Albiach: "Cal que estiguem a govern per poder avançar la llibertat dels presos polítics"

Encaren una campanya complicada, amb les enquestes a la contra...

Crec que la campanya no és complicada per nosaltres, és complicada pel país. Són unes eleccions que no calien, a les que ens ha abocat Pedro Sánchez que, en comptes de fer política, sembla que juga als escacs. Li ha sobrat supèrbia. A més, ell no va calcular bé les conseqüències d'anar a noves eleccions tenint una sentència pel mig. Una sentència que hem vist que és profundament injusta, que allunya les solucions i aprofundeix a la fractura emocional que bona part de la societat catalana té amb Espanya. A més, veiem que el que està fent Pedro Sánchez per Catalunya és inexistent. Va dir que no hi havia proposta per a Catalunya, que és la mateixa que per Extremadura. També és una llàstima veure com el PSC no té veu pròpia. En aquesta campanya, Sánchez està enterrant la tradició maragallista del PSC.

Amb tot plegat, però, sembla que és ell qui sortirà beneficiat de les eleccions i no pas vostès...

No són tan importants uns diputats de més o de menys, sinó que es vol fer a partir del 10 de novembre. Com resolem aquesta anomalia política que estem vivint, aquesta retallada de drets. A mi em preocupa la possibilitat d'un tripartit de dretes. A Andalusia, amb les enquestes, ningú podia preveure que sumaria. A més, em preocupa que s'utilitzi Catalunya com una arma llancívola quan realment el que han de fer és resoldre un problema polític.

Sánchez es va negar a fer govern amb vostès...

Deia que no dormiria tranquil, sí.

Els preocupa deixar de ser vistos com una opció de govern?

Això no va del que vulga Pedro Sánchez o no. No està fent política, no està tenint altura de mires. No està resolent la crisi que hi ha. És fonamental que nosaltres estiguem en el govern per tal que es resolgui el conflicte polític que hi ha a Catalunya. Crec que la gran pregunta, en aquestes eleccions, és qui està a la part de les solucions i qui a la part del bloqueig. Anem amb una proposta que va a dues velocitats, començaríem per blindar l'autogovern, que cada vegada està més empetitit. Per tant, això passa per blindar el model d'escola pública catalana, la immersió lingüística i perquè per fi l'estat doni el finançament que pertoca a Catalunya. Cal una reforma del finançament que no només és injust per a Catalunya, també per a altres territoris de l'Estat com les Illes Balears o el País Valencià. Cal que estiguem al govern també per recuperar la normalitat democràtica i poder avançar la llibertat dels presos i les preses polítiques. No som fetitxistes de cap mesura, però crec que l'indult o la reforma del codi penal per eliminar el delicte de sedició seria el més ràpid i el més efectiu. A més, necessitem una taula de diàleg on tothom exposi quines són les seves propostes i, finalment, anem a una votació en referèndum.

Amb una col·laboració de forces igual o menys favorable que després de les eleccions, sembla difícil això que diu...

Les eleccions encara no han sigut. Per això és important que el resultat d'Unidas Podemos i de Catalunya en Comú siga fort, sòlid i robust. Crec que és fonamental que nosaltres estiguem en les mateixes forces. En el millor dels casos, el bloc progressista repetiríem els resultats. En el pitjor, aniríem a un tripartit de dreta o extrema dreta per la irresponsabilitat de Pedro Sánchez. Els dies que queden, ens hem de deixar la pell per fer entendre que la solució per Catalunya passa perquè nosaltres estiguem a Govern. Si això no deixa dormir a Sánchez, a mi no em deixa dormir que sigui la CEOE qui mani a l'Estat o la retallada de drets que estem vivint.

Parlava abans de cercar un indult o una amnistia per als presos polítics catalans. Això és compatible amb les declaracions de Pablo Iglesias on deia que calia acatar la sentència?

Això és un debat fictici. Què vol dir no acatar? Per mi, no acatar, és que algú obri la presó. De moment, crec que ningú ho farà. Per tant, una cosa és rebre el resultat i l'altra és que ens agrade o no, que no. A partir d'aquí, utilitzar totes les eines democràtiques i jurídiques per intentar recuperar la normalitat democràtica i començar a avançar. És un debat que han posat sobre la taula per despistar de la qüestió central: com aconseguim que surtin de la presó. Confrontar idees i, a partir d'aquí, mirar quina és la sortida política que donem al conflicte.

Deia que no era fetitxista de cap de les dues vies. Però, el cert és que el rerefons polític de cada una és molt diferent...

Entenem la diferència, però, hem d'anar a la llibertat i a les solucions més efectives i més ràpides. Cada mesura té connotacions diferents, crec que parlar de vies que farien allargar el conflicte, no seria estratègic.

En les negociacions de govern, es va dir que UP, en cas d'entrar a la coalició, respectaria la iniciativa del PSOE respecte a Catalunya. En aquesta ocasió, situarien l'indult o l'amnistia com a requisit?

