a inundacions”, declara l’home. “I per a situacions d’emergències causades per persones”.
Entre aquestes situacions d’emergència, tal com les anomena Parker, s’hi inclouen també els disturbis i les protestes contra la violència i la brutalitat policials com les que hi ha hagut a Kenosha, a Wisconsin. En aquesta ciutat el diumenge de fa dues setmanes un policia blanc va disparar set bales a l’esquena de Jacob Blake –un pare de família negre– després d’un control. Com a conseqüència d’això es van desfermar unes protestes en què ràpidament va augmentar la tensió. La primera nit es va saldar amb cases cremades i botigues saquejades. Al bàndol contrari es van formar milícies armades com Kenosha Guard, que suposadament volen impedir la violència d’esquerres i defensar la ciutat.
Dos dies després dels trets contra Blake, l’alumne de 17 anys Kyle Rittenhouse, de l’estat veí d’Illinois, va desplaçar-se a Kenosha per protegir establiments comercials amb un fusell semiautomàtic a la mà, com va explicar posteriorment.
Es van produir enfrontaments, i Rittenhouse va disparar amb l’arma. Se l’acusa d’haver mort a trets dues persones i d’haver-ne ferit de gravetat una altra. Rittenhouse, seguidor confés de Trump, està acusat d’un doble assassinat. Els seus advocats al·leguen que va ser en legítima defensa.
D’aquesta manera, Kenosha s’ha convertit en el punt d’inflexió d’una campanya electoral cada vegada més acarnissada. Dimarts el president Donald Trump va arribar amb avió a la ciutat i es va fer gravar davant de cases que havien patit destrosses. Una turba violenta, va dir Trump, va destrossar negocis, va incendiar edificis públics i va llançar pedres contra la policia. “Això no són protestes pacífiques, sinó terrorisme intern”. A Jacob Blake, que després dels trets del policia probablement quedarà amb paràlisi per sempre, ni tan sols el va esmentar. En canvi, el president va defensar Rittenhouse, que suposadament havia actuat en legítima defensa.
Des de fa setmanes Trump atia la por de possibles enfrontaments violents en ciutats nord-americans i avisa que hi ha hordes de gent d’esquerres que presumptament tenen segrestat el país. A vuit setmanes de les eleccions, les protestes li van de meravella, al president. Malgrat un cert repunt, a les enquestes va per darrere del seu competidor, Joe Biden.
A més, la pandèmia el perjudica. Fins i tot en zones que li són favorables molta gent dubta ara que el govern tingui controlat el virus. Encara moren prop de mil nord-americans cada dia.
El president aprofita el caos i els disturbis per recalcar el perill que corren els EUA si els demòcrates arriben al poder. En això l’ajuden tropes de pinxos i milícies ciutadanes armades que fan augmentar la tensió.
D’ençà que al maig un policia blanc va matar l’afroamericà George Floyd a Minneapolis, a les manifestacions antiracistes és cada cop més freqüent veure-hi milícies dretanes. En un sol cap de setmana d’agost, a Oregon, Geòrgia i Michigan hi va haver enfrontaments entre grups de dretes i manifestants d’esquerres.
A Portland, a l’estat d’Oregon, on des de fa setmanes hi ha protestes del moviment Black Lives Matter, el cap de setmana posterior als trets mortals de Kenosha uns 2.500 seguidors de Trump van recórrer la ciutat amb centenars de cotxes i van atacar manifestants amb pistoles de paintball i gas picant. Un home va morir a causa d’un tret; segons les primeres investigacions, es tracta d’un seguidor de Patriot Prayer, una organització d’extrema dreta de la zona. Encara no s’ha aclarit qui el va matar.
Eric Parker diu, a la cafeteria, que no coneix prou detalls per jutjar el cas Rittenhouse, però que està d’acord “en certa mesura” amb el que en va dir l’ideòleg dretà pro-Trump i presentador de Fox News Tucker Carlson: “Com és que estem tan sorpresos que nanos de 17 anys intentin preservar l’ordre amb armes, si no ho fa ningú més?”.
Aquesta interpretació de la violència es va estenent pels sectors conservadors: com que la policia no protegeix prou els ciutadans a les poblacions governades pels demòcrates, els ciutadans s’han de defensar pel seu compte. “Fins i tot hi ha comerciants que ens han demanat ajuda”, diu Parker. “Tenim el deure moral de protegir la nostra societat”.
La tensió continuarà augmentant, afirma. “Em temo que arribarem a una situació d’accions i reaccions violentes com a Irlanda del Nord”. Parker no deixa clar si ho diu com un pronòstic funest o com una amenaça.
No és la primera vegada que Trump veu amb bons ulls la intromissió de milícies ciutadanes. A l’abril, quan a Michigan uns manifestants van protestar contra les restriccions pel coronavirus mentre els protegien uns milicians armats, el president va publicar a Twitter: “Allibereu Michigan!”. La historiadora de la Universitat de Colúmbia Nicole Hemmer diu que, durant la seva presidència, Trump ha transmès reiteradament la idea que els homes blancs tenen dret a recórrer a la violència.
