Annals discogràfics

Les veus de Propaganda pel Fet!

Ara que la discogràfica referent de l'escena catalana combativa, Propaganda pel Fet!, celebra que fa 20 anys que la ciutat de Manresa els va veure néixer, donem la paraula a quatre persones que, d'una manera o altra, han vist com les seves vides es creuaven amb la gent de Propa.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Miquel Gironès (Dolçaina d'Obrint Pas)



Per què vas decidir treballar amb Propaganda pel Fet!?

La història és llarga però senzilla. Vam guanyar un concurs d'una revista coneguda i el premi era un contracte discogràfic i el vam decidir rebutjar perquè ens veiem massa joves i no volíem lligar-nos amb ningú. Vam decidir treure el nostre propi segell amb el qual vam editar el primer disc. Després ens vam adonar que tot i posseir la nostra força amb el segell, ens llevava molt de temps per poder fer música. De sobte, ens vam trobar amb la gent de Propaganda que tenien un poc la filosofia d'aquell segell que havíem fundat nosaltres. L'autogestió, la independència, el respecte a la música, el compromís polític... Vam pensar que si aquesta gent estava en el camí discogràfic des de la nostra visió del món, era més fàcil que ells es dedicaren a treure els discos.

Per què creus que és important l'existència d'un segell com aquest?

Ha sigut clau per entendre què ha passat anys després en l'àmbit de la música compromesa i de la música en la nostra llengua. És important en el sentit que és rellevant que encara hi hagin bojos en aquesta vida amb un compromís ferm amb la societat i amb la cultura i la música des d'una perspectiva ètica i de base. Contradint els mecanismes del sistema i lluitant des de la cultura d'arrel, des de la barricada cultural. És importantíssim perquè, si no, seríem tots productes de televisió i merchandising.

Ens pots explicar alguna anècdota o bon record que tinguis amb la gent de Propaganda pel Fet?

Són tants anys que n'hi ha molts. Recordo el viatge a Cuba amb en Carlitus, les nits a Manresa o quan en Litus ens portava a dormir a l'hostal més llardós i underground de Manresa, el més barat. Recordo molt també el primer cop que ens vam trobar amb ells a una casa okupa de Vallcarca, al barri de Gràcia.

Elisenda Soriguera (periodista de la revista Enderrock)

/JUAN MIGUEL MORALES

Quina rellevància té pel panorama musical català una proposta com la de Propaganda pel Fet?

Diuen que són una cooperativa d'agitació musical: per mi són uns currants que des de fa 20 anys fan créixer la seva família apostant per acompanyar a grups amb els quals tenen una mateixa manera d'entendre la vida, i per tant, la música. Són corresponsables de conrear i difondre dins del panorama musical català, una banda sonora compromesa, on la música no s'entén si no és com a eina de transformació. I tot i que els seus inicis remeten a un circuit més underground, PPF han convertit a algunes d'aquestes bandes iniciàticament alternatives en grups que s'han situat a la primera divisió, amb uns èxits de popularitat indiscutibles. Cal afegir que el seu paper també ha estat fonamental en la difusió i normalització de la música valenciana en català: han sabut com ningú portar els grups valencians al Principat, i Obrint Pas n'és el millor exemple.

Quins creus que són els seus trets diferencials?

El tret diferencial de PPF és el seu catàleg i la manera com tracten als grups amb els quals treballen. Tots els grups tenen el compromís social com a tret definitori de les seves lletres (independentment dels estils), i el tracte sempre és (o això sembla des de fora), molt proper i familiar.

Com a periodista, quina ha estat la relació amb els seus membres?

En aquests 12 anys que fa que estic a Enderrock hem treballat plegats molt sovint, temps suficient per compartir batalles divertides. Hem buscat camps d'oliveres on fotografiar els Obrint Pas, hem patit la seva faceta d'agitadors en el seu màxim esplendor (en nits històriques, com les dels Premis Enderrock), els hem acompanyat en moments importants (com el mític concert al Palau d'homenatge a l'Ovidi, per exemple), hem compartit festivals (com el Senglar Rock, on també van executar tasques de producció), i sobretot, hem fet molta feina amb una banda sonora immillorable.
 

