Autodeterminació

«Al Canadà les províncies tenen el dret a celebrar referèndums sobre el que vulguen»

Exlíder del progressista Partit Liberal del Canadà, Stéphane Dion va ser el redactor de la denominada Llei de Claredat, la normativa que fixava les condicions amb les quals el Quebec podia independitzar-se. Dion ha visitat València amb motiu de la conferència que ha impartit sobre 'Democràcia i drets humans davant el desafiament dels populismes' al Congrés Internacional 70 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans. EL TEMPS conversa amb el politòleg sobre el procés d'autodeterminació del Quebec i la seua extrapolació a la qüestió catalana.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

-Vostè va ser redactor de la llei de Claredat del Quebec. Aquesta fórmula hauria estat una bona solució per a la qüestió catalana una vegada va realitzar-se el referèndum de l'1 d'Octubre?

Bé, per descomptat que sí que va ser una bona solució per al Canadà. Crec que al Canadà era important aclarir sota quines circumstàncies les províncies de la nostra federació es podien separar del país i convertir-se en un estat independent. Això és perquè hem tingut dos referèndums en Quebec, que van ser considerats il·legals per molts, a més de poc clars. No que el referèndum en si fos il·legal o poc clar, però sí el procés pel qual es prendrien les decisions després. Llavors, el govern canadenc li va preguntar al Tribunal Suprem del Canadà quin seria el procés adequat per a la secessió. No li va preguntar als jutges si seria bo o no que es donés la secessió, si no quin seria el procés adequat. El tribunal va concloure que hauria de fer-se amb claredat, que havia de quedar clar que la gent es vol independitzar, i deu realitzar-se a través d'una negociació que incloga una modificació constitucional i que respecte els drets de tots.

-Quines diferències hi ha entre el cas de Catalunya i el de Quebec?

A Quebec hi ha algunes persones que pensen que seria millor ser quebequès i deixar de ser canadenca. I hi ha gent que pensa, al contrari, que ser quebequès i canadenc és un gran fet, que és un regal en aquest planeta, i que no hauries de triar entre les teues dues precioses identitats: quebequès i canadenc. Sé que a Catalunya existeix el mateix debat. Hi ha gent que vol ser catalana i deixar de ser espanyola, i uns altres pensen que ser català i espanyol és un regal, i és un regal que li volen donar als seus fills, perquè puguen escollir entre aquestes dues identitats fantàstiques. Aquest debat sobre les identitats té paral·lelismes en les dues societats.

-La llei de Claredat fou una reacció política al procés d'autodeterminació del Quebec. L'Estat espanyol, en canvi, va optar per la repressió judicial, per judicialitzar el procés. Fou una equivocació?

La diferència és que el sistema judicial no és el mateix. Al Canadà, les províncies tenen el dret a celebrar referèndums sobre el que vulguen. Podrien tenir un referèndum sobre, per exemple, si volem que no siga hivern al gener. Es pot decidir consultar la visió que té la gent sobre qualsevol cosa. Les conseqüències, no obstant això, han de ser legals, perquè el referèndum és tan sols una consulta. Per exemple, si el govern federal vinguera amb un referèndum que pregunta si volem abolir les províncies, encara que molta gent estiguera d'acord, no podria fer-se, perquè les províncies dirien que no volen ser abolides, i estan protegides per la constitució. A Espanya, tal com ho entenc, les comunitats autònomes han de tenir l'acceptació del govern en aquelles qüestions que no estan en la seua jurisdicció. Llavors, per tenir un referèndum sobre la secessió, has de comptar amb l'acceptació de l'Estat. Al Canadà, no necessites aquest acord per a tots els referèndums, però, al remat, per implementar els resultats sí que necessites una negociació i un acord. Una modificació constitucional.

-Per tant, una mena de llei de Claredat només seria possible a l'Estat espanyol a través d'una reforma constitucional?