El càlcul que hi ha al darrere el va explicar la cap de comunicació dimissionària de Trump, Kellyanne Conway, no fa gaire: com més caos, més anarquia, més vandalisme i més violència hi ha, més clarament es veu qui defensa la seguretat pública, la llei i l’ordre. Conway va declarar obertament el que molta gent tem al país: Trump es beneficia políticament de la violència que ell mateix fomenta.
No són només líders milicians com Eric Parker que comparen l’estat actual amb la situació a Irlanda del Nord en el període dels enfrontaments més sagnants. L’experta en extremisme JJ MacNab, de la Universitat George Washington, alertava recentment en una compareixença al congrés que n’hi ha prou amb un gran esdeveniment perquè es produeixi un esclat de violència. Trump sap que entre els seus seguidors n’hi ha alguns que combatrien amb armes, no únicament amb paraules. Segons càlculs de l’organització pels drets civils Southern Poverty Law Center, el 2019 hi havia 181 milícies als EUA.
Si bé ara el nombre és menor que en temps d’Obama, hi ha una diferència clau: abans la ràbia de la majoria de milícies ciutadanes es dirigia contra el govern de Washington, que suposadament volia estendre el seu poder en detriment de la llibertat dels individus. L’objectiu de les milícies era, oficialment, la preservació dels drets dels ciutadans, però realment pretenien defensar més que res el dret d’anar pel món amb fusells d’assalt i altres armes.
Des de l’arribada al poder de Trump, però, els grups com els Three Percenters fan costat al govern. “Com que les milícies de dreta tenen la sensació que el president actual està de part seva, han canviat el seu missatge: ja no són antigovern, sinó antioposició”, escriu l’expert en l’extrema dreta Alexander Reid Ross, de la Universitat Estatal de Portland. Les milícies de dreta són, si es vol dir així, l’exèrcit de Trump a l’ombra.
Peter Diaz diu que li sembla bé que al juliol Trump enviés policies federals a Portland per controlar la situació. L’alcalde i el governador havien afavorit els desordres. No són “good boys”, segons Diaz. El “good boy” és el president.
Diaz és un home musculós a qui li agrada portar samarretes amb la inscripció “American Wolf” (‘llop americà’). Així és com es diu la milícia ciutadana relativament petita que va fundar fa uns quants mesos. El nom, diu, sona bé i “a més, a les noies els agrada”.
Per a ell American Wolf està situada “en un punt entre un moviment i un partit”. Segons la seva descripció, la fundació de la seva milícia va ser una mena d’acte de legítima defensa perquè els “antifa-fuckers”, agitadors d’extrema esquerra, havien provocat desordres a les ciutats i la policia no hi havia intervingut. A vegades sembla que Diaz vulgui copiar els discursos de Trump.
La primera intervenció d’American Wolf va tenir lloc a Olympia, la ciutat on resideix Diaz, a l’estat de Washington. El líder va circular pel centre de la població acompanyat d’amics damunt la plataforma de la seva camioneta. Va ser un assaig per si mai hi ha una emergència.
Portaven cascos de Kevlar, anaven amb el tors protegit amb armilles antibales i a les mans hi duien fusells semiautomàtics. Semblava que s’haguessin de desplegar a Síria. “Volíem demostrar que hi som”, diu Diaz.
Però això va resultar més complicat del que esperaven. “Un jove ens va tirar ampolles”, explica Diaz. Què havien de fer? Matar-lo a trets i ja està? Diaz fa que no amb el cap. “Després el 50% de l’opinió pública es posa en contra teva. Això no és efectiu”.
Ara Diaz ha equipat la seva tropa amb fusells de paintball, brides, esprai de pebre i llanternes enlluernadores. “També portem armes, però a part de mi tots les duen amagades”. Després van tornar a voltar per Olympia, més endavant també per Seattle i van baixar fins a Portland. Volien fer notar la seva presència, volien deixar clar que si hi ha disturbis algú hi oposarà resistència.
Els fets dels últims dies han reforçat Diaz encara més en la creença que fa bé de preparar-se per al pitjor. A Kyle Rittenhouse, l’assassí de Kenosha, el qualifica en una entrada a internet com un “ciutadà armat que protegeix la seva comunitat”. A la primera víctima de Rittenhouse l’anomena “terrorista intern”, exactament com el president.
A començament de setmana, Trump va escriure a Twitter que els alcaldes i governadors d’esquerres de les ciutats on tenen lloc els disturbis havien perdut el control de la gent. “Els anarquistes i els agitadors ja no fan cas”.
Diaz diu: “Ens estem acostant a un punt en què ja no es podrà retornar a la normalitat”. Diaz entén que Trump no pot enviar directament soldats o policies a les ciutats. La millor estratègia que pot fer el president és, segons Diaz, enviar a persones com ell un missatge com aquest: “Gent, per motius constitucionals jo ja no hi puc fer res més. Ara és cosa vostra”.