Feliu Ventura (Cantautor)

Per què vas decidir treballar amb Propaganda pel Fet?

Amb Propa, que és la manera com solem abreujar-li el nom, tot és una decisió col·lectiva des del primer dia. Per tant, no puc dir que jo vaig decidir treballar amb Propa, ho vam decidir junts. Personalment jo era una rara avis en aquell moment, després del desmantellament de la cançó d'autor durant els anys 80, als 90 vam aparèixer uns pocs amb una actitud molt més coincident amb la resta de grups del panorama d'aquell moment. Jo feia un volum de concerts molt gran i els de Manresa es van fixar amb mi molt aviat, en vam parlar després d'un concert i... fins ara. Sóc l'únic cantautor al segell però mai m'he sentit fora de la peixera.

Per què creus que és important l'existència d'un segell com aquest?

Sobretot, perquè és en llocs així on pots dissenyar una carrera artística sense les interferències del mercat i perquè t'ajuden a projectar, amb humilitat, el teu missatge molt més enllà. T'ajuden a dir que no quan has de dir que no. No saps el valor que té això en els dies que corren, on el món de la indústria és una bassa plena de taurons disposats a usar el músic com una mercaderia a qui explotar o robar. Pocs segells estimen la música i els músics com ho fa Propaganda pel Fet.

Ens pots explicar alguna anècdota o bon record que tinguis amb la gent de Propaganda pel Fet?

Les millors anècdotes amb Propa vénen de la vessant més personal, de com són de bonics i com hem rigut i patit (però sobretot rigut, eh!). Gràcies a aquestes personetes jo he pogut madurar artísticament, m'he conegut més profundament i he viatjat a països llunyans on no haguera pogut anar-hi sol.

 

Sara Reig (Tècnic de llums de la Sala Stroika)

Quina rellevància té per al panorama musical català una proposta com la de Propaganda pel Fet?

Crec que són de les poques apostes musicals que polititzen el "panorama", tan en l'àmbit de propostes musicals, com de la manera en què es construeixen.

Quins creus que són els seus trets diferencials?

La manera de treballar el tu a tu. El valor que posen a l'entesa sense jerarquies, escoltant, donant veu, acompanyant i empentant sempre que cal. El que més em fascina d'aquesta colla és que saben com ensenyar-te que treballar amb professionalitat i seriositat no està renyit amb el bon rotllo i complicitat entre companys/es. De fet, és bàsic.

Ens pots explicar alguna anècdota o bon record que tinguis amb la gent de Propaganda pel Fet?

Buf, n'hi ha mil! Amb cadascun d'ells i amb tota la família al complet! Em costa separar Propa de la Sala Stroika. Els vaig conèixer arran de treballar allà. D'històries per no dormir amb la family stroika n'hi ha un plegat. Per exemple, les estones abans d'acabar la jornada els dissabtes a la nit. Un cop ha marxat tothom de la sala encara queda feina. Cal recollir barres, escenari, deixar la sala endreçada per quan vinguin els/les de neteja, carregar neveres...

Sempre esperem que la resta de companys acabin la feina per sortir i, si cal, els donem un cop de mà. Aquests moments donen per a molt, sobretot quan l'Adrià, un dels de l'staff, comença a fer guerres d'aigua. Però no guerres d'estar per casa, sinó a traïció. Acabem sortint xopes de la sala, una hora després de tancar, amb totes les ganes de revenja que una pot tenir.

Alegries, celebracions i bon rotllo, tot el que faci falta. Ara bé, també hem viscut moments dolorosos i pèrdues importants. És en aquests moments quan queda palès el valor humà que tant caracteritza a Propa. És realment en els moments durs quan t'adones què signifiquen per a tu les persones del teu voltant i què signifiques per a elles. I, si alguna cosa fan bé Propa, és fer-te sentir de la família.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.