La desproporcionada sentència del Tribunal Suprem envers els dirigents polítics i socials independentistes ha despertat una onada de solidaritat a la resta de territoris de l'Estat espanyol. Un suport als encausats que s'ha manifestat reiteradament al País Valencià, Andalusia, les Illes Balears, el País Basc o Madrid. Aquesta reacció solidària s'ha convertit en política aquest divendres per part de la majoria de les forces sobiranistes de l'Estat espanyol. A la Llotja de la Mar de Barcelona, tretze formacions polítiques catalanes, balears, valencianes, basques i gallegues han firmat un manifest a favor de «l'autodeterminació dels pobles i el caràcter democràtic» i «l'alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats».
Presentada en basc, gallec, català i castellà, BNG, Crida Nacional, CUP, Demòcrates de Catalunya, EH Bildu, Esquerra Republicana, Esquerra Valenciana, Junts per Catalunya, Més per Mallorca, Més per Menorca, Partit Demòcrata de Catalunya i el Partit Valencianista Europeu, el qual no ha estat a l'acte de signatura, han unit forces per expressar de manera sòlida i contundent la seua oposició a la condemna judicial als dirigents sobiranistes condemnats per l'alt tribunal espanyol. Denominada com a «Declaració de la Llotja de la Mar», s'hi demana «el dret a l'autodeterminació dels nostres pobles».
Com han destacat els dirigents polítics que l'han firmada, es tracta d'una «declaració d'intencions i compromisos que han de guiar el futur col·lectiu mitjançant el diàleg i la negociació política, ja que aquesta via pacífica és l'única per solucionar els conflictes». Les tretze forces plurinacionals critiquen, de fet, que «més de quatre dècades després de l'aprovació de la Constitució Espanyola del 1978 es constata la impossibilitat d'una plena democratització de l'Estat per la resistència de les velles estructures del règim anterior i per la falta de voluntat política dels grans partits espanyols».
«La innegable modernització de l'Estat en molts àmbits no ha arribat a sectors fonamentals per a un funcionament democràtic homologable. Determinats ambients polítics, judicials, econòmics, policials i mediàtics han impedit, per acció o per omissió, que Espanya es transformés en un Estat plenament democràtic i modern com els del seu entorn europeu», han censurat. Encara més, han advertit que l'Estat espanyol «ha entrat en una etapa de regressió cap a una política de caràcter cada vegada més autoritari, menys democràtic i més repressiu». «Aquesta reacció antidemocràtica ha afectat tant els diversos pobles, avui integrats a l'Estat espanyol, com els moviments d'àmbit estatal que demanen una modernització de l'Estat i la superació definitiva del règim anterior. La restricció de drets i llibertats és, avui, evident als ulls de tota la ciutadania», han complementat.
A tall d'exemple «d'aquesta regressió democràtica», els firmants han recordat la continuada «manca de respecte al dret a l'autodeterminació que Espanya va assumir i va reconèixer en signar el Pacte Internacional pels Drets Civils i Polítics». «És el corol·lari d'un compendi cada vegada més gran de retrocessos democràtics que pateixen les nostres nacions: cap reconeixement ni respecte a la plurinacionalitat, cap separació de poders, amenaces contínues de suspensió de l'autonomia, de l'autogovern i de drets històrics per qualsevol via, retallada permanent de l'autogovern mitjançant l'intervencionisme del Tribunal Constitucional i una acció legislativa recentralitzadora, detencions arbitràries de líders polítics i socials, persecució policial d'activistes i activitats polítiques de caràcter no-violent, polítiques penitenciàries i legislacions excepcionals, persecució d'artistes i publicacions...», han enumerat, abans d'apel·lar a la comunitat internacional com a final del manifest llegit a la capital catalana.
Entre els firmants, però, ha destacat l'absència del PNB i de Compromís, concretament del Bloc, la formació nacionalista i majoritària en militància al si de la coalició valencianista. Tot i aprovar una resolució el passat dissabte al Consell Nacional en la qual s'exigia «l'amnistia dels presos polítics», tal com va avançar aquest setmanari, els valencianistes s'han desmarcat d'aquesta declaració conjunta de quasi totes les forces sobiranistes de l'Estat espanyol.
La decisió de la cúpula del partit valencianista contrasta amb l'actitud del Bloc en les setmanes anteriors a la celebració del referèndum d'autodeterminació de Catalunya del 2017. Els nacionalistes van sumar-se aleshores a la Declaració de Menorca, la qual reivindicava «la plena sobirania dels nostres pobles, els quals tenen dret a decidir sobre el model econòmic, polític i social en què es constitueixen, així com la seua relació amb la comunitat internacional». Aquell text va ser avalat per ERC, Més per Mallorca, Més per Menorca, EH Bildu i el BNG. Un altre clam plurinacional que reclamava la llibertat dels pobles que hi habiten dintre de les fronteres de l'Estat espanyol.