La batalla il·licitana

L'esquerra que vol revalidar l'Ajuntament d'Elx

Elx, ubicada a la comarca del Baix Vinalopó i tercera ciutat més poblada del País Valencià, ha sigut un bastió del PSPV des de 1979. En 2015, però, l'esquerra reconquistava l'ajuntament després d'un parèntesi de govern conservador durant quatre anys. Amb els comicis estatals i valencians atorgant una majoria al bloc de dretes a Elx, EL TEMPS analitza amb els quatre candidats progressistes les expectatives electorals per revalidar l'executiu municipal, així com fan balanç dels quatres anys de govern del tripartit conformat per PSPV, Compromís i Partit d'Elx.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El mapa estava cobert de blau, d'un blau intens que, fins i tot, tacava aquells punts roigs que havien resistit durant anys el domini conservador. Les eleccions municipals de 2011 van suposar el punt àlgid d'un PP que aconseguia desnonar l'esquerra de bastions com ara Elx (Baix Vinalopó), on el PSPV havia gaudit de la vara de comandament des de la represa democràtica espanyola. Aquell triomf conservador, però, va considerar-se un parèntesi. No debades, i després d'una onada progressista, les forces esquerranes reconquerien el consistori en 2015. Això sí, amb el suport de formacions locals com ara el Partit d'Elx. Amb tot, serien els socialistes -que ostentaven l'alcaldia- i Compromís els principals actors d'un govern que aspira a revalidar la confiança a les urnes el pròxim 26 de maig,

El test de les eleccions valencianes i espanyoles, però, va aixecar alarmes a la ciutat il·licitana. A l'urna autonòmica, l'esquerra va aconseguir el 44,4% dels vots pel 50,9% que va obtenir la suma de PP, Ciutadans i la ultradreta Vox. La distribució de sufragis, de fet, va calcar-se pràcticament quan tocava introduir la papereta al Congrés dels Diputats. Si les forces progressistes acumulaven un 44,68% dels vots, les conservadores i reaccionàries poc més d'un 53%. Una situació que posava en perill la revalidació de l'executiu del canvi. I més amb l'esquerra fracturada per la manca de confluència entre Podem i Esquerra Unida del País Valencià.

Carlos González, alcalde d'Elx i alcaldable dels socialistes, afirma, tanmateix, que «cada elecció té les seues particularitats». «Els votants discerneixen entre cada urna. Elx ha sigut una ciutat que històricament ha apostat per governs socialistes i, a més, comptem amb l'aval de la gestió que s'ha dut a terme durant aquests quatre anys», exposa. L'objectiu del PSPV-PSOE va, fins i tot, més enllà de revalidar el govern progressista: «Nosaltres volem governar Elx amb autonomia, amb una majoria al consistori». Aquest desig, amb tot, no coincideix amb els sondeigs publicats fins al moment. La majoria atorguen una victòria de les esquerres, però cap a una majoria excessivament folgada de la formació del puny i la rosa per no compatir executiu amb la resta de partits del mateix àmbit ideològic.

«Volem impulsar un govern estable, netament d'esquerres, caracteritzat pel diàleg, amb un projecte modernitzador i compromès amb el medi ambient. No debades, el nostre objectiu és la capitalitat verda d'Elx per al 2030», apunta l'aspirant del PSPV-PSOE, qui fa una lectura «positiva» del mandat compartit amb Compromís i el Partit d'Elx sense realitzar cap retret als seus socis, malgrat el refredament de les relacions en els darrers mesos. Ho atribueix, de fet, a la cita electoral. «Si he de fer algun retret, és al PP, el qual no ha invertit en infraestructures a Elx durant l'executiu de Mariano Rajoy», denúncia.

Les infraestructures, en aquest cas educatives, han sigut un maldecap de l'executiu local per la manca de celeritat en les obres de col·legis com ara l'Altet. «És cert que ens haguera agradat una celeritat major per part de la Conselleria d'Educació, però la realitat és que hi ha compromesos 32 milions d'euros per a instal·lacions docents a Elx per part del Consell», explica, per tot seguit continuar amb el projecte que vol implementar a la tercera ciutat més poblada del País Valencià: «Les polítiques verdes són l'eix del nostre model de ciutat, basat en el desenvolupament sostenible, social i amb una economia moderna i dinàmica i amb el propòsit de ser capital verda l'any 2030».

