-Quina és la seua principal preocupació, a hores d’ara?
-Estic molt preocupada perquè crec que no tenim control del virus a la comunitat mèdica, on també s’està transmetent. Mentre vostè i jo parlem, hi ha molts companys que treballen dia i nit i que fan un esforç brutal per diagnosticar el millor possible a tots els pacients i perquè tots ells tinguin una bona sortida a la malaltia. Jo estic molt preocupada per com s’està transmetent el virus a la comunitat, i perquè tot i que la gent està responent molt bé i s’està quedant a casa, no s’estan prenent totes les mesures necessàries per contenir el virus.
-Qui està cometent la negligència?
-Crec que no es tracta de dir de qui és la culpa. S’ha de posar el tema sobre la taula i fer l’esforç de posar recursos per poder trobar la manera de contenir el virus, que no és més que distanciament social, aïllament dels casos per lleus que siguin i aïllament dels contactes. És tot just això el que diu l’Organització Mundial de la Salut: diagnostiquin, aïllin i tractin. Però feu-ho tot. I en aquests moments hi ha alguns casos que no s’estan detectant i, per tant, no s’estan aïllant. Què més cal fer? Ajudar les empreses i els treballadors. Si fem això, més gent es quedarà casa. Però si l’empresari no vol tancar i els treballadors han d’anar a treballar presencialment, tenim una mobilitat descontrolada. És només un exemple que evidencia que hi ha una sèrie de factors que impedeixen la contenció exitosa de la malaltia. Per això, aquest missatge que estem transmetent de “quedeu-vos a casa” és tan important.
-Posava l’èmfasi abans en les dificultats que pateix el seu sector, la comunitat sanitària...
-Els hospitals estan responent bé. Dintre del que poden estan ben organitzats. El que trobo a faltar, però, és la contenció del virus a la comunitat. Perquè si el contenim no trencarem totes les cadenes de transmissió, però baixarem totes la pressió als hospitals, que és el que necessitem.
-Abans enumerava una sèrie d’iniciatives per contenir encara més el virus. Per què pensa que no s’estan duent a terme?
-Perquè hi ha empreses que funcionen, hi ha treballadors que s’han de moure d’un lloc a un altre... Parlo en termes generals. Miri, per exemple, si jo formo part d’una cadena de muntatge, potser qui hi hagi deu o vint persones i que una es posi malalta. Aquesta contagiarà dues o tres persones de l’empresa, els treballadors al metro possiblement també contagiaran algú, i a casa passarà el mateix. És així com es produeix el creixement exponencial, que s’ha d’aturar tot dintre del possible. Com ho fem? Donant ajudes a les empreses. És pur sentit comú. La qüestió és que per trencar cadenes de transmissió hem d’evitar el contacte social, el contacte proper amb les persones.
-Pensa que les mesures anunciades per Pedro Sánchez en el seu pla de xoc compleixen amb aquesta premissa?
-Crec que són insuficients.
-Realitzem aquesta entrevista el dimecres dia 18 de març. En quina situació estem pel que fa a la possibilitat de trobar un remei mèdic contra el COVID-19?
-Hi ha alguns estudis en marxa aquí i en altres parts del món. El remei mèdic no el tindrem de forma immediata. Però gràcies a l’experiència de la Xina, que està compartint la informació, s’estan utilitzant tractaments que ells també han utilitzat per a altres malalties víriques. S’estan provant, però això no vol dir que aquest sigui el remei definitiu, que requereix d’uns estudis més específics. Tots els països del món tenen algun estudi en marxa.
-Dins d’una setmana, dimecres dia 25 de març, en quina situació pensa que estarem?
-Si no es prenen mesures més dràstiques, les infeccions pujaran exponencialment.
-En què consistiria el remei mèdic contra la pandèmia? En fer desaparèixer el virus o en immunitzar el cos contra el COVID-19?
-Teòricament, la majoria de virus, quan són nous converteixen tota la població en susceptible. I per tant, el virus circula durant un temps de manera epidèmica i pot infectar tothom. És quan es produeix l’epidèmia que, si no té mesures en front, és brutal. El virus que tenim, malgrat tot, en el 80% dels casos és lleu. Això ens dona una mica de tranquil·litat. El problema és que si es presenta d’aquesta manera epidèmica, brusca, sobtada, la possibilitat de complicacions de la malaltia, que afecta greument el 15% dels afectats, una setmana pots tenir 15 persones greus. Però si a la setmana següent n’hi ha 3.000 afectats, els casos greus es multipliquen.
-Li he de fer la mateixa pregunta, però quant al col·lapse als hospitals. Quina és la situació actual i quina situació es preveu d’ací a una setmana?
-Si no es prenen mesures dràstiques, els hospitals estaran sobrepassats.
-Quan parla de mesures dràstiques, què vol dir?
