La nova política agrària europea no agrada a ecologistes i petits productors

Les ambicions eren altes. La possibilitat que la nova Política Agrària Comunitària (PAC) de la Unió Europea anés en concordança amb el Pacte Verd de la UE obria una escletxa d'esperança per als ecologistes i els petits productors. Als països del sud del continent també hi havia fe en què la política europea que regeix l'activitat agrícola i ramadera fos més favorable als seus interessos, en contra del seu tradicional biaix més favorable als països del centre d'Europa. Tot plegat, però, ha quedat en això, en aspiracions, després que els partits de les tres grans famílies polítiques europees (populars, socialdemòcrates i liberals) anunciessin l'acord al qual havien arribat per impulsar l'aprovació de la nova PAC per part del Parlament Europeu. En definitiva, no hi haurà canvis de gran importància, per desfici d'ecologistes i petits productors.

En paraules del professor de la Universitat Politècnica de València José María Garcia Álvarez-Coque, la Unió Europea s'està quedant curta en "l'ambició de la PAC, en deixar-la exclosa de les metes del paquet verd, a causa de l'impacte dels tres principals grups del Parlament. L'agricultura mediterrània sortiria guanyant amb una PAC més ambiciosa, orientada a la innovació i al subministre de béns públics". Tot i això, veu positivament que "es garanteixi un pressupost quan la PAC havia estat posada en dubte els anys anteriors".

El pressupost de la PAC per al període entre 2023-2027 serà d'uns 390.000 milions d'euros, menys que en l'anterior període, quan la dotació era de 420.000 milions. De tots aquests fons, la principal novetat és que un 20% anirà al que s'han anomenat ecoesquemes, és a dir, a aquelles indústries que respectin una sèrie de mesures mediambientals vinculades a combatre el canvi climàtic.

Aquesta és una de les qüestions més polèmiques. D'un costat, l'assessora del grup polític dels Verds al Parlament Europeu (on hi ha els diputats d'ERC i Catalunya en Comú), Juliette Eroux, explica a EL TEMPS que "el percentatge mínim per als ecoesquemes és massa baix" i a més  "el text votat bàsicament prohibeix als estats membres augmentar aquest percentatge, en assignar un mínim del 60% per al suport bàsic a l'ingrés -els subsidis bàsics per hectàrea-". A més, entén que el text "dilueix el projecte original de la Comissió sobre la condicionalitat mediambiental -les normes que un agricultor ha de respectar per obtenir diners de la PAC-, en particular sobre la protecció de pastures permanents, aiguamolls i torberes". Segons denuncien diverses entitats ecologistes, a més, aquests ecoesquemes permetrien l'accés als pagaments verds a la ramaderia industrial, cosa que, a parer seu, desvirtua dels objectius de la proposta.

"Hi havia una mena de pacte verd i pel que sembla se li està donant completament l'esquena. D'una banda es parla d'emergència climàtica, però des d'un dels pressupostos més grans s'està afavorint el contrari. És absurd i bastant decebedor", lamenta Sara Gutiérrez, una de les dues impulsores del projecte de ramaderia familiar 30 cabres, ubicat a la Cerdanya.

Aquesta mesura, que per a uns és curta, desperta preocupació per als que veuen perillar els seus ingressos. Des de la Unió de Llauradors, Carles Peris exposa que estan d'acord en el fet que la PAC pensi en "una evolució cap a agricultures més sostenibles, més segures per al consumidor i millors pel medi ambient". Critica, però, la contradicció que suposa el fet que aquestes mesures tinguin "un cost de producció que després no es veu reflectit ni en el preu de mercat a la UE ni en el mercat nacional" i que, en paral·lel es facin acords d'importació amb altres països que encara dificulten més la seva viabilitat econòmica. "Cal cercar un major equilibri entre els processos de la PAC i tot l'entramat d'acords internacionals a escala mundial, si no que s'està provocant una pèrdua de competitivitat entre els productors locals i els mundials".

Des de la Unió de Llauradors també consideren que la proposta no afronta l'actualització de la normativa sobre competència "per a dotar a les administracions de mesures més eficaces per a evitar, perseguir i sancionar les pràctiques abusives que s'imposen en la cadena alimentària per part dels oligopolis de la distribució i d'una banda de l'agroindústria".

Gutiérrez denuncia a més, que, en compte de subvencionar el petit productor, "el que fan és subvencionar les males pràctiques per abaratir els costos de la indústria que és supercontaminant l'impacte de la qual acabem pagant entre tots". Tot plegat, ho considera surrealista perquè "la diferència entre un producte bo i un producte que ens perjudica a tots es descompensa encara més. S'hauria d'apostar per fer una transformació del sector per anar a pràctiques més responsables i no seguir premiant l'acumulació de terres". Al seu entendre, la normativa "tanca les portes als projectes que es volen establir de nou, petits projectes que podrien custodiar el territori i fer-ne una bona gestió".

En paraules de Garcia Álvarez-Coque, "el problema de la PAC és que molts agents del sector agroalimentari encara veuen la transició ecològica com una amenaça, i això implica que no ens estem explicant bé o que tampoc estem acompanyant bé a les petites empreses agroalimentàries". Pensa, que, per pal·liar-ho, caldria un canvi en la manera com l'administració es relaciona amb el sector, i que està lligat amb "la necessària simplificació administrativa i en el que podríem anomenar la lletra petita de l'aplicació de la PAC".

Una de les crítiques tradicionals a aquesta política és que bona part dels fons van destinats a latifundistes. Tal com explicava EL TEMPS a la revista 1823, segons l'estudi "Estructura de la propietat de terres a Europa. Concentració i acaparament", realitzat per Fernando Fernández i Carles Soler l'any 2015, l'any 2011, l'1,5% de les finques europees van acaparar un 76% de les subvencions de la PAC. Així ho denuncien des de la plataforma Por Otra PAC que agrupa organitzacions d'arreu de la península. Per a ells, la nova regulació "manté l'statu quo, no servirà per ajudar als nostres agricultors i ramaders a impulsar la imprescindible i urgent transició agroecològica i, a més, erosiona els objectius del Pacte Verd Europeu". En un comunicat emès un cop coneguda la proposta definitiva critiquen que s'aposti per "perpetuar un model injust i insostenible, que promou la intensificació i margina els petits productors i les explotacions amb més valor ambiental i social, com la ramaderia extensiva, la producció ecològica o les finques situades a la Xarxa Natura 2000".

Concorda amb ells Eroux que lamenta que "els nostres esforços per redistribuir els diners d'una manera més justa també hagin fracassat" i destaca com a únic punt positiu que la nova normativa "ja no donarà suport a la cria de toros per a torejar".

Un cop aprovada al Parlament Europeu, ara és el torn que es negociï al Consell d'Europa com s'acaba de definir el reglament. "La seva posició "és encara pitjor en matèria de medi ambient", recalca Eroux. A més, resta també que els Ministeris dels diferents estats membres posin sobre la taula els seus Plans Estratègics Nacionals de la PAC, per acabar de definir com s'aplicarà a cada territori.

Un factor clau perquè, segons Garcia Álvarez-Coque "segueix havent-hi problemes d'abandonament, minifundisme, falta de relleu generacional o falta de sensibilitat social cap a la professió. Aquests problemes no es veuran canviats per la nova PAC, sinó per la posició de les nostres administracions més properes".

Gutiérrez, però, no veu amb molta esperança l'aplicació local dels plans europeus: "als que poden fer força, als que tenen diners, els interessa la línia que ha marcat Europa. Hi ha uns lobbies brutals. Al final som quatre pringats els que decidim tirar per aquests projectes de proximitat".