La Biblioteca Gregori Mayans, denominada així en homenatge a l'erudit valencià, apareixia aquest dilluns tacada per l'odi feixista. Les esvàstiques i les amenaces de mort escrites per l'extrema dreta a les parets del centre universitari eren la benvinguda salvatge dels intolerants neonazis al dirigent republicà Joan Tardà. L'exparlamentari d'ERC al Congrés dels Diputats aterrava a València per reflexionar sobre les llibertats i els drets a l'Estat espanyol en un acte organitzat pel Jovent Republicà, la branca juvenil d'Esquerra Republicana i el Bloc d'Estudiants Agermanats.
Una llibertat que, paradoxalment, quedaria restringida per la presència d'una desena de feixistes, entre els quals hi havia l'exlletrat de la patronal dels clubs de cites, empresari de la vigilància privada i dirigent d'España 2000, José Luis Roberto. El desproporcionat desplegament policial impediria als interessats acudir amb total normalitat a l'acte. Cada persona que volguera entrar seria identificada amb el DNI. Encara més, els vigilants privats de la universitat registrarien les motxilles dels assistents. Les imatges de la policia acordonant els ultres s'han convertit en el paisatge habitual de tota mobilització del sobiranisme i el valencianisme al País Valencià.
Malgrat les amenaces de la ultradreta autòctona i les fortes mesures policials, els estudiants han omplit de gom a gom el saló d'actes de la Biblioteca Gregori Mayans, deixant a desenes i desenes de persones sense possibilitar d'escolar una xerrada en la qual el Bloc d'Estudiants Agermanats ha demanat la llibertat «per a tots els presos polítics». Una declaració que ha deixat pas una dissertació del sociòleg Rafael Xambó sobre el tractament informatiu dels mitjans de l'Estat espanyol del conflicte a Catalunya. «Després d'un estudi amb dos companys de dues universitats catalanes, hem pogut observar la polarització accentuada a les diferents capçaleres analitzades, així com la degradació accelerada del sistema mediàtic espanyol», ha afirmat.
«A Catalunya, el jovent ha sigut protagonista durant les darreres setmanes de la defensa dels drets civils», ha reivindicat Núria Marín, secretària del moviment estudiantil i sindical del Jovent Republicà, com a preludi de la intervenció de Tardà. «S'ha volgut associar l'independentisme amb la violència quan aquest moviment ha demostrat la seua capacitat per realitzar mobilitzacions massives de manera pacífica», ha expressat. I ha continuat: «Rebutge els disturbis que s'han produït, però entenc que formen part de la impotència dels joves. Hi ha una violència quotidiana, com ara els acomiadaments massius o els desnonaments, de la qual no se'n parla tant». «No es pot criminalitzar el jovent com s'està fent. Cal continuar defensant la desobediència civil des del pacifisme i la no-violència», ha exclamat, mentre es felicitava per l'alliberament d'una de les encausades pels aldarulls al territori català.
Els aplaudiments per les referències de Marín a les detingudes a Catalunya han servit d'inici per a un Tardà didàctic, el qual ha defensat el dret d'autodeterminació. Fins i tot, si inclou «les ansies sobiranistes que hi haja al País Valencià i els Illes Balears», en resposta a les paraules contràries envers el dret a decidir del president valencià Ximo Puig d'aquest cap de setmana. «L'Estat espanyol és una democràcia, però de baixíssima qualitat», ha assenyalat, mentre la sala tornava a aplaudir quan ha criticat l'exhumació del dictador Francisco Franco perquè, a parer de l'exparlamentari, encara queda «derogar la legalitat franquista i demanar a les empreses que van lucrar-se amb el règim franquista que expressen el seu perdó». «La democràcia espanyola és de baixa qualitat perquè va fonamentar-se en un pacte entre els franquistes i els antifranquistes que s'ha demostrat invàlid. L'Estat espanyol no s'ha espolsat les herències de la dictadura tal com va fer Alemanya desnazificar-se», ha indicat.
«L'Estat espanyol és una democràcia de baixa qualitat perquè només les elits accedeixen a una judicatura encara segrestada per l'oligarquia franquista. També per no respectar-se els drets lingüístics dels diferents idiomes de l'Estat, així com per l'aprovació d'una llei de partits dubtosa que permet il·legalitzar postures autodeterministes. O per la llei Mordassa. O pel retrocés en la justícia universal que ens obliga a presentar una querella en Argentina per poder perseguir els crims de lesa humanitat del franquisme», ha argumentat. «La democràcia espanyola és low cost perquè no ha entès que el procés català és una qüestió de democràcia. Això va de democràcia i només es resoldrà votant com va passar al Quebec o a Escòcia», ha complementat, mentre trenava ponts amb «els germans espanyols» i rebutjava l'etiqueta de nacionalistes. «Nosaltres som republicans i d'esquerres», puntualitzava mostrat el seu tarannà marcadament progressista i obert.
Tardà, qui ha insistit que «el referèndum és inevitable», ha explicat que «Canadà va ser molt intel·ligent quan van guanyar la votació autodeterminista per unes dècimes». «En lloc de replegar-se i acomodar-se en la victòria, van pensar: 'Cal fer reformes. En cas contrari, guanyaran els independentistes a la pròxima votació'. I què van fer? Declarar el francès com a llengua cooficial a tota Canadà, malgrat que només es parle en un territori determinat. Us imagineu que el gallec fóra cooficial a Andalusia?», ha reflexionat, una vegada ha ressaltat que «un govern del PSOE amb Podem sempre serà una mica més dialogant que un executiu integrat pel PP i Ciutadans».
«Lamente que els companys del Bloc no s'hagen sumat a la passada declaració de Barcelona», ha confessat en al·lusió a la Declaració de la Llotja, subscrita per bona part de les forces sobiranistes de l'Estat espanyol. «A Compromís, de vegades, hi ha una extrema prudència justificada per un anticatalanisme que està mort. Actualment és espanyolisme ranci», ha agregat Xambó, militant valencianista, el qual ha recordat el sociòleg del llenguatge Rafael Lluís Ninyoles, recentment desaparegut. L'aplaudiment al parlament de cloenda de Xambó ha finalitzat una reflexió sobre les llibertats que ha vençut una vegada més la intolerància biològica de l'extrema dreta valenciana.