Des de Margalló-Ecologistes en Acció, amb tot, s'ha criticat la intenció de crear un aparcament de 1.000 places a la ciutat com a part de la reconversió del Mercat, un dels projectes pendents i marcat pels descobriments arqueològics. No debades, aquest patrimoni històric fou la raó per la qual el projecte del PP va demostrar-se inviable. «Apostem per un Mercat central consensuat amb els veïns i els comerciants, que dinamitze el centre de la ciutat. L'aparcament subterrani, que la Unesco va considerar negatiu per declarar Patrimoni de la Humanitat el Misteri d'Elx, no es desenvoluparà», indica.

Els principals membres de la llista del PSPV a l'Ajuntament d'Elx, amb el seu alcaldable -i actual batlle-, Carlos González, al mig amb vestit| PSPV-PSOE

A Compromís, critiquen la «incoherència» que han mantingut els socialistes en el projecte del Mercat Central. L'alcaldable dels valencianistes – i també exdiputada a les Corts Valencianes i denunciant del cas Blasco-, Mireia Mollà, aposta per una rehabilitació de la instal·lació que estiga desproveïda del polèmic pàrquing subterrani i que, al seu torn, done vida al centre i reactive l'economia i els comerços locals de proximitat. «Els socialistes, en campanya, defensen un projecte, i després en el govern aspiren a un altre», retrau.

«Després d'aquests quatre anys de govern, hem demostrat que som la garantia del canvi, l'assegurança per fer polítiques progressistes i per a la gent. Per això, crec que no s'ha d'extrapolar els resultats de les estatals. Els votants diferencien entre urnes», apunta sobre la victòria dretana al test estatal i autonòmic en Elx. «Som necessaris per evitar que la dreta i l'extrema dreta puga governar la ciutat, i també per evitar les temptacions del PSOE amb Ciutadans», ressalta. «Ho hem demostrat al llarg d'aquests quatre anys aconseguint una ciutat més participativa, oberta, dialogant i inclusiva», remata.

Amb l'aspiració de la capital verda 2030 també al cap, Mollà destaca les mesures impulsades en matèria de mobilitat: la peatonalització de diverses zones de la ciutat, l'extensió de les estacions de bicicletes públiques, una millora del transport públic... «Des de l'Ajuntament, hem impulsat l'estratègia EDUSI, amb la qual gaudirem d'una xarxa de 35 kilòmetres de carril bici i habilitarem 57 parades d'autobús accessibles. És la inversió més gran feta en aquest sentit, i finançada al 50% per fons europeus», reivindica l'alcaldable valencianista.

Aquesta estratègia, a més, preveu la construcció de 45 habitatges socials. «L'habitatge és un altre de les nostres eixos programàtics. De fet, i més enllà de l'aposta per construir habitatge públic, proposem instaurar ascensors en els 21.000 domicilis que no compten amb aquesta infraestructura. És una de les vulnerabilitats de moltes llars a Elx», assenyala. «Mentre la dreta fa demagògia amb els impostos, nosaltres hem invertit 900.000 euros a ajudar a pagar el rebut de l'Impost de Béns Immobles, del qual s'han beneficiat 600 famílies», afegeix, a banda de citar el conveni per evitar que cap persona puga quedar-se sense electricitat i les ajudes per abonar la factura de l'aigua.

L'Elx vulnerable, maltractat històricament, no està només en les persones de classes baixes. També en la perifèria, especialment en pedanies que poden concentrar fins a 3.000 habitants. «Nosaltres hem afavorit la participació en l'elecció dels representants de les pedanies, els pedanis, i hem millorat el transport públic, encara que cal avançar més cap aquesta direcció», expressa Mollà, qui, precisament, viu en l'anomenat Camp d'Elx. «Ara, volem impulsar un conveni amb el sector del taxi per millorar les deficiències del transport», planteja.

