-Fem un viatge en el temps. Pirat's Sound Sistema neix a Barcelona, concretament al barri de Sants. Perquè trieu el reggae com estil característic del grup?
El naixement del grup no està clar. Potser és l'any 2000 o el 2001. Ara bé, l'oficial, com bé has apuntat, és en 2004. No debades, en aquell any fitxem per Propaganda pel Fet. En resposta a la teua pregunta, nosaltres no escollim el reggae. És una qüestió natural. El grup es conforma com a resultat de les trobades al cau que teníem a Cans Vies. A banda de xerrar de música, teníem uns plats i fèiem proves. Ens agradava rapejar, fer combinacions reggae, explorar estils com ara el dancehall. Al remat, jo provenia d'una banda en la qual practicàvem ska-reggae. Fou un procés natural.
-Al segon disc, Vol. II, el cànon reggae és molt més flexible. Hi ha dancehall, hi ha rocksteady, hi ha dub. Què us influència per explorar altres registres reggae?
Ens mou la inquietud per descobrir noves sonoritats. La música evoluciona, van passant els anys i sempre apareixen ritmes que t'agraden. Ara, per exemple, estem treballant amb soques, unes sonoritats de caràcter africà. Dintre de la música jamaicana, sempre ha existit aquesta barreja. El grup alemany Siddy Ranks és un exemple de combinació de rap, dancehall i reggae. Encara més, les bandes que escoltàvem nosaltres de petits i adolescents, com ara Dr. Calypso o Skatalà, també ho feien. No debades, et fotien, de vegades, cançons més dures amb guitarres i algunes amb altres sonoritats.
-Em Bull la sang, el tercer àlbum, es produeix a través d'una plataforma de micromecenatge, com ara Verkami. Perquè feu aquest pas?
La veritat és que ho fem per provar. En aquella època, al votant del 2013, tothom emprava aquestes eines. Propaganda pel Fet ens ho suggereix com a un test per veure el moment en el qual es troba Pirat's Sound Sistema. És a dir, volien veure la reacció de la gent una vegada la formació havia canviat de components, amb la marxa de Rodrigo Laviña i DJ Merey. Amb el suport del segell, la campanya de micromecenatge anava més adreçada a la gravació, per poder fer aquest procés amb més tranquil·litat que en la resta de discs. Fins i tot, comptàvem amb més recursos gràcies al verkami. Una vegada fet vam decidir no emprar aquest mecanisme mai més. És massa maldecap.
-Les campanyes de micromecenatge també servien per copsar la vitalitat de l'escena reggae autòctona. Quin diagnòstic faries del seu estat actual?
Sincerament, no m'hi fixo massa. Fa 20 anys de Pirat's Sound Sistema i, al final, escoltem allò que ens agrada i rebem les influències que rebem. No m'hi dedico a investigar com està el panorama. Hi ha tendències noves que em queden massa lluny i agafo sonoritats més antigues. El Putxi, el productor, ens ajuda molt, especialment amb les noves sonoritats. Ell ens diu: «Podríem fer alguna cosa així». A partir d'ací, traiem les noves produccions. Al remat, els nous estils que incorporem són experiments del moment.
-Quina és la vostra connexió amb el públic del País Valencià?
Vam tenir la sort que només començar ens van dur cap al País Valencià, les Illes Balears i la Catalunya Nord. La veritat és que ens han estimat molt al País Valencià i us ho hem passat molt bé quan toquem aquí. Duem festa i som una mica macarres, una combinació que sembla que a la gent li agrada.
-En el darrer disc, Remena, i tal com havíeu deixat veure a molts concerts, la vostra música no quadrava amb una de les frases més destacades de «Lletres de colors», on dèieu que la gent comença a la barra i al final es mou. Ara, hi ha moviment des del primer moment. Especialment, gràcies a una major incorporació dels ritmes electrònics, els quals són tendència actualment.
Aquesta evolució crec que entra dintre de la normalitat. Quan vam començar l'any 2000 amb Pirat's Sound Sistema, s'escoltava un reggaedancehall molt orgànic. I si mires ara, i més fora de la música jamaicana, hi ha molta electrònica. Fins i tot, fent dancehall o soca. Amb Remena, hem fet un Pirat's Sound Sistema del segle XXI. Ja veurem si seguim endavant o no amb aquesta mena d'estil. Al remat, es tractava d'actualitzar l'essència de Pirat's Sound Sistema, de, com he dit, transforma-la per adaptar-la a les sonoritats del segle XXI.
-Darrerament heu tret el single «Octubre», el qual versa sobre el referèndum de l'1 d'octubre. És un tast d'un futur disc?
Teníem ganes de treure alguna cançó ràpida després de la sortida del darrer disc. Com estàvem preparant cançons per a futurs discs, els quals encara no tenen data, doncs vam decidir treure «Octubre». La qüestió estava calenteta pel segon aniversari i ens abellia, per la nostra condició política independentista, retre'n un homenatge. A més, vam fer-ho amb un videoclip i intentant que les escoles en les quals la policia va atonyinar els votants s'implicaren.
-Com ha impactat el procés dintre a Pirat's Sound Sistema?
Més que el procés, és el mateix de sempre. La repressió policial la cantàvem l'any 2000. En aquell moment, també cantàvem contra la precarietat laboral o respecte del problema amb l'habitatge. Molta gent ens diu que tenim lletres del 2005, per exemple, que són plenament actuals. La de «Mentides, en la qual parlem de les mentides dels polítics, la podríem cantar ara. O la de «Mosso d'Esquadra». Per bo i per dolent, les cançons no passen de moda. Podríem dir que el procés ens ha empentat a fer lletres com ara «Dret a decidir» o «Desobediència». Però, en realitat, no ha sigut pel procés. Ho fem perquè des de sempre hem sigut independentistes. L'any 2000 ja tocàvem a mogudes per la independència. Fins i tot, un any ho vàrem fer a l'11 de setembre. Amb procés o sense, Pirat's Sound Sistema és independentista.