Tenim clar que la solució al conflicte polític passa perquè nosaltres estiguem a govern. El que tenim clar és que s'ha d'acceptar la correlació de forces del Govern. Enteníem que la iniciativa l'havia de portar el govern sencer. Això no vol dir que ens agradi el que proposa Pedro Sánchez. A partir d'aquí, ens hem de seure en una taula de diàleg amb totes les parts i veure la proposta que fa més consens.

Així, no hi hauria requisit sobre l'indult o l'amnistia per entrar a govern?

Encara estem esperant que ERC posi com a requisit per donar els vots a Pedro Sánchez, quan veiem que donava xec en blanc. Per tant, no posem línies vermelles i hem de seure en una taula de diàleg per mirar què té més consens.

Han demanat a Íñigo Errejón que retiri la candidatura de Más País a Barcelona?

No hem parlat amb Íñigo. Sí que hem dit des del primer moment que no era el moment de frenar, sinó de sumar. Hi ha un perill real de rearmament de la dreta i l'extrema dreta. Ara, tenim claríssim que el nostre adversari no és ni Íñigo Errejón, ni la CUP ni cap força d'esquerres.

Creu que hauria de fer-ho?

Crec que seria una opció intel·ligent. Però és una decisió que depèn de l'Íñigo. Si no és ara, posteriorment, hem de veure com ens ajuntem i reconstruïm aliances.

Com veu que Compromís hagi optat per fer llista conjunta amb Más País?

Sé que van tenir un debat a la interna i va haver-hi una votació. Jo sóc molt respectuosa amb els processos participatius dins els espais polítics i no tinc res a dir.

En diverses ocasions, al Parlament, han demanat a Quim Torra que plegués. Creu que ara és un bon moment per anar a eleccions a Catalunya?

El president Torra, realment, és problema per a Catalunya. Cada vegada li està parlant a una part més petita de Catalunya. Fa dues o tres setmanes va tornar a proposar la via unilateral com a resposta a la sentència. A més ho va fer sense consultar-ho a Junts per Catalunya, a Esquerra o al seu propi govern. Crec que és un interlocutor que cada vegada és menys vàlid. Fins i tot Jordi Sànchez va dir que a Catalunya no hi havia direcció política. Crec que és un problema que Quim Torra segueixi essent president de Catalunya.

No creu que unes noves eleccions contribuirien a desafecció de l'electorat?

Crec que no podem jugar amb les convocatòries electorals com ho està fent Pedro Sánchez. A Catalunya, però, la situació és diferent, hi ha un bloqueig i un president a qui no li reconeix ningú el seu lideratge. En un moment tan delicat, de retallada de drets i llibertats, necessitem un govern fort. No només pels drets i les llibertats, també perquè cal recordar que estem en pròrroga pressupostaria des de 2017. El que cal és un govern fort, sòlid i que no desconnecti de la ciutadania. Per un costat Pedro Sánchez ha desconnectat no només de la base socialista, sinó també de la ciutadania de l'estat. I crec que l'actual president està desconnectat de la ciutadania de Catalunya.

A Catalunya hi ha en marxa la negociació dels pressupostos. Com està la relació amb Govern respecte aquest punt?

Ara mateix hi ha una campanya electoral que ho travessa tot i ho contamina tot. L'anunci de la tornada a la via unilateral per part del president ens va caure com una gerra d'aigua freda. Després del dia 10 veurem com avança tot. Mai hem pensat a tirar endavant aquests pressupostos perquè tinguem coincidències ideològiques amb el Govern, sempre hem estat als antípodes ideològiques. Si nosaltres ens vam plantejar seure a negociar uns pressupostos, és perquè Catalunya ho necessita. Si el govern aposta per la via unilateral, no podrem acompanyar-los.

Li preguntava també perquè després de la primera reunió semblava que hi havia un acostament pel que fa a les reformes fiscals que demanaven...

Semblava que hi havia un apropament, principalment, en un tema que per nosaltres era clau, la fiscalitat verda. En un moment en què cal fer justícia climàtica i cal anar cap a la transició ecològica, nosaltres creiem que amb la fiscalitat verda, que Catalunya tenia aprovada a través de la llei del canvi climàtic i el govern no estava desenvolupant, els pressupostos eren un bon moment per tirar-la endavant.

Estem veient una nova acampada a plaça Universitat. Vostès que es defineixen com a hereus del 15-M, s'hi senten identificats?

El dret a la manifestació, sempre que sigui pacífica, és benvinguda i enforteix la democràcia. Creiem que com a resposta a la sentència, totes les mobilitzacions, mentre siguin pacífiques són benvingudes i és una eina molt potent que té la ciutadania. Nosaltres, com a polítics hem de buscar respostes institucionals. La resposta institucional a la sentència del Govern ha estat inexistent, més enllà de la gesticulació. El que esperem d'aquest govern i el de l'Estat són solucions efectives.

Com es dona una resposta institucional que vagi més enllà del simbolisme des del Govern?

La proposta que he plantejat abans. Hem de ser conscients que estem en una situació molt complicada i hem de seure a parlar. Sense que ningú renunciï als seus màxims, ens cal, primer, reforçar l'autogovern, la llibertat dels presos i les preses polítiques i una taula de diàleg amb l'Estat.