Un president que anima tropes de pinxos i milícies a prendre’s la justícia pel seu compte? Encara que sembli absurd, ara ja no ho és. Trump ja s’ha plantejat la idea d’atiar una revolta armada en cas que el forcin a abandonar la Casa Blanca. Després de l’anunci del procés de destitució contra ell, va difondre les paraules del pastor baptista Robert Jeffress: “Si els demòcrates aconsegueixen desposseir el president del seu càrrec, es pot produir un trencament en aquesta nació semblant a una guerra civil, de la qual cosa el nostre país no es recuperarà mai”.
L’historiador Victor David Hanson es preguntava amb preocupació en un assaig per a National Review: “Per què els EUA estan al llindar d’una guerra civil?”. Segons una enquesta de Rasmussen Reports, el 2018 un 31% dels nord-americans enquestats ja considerava probable que hi hagués un enfrontament d’aquestes característiques en els següents cinc anys.
Un detonant podrien ser les eleccions presidencials del novembre. Trump ja ha posat els fonaments perquè així sigui.
Va explicar que si perd serà tan sols com a conseqüència d’un frau electoral. Les eleccions seran les “més enganyosos i imprecises” de la història ”, ha dit el president, a causa de l’alt nombre de vots per correu.
L’escenari més perillós també és un dels més probables, segons l’opinió dels experts en demoscòpia: durant la nit electoral Trump guanyarà les eleccions perquè la majoria de republicans hauran votat en locals electorals; al final, però, després d’un llarg escrutini del vot postal, quedarà per darrere de Biden perquè els demòcrates hauran votat majoritàriament per correu.
La pregunta és si Trump reconeixerà una derrota com aquesta. Després de les seves experiències amb el president, va dir el seu exadvocat Michael Cohen en una compareixença al congrés, tem que no hi arribi a haver una transferència de poder pacífica si Trump perd els comicis. I mentrestant, es debat obertament sobre oposar resistència armada no tan sols entre els sectors d’extrema dreta, sinó fins i tot entre els republicans moderats.
Loren Culp n’és un exemple. Culp és el candidat dels republicans al càrrec de governador de l’estat de Washington. El seu autocar de campanya és en un prat de prop d’Olympia. Una barreja variada de simpatitzants espera que surti a l’escenari: famílies amb nens, rockers amb samarretes amb l’eslògan “Give me Liberty or Give me Death” (‘Dona’m la llibertat o mata’m) i un nombre no pas menyspreable d’homes i dones amb pistoles.
El candidat porta una camisa oberta, una americana i uns pantalons clars. Culp és el cap de la policia de Republic, una localitat propera a la frontera canadenca. A primer cop d’ull no té res en comú amb els milicians de Diaz. Però sí que els uneix una cosa: una idea particular del que és la llei.
Quan fa gairebé dos anys, després d’una iniciativa popular, a Washington es va apujar l’edat mínima per adquirir fusells semiautomàtics de 18 a 21 anys, Culp, al capdavant de la policia, es va negar a aplicar la nova llei. Diu que anava contra la constitució del país, que garanteix als ciutadans el dret de defensar-se amb armes.
Culp no accepta l’argument que els policies han de defensar la llei. “Els policies han de protegir els drets dels ciutadans, encara que això vagi en contra del redactat d’una llei”. O estava bé que dècades enrere al sud dels EUA els policies imposessin la segregació racial als autobusos?, pregunta Culp.
Loren Culp es veu com un home centrista. Diu que defensa persones que estimen el seu estat però que detesten el govern que hi ha. Amb això es refereix al govern de l’estat de Washington, és a dir, el govern del demòcrata Jay Inslee.
“La gent vol llei i ordre”, diu Culp. “Estan farts que no es compleixin les lleis a les ciutats governades pels demòcrates”.
La posició de Culp no està lliure de contradiccions internes. A parer seu, la gent ha de complir la majoria de lleis, però no totes. Si el governador, per exemple, ordena als ciutadans que portin mascareta i tanquin la seva botiga a causa de la pandèmia, segons Culp està abusant del seu poder.
A ell li sembla correcte que hi hagi comerciants que obrin malgrat la prohibició i que demanin protecció a milícies ciutadanes armades. Són “ciutadans defensant els seus drets”.
Al novembre no s’entreveu res de bo si els caps de policia argumenten com si fossin líders de milícies i posen la seva opinió personal respecte a la legalitat per davant de la legislació vigent. I no són pocs els policies que pensen com Culp. A Kenosha uns agents van ser filmats repartint ampolles d’aigua a homes armats i donant les gràcies a uns milicians dient-los: “Valorem molt que hàgiu vingut”.
Hi ha certs indicis que apunten que el vaticini d’Eric Parker s’acabarà fent realitat. La tensió als carrers continuarà augmentant, diu. “Al novembre la situació serà tensa de debò”.
Traducció d'Arnau Figueras