L'alcaldable de Compromís a l'Ajuntament d'Elx, l'exdiputada a les Corts Valencianes i denunciant del cas Blasco, Mireia Mollà| Mireia Mollà

«Les pedanies han estat les grans oblidades, una situació que ha persistit durant els darrers quatre anys», replica José Vicente Bustamente, candidat d'Unides Podem a l'Ajuntament d'Elx. «L'exemple més clar d'aquesta marginació són les propostes de la pedania de l'Altet per independitzar-se d'Elx. Dels impostos que paguen, només reben el 10% per part de l'Ajuntament. Hi ha problemes de mobilitat, fins i tot, de prestacions bàsiques com la llum o el clavegueram. Cal escoltar els veïns. Nosaltres volem donar-los veu», assegura Bustamente.

Activista de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca abans d'enrolar-se a la formació morada, centra el seu discurs a combatre l'economia submergida, posar fi a la precarització de les condicions laborals i «resoldre l'emergència d'habitatge que pateix Elx». «Continuen havent-hi desnonaments, i l'ajuntament no ha fet res per evitar-ho. Des d'Unides Podem, apostem per incrementar el raquític parc d'habitatges públics que hi ha», ressalta. «En habitatge, també volem implantar plaques solars en cada edifici públic. No tenim un planeta de recanvi», adverteix.

La remunicipalització dels serveis -especialment, la contracta de la brossa- i la implantació d'una renda bàsica municipal són les principals mesures de la candidatura progressista. «Aquestes accions poden finançar-se amb el romanent de 8,5 milions d'euros que hi ha al consistori. Cal tenir en compte, a més, que l'equip municipal va registrar uns nivells d'execució del pressupost baixíssims, propers al 50%. Hi ha al voltant de 20 milions d'euros que serveixen per pagar deute, és a dir, per engreixar el negoci dels bancs», detalla. I redobla la seua crítica: «No és que hagen incomplit en el retorn a mans públiques dels serveis. Han anant més enllà: la seua aposta ha sigut la privatització». «A més, han continuat projectes del PP com ara la pilotada urbanística del Mercat central, el qual s'ha de rehabilitar. Això sí, descartant la reconversió ideada pels populars, i la qual beneficiava a una empresa privada», agrega.

Crític amb el balanç de les polítiques lingüístiques dutes per l'Ajuntament d'Elx, les quals són defensades per PSPV i Compromís com un «punt i a banda» respecte de l'actitud del PP, Bustamente planteja «línies roges» per incorporar-se a un futur executiu progressista. «La renda bàsica municipal, una regidora de Feminisme que impregne transversalment la resta del govern local, la lluita contra l'economia submergida, el treball digne o un horitzó verd en són algunes», apunta l'aspirant d'una formació que, a parer seu, creix en les enquestes i que pot irrompre en força al consistori.

José Vicente Bustamente, candidat d'Unides Podem, durant una xerrada col·lectiva de la formació morada| Podem Elx

Sense aquesta empenta que haguera pogut suposar una confluència progressista, es presenta Elx en peu, que aixopluga Esquerra Unida, Esquerra Republicana del País Valencià, República en Marxa, República Valenciana, una facció de Podem i el Partit Socialista de Lliure Federació. «L'assemblea ciutadana de Podem va aprovar la coalició, però la direcció de Podem va vetar-ho i va imposar que anaren en solitari», afirma Manuel Albentosa, alcaldable de la candidatura unitària progressista.

«Nosaltres apostem per la remunicipalització dels serveis, per promoure l'ocupació de qualitat, per crear un parc públic d'habitatge, per estendre el carril bici per tot el terme d'Elx, per dignificar amb recursos i connexions de transport adequades les pedanies i, especialment, per la reindustrialització, que és la gran oblidada», proposa el candidat de la confluència il·licitana, qui critica el procés dut a terme amb la rehabilitació del Mercat central, «la manca d'una política de normalització lingüística de la nostra llengua» i «l'externalització dels serveis públics» per part de l'actual equip municipal integrat per socialistes, valencianistes i la formació local del Partit d'Elx.

Separats de Podem per decisió dels morats, Elx en Peu aspira a obtenir representació al consistori il·licità, malgrat que les enquestes no els són favorables. Una fragmentació de les llistes progressistes que pot perjudicar les opcions de l'esquerra de revalidar el govern municipal. La fractura de la dreta i el concurs de forces estrictament municipals poden afegir més complexitat a la corporació local de la capital del Baix Vinalopó. Hi ha partida electoral per l'executiu local.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.