A la barra del Marina Beach, un dels pubs més exclusius de València, el rebombori dels gots s'atrevia a desfiar el soroll de la música. Entre temes de Bongo Botrako, Rosalía, Loquillo i cançons típiques de qualsevol revetlla, els cambrers despatxaven a tota velocitat refrescos i cerveses, a més d'altres begudes. Alguns dels consumidors lluïen la polsera identificativa de Ciutadans, pintada del taronja corporatiu de la formació dretana. Altres, fins i tot, s'atrevien a trencar amb la normativa quasi obligatòria de vestir amb camisa i americana: apostaven per exhibir orgullosos la camiseta amb el lema de «liberals ibèrics», una de les creacions publicitàries del partit encapçalat per Albert Rivera.
El líder dels taronja, assetjat per la desfeta electoral que anticipen les enquestes, era la gran estrella de la trobada familiar que Ciutadans celebrava aquest dimarts a la capital valenciana. Pràcticament 24 hores més tard d'un debat estatal en el qual Rivera no va estar afortunat: no va aconseguir taponar la fuga de votants que, segons les enquestes, marxen cap a l'extrema dreta de Vox i el PP i va protagonitzar un dels moments més còmics de la discussió en treure una llamborda per denunciar els disturbis a Barcelona. «Les enquestes sempre ens donen pitjor», s'excusaven des de la formació taronja, malgrat l'evident preocupació d'una patacada històrica a les urnes.
María Muñoz, cap de cartell de Ciutadans per València i amb un currículum carregat de polèmica per les seues declaracions respecte del finançament autonòmic, el deute històric i la unitat de la llengua pròpia, era l'encarregada d'exercir de cicerone en un acte reduït, tal com va fer el PP en la passada campanya de les espanyoles del 28-A. El format íntim estava pensat per insuflar de moral els militants i simpatitzants més fidels, aquells irreductibles que no abandonen un projecte polític que en sis mesos ha passat de treure els seus millors resultats a lluitar per la supervivència al tauler estatal.
«Conciliar és una missió impossible», denunciava Muñoz. «Nosaltres som el partit de les famílies, de les famílies en plural. I, per això, avui les protagonistes són elles», afirmava abans de presentar la primera mare que narraria la seua història. «A Espanya, és molt difícil tenir fills», censuraria la segona mare que relatava la seua travessia vital. Publicista, autodenominada emprenedora i amb tres fills, representava el votant prototípic de la formació taronja. «Ciutadans no és el meu partit; és el meu projecte», confessava entre els aplaudiments de la sala superior del pub.
Les paraules de Carles, parella de Daniel, encara provocarien més aclamació dintre del Marina Beach. «Nosaltres vam tenir una filla nascuda per gestió subrogada. Haguérem de viatjar fins a Chicago. Ens ha costat molts diners i va comportar que abandonara la meua feina per poder dedicar-me a la meua filla. S'ha de regular la gestació subrogada», demanava. «En Espanya, hi ha un poder feminista ocult que viu de les subvencions, es dedica a criticar-nos i difamar-nos per donar suport a tenir fills mitjançant aquests mètodes», sostenia en un discurs mercantilista i indistingible de la criminalització de l'extrema dreta Vox envers el feminisme. Tot mentre Rivera aplaudia. «Estem demanant l'aprovació de la gestió subrogada. Gràcies Toni Cantó i Jesús Salmerón per donar-nos suport a les Corts Valencianes», agraïa.
«Hi ha algun dret LGTBI més important?», preguntava Rivera, qui comparava la conquesta de drets civils com ara el matrimoni homosexual, el divorci o l'avortament amb l'aprovació de la gestació subrogada. «La majoria dels espanyols, com ha recordat Daniel amb les enquestes publicades, està a favor de la gestació subrogada. Què pretenen? Què marxen a Ucraïna, amb el risc que les famílies queden atrapades?», indicava per atacar el consens de la majoria de forces polítiques contra la gestació subrogada de nadons. «S'han de superar els actuals prejudicis. S'ha de crear el dret a formar una família. Perquè quin dret hi ha més important que aquest?», interrogava de manera retòrica per defendre una pràctica «legalitzada en Portugal, Estats Units i el Canadà». «No pot ser que Portugal ens supere en progrés», lamentava.
Rivera, de fet, feia una apel·lació a la família com a «l'element més important en la vida de les persones». «El millor de la meua vida, allò que m'ha canviat, ha sigut ser pare», deia, en contraposició a les afirmacions fetes en l'anterior campanya electoral: «Em feia l'adormit per no canviar els bolquers a la meua filla». «Si hi ha el dret a estudiar, al treball o a les pensions, també ha d'existir el dret de formar una família», insistia. «Per a fer-ho, l'Estat ha d'actuar com a un acompanyant. L'Estat no pot dirigir les nostres vides», puntualitzava, en una clara reivindicació del credo neoliberal. «Nosaltres proposem que totes les famílies tinguen els mateixos beneficis que les nombroses. Les monoparentals, les quals estan conformades en un 82% per dones, gaudiran d'un xec de 1.200 euros. Aquelles famílies amb dos fills rebran 2.400 euros. Perquè, actualment, una família amb dos fills s'ha de considerar nombrosa», prometia.
«També volem ajudar als autònoms que són pares, per la qual cosa els oferim un xec de fins a 6.000 euros en dos anys», proposava amb la mirada posada en aquells xicotets empresaris que han nodrit l'electorat del PP i que en la passada convocatòria a les urnes van escollir la papereta de Ciutadans. Una formació taronja caracteritzada pels diversos girs ideològics, com ara l'acceptació de la ultradreta com a soci en la Comunitat de Madrid, Andalusia o Múrcia. En la seua intervenció, Rivera evitava referències a Vox, malgrat afirmar que «a Espanya queden quatre franquistes». «Són la família Franco, Tejero i aquells que estaven al Valle de los Caídos durant l'exhumació del dictador», assenyalava sense citar a la formació ultradretana que encapçala l'expopular Santiago Abascal.
La intervenció del líder taronja, sense cap mena de referència a l’agenda valenciana, competia, al seu torn, amb l'atracció que aixecava des d'alguns militants la presència d'un imitador de Lucas, el gos de campanya de Ciutadans -era la mascota del diputat a les Corts Valencianes Tony Woodward. L'autèntic protagonista per moments d'un acte que es tancava amb el càntic exportat d'Unides Podem de «sí se puede». La imatge desconcertant d'un partit que confia a fer miquetes les enquestes. No tenen alternativa: s'hi juguen la seua supervivència política.