CNI

L'escàndol que incomoda l'espionatge espanyol

A l'inici d'aquest mes, el general i director del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) espanyol, Félix Roldán, abandonava el càrrec. Una marxa, forçada pels terminis legals establerts, que estrenava una etapa d'interinitat al capdavant de l'espionatge espanyol a l'espera de la configuració de l'executiu espanyol. La regència de Paz Esteban ha coincidit amb la publicació de diverses informacions que qüestionen les accions dels serveis secrets, com ara que la intel·ligència espanyola escoltara els mòbils dels terroristes de la Rambla cinc dies abans de l'atemptat i que el cervell dels atacs gihadistes exercira de confident del CNI fins al mateix dia de la matança, segons ha desvelat Público.es.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Ex cap de l'Estat Major de la Defensa durant la primera legislatura del socialista José Luís Rodríguez Zapatero, el general Félix Roldán va deixar el proppassat 5 de juliol la direcció del Centre Nacional d'Intel·ligència. El guardià dels secrets més inconfessables de l'Estat espanyol plegava una vegada havia esgotat els terminis legals per mantenir-se al capdavant del servei d'intel·ligència espanyol. No debades, havia dirigit durant una dècada l'espionatge espanyol sense importar el signe polític que habitara a la Moncloa. Nomenat per Zapatero, va guanyar-se la confiança del conservador Mariano Rajoy i del progressista Pedro Sánchez.

Amic personal de l'anterior monarca espanyol, Joan Carles I, va actuar d'intermediari entre la Casa Reial i el Govern espanyol per assegurar l'èxit de la successió borbònica en la figura de Felip VI. També va convertir-se en blanc infundat de l'estructura mediàtica situada a l'òrbita del comissari tèrbol José Manuel Villarejo, així com va registrar un dels seus fracassos més importants quan no va interceptar les urnes del referèndum de l'1 d'Octubre. «L'errada d'haver-hi urnes fou del CNI. Deien que ho tenien controlat i no», va afirmar l'exsecretari d'Estat de Seguretat de Rajoy, José Antonio Nieto, esquitxat a la trama Púnica, durant el judici de la votació d'autodeterminació.

El procés català, de fet, va convertir-se en un dels seus principals maldecas. Roldán va rebre l'encomana del Govern espanyol de crear un clima a l'opinió pública contrari a la independència i favorable a la unitat d'Espanya a Catalunya, segons narra l'obra La Casa II, del periodista d'investigació Fernando Rueda. Encara més, l'autor apunta al llibre que agents d'influència del CNI van col·laborar amb la mobilització unionista del 12 d'Octubre, dia de la hispanitat, celebrada l'any 2013 a Barcelona.

Una època al capdavant de la intel·ligència espanyola que va tancar-se a principis d'aquest mes. Paz Esteban, filòsofa que va incorporar-se a la Casa, tal com es coneix els serveis secrets espanyols, l'any 1983, va substituir-lo de manera provisional. Sense gaire possibilitats que es conforme un govern arran dels problemes de Sánchez per garantir una majoria que l'investisca, la interinitat d'Esteban s'albira llarga. Una transició prolongada que no està sent força plàcida. Al contrari. La nova directora del CNI s'ha trobat amb dos escàndols incòmodes lligats amb els atemptats a les Rambles de Barcelona i Cambrils (Baix Camp) durant l'estiu del 2017.

Segons ha desvelat Público.es, el cervell de l'atac terrorista, Abdelbaki es Satty, va exercir de confident del servei secret fins al mateix dia de la matança gihadista que va posar fi a la vida de 13 persones. El rotatiu digital apunta que l'imam de Ripoll (Ripollès) va comunicar-se amb el CNI a través d'una bústia morta dos mesos abans que es produïren els fets criminals. La intel·ligència espanyola, a més, hauria esborrat la fitxa d'Es Satty com a col·laborador l'endemà de l'atemptat.

Instantània del dispositiu policial arran els atacs gihadistes a Catalunya en 2017

Es Satty havia col·laborat amb la intel·ligència espanyola des de 2010, quan aleshores estava internat a la presó de Castelló. El terrorista havia sigut enxampat amb desenes de quilos d'haixix valorades en 100.000 euros. La seua intenció era transportar-les des de Ceuta a la península Ibèrica, però les forces de seguretat van interceptar-lo. Per aquests fets, complia condemna al penal ubicat al nord del País Valencià.

Els vincles del gihadista amb el narcotràfic, tanmateix, provenien d'anys abans. Es Satty va estar vigilat per la policia espanyola arran de la seua presumpta relació amb l'Operació Xacal, en la qual va investigar-se una xarxa terrorista connectada amb Al Qaida i que feia negoci amb el tràfic de drogues, segons un informe de les forces de seguretat espanyoles. Tot i tenir el telèfon punxat, va alliberar-se d'aquella recerca policial. La causa va centrar-se a desmantellar l'entramat delictiu que buscava enviar criminals a Síria. I va oblidar-se d'alguns dels deixebles del suposat líder de la trama, Mohament Mrabet Fhasi El Carnicer. Es Satty n'era un, fins al punt de compartir pis amb aquest presumpte terrorista.

Amb antecedents per delicte fiscal arran de les seues activitats relatives al comerç il·legal d'estupefaents i condemnes per lesions i contra l'administració de la Justícia, l'imam de Ripoll havia aparegut en l'agenda d'un dels suposats autors de l'11-M. Com a presumpte cervell de la matança a Barcelona i Cambrils, va morir un dia abans de propiciar-se aquell atac terrorista. No debades, va explotar en mil miquetes quan manejava un artefacte explosiu. Fou un dia abans que els companys del mateix comando gihadista causaren terror als carrers de la capital catalana.

D'acord amb la informació destapada per Público.es, el CNI coneixia els plans dels terroristes que, finalment, atemptarien al Principat. O, si més no, així es desprèn d'un informe elaborat per la intel·ligència espanyola que ha sigut incorporat a la causa que investiga la matança criminal. Al document confidencial, s'exposa detalladament el viatge que tres terroristes van realitzar a París quatre dies abans de l'atac gihadista. Un desplaçament que van fer-lo amb el mateix vehicle que posteriorment va emprar-se per provocar el pànic a la ciutat costanera de la comarca del Baix Camp.

La vigilància sobre els atemptats no va fer-se a través de les confidències aportades per Es Satty. El rotatiu digital afirma que els seguiments van produir-se amb la intercepció dels seus telèfons mòbils. Un control sobre els moviments dels gihadistes que s'hauria oferit per part del col·laborador del CNI sense narrar els plans assassins que tenia la cèl·lula terrorista, segons la deducció que planteja el periòdic editat per l'empresari català Jaume Roures. Malgrat gaudir de les converses telefòniques, els noms d'aquests gihadistes no van ser afegits a cap fitxer antiterrorista.

Una cadena d'esdeveniments que qüestionen l'actuació del servei secret espanyol i que deixen en una situació incòmoda a un CNI que espera directora definitiva. Esperanza Casteleiro, assessora de la ministra de Defensa Margarita Robles i amb experiència als serveis secrets espanyols, i Elena Sánchez, procedent d'una nissaga militar, cap de seguretat d'intel·ligència del Banc Santander i exdelegada del CNI amb Washington, són les dues dones que sonen amb més força per comandar l'espionatge espanyol, segons El Confidencial. Una institució clau de l'estructura de l'Estat espanyol al punt de mira mediàtic per la seua actuació prèvia a l'atemptat de Barcelona i Cambrils. Herència de Roldán.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.