Societat

L’antisemitisme que no cessa

L'antisemitisme mai no ha estat eradicat. Si en el passat es rebutjava la religió o l’ètnia, avui és l’Estat d’Israel el que es qüestiona, en moltes ocasions, pel mateix afer.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El dissabte 16 de febrer, el filòsof francès Alain Finkielkraut va ser insultat als carrers de París per integrants del moviment de les armilles grogues. “Brut jueu”, “vés-te’n a Tel Aviv” o “sionista de merda” eren alguns dels insults. Després de l'incident, Finkielkraut, que és fill de jueus polonesos fugits a França per escapar del nazisme, estava segur del que estava patint: “No és el ressorgiment de l'antisemitisme, és un nou antisemitisme, em van cridar ‘sionista’ i ‘Palestina”. Els insults a Finkielkraut palesen l’auge de l’antisemitisme. També ho demostraren els atemptats terroristes contra l'escola jueva de Tolosa de Llenguadoc l’any 2012 i contra el supermercat HyperCasher de París en 2015.

Sembla ser que l’ancestral prejudici contra els jueus s'ha actualitzat i ara té Israel com a pretext. A causa del creixement d'aquest nou discurs, a França, durant l'últim any els incidents antisemites han crescut un 74% segons dades oficials. Després dels insults a Finkielkraut i de la profanació de tombes en el cementiri de Quatzenheim, la classe política francesa s’ha mobilitzat per fer front a  la judeofòbia.

Malgrat que ja fa 73 anys de les sentències dels judicis de Nurembergno es pot dir  que l’antisemitisme hagi desaparegut de les societats europees. A dia d’avui, el discurs de l’odi envers el poble jueu i els atacs antisemites són ben presents. Per tal d’explicar l’origen del discurs d’odi antisemita del segle XXI, el politòleg i sociòleg expert en prevenció de la radicalització, Xavier Torrens, diferencia quatre aspectes. D’entrada, destaca el sector cristià més aversiu al judaisme, perquè és on va néixer el prejudici bimil·lenari contra els jueus. Tot i que, actualment, considera que és el més minoritari. En segon lloc, l’acadèmic fa referència al fenomen de l'extrema dreta que va culminar amb el nazisme i que perdura fins avui. Sense anar més lluny, a Barcelona existí fins el 2016 la llibreria Europa, que venia exemplars de contingut judeofòbic. O es pot recordar, també, pintades recents contra el fotoperiodista Jordi Borràs que el titllaven de “jueu” amb l'únic objectiu d'insultar-lo, atès que no n'és, de jueu. En tercer lloc, el professor assenyala un sector de l’extrema esquerra, perquè és, segons ell, responsable de repetir el estereotips tradicionals de l’antisemitisme: el jueu ric, el jueu conspirador i el jueu dominador. En aquest cas, es produiria  una substitució lèxica, és a dir, mantenir els vells dogmes tot substituint el mot jueu pel d’Israel. Això s’explicaria pel fet que aquest sector de l’extrema esquerra no pot usar públicament el terme jueu  per no quedar en evidència. Per demostrar aquesta pràctica, el politòleg planteja dos exemples. “Sempre que pregunto qui va escriure la frase ‘l’esclavitud del capitalisme internacional  i la dels seus amos els jueus’, la immensa majoria de la gent respon que és algú situat a l’extrema esquerra, però no és així: va ser Adolf Hitler en el seu llibre Mein Kampf. En canvi, quan demano per l’autoria d’aquesta altra frase, ‘el jueu és l’enemic de la raça humana, s’ha de fer retornar aquesta raça a Àsia o exterminar-la’,  la majoria de respostes assenyalen a l’extrema dreta. Doncs no, tampoc és cert, va escriure-la el fundador de l’anarquisme, Pierre-Joseph Proudhon”. 

Segons el professor de la Universitat de Barcelona, cal entendre que en l’esquerra més radical també hi ha antisemitisme. Ell mateix distingeix el cas de partits com ara els Verds d'Alemanya, per exemple, que refusen expressament l’antisemitisme. Per últim, com a darrer factor, el docent fa referència a l’islamisme radical i el cataloga com l’amenaça del poble jueu “més mortífera” en aquests moments. Creu que si es focalitza l’atenció en l’àmbit dels Països Catalans, l’islamisme radical no és el moviment més viu de l’antisemitisme, però sí “el més preocupant en termes de perillositat”. Torrens assenyala que “tan sols en el prejudici antisemita coincideixen l’islamisme radical, l’extrema dreta i l’extrema esquerra. En tots els altres aspectes divergeixen”. 

La comunitat jueva establerta a Barcelona està integrada per unes 7.000 persones organitzades en quatre comunitats. Jai Anguita, president de la sinagoga progressista Bet Shalom, manifesta que els extrems d’esquerra i dreta han utilitzat el terme sionista per alimentar el discurs de l’odi contra els jueus. Per pal·liar-ho, creu que és molt important no confondre els termes sionista i jueu, ja que el sionisme no seria més que el dret a la sobirania del poble jueu. Una definició que no coincideix amb la del diccionari d’enciclopèdia.cat, que identifica sionisme amb un moviment “encaminat a reconstruir a Palestina una pàtria jueva que acollís els jueus de tot el món que ho volguessin.

Isaac Levy és membre de la Comunitat Israelita de Barcelona (CIB) i president de la Lliga Internacional contra el Racisme i l’Antisionisme a Catalunya (Licra). Es mostra preocupat per l’auge antisemita a França, però més per la possibilitat que aquesta xacra s’estengui arreu del vell continent arran del creixement de les forces d’ultradreta.