-D’un control de totes aquelles situacions comunitàries en què hi ha concentració de persones. Parlo de transports, de les empreses... Han tancat escoles, cinemes, bars, etc. Això està molt bé. Jo vinc en cotxe a l’hospital per evitar contagis, perquè l’hospital necessita dels treballadors. És veritat que el tràfic ha baixat, però segueixen circulant moltes persones en cotxes. Tots els qui agafem el cotxe pel matí oferim serveis bàsics? Jo crec que no. El Pedro Sánchez va aprovar una sèrie de mesures que podien tenir bona intenció, però tot no es pot deixar en mans de la bona voluntat de les persones.
-Parlava de la pressió als hospitals. La situació pot arribar al punt que molts infectats s’hagen de curar a casa?
-Si el cas és complicat no es pot tractar des de casa. S’hauran de mirar maneres de treure llits de cures intensives i d’altres llocs. El que s’ha de fer és actuar sobre la comunitat sanitària per evitar els contagis i les malalties. Hem de frenar el virus fora dels hospitals per disminuir aquesta pressió. Perquè casos complicats n’hi haurà. I hem de fer que els hospitals siguin capaços de respondre a aquests casos.
-El pitjor moment encara ha d’arribar?
-No ho sé. Tan de bo m’hagi de menjar totes les paraules que estic dient. Però tot dependrà de com tractem la situació durant les properes dues setmanes. Això serà cabdal.
-A quina xifra de contagiats pensa que podríem arribar?
-No li ho puc dir. Ens podríem apropar al que estan patint a Itàlia. D’exemples n’hi ha molts, però tal com s’està comportant l’epidèmia aquí, estem anant molt al darrere d’Itàlia.
-Diuen que la calor minvarà els efectes del virus. És cert?
-Això no se sap. Ho espero i ho desitjo. Sempre dic que a l’hemisferi sud està circulant poc el virus. Allà està fent calor. Però el virus està circulant poc de veritat? O és que no s’estan detectant els casos? No ho sé. Crec que totes aquestes preguntes que tots ens fem, tot i que ens agradaria tindre respostes, les tindrem quan acabi l’epidèmia. Tampoc sabem què farà el virus una vegada acabi la temporada de calor.
-Com estan treballant, exactament, des de l’Hospital Clínic per trobar un remei al COVID-19?
-Tenim les unitats assistencials, que s’adapten al moment. Els professionals sanitaris s’estan reinventant. Si tenien una especialitat concreta, ara es dediquen en cos i ànima a tractar pacients d’aquestes característiques. Tots els pacients amb el COVID-19 estan en habitacions d’aïllament. D’altra banda, hi ha tot un equip de persones al meu servei, el de Prevenció de Riscos Laborals, i tenim el suport de molta gent externa i sobretot dels estudiants de Medecina que estem treballant en fer aïllament de casos, d’aïllament dels contactes d’aquests casos i se’ls està fent un seguiment telefònic a tots. D’aquesta manera ens assegurem que tots els casos estiguin fora de circulació, tancats a casa seva, i que tots els contactes també s’estiguin aïllant. Així, estem trencant petites cadenes de transmissió. I conjuntament amb tot aquest equip treballem en l’atenció primària. Estan treballant a dojo per contenir tots aquests casos lleus i que estiguin al seu domicili. Els estan fent seguiment per si algú es posés greu i requerís atenció hospitalària. Però en principi, tots els queipateixen símptomes lleus estan a casa, sense moure’s, i sobretot sense anar a cap centre sanitari.
-I com estan treballant a nivell d’investigació?
-S’està intentant portar a terme algun estudi puntual, però s’ha d’entendre que la càrrega assistencial i la de control epidemiològic és tan gran que deixa poc espai per dedicar-se a la investigació. És cert que hi ha algunes persones que ara, en aquest moment, quan comencin a estar més organitzats, probablement es dedicaran més a fer estudis. Però allò prioritari és el pacient, l’assistència.
-En termes d’investigació, treballen de la mà d’algun altre centre o institució sanitària?
-Evidentment. Les investigacions es fan en xarxa i en germanor amb tots els altres centres.
-Per exemple, se n’està parlant molt de les investigacions encapçalades per Oriol Mitja, de l’Hospital Germans Trias i Pujol. Quina importància tenen aquestes investigacions?
-Totes les investigacions tenen la finalitat de trobar remeis i estudiar les maneres de tallar l’epidèmia, tot i que algunes investigacions surten més a la premsa i d’altres queden més amagades. Però totes tenen l’objectiu de millorar la salut de la població i de controlar l’epidèmia.
-Alhora, a la Universitat de València s’ha fet una seqüenciació del genoma del virus per part dels investigadors. Què suposaria això?
-Això és molt important, perquè et permet, d’una banda, investigar amb proves diagnòstiques i, de l’altra, pots endegar investigacions sobre vacunes. Jo no soc una experta en seqüenciació genètica, però són investigacions molt importants.
-Atesa la situació, contempla que l’estat d’alarma en què ens trobem s’allargarà més dels 15 dies previstos?
-Probablement.
-Com a investigadora, aquest estat d’alarma s’hauria d’haver decretat abans?
