Llibertat parcial. Els activistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, tots dos condemnats per sedició per part del Tribunal Suprem i que ja han complert un quart de la condemna de nou anys a què han estat castigats -atès que van passar dos anys en presó preventiva- podran ser lliures durant el dia. Tornaran, això sí, al centre penitenciari de Lledoners cada nit per dormir allà. Atès que tots dos tenen el domicili a Barcelona, hauran de fer diàriament 70 quilòmetres d’anada i els mateixos de tornada -una hora de cotxe en cada trajecte- si es volen traslladar a la capital catalana.
Concretament, Jordi Sànchez tindrà un permís per abandonar la presó tres dies a la setmana durant 11 hores diàries per fer tasques de voluntariat. Pel que fa al president d’Òmnium Cultural, aquest podrà eixir durant cinc dies setmanals nou hores i mitja cada dia per anar a treballar. Cal recordar que Cuixart, a més de presidir Òmnium Cultural, també és empresari industrial.
L’eixida podria ser imminent -no més tard de divendres o dilluns-, tot i que el Departament de Justícia no informarà dels alliberaments parcials per preservar la intimitat dels dos presos polítics. La decisió obeeix a l’aplicació de l’article 100.2 del reglament penitenciari, que garanteix determinats permisos en distintes condicions per gaudir de la llibertat provisional. Aquests permisos estan subjectes, concretament, a desenvolupar tasques laborals o a cuidar familiars dependents. L’aplicació de l’article també està condicionada al fet que hagen passat dos mesos des que es va aplicar el segon grau penitenciari. Un termini que tot just ara s’acaba de complir. Tot i que l’article 100.2 es pot recórrer des de la Fiscalia, no es pot revertir la seua aplicació, i està adreçat a contribuir a la reinserció dels presos en la societat. L’Audiència de Barcelona és l’últim jutjat amb competències i potestat sobre l’aplicació d’aquest article.
La resta de presos polítics, previsiblement, també faran valdre l’existència d’aquest article. Segons informa l’Agència Catalana de Notícies, a l’Estat espanyol hi ha 405 reclusos que s’han acollit a l’article 100.2. Entre aquests destaquen els casos d’Oriol Pujol i Iñaki Urdangarín.
Una condemna inexplicable
Sànchez i Cuixart van ser els dos primers líders independentistes encarcerats per la justícia espanyola. Van ser empresonats el 16 d’octubre de 2017, 15 dies més tard del referèndum de l’1 d’octubre i 11 abans de la declaració d’independència al Parlament de Catalunya. El seu empresonament preventiu, com també la condemna contra ells -de nou anys per sedició- va encendre totes les alarmes dels organismes antirepressius. Tant l’ONU com Amnistia Internacional han demanat el seu alliberament i han qüestionat amb força les condemnes que els han aplicat.
Recentment, tots dos van poder gaudir del primer permís penitenciari des que van entrar en presó, després d’haver estat qualificats amb el segon grau penitenciari i d’haver complert, tal com exigeix la llei, una quarta part de la condemna. Les queixes per aquests alliberaments parcials han estat ben nombroses. Va sobtar, especialment, la del partit Ciudadanos, qui exigia no atorgar més permisos a cap dels dos en tant que no s’havien penedit pels fets d’octubre de 2017. La Fiscalia del Suprem també es va expressar en aquest sentit.
El Suprem, que va condemnar tots dos, va considerar que l’actuació de Jordi Sànchez va ser «imprescindible» per fer possibles «els plans sediciosos del Govern català» i que Jordi Cuixart «va promoure un alçament tumultuari per fer inservibles les decisions judicials».