—Senyor Shiller, la borsa dels EUA s’ha desplomat per la crisi del coronavirus. Fins a quin punt podrien caure encara més les cotitzacions?
—Això no ho sap ningú. El 2018 les cotitzacions van disminuir amb una intensitat semblant i després es van recuperar. De tota manera, és improbable que aquesta vegada l’evolució sigui tan benèvola. El coronavirus ha provocat un xoc com fins fa poc ningú hauria cregut possible. A més, tothom és conscient que la crisi acaba de començar. El pitjor encara està per arribar.
—En l’epidèmia de la SARS, el 2003, després d’una ràpida recessió va venir una recuperació ràpida. Passarà el mateix aquesta vegada?
—No, aquest virus és diferent. La gent queda infectada, però no presenta símptomes. Això fa més difícil prendre les mesures adients de quarantena. Per tant, les conseqüències econòmiques són molt més greus que en el cas de la SARS. Ara a tot arreu s’han de cancel·lar actes i s’han de tancar escoles. La gent es queda a casa, té por i no gasta. S’està escampant un cert ambient de pànic, i això no és bo per als negocis.
—La por alimenta la por. Aquest és el mecanisme que alimenta aquesta crisi?
—El pànic sempre hi influeix, això els psicòlegs ho saben de sobra. Quan hi ha persones que tenen por d’alguna cosa, el temor influeix ràpidament en el conjunt del seu comportament. Aleshores intenten evitar qualsevol risc. Això també s’aplica al mercat de valors i, per tant, no em sorprendria que les cotitzacions continuessin baixant.
—Hi ha hagut mai una crisi semblant?
—L’última pandèmia comparable va ser la grip espanyola, l’any 1919, que a tot el món va matar pel cap baix 25 milions de persones. Aleshores hi va haver una recessió, però no va ser gaire greu perquè l’economia, després de la Primera Guerra Mundial, ja estava en baixa forma igualment. És interessant observar que el 1919 tampoc no hi va haver cap crac borsari com el que hem viscut aquesta setmana. Això indica que aquest cop la gent preveu unes conseqüències econòmiques més severes que aleshores.
—Alguns economistes pronostiquen que hi haurà una recessió igual de profunda que la dels anys posteriors al crac financer del 2008. A vostè li sembla possible?
—Sigui com sigui, les crisis sempre s’infravaloren. L’epidèmia del coronavirus ja s’ha estès per tot el planeta. La majoria de països n’estan afectats, i molts decretaran mesures de quarantena semblants que la Xina o Itàlia. Això vol dir que molt probablement tindrem una recessió mundial.
—Donald Trump ha cregut durant molt de temps que les conseqüències per als EUA serien lleus. Això ha sigut un error?
—El govern ha reaccionat massa tard. Trump estava més ocupat assegurant a la gent que estaven segurs en comptes de posar en marxa mesures efectives contra la malaltia. Ara de cop i volta s’imposen mesures dràstiques i tothom està sorprès del grau en què la crisi perjudica la vida pública.
—Trump critica que la Fed no hagi actuat amb prou determinació i que no hagi abaixat els tipus d’interès. Té raó?
—No. La setmana passada la Fed va abaixar els tipus d’interès mig punt percentual. Allò va ser una acció amb un abast força ampli. A més, deixa marge per actuar si la situació s’agreuja.
—Trump també ha anunciat que reduirà les cotitzacions socials i que establirà ajuts financers per a empreses afectades del sector de les aerolínies i els creuers. Amb això n’hi haurà prou?
—Això pot tenir una certa utilitat. Del que dubto és que les mesures siguin eficaces si la gent no surt de casa. A més, fa empitjorar la situació que un govern no faci servir el llenguatge correcte en una crisi.
—A què es refereix?
—Dir als ciutadans que no han de tenir por ha estat contraproduent. Ha impedit que la gent prengués mesures dràstiques contra la malaltia. Però aquest virus no té contemplacions, com ara hem de veure dolorosament. Ens acostem a una situació en què els hospitals estaran col·lapsats, hi haurà massa pocs aparells de respiració i la gent no rebrà el tractament que necessita. Això reforça la por i, per tant, la crisi econòmica.
—Trump ha avaluat malament la situació?
—Evidentment. Aquests dies Trump em recorda a Herbert Hoover, president dels EUA entre el 1929 i el 1933, els anys de la crisi econòmica mundial. Hoover recalcava en cada discurs que els EUA superarien ràpidament la depressió. Malauradament, durant molts anys la situació no va millorar sinó que va empitjorar. D’aquesta manera va perdre la credibilitat.
—La credibilitat de Trump, segons escriu vostè en el seu últim llibre, depèn del relat d’haver treballat per aconseguir una economia forta, una taxa d’atur baixa i unes cotitzacions borsàries a l’alça. Ara aquest relat està en perill?
—I tant. La crisi del coronavirus podria tornar-se el moment Hoover de Trump. Ja fa temps que se’l critica perquè és un showman que no accepta la realitat. Aquesta crítica es reactivarà amb la seva conducta durant aquesta crisi.
—Això influirà en la campanya electoral?
—Alguns elements fan pensar que a poc a poc la gent perd les ganes d’una presidència de Trump. Fins ara han seguit amb certa diversió les seves sortides de to diàries. Però ara es debat seriosament sobre les febleses del sistema de salut nord-americà. Als EUA hi ha moltes persones que no tenen assegurança sanitària, que no troben un metge que els visiti i que no s’estan fent la prova del virus. Això fa augmentar, sens dubte, les opcions dels demòcrates. L’opinió pública comença a virar.
—En quin sentit?
—De sobte el virus és el tema principal, i la por de l’epidèmia impera en les converses. La gent –si més no, la de la meva edat– tot d’una és conscient que es podrien morir.