-Jo soc molt pràctica. L’estat d’alarma s’ha decretat quan s’ha decretat. S’hauria d’haver decretat abans? No ho sé. Ni crec que això ens faci canviar el que està passant. Tenim el que tenim i hem de mirar endavant: què podem fer per contenir l’epidèmia amb les condicions que tenim? Els retrets deixem-los per quan tot s’hagi acabat. Llavors haurem de seure tots i parlar del que hem fet bé i malament. Perquè en les properes epidèmies tinguem tot això après. Ara el que hem de fer tots és treballar per contenir aquest virus, per disminuir la pressió als hospitals i perquè els professionals sanitaris se sentin més recolzats i puguin treballar sense tanta pressió.
-Com valora la intervenció estatal per fabricar i requisar material bàsic mèdic?
-Han centralitzat la distribució del material i aquesta distribució m’és igual qui la gestioni, però el material ha d’arribar als hospitals i, en aquests moments, el tenim aparcat no sé sap ben bé on, quan la distribució d’aquest material hauria de ser immediata. M’és igual qui ho faci, però ha d’arribar als hospitals. I si estan pensant que són capaços de fabricar material bàsic, que s’hi posin. No podem tenir els professionals sanitaris sense el material mínim.
-L’Organització Mundial de la Salut recomana augmentar els tests, cosa que a Espanya no s’està fent...
-Estic d’acord amb l’OMS, però per augmentar els tests has de tenir recursos, has de tenir laboratoris que puguin fer tots els tests. Tu no pots dir que faràs el test a tota la població que tingui símptomes i que tres dies més tard te trobis que tens a analitzar mil mostres en un laboratori per analitzar-ne tres-centes. No té sentit pressionar per fer una cosa si no hi ha recursos per fer-la. Si en disposem, és evident que s’ha de fer. I si no, has d’adaptar els recursos per fer-ho. Si algú té símptomes compatibles amb aquesta malaltia, és que té un covid. Punt i a part. Per tant, caldran mesures d’aïllament i apartar l’afectat del circuit. Probablement, aïllaràs una persona que només tingui un refredat. Però no deixaràs d’aïllar tots els que estan infectats de veritat.
-Pensa que aquests tests s’haurien de fer també a persones que no presenten símptomes, tal com s’està fent a Corea del Sud?
-Si es té capacitat, sí. Però d’entrada ho hauríem de fer amb els que sí que en tenen. El que estan fent a Corea del Sud és exemplar, però ho estan fent perquè tenen la capacitat. I la tenen perquè van aprendre de l’epidèmia del SARS. Llavors, allà pel 2003, van crear una xarxa de laboratoris molt ben organitzada. És a dir, partien d’una organització prèvia. Per això dic que caldrà fer valoracions posteriorment i preparar-nos per futures epidèmies.
-Hi ha qui diu que aquest coronavirus genera, si fa no fa, les mateixes defuncions que una grip normal, i que més enllà de la capacitat de contagi, s’està sobredimensionant el fenomen. Què en pensa?
-La mortalitat del covid, i ho estem veient, és diferent segons els països: quasi el 4% a la Xina, 0,9% a Corea del Sud, a Itàlia hi va haver una xifra desbordada l’anterior cap de setmana, superant la mitjana mundial de letalitat del virus... Però cal pensar que són mortalitats puntuals. Fins que no hi hagi dades definitives a nivell mundial no es podrà calcular la mortalitat que produeix el coronavirus. El problema és que et vinguin de cop tants casos greus i que la capacitat dels hospitals sigui insuficient.
-En tot cas, per què al nord d’Europa l’expansió de la pandèmia no és tan forta com a Espanya o a Itàlia?
-Dintre de l’expansió d’una epidèmia intervenen molts factors. I el comportament social n’és un. És un supòsit, perquè els factors poden ser de temperatura, de comportament social, de les condicions ambientals, de la capacitat del virus de replicar-se... Hi ha molts factors que determinen que el comportament d’una epidèmia pugui ser diferent. Per què a Madrid estan com estan i a Catalunya no tant? Per què Igualada està així i Barcelona està d’una altra manera? No podem dir, per tant, que a Itàlia ho estan fent malament i en altres llocs bé. En l’epidèmia influeixen molts factors. Per això, quan al principi de l’epidèmia es deia “tanqueu-ho tot”, no era tant això com anar valorant i prenent mesures en funció del comportament de l’epidèmia en cada lloc.
-Quines lliçons ens deixarà aquest període de pandèmia?
-Ens en deixarà moltes. Que aquestes quallin serà una altra cosa.
-Segons vostè, quina serà la lliçó fonamental?
-Que s’ha de treballar sempre en equip i que no es pot lluitar contra un virus de forma unilateral ni única. I també, i això ja és més filosòfic, ens haurem de preguntar si la societat que tenim és la que volem. Perquè el fet que ens hàgim de quedar quinze dies tancats a casa ens haurà ensenyat molt a tots.
-Algú haurà d’assumir responsabilitats?
-Tothom ho haurà de fer. Tothom haurà de reflexionar.