Ha tardat més d’un mes, però Amnistia Internacional ja ha dit la seua. Tot i que dissabte passat es va filtrar el veredicte, ha estat aquest dimarts quan l’ONG publicava les seues conclusions. Ho feia en una roda de premsa convocada a Barcelona en què, assegurava, el delicte de sedició “que ha desembocat en la condemna dels líders catalans podria tenir un efecte paralitzant perjudicial en les protestes pacífiques”. Matisava, a més, que aquest delicte és una pantalla per criminalitzar, esmentant països com ara Tailàndia. El seu missatge, però, se centrava especialment en dos dels condemnats: Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, els dos activistes que no integraven l’executiu liderat per Carles Puigdemont.
“La condemna de Sànchez i Cuixart viola els seus drets a la llibertat d’expressió i reunió pacífica i tots dos han de ser posats en llibertat de manera immediata”, etzibava l’entitat antirepressiva. La conclusió es justifica, fonamentalment, pel fet que el delicte de sedició “és de definició vaga en el Codi Penal espanyol i la interpretació és excessivament àmplia i perillosa” per part del Tribunal Suprem.
Amnistia Internacional es refereix als “dos líders de la societat civil i als altres set alt càrrecs catalans” com a víctimes del veredicte judicial, si bé demana la “llibertat immediata” només per al president d’Òmnium Cultural i per l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana. L’entitat considera, al seu torn, que en l’anàlisi realitzada “no s’ha trobat cap factor que indiqui que el judici en el seu conjunt fos injust”, si bé “la interpretació que va fer el Suprem del delicte de sedició va ser excessivament àmplia i es va traduir en la criminalització d’uns actes de protesta legítima”. A més, el document concreta que “fins i tot en el cas que la finalitat d’alguna d’aquestes reunions o altres accions empreses per Sànchez i Cuixart fos impedir el compliment d’una resolució judicial, el dret internacional dels drets humans protegeix també la desobediència civil pacífica”, en relació amb els fets del 20 de setembre. Diu Amnistia Internacional que cap dels dos va haver de ser encarcerat mai.
Aquestes conclusions són, entre més, les de Esteban Beltrán, director d’Amnistia Espanya, qui insta al Congrés dels diputats a “revisar amb caràcter urgent la definició del delicte de sedició per no criminalitzar actes pacífics de desobediència civil ni restringir indegudament la llibertat de reunió pacífica o d’expressió”. Adriana Ribas, coordinadora d’Amnistia Internacional a Catalunya, matisa, en el cas dels membres de l’executiu Puigdemont, que “encara que pot ser que els dirigents polítics catalans haguessin comès un delicte perseguible legítimament tenint en compte els càrrecs que ocupaven, la seva condemna és per sedició, un delicte definit amb excessiva vaguetat vulnera el principi de legalitat”. En termes generals, l’organisme demana “proporcionalitat” en les decisions judicials.
L’entitat, que va estar present en les 52 sessions del judici celebrades al Tribunal Suprem, es preocupa pel fet que la sentència puga obrir “una porta a la criminalització generalitzada”. Centrant-se en el cas de Sànchez i Cuixart, Amnistia Internacional analitza que, segons la sentència, “en relació a l’1 d’octubre, ambdós haurien convidat altres persones a ocupar els centres de votació amb la finalitat d’impedir l’actuació policial. En particular, en relació amb Sànchez, la sentència assenyala que l’1 d’octubre ‘va fer una crida a ocupar els centres amb la finalitat d’obstaculitzar el compliment de les ordres que havien d’executar els Mossos”, sense que se n’especifiqui el contingut literal, i va animar a ‘protegir el recompte’ i a fer ‘resistència no violenta’. Pel que respecta a Cuixart, la sentència considera missatges com ‘protegir els locals’ o ‘defensar les urnes’ com crides per ‘fer força o resistència a l’acció policial’. En l’opinió de l’organització, cap dels missatges atribuïts a tots dos poden considerar-se com una incitació directa a la violència, i així ho reconeix el tribunal”.
Els consellers de Puigdemont
Un apartat de l’anàlisi està dedicat als presos polítics que formaren part del Govern català liderat per Carles Puigdemont. Diu Amnsitia Internacional que “la sentència els atribueix responsabilitats per fets que no es trobarien emparats per l’exercici de la seva llibertat de reunió i expressió o de la desobediència civil i, per tant, poden ser legítimament sancionables de conformitat amb els estàndards internacionals de drets humans, sense que correspongui a Amnistia Internacional quin tipus de sanció s’ha d’imposar per aquests actes”.
Tot i així, l’entitat “veu amb preocupació la condemna en contra dels exmembres del Govern i la presidenta del Parlament per estar basada en un delicte vagament definit i fonamentada en una interpretació extensiva d’aquest delicte”. En aquest sentit, l’ONG “urgeix a les autoritats a assegurar que, en els eventuals recursos legals que puguin plantejar les persones condemnades per sedició, es tingui degudament en compte la vulneració del principi de legalitat que suposa la condemna per un delicte de definició i interpretació del qual resulten contràries al dret internacional dels drets humans”.
Amnistia Internacional mostra preocupació, especialment, per la possibilitat que aquesta sentència siga expansiva i afecte protestes pacífiques futures que puguen acabar sent criminalitzades i judicialitzades. “Això genera un clima de por entre la societat a la llibertat d’expressió”.