Aquí la diferència també és que el marc constitucional no és el mateix. En la secció 2 de la constitució espanyola està escrit que el país és indivisible, i aquest no és el cas del Canadà, i tampoc el del Regne Unit. Però el Canadà i el Regne Unit són les excepcions, Espanya és la regla. La majoria de les democràcies es consideren a si mateixes indivisibles, i això significa que la secció 2 de la Constitució espanyola atorga drets a la gent. Li dóna el dret a tot català de ser espanyol i de passar-li aquest dret als seus fills. També dóna el dret a tot espanyol a considerar Catalunya com a part del seu país, i passar-li també aquest dret als seus fills. Si la gent d'Espanya canvia d'idea i diuen que ja no volen tenir una secció 2, supose que el primer pas és acordar canviar la constitució. Al Canadà no tenim aquest context, perquè la nostra constitució no diu això. El tribunal suprem va dir que la secessió unilateral és il·legal, però sí que és possible negociar la secessió, i és fins i tot obligatori entrar en negociacions, solament si existeix un clar suport per la secessió. La secessió solament pot donar-se si hi ha un acord negociat per canviar la constitució i fer que aquesta província desaparega de la constitució canadenca.

-Amb quins paràmetres de participació o condicions legals ha de comptar un referèndum?

És la gent d'Espanya qui ha de decidir això. Com he dit abans, els marcs legals són diferents. Al Canadà, les províncies tenen la potestat de celebrar referèndums sobre el que vulguen. Però els referèndums solament són consultes, i no decisions en si mateixes. Contenen molta legitimitat si el resultat és clar, però la legitimitat és per entrar en negociacions per fer alguna cosa amb aquest suport, no per decidir, a través d'un referèndum, canviar unilateralment la constitució, això no és possible.

-Que el Govern espanyol no haja garantit ni pactat un referèndum evidència certa manca de cultura democràtica?

Com he dit, Espanya és la regla i l'excepció Canadà. Als Estats Units, tampoc pots tenir un referèndum sobre la secessió. Va contra la constitució. A Itàlia també és anticonstitucional, a França és anticonstitucional, a Alemanya també. Tots aquests països té democràcies lliures i respectables, però no consideren que un grup de ciutadans puguen decidir per si mateixos llevar-los el dret a la ciutadania a altres ciutadans. Com a espanyol tens aquest dret i cap altre espanyol et podrà privar d'ell. Aquesta és la forma en la qual ho veuen. Al Canadà és diferent, creiem que, primer, la província té la llibertat de proposar un referèndum, i si aquest diu que la població vol deixar de ser canadenca, bé, doncs ens asseiem i veiem el que es pot negociar concorde als drets de tots. El tribunal suprem del Canadà ens va avisar que aquesta seria una negociació molt difícil, i que no sabríem si al final aconseguiríem un acord per a la separació. Potser ni tan sols fos possible, però clarament és alguna cosa que pot ser negociat. En altres democràcies no volen plantejar-ho perquè consideren que tots els ciutadans gaudeixen dels drets de tot el país.

-El model federal del Canadà resoldria les singularitats nacionals que hi ha a l'Estat espanyol? El model autonòmic espanyol sembla esgotat...

Cada país té la seua pròpia cultura democràtica. Canada no podria funcionar si no fóra una federació. La federació era necessària per a un país tan gran, tan vast i tan diversificat: francòfons, anglòfons, catòlics, protestants, tots donant la benvinguda al món. Tenim arrels a l'Iraq, pertanyem a les Amèriques, som la finestra cap a Àsia. Necessitem una federació, som un continent per nosaltres mateixos. A Espanya, teniu una història diferent. Crec que el que m'espanta és quan ha canviat Espanya. Avui, les vostres regions tenen poders que podrien comparar-se als dels cantons suïssos, el qual no era el cas al principi. Com de lluny hàgem d'anar per aconseguir més centralització o més descentralització no ho ha de decidir un canadenc. Espere que trobeu la millor manera per desenvolupar el vostre país, perquè nosaltres els canadencs estimem Espanya. Quan estem a Barcelona sentim que és la millor ciutat que ens podríem imaginar, i solament esperem que trobeu la millor solució institucional d'acord a la vostra constitució i a la vostra cultura política.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.