Mentrestant, brolla el tema del conflicte amb Palestina. En aquest cas, és difícil d’evitar. Amb indignació, Levy relata com s’atribueix als jueus la culpa de les decisions del govern de Benjamin Netanyahu en relació amb el conflicte palestí: “Jo no he fet res, visc a Catalunya. Jo sóc crític amb algunes qüestions que no m’agraden del que fa el president, però el que no pot ser és que se’ns acusi a tots d’assassins. No ho podem acceptar”. Levy comenta que està tip de les “manipulacions” de la premsa en relació amb el conflicte palestí.

Pel seu compte, el rabí de la sinagoga Javad Lubavitch, David Libersohn, afirma que la fórmula d’entregar terres a canvi de pau ha deixat de funcionar. Per això, defensa que és moment de posar sobre la taula noves propostes que no estiguin supeditades al poder de la governabilitat. També creu que ambdós bàndols són culpables de la sang vessada.

Jai Anguita lamenta que l’Estat d’Israel està definit-se exclusivament com a jueu, i això s’allunya de l’ideal sionista de defensa d’una Israel profundament democràtica. Assevera, per tant, que l’exercici dels drets dels jueus mai no pot negar els de les minories. 

Posem sobre la taula els preocupants casos antisemites a França: profanació de tombes, insults… Sorprenentment, Torrens assenyala que el discurs judeofòbic està més arrelat a Espanya que a França, tot i el gran increment d’atacs viscuts a l’Estat francès. Aquesta teoria la recolza en el fet que no hi ha, segons ell, una correlació entre el discurs i els fets, perquè els partits democràtics francesos deslegitimen de forma contundent l’antisemitisme. Ras i curt, els perpetradors francesos son una minoria més violenta, i per això més visible. A l’Estat espanyol, en canvi, el prejudici antisemita està molt més estès, diu, i la classe política no n’és conscient. Així doncs, a Espanya l’antisemitisme és molt més present, però no es tradueix en assetjament, ja que el col·lectiu jueu és menys nombrós i menys visible. Segons un estudi del Ministeri d’Educació espanyol realitzat a partir d’una mostra de 23.000 estudiants, el 57% dels alumnes d’ESO no vol tenir un alumne jueu a classe. De l’estudi també s’extreu la conclusió que a Espanya el primer prejudici és el racisme envers el col·lectiu gitano, seguit de la islamofòbia i de l’antisemitisme. Dels 28 països de la Unió Europea, Espanya es troba al capdavant dels territoris amb més prejudici antisemita.

I tot mentre s’apropen les eleccions europees. El 26 de maig la ciutadania europea haurà d’anar a votar, i tot fa pensar que les forces d’ultradreta hi obtindran un molt bon resultat. El rabí David Libersohn respon inquiet a la pregunta si l’amenaça antisemita es multiplicarà amb l’ascens dels populismes. “Són una amenaça real, és clar que amoïna”. Libersohn considera que per afrontar-ho s’ha de fer entendre a les societats europees que l’Estat d’Israel és una cosa i el poble jueu és una altra de ben diferent. Només així, afirma, es podrà derrotar els qui amaguen l’antisemitisme sota l’acusació a l’Estat d’Israel.

Pel que fa a les maneres de combatre aquest sentiment des de les institucions, cal parar atenció en un fet significatiu: arreu de l’Europa occidental, menys a l’Estat espanyol, existeixen projectes educatius dins de l’ensenyament reglat adreçats a entendre l’Holocaust. Tot i que el govern de l’Estat va signar l’any 2000 a Suècia un conveni internacional que obliga a integrar-lo en els continguts docents, no es va aprovar fins al 2013. I a hores d’ara, res no s’ha executat. A Catalunya és ben diferent. Històricament, la societat catalana ha estat fortament influenciada pel poble israelià. Només cal fer un cop d’ull al cas de la implementació de la immersió lingüística a casa nostra, inspirada en l’experiència duta a terme per a la  socialització de l’hebreu com a llengua comuna. D’igual manera, les forces de seguretat israelianes van ser el motlle del cos de Mossos d’Esquadra. Va ser així, entre més coses, perquè la mida i el nombre d’habitants d’ambdós països és molt similar. Val a dir que no només Catalunya va tractar d’imitar aquests dos factors: també ho va fer el País Basc

La percepció que tenen els catalans d’Israel és ben diversa. Torrens divideix els diferents punts de vista en tres sectors poblacionals. Existeix la Catalunya agermanada amb Israel per la similitud en la problemàtica cultural viscuda. Per tant, es tracta d’un sentiment de simpatia. Per contra, una bona part de la societat té una desconeixença profunda del que és la cultura jueva, el que genera un sentiment d’apatia. El darrer seria el que perpetra l’odi contra els jueus: antipatia.

Caldria crear empatia des de les institucions? Això és el que té plantejat la Generalitat de Catalunya. Des dels departaments de Justícia i d’Educació tenen la voluntat d’aplicar l’educació de l’Holocaust per primer cop a Catalunya com a projecte per a les escoles, que permetria estar en consonància amb la resta de països europeus. La iniciativa també té com a protagonista a Xavier Torrens. Ell va propulsar la integració del mot antisemitisme en l’article 40.8 de l’Estatut d’Autonomia, que parla de racisme i xenofòbia.

Sílvia Leida, cap de la Comunitat jueva Atid de Catalunya, defensa que la societat israeliana és molt plural i diversa. “Les quatre comunitats jueves catalanes som un reflex de la societat israeliana, tenim diferents ideologies però tenim un objectiu comú: la defensa d’Israel”. Leida afegeix que una de les causes del judaisme és acabar amb l’odi en totes les seves múltiples expressions i vessants. I que també ho és treballar per una societat més justa, igualitària i democràtica. Unes intencions que difícilment eradicaran el sentiment antijueu, que no ha desaparegut després de